Recursos del Turia COMUNIDAD VALENCIANA

DECRET 112/2021, de 6 d’agost, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals del Túria.

Estos Documentos, con los que puedan modificar o les acompañan, se han incorporado a los contenidos ya existentes en el siguiente TÍTULO publicado y a su disposición:

 (DOGV núm. 9183 de 28.09.2021)

ÍNDEX

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.

Article 1. Naturalesa del Pla

Article 2. Objectius generals

Article 3. Cooperació i col·laboració

Article 4. Àmbit territorial

Article 5. Contingut del PORN

Article 6. Efectes generals del PORN

Article 7. Règim d’infraccions i sancions

Article 8. Autoritzacions i informes preceptius

Article 9. Vigència i revisió del PORN

Article 10. Interpretació de la normativa

Article 11. Gestió del PORN

Article 12. Àmbits de protecció existents

Article 13. Marca Parcs Naturals

Article 14. Règim d’avaluació ambiental de plans, projectes i programes

TÍTOL II. NORMES GENERALS D’ORDENACIÓ D’USOS I ACTIVITATS

CAPÍTOL I

NORMES DE GESTIÓ I RECURSOS

Secció primera

Protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic

Article 15. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics

Article 16. Protecció del domini públic hidràulic

Article 17. Abocaments líquids

Article 18. Captacions d’aigua

Article 19. Fonts i surgències d’aigua

Secció segona

Protecció dels sòls i dels recursos geològics

Article 20. Llocs d’interés geològic

Article 21. Criteris generals sobre conservació de sòls

Article 22. Moviments de terra

Secció tercera

Protecció de la flora i fauna silvestres

Article 23. Espais de la Xarxa Natura 2000

Article 24. Formacions vegetals silvestres

Article 25. Hàbitats naturals

Article 26, Protecció d’arbres monumentals o singulars

Article 27. Gestió de les espècies vegetals protegides

Article 28. Gestió general de la vegetació

Article 29. Protecció de la fauna salvatge

Article 30. Repoblació o alliberament d’animals

Article 31. Manteniment dels processos ecològics del territori

Secció quarta

Protecció del paisatge i del patrimoni etnològic del medi rural

Article 32. Foment de la qualitat paisatgística

Article 33. Integració paisatgística de les actuacions

Article 34. Característiques estètiques de les edificacions

Secció cinquena

Protecció de patrimoni cultural i de les vies pecuàries

Article 35. Patrimoni cultural

CAPÍTOL II

NORMES SOBRE REGULACIÓ D’USOS, ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES

Secció primera.

Agricultura i ramaderia

Article 36. Règim general de l’activitat agrícola

Article 37. Conservació dels terrenys cultivats

Article 38. Edificacions i instal·lacions relacionades amb l’activitat agrícola

Article 39. Aprofitaments ramaders

Article 40. Apicultura

Secció segona

Activitat forestal

Article 41. Definició de terreny forestal en l’àmbit d’aquest pla

Article 42. Règim general de l’activitat forestal

Article 43. Intervencions sobre la massa forestal

Article 44. Suport a la propietat forestal

Article 45. Canvi de l’ús forestal

Article 46. Risc d’erosió i desertificació

Article 47. Incendis forestals

Article 48. Recollida consuetudinària de bolets i altres productes de la forest

Secció tercera

Caça i pesca

Article 49. Criteris generals sobre l’activitat cinegètica

Article 50. Regulació de l’activitat piscícola

Secció quarta

Activitats extractives mineres

Article 51. Activitats extractives mineres

Secció cinquena

Activitats industrials, comercials i turístiques

Article 52. Criteris generals sobre l’activitat industrial

Article 53. Criteris generals sobre les activitats comercials i turístiques

Secció sisena

Ús públic del medi. Activitats turístiques, educatives i recreatives

Article 54. Ordenació de l’ús públic

Article 55. Normes sobre l’ús públic

Article 56. Sobre l’ús didàctic

Article 57. Sobre les activitats esportives, recreatives i militars

Article 58. Circulació rodada

Article 59. Acampada

Secció setena

Activitats d’investigació

Article 60. Activitats d’investigació i seguiment ecològic

Secció huitena

Activitat urbanística i edificació

Article 61. Règim general de l’activitat urbanística

Article 62. Règim general de l’edificació

Secció novena

Infraestructures

Article 63. Criteris generals sobre infraestructures

Article 64. Proveïment d’aigua

Article 65. Sanejament i depuració d’aigües residuals

Article 66. Residus

Article 67. Infraestructures energètiques

Article 68. Telecomunicacions

TÍTOL III

AMPLIACIÓ DEL PARC NATURAL DEL TÚRIA

Article 69. Ampliació del Parc Natural del Túria

Article 70. Pla rector d’ús i gestió del Parc Natural del Túria

TÍTOL IV

NORMES PARTICULARS

REGULACIÓ DE LES ZONES D’ORDENACIÓ DEL PORN

CAPÍTOL I

ZONIFICACIÓ DEL PORN

Article 71. Zonificació

CAPÍTOL II

ÀREES OBJECTIU DE CONSERVACIÓ (AOC)

Article 72. Caracterització de les àrees objectiu de conservació (AOC)

Article 73. Criteris generals d’intervenció

Article 74. Criteris d’ordenació en les àrees objectiu de conservació (AOC). Usos permesos, prohibits i condicionats

CAPÍTOL III

ÀREA D’INTERFASE

Secció primera

Àrea d’interfase de mosaic agrícola/forestal (AI)

Article 75. Caracterització de les àrees d’interfase de mosaic agrícola/forestal (AI)

Article 76. Criteris d’ordenació. Usos permesos, prohibits i condicionats

Secció segona

Àrea d’Amortiment (AA)

Article 77. Caracterització de l’Àrea d’Amortiment (AA)

Article 78. Règim d’usos

CAPÍTOL IV

ÀREA DE RÈGIM ESPECIAL (ARE)

Article 79. Caracterització de les àrees de règim especial (ARE)

Article 80. Criteris d’ordenació

CAPÍTOL V

ÀREES DE CONNECTIVITAT FLUVIAL (ACF)

Article 81. Caracterització de les àrees de connectivitat fluvial (ACF)

Article 82. Criteris d’ordenació

Article 83. Règim d’usos

CAPÍTOL VI

PARCEL·LES DISPERSES CONSIDERADES ÀREES D’AMORTIMENT

Article 84. Caracterització de les àrees afectades per la Sentència 836/2015

Article 85. Règim d’usos

PREÀMBUL

El Parc Natural del Túria es va declarar l’any 2007 per mitjà del Decret 43/2007, de 13 d’abril, del Consell, de declaració del Parc Natural del Túria, i posteriorment fou aprovat el document d’ordenació ambiental mitjançant el Decret 42/2007, de 13 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals del Túria. Transcorreguts huit anys des de la declaració en 2007, l’octubre de 2015, la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació Territorial de les Corts va debatre i va aprovar una proposició no de llei (PNL) sobre l’inici de revisions dels instruments PORN i PRUG dels parcs naturals valencians. D’altra banda, ja s’havia considerat incloure’l en la Xarxa Natura 2000 paneuropea, i era fins hui l’únic parc natural valencià que no estava inclòs en aquesta Xarxa.

L’àmbit territorial del PORN s’amplia en tres municipis addicionals, situats aigües amunt del riu Túria: Chulilla, Gestalgar i Bugarra, els tres a la comarca dels Serrans. D’aquesta manera, aquest àmbit territorial afecta 17 municipis: Benaguasil, Bugarra, Cheste, Chulilla, Gestalgar, l’Eliana, Llíria, Manises, Mislata, Paterna, Pedralba, Quart de Poblet, Riba-roja de Túria, San Antonio de Benagéber, Vilamarxant, Xirivella i València. La superfície actual del PORN aprovada pel Decret 42/2007, de 13 d’abril, del Consell, va ser de 9.844 ha. La proposta d’ampliació incrementa la superfície en 6.933 ha, fins a les 16.777 ha de les 9.844 ha del PORN inicial, es va declarar com a parc natural una superfície de 4.748 ha. La incorporació d’aquestes àrees suposarà un augment de la superfície de 3.356 ha, fins a aconseguir una superfície total de 8.104 ha.

La zona d’ampliació ofereix una oportunitat per a dotar de continuïtat aquest espai fluvial amb els espais naturals localitzats riu amunt amb l’objectiu de millorar la connectivitat entre aquestes zones d’especial valor ecològic i ambiental i, alhora, complir amb les recomanacions i directrius sobre espais naturals, infraestructura verda, paisatgisme i ordenació del territori, que estableixen els diferents documents normatius i de difusió existents tant d’àmbit europeu, estatals, com autonòmics.

En aquest sentit, l’ampliació es presenta com una àrea necessària per a donar continuïtat entre el Parc Natural actual, representat per la part baixa del llit del riu Túria, on predominen els paisatges de pujols suaus, riberes àmplies entre camps de cultius i paisatges urbans amb les zones més abruptes, naturals i boscoses de l’Alt Túria. El mateix riu exerceix de connector natural i representa per si mateix un ecotò dinàmic i en constant evolució i de gran importància biològica, paisatgista, social i econòmica. Aquesta ampliació connecta amb la part sud de la serra del Negrete i la part baixa del riu Sot amb el riu Túria, quedant comunicat i connectat el Parc Natural de Chera-Sot de Chera amb l’eix fluvial alt i sota Túria. L’àmbit territorial del PORN es delimita entorn del llit del riu Túria i incorpora una sèrie d’àrees d’interés natural, cultural i paisatgístic que es localitzen a tots dos marges del llit del riu. Aquest és el cas del Paratge Natural Municipal «Les Rodanes», la Vallesa de Mandor (incloent-hi l’embassament al seu torn inclòs en el Catàleg de Zones Humides) i el Paratge Natural Municipal «Los Calderones».

El Decret 42/2007, de 13 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals del Túria (DOGV 19.04.2007), establia en l’ article 9 que la seua vigència i revisió era de 5 anys.

L’Ordre 4/2016, de 9 de març, de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual s’acorda iniciar el procediment de revisió i modificació del Pla d’ordenació dels recursos naturals del Túria va ser l’inici de la tramitació. Atés que aquesta ordre procedeix de l’àmbit jurídic de la Llei 11/1994, de 19 de desembre, d’espais naturals protegits a la Comunitat Valenciana, i que en aquesta norma no es contempla el procediment d’avaluació ambiental estratègica, previst en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en els articles 17 a 32, en els quals s’ha de sotmetre a aquest procediment.

L’avaluació ambiental estratègica és l’instrument de prevenció, establit en la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny, per a la integració dels aspectes ambientals en la presa de decisions de plans i programes públics. Aquesta directiva s’incorpora al dret intern espanyol mitjançant la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, i al dret autonòmic mitjançant la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP), en la qual s’estableix (art. 46), que seran objecte d’avaluació ambiental i territorial estratègica ordinària els plans i programes, així com les seues modificacions, que s’adopten o aproven per una administració pública, i l’elaboració i l’aprovació dels quals vinga exigida per una disposició legal o reglamentària o per acord del Consell.

Atesa la disposició transitòria primera de la LOTUP, el procediment d’avaluació ambiental previst en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, serà aplicable als instruments de planejament que s’inicien a partir de l’entrada en vigor de la LOTUP. Conforme amb allò que s’estipula en l’article 46.1 de la LOTUP, la proposta de modificació del PORN del Túria és un pla que ha de ser sotmés a avaluació ambiental i territorial estratègica ordinària.

Així, en data 22 de setembre de 2017 s’inicia el procés d’avaluació ambiental, que inclou el document inicial estratègic, memòria ambiental i territorial, memòria d’ordenació i zonificació i plànols de proposta de zonificació. El document d’inici disposa dels continguts assenyalats en l’article 50.1 de la LOTUP.

La Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental, com a òrgan ambiental, va sotmetre a consultes el document inicial estratègic del futur pla, conforme amb el que es disposa en la LOTUP, a fi de definir el contingut de l’estudi ambiental i territorial estratègic.

Amb data 22.03.2018, la Comissió d’Avaluació Ambiental acorda emetre el document d’abast (DA) de la revisió del Pla d’ordenació dels recursos naturals del Túria, que va culminar amb el pronunciament de la Comissió d’Avaluació Ambiental en la sessió del 5 de març de 2021.

En aquest sentit, el decret s’articula sobre els principis de bona regulació, aplicables a les normes de les administracions públiques, establits en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, aquest decret està justificat per raons d’interés general, atés que estableix mecanismes adequats a fi de preservar el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana; així mateix, es basa en una identificació clara dels fins perseguits, que són protegir la integritat dels ecosistemes naturals.

En aplicació del principi de proporcionalitat, aquest decret conté la regulació imprescindible per a atendre la necessitat a cobrir i es considera que les disposicions contemplades en el text normatiu són proporcionals als fins perseguits. En compliment del principi de seguretat jurídica, el present decret és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic. D’un altre costat, respecte al principi de transparència, la present norma es va sotmetre als tràmits previstos en la normativa d’aplicació, entre els quals tenim l’exposició pública i l’audiència a les persones i col·lectius interessats. Finalment, en virtut del principi d’eficàcia, la present norma no estableix cap càrrega administrativa afegida, derivada de la seua aplicació.

Aquest decret està inclòs en el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat per a 2021 (aprovat per l’Acord del Consell de 29.12.2020).

Per tant, a proposta de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, complits els tràmits procedimentals previstos en l’article 43 de la Llei del Consell, després de consultar mitjançant audiència els sectors implicats en el Pla d’ordenació dels recursos naturals del Túria i de sotmetre-ho a sessió del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient, conforme amb l’informe de l’Advocacia de la Generalitat de 28.06.2021, amb la conformitat del Consell Juridic Consultiu, i prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 6 de d’agost de 2021,

DECRETE

Article únic

1. S’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals del Túria, en compliment del que es disposa en els articles 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.

2. Com a annex I del present decret del Consell es recull la part normativa del pla.

3. Com a annex II del present decret del Consell es recull la zonificació gràfica del pla.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única

«Conveni de Col·laboració entre la Generalitat i un grup de propietaris dels municipis de Riba-roja de Túria i Paterna, en l’entorn del paratge de la Vallesa de Mandor, per a la gestió forestal de la forest de la seua propietat, i la integració al Parc Natural del Túria».

1. Atesa l’especial rellevància històrica de la finca denominada Vallesa de Mandor amb els edificis, instal·lacions i terrenys vinculats a ella, la cura dels quals per la família Trénor durant generacions ha permés la conservació de valors ecològics, paisatgístics i culturals molt significatius per al PORN en el seu conjunt, els quals han sigut determinants per a la declaració del parc natural, la gestió d’aquest enclavament correspon a la Generalitat Valenciana per mitjà del Conveni de col·laboració entre la Generalitat i un grup de propietaris dels municipis de Riba-roja de Túria i Paterna, en l’entorn del paratge de la Vallesa de Mandor, per a la gestió forestal de la forest de la seua propietat, i la integració al Parc Natural del Túria, amb data 29 de gener de 2015, la gestió d’aquest espai conveniat amb criteris de gestió sostenible i d’interés general, en el manteniment dels seus recursos naturals i sostenibilitat ambiental.

2. En la gestió de l’enclavament es tindrà en compte la Resolució de la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental, de data 27 de setembre de 2016, per la qual s’aprova el projecte d’ordenació forestal de la forest de la Vallesa de Mandor als termes municipals de Riba-roja de Túria i Paterna, que estableix els criteris d’intervenció en aquesta zona.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

Queda derogat el Decret 42/2007, de 13 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals del Túria. Així mateix, queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposen al que es disposa en el present decret.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa

Es faculta la persona titular de la Conselleria amb competències en matèria d’espais naturals protegits, en l’àmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures precises per al compliment del que es disposa en el present decret.

Segona. Entrada en vigor

El present decret entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 6 d’agost de 2021

El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER

La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural,

Emergència Climàtica i Transició Ecològica

MIREIA MOLLÀ HERRERA

ANNEX I

Part normativa del Pla d’ordenació

de recursos naturals del Túria

TÍTOL I

Disposicions generals

Article 1. Naturalesa del pla

El present Pla d’ordenació dels recursos naturals del Túria (d’ara endavant, PORN) es redacta a l’empara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i de l’article 17 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

Article 2. Objectius generals

1. D’acord amb l’article 32 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i l’article 18 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, el PORN té com a finalitat la delimitació, tipificació, integració en xarxa i determinació de la seua relació amb la resta del territori, dels sistemes que integren patrimoni i els recursos naturals d’un determinat àmbit espacial.

2. Per a aconseguir la finalitat establida en l’apartat 1, el PORN ha d’ordenar l’activitat humana i el patrimoni natural com a parts integrants dels processos ecològics que, de manera natural o influïda per aqueixa activitat, es donen en l’àmbit del PORN, d’acord amb els objectius següents:

a) Preservar i restaurar, quan toc, els sistemes naturals terrestres i fluvials de l’espai protegit, el valor hidrològic, geomorfològic, botànic, faunístic i ecològic, els elements d’interés cultural i patrimonial que conté i la integritat del seu paisatge.

b) Definir i assenyalar l’estat de conservació dels components del patrimoni natural, biodiversitat i geodiversitat i dels processos ecològics i geològics en l’àmbit territorial d’aquest pla.

c) Identificar la capacitat i intensitat d’ús del patrimoni natural i la biodiversitat i geodiversitat i determinar les alternatives de gestió i les limitacions que hagen d’establir-se a la vista del seu estat de conservació.

d) Formular els criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordinadors de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguen compatibles amb les exigències contingudes en la legislació vigent sobre biodiversitat i patrimoni natural.

e) Assenyalar els règims de protecció que escaiguen per als diferents espais, hàbitats i recursos naturals presents en l’àmbit territorial d’aplicació d’aquest pla, a fi de mantindre, millorar o restaurar els ecosistemes, la seua funcionalitat i connectivitat.

f) Preveure i promoure l’aplicació de mesures de conservació i restauració dels recursos naturals i els components de la biodiversitat i geodiversitat que ho precisen.

g) Contribuir a l’establiment i la consolidació de xarxes ecològiques compostes per espais d’alt valor natural, que permeten els moviments i la dispersió de les poblacions d’espècies de la flora i de la fauna i el manteniment dels fluxos que garantisquen la funcionalitat dels ecosistemes.

h) Contribuir a la integració d’aquest parc natural en la Xarxa Natura 2000.

Article 3. Cooperació i col·laboració

La Conselleria competent en matèria de medi ambient fomentarà la col·laboració i el suport mutu entre aquesta, els organismes de l’Administració estatal i local competents i els diferents agents socials i econòmics implicats en el pla. Tot això conforme amb les competències i atribucions d’aquests organismes i atesos els legítims drets i interessos dels titulars privats dels terrenys, els recursos naturals i les activitats econòmiques.

Article 4. Àmbit territorial

L’àmbit territorial del PORN del Túria comprén part dels 17 termes municipals següents: València, Mislata, Quart de Poblet, Xirivella, Paterna, Manises, Riba-roja de Túria, San Antonio de Benagéber, l’Eliana, Benaguasil, Vilamarxant, Cheste, Llíria, Pedralba, Bugarra, Gestalgar i Chulilla. La delimitació d’aquest àmbit figura en l’annex gràfic d’aquesta normativa.

Article 5. Contingut del PORN

El contingut documental d’aquest pla s’ajusta al que s’estableix, amb caràcter general per als PORN, per l’article 34 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana i l’article 20 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

Article 6. Efectes generals del PORN

De conformitat amb el que s’estableix amb caràcter general per als PORN en l’article 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, els efectes del present pla són els següents:

a) Els plans d’ordenació dels recursos naturals seran obligatoris i executius en tot el que afecte la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals.

b) Els plans d’ordenació dels recursos naturals prevaldran sobre qualssevol altres instruments d’ordenació territorial o física. D’acord amb l’article 18.1 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i biodiversitat, les disposicions del present PORN constitueixen un límit per a qualssevol altres instruments d’ordenació territorial o física que puguen incidir en l’àmbit d’ordenació. Aquests instruments no podran alterar-ne o modificar-ne el contingut. En aquells casos en què els instruments d’ordenació territorial o física existents resultaren contradictoris amb els continguts d’aquest PORN, hauran de modificar-se en conseqüència. Fins que aquesta adaptació no s’haja produït, les determinacions d’aquest PORN prevaldran sobre els instruments d’ordenació territorial o urbanística preexistents.

c) Tal com s’indica també en l’article 18.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i biodiversitat, aquest PORN és determinant respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials, que només podran contradir les seues determinacions per raons imperioses d’interés públic de primer ordre, i en aquest cas la decisió haurà de motivar-se i fer-se pública.

d) La vigència d’aquest PORN serà indefinida, mentre no en siga necessària la revisió. Aquesta revisió estarà justificada quan es produïsquen successos ambientals d’origen natural o antròpic, que afecten la integritat del medi, del paisatge o de les comunitats biòtiques que constitueixen trets representatius d’aquest espai, de manera tal que queden desbordades les mesures previstes en aquest document.

De la mateixa forma, quan l’evolució socioeconòmica dels habitants de l’àmbit d’ordenació es veja negativament afectada o sorgisquen noves activitats en la zona que no es contemplen en el PORN en vigor.

La revisió o modificació d’aquest PORN es realitzarà pel mateix procediment utilitzat per a la seua aprovació.

e) L’aplicació de les disposicions del present PORN s’entendrà sense perjudici de les competències de la resta de les administracions públiques presents en l’àmbit d’ordenació. Les disposicions dels plans especials d’altres figures de protecció incloses en l’àmbit territorial del present PORN, seran aplicables en els seus respectius àmbits territorials, sense perjudici de les establides en el present PORN, sempre que no contravinguen les primeres. No obstant això, quan s’aborde la redacció dels corresponents instruments de gestió d’aquests espais protegits, se’n farà l’harmonització o integració dels continguts amb el que s’estableix en el present Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals.

f) Els plans rectors d’ús i gestió s’atindran als criteris i directrius formulats en els plans d’ordenació dels recursos naturals.

Article 7. Règim d’infraccions i sancions

El règim d’infraccions i sancions en l’àmbit territorial d’aquest pla és l’establit, amb caràcter general, pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i els articles 79 a 83 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

Article 8. Autoritzacions i informes preceptius

1. La present normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, plans i projectes l’execució dels quals requereix declaració responsable o comunicació prèvia, autorització o informe preceptiu de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.

2. La declaració responsable o comunicació prèvia és un document que, quant als seus efectes i conseqüències es pot entendre equiparable a un títol administratiu i, per tant, habilita a qui la presenta, dins del termini i en la forma escaient, a realitzar un cert tipus d’actuació.

3. Els citats informes i autoritzacions, tindran caràcter vinculant i s’emetran sense perjudici dels informes, autoritzacions o llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a determinats usos i activitats compatibles en aquest PORN.

4. Les declaracions responsables, les sol·licituds d’autorització o informe preceptiu de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:

– Identificació del sol·licitant.

– Descripció succinta de l’actuació, incloent-hi característiques tècniques i període d’execució d’aquesta.

– Plànol o croquis de localització de l’activitat.

– Projecte, avantprojecte o memòria tècnica quan corresponga.

Article 9. Vigència i revisió del PORN

1. La vigència d’aquest pla és indefinida. La revisió o modificació de les determinacions del present pla podran realitzar-se en qualsevol moment o quan les característiques naturals i culturals de l’espai hagen patit canvis significatius, o bé, que per l’evolució de l’espai en requerisca una revisió o modificació.

2. La revisió o modificació es realitzaran seguint els tràmits establits per l’article 36 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.

Article 10. Interpretació de la normativa

1. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents cartogràfics del pla prevaldran les primeres, excepte en el cas que la interpretació derivada dels plans també estiga secundada per la memòria, de manera que es faça patent l’existència d’algun error material en les normes.

2. En l’aplicació d’aquest PORN prevaldrà aquella interpretació que implique un major grau de protecció dels valors naturals de l’àmbit d’aquest.

Article 11. Gestió del PORN

1. La gestió d’aquest pla correspon a la Conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual té la responsabilitat d’observar i fer complir les disposicions d’aquest.

2. Atesos els objectius del PORN que s’enumeren en l’article 2 d’aquestes normes, la Conselleria competent establirà els mecanismes oportuns per a assegurar la participació efectiva, en l’execució i la gestió del pla, dels organismes de l’Administració local de la zona i dels titulars de terrenys, recursos naturals o activitats econòmiques, així com d’altres entitats, col·lectius i agents implicats en el PORN per la seua activitat en els àmbits social, econòmic, mediambiental i cultural.

3. Aquesta participació pot formalitzar-se mitjançant els oportuns convenis de col·laboració, o bé per qualsevol altra via prevista en les normatives aplicables. Sense perjudici que, de conformitat amb el que s’estableix en l’article 48.8 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, la gestió total o parcial de l’espai natural protegit, puga delegar-se conforme al que es preveu en la legislació de règim local, encomanar-se a entitats de dret públic, o bé concertar-se amb institucions o entitats vinculades a la protecció, la custòdia del territori i gestió dels recursos naturals.

4. En la zona conveniada de la Vallesa, el règim de gestió serà l’establit en aquest PORN i els acords en el «Conveni de Col·laboració entre la Generalitat i un grup de propietaris dels municipis de Riba-roja de Túria i Paterna, entorn del paratge de la Vallesa de Mandor, per a la gestió forestal de la forest de la seua propietat, i la seua integració al Parc Natural del Túria» de data 29 de gener de 2015.

Article 12. Àmbits de protecció existents

La gestió dels àmbits de protecció que a continuació es relacionen, s’efectuarà conforme a les seues normatives i reglamentacions específiques, sense perjudici que el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural del Túria puga establir mesures addicionals de protecció:

a) Zona humida catalogada denominada Embassament de la Vallesa: Aquest aiguamoll, inclòs en el catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana (Acord del Consell de 10.09.2002), està sotmés al règim de protecció establit per l’article 15 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i els acords en el «Conveni de col·laboració entre la Generalitat i un grup de propietaris dels municipis de Riba-roja de Túria i Paterna, entorn del paratge de la Vallesa de Mandor, per a la gestió forestal de la forest de la seua propietat, i la seua integració al Parc Natural del Túria», de data 29 de gener de 2015.

b) Paratge Natural Municipal les Rodanes: Aquest espai natural protegit, declarat mitjançant l’Acord del Consell de 8 de febrer de 2002 conforme a l’article 9 de la citada Llei 11/1994, està sotmés al règim de protecció establit per aquest acord, desenvolupat pel Decret 176/2012, de 30 de novembre, del Consell, pel qual s’amplia l’àmbit territorial del Paratge Natural Municipal denominat les Rodanes, al terme municipal de Vilamarxant, i s’aprova conjuntament el seu Pla Especial de Protecció, així com el Pla d’Ús Públic del Paratge Natural Municipal de les Rodanes i l’Ordenança d’ús públic del Paratge Natural Municipal de les Rodanes que l’ajuntament aprove, i que haurà de ser conforme als dos plans adés esmentats.

c) Paratge Natural Municipal Los Calderones: Aquest espai natural protegit, declarat mitjançant l’Acord del Consell de 16 de març de 2007 conforme a l’article 9 de la citada Llei 11/1994, està sotmés al règim de protecció establit per aquest Acord, desenvolupat pel corresponent Pla Especial del paratge natural municipal.

d) Coves catalogades: Avenc del Palmerar, Conjunt de les Pedroses, Avenc Colomera i Avenc Figueral: Aquestes cavitats subterrànies estan sotmeses al règim de protecció establit per l’article 16 de la citada Llei 11/1994, pel Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s’aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.

e) Monts d’utilitat pública declarats o que puguen declarar-se: Aquests àmbits territorials es regiran pel que s’estableix en la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana.

f) Els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 denominats ZEPA de l’Alt Túria i Serra del Negrete i el LIC Serra del Negrete així definits pels articles 14bis i 14ter de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquests espais estan sotmesos al règim previst en els articles 14 quater i 14 quinquies de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, així com de les normes de gestió que s’aproven en el seu moment per a aquests espais protegits de la Xarxa Natura 2000.

Article 13. Marca Parcs Naturals

1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà autoritzar l’ús de la marca «Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana» i desenvolupar aquest distintiu en la forma del logotip identificatiu «Parc Natural del Túria», al qual podran accedir i utilitzar per a la promoció de les activitats econòmiques de caràcter rural i tradicional, els serveis turístics i d’allotjament rural, els serveis d’educació ambiental i cultural, les activitats lúdiques i altres activitats que es desenvolupen en els municipis afectats territorialment pel PORN, segons el regulat en el Decret 26/2011, de 18 de març, del Consell, sobre el règim jurídic i el procediment de concessió de la llicència d’ús de la marca Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana.

2. Aquesta Administració, així mateix, en col·laboració amb els ajuntaments i amb la iniciativa privada, promourà els productes i les activitats que s’acullen al citat distintiu per tots els mitjans possibles. Per a això, hauran de definir-se criteris específics de qualitat i sostenibilitat que hauran de complir aquests productes i activitats.

Article 14. Règim d’avaluació ambiental de plans, projectes i programes

1. Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en l’àmbit territorial del PORN se sotmetran al «règim d’avaluació ambiental», establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre aqueixa matèria vigent en aquell moment.

2. En tots els procediments d’avaluació ambiental (ja es tracte de plans o projectes, que seguisquen la legislació sectorial autonòmica o estatal en aquesta matèria), que afecten l’àmbit del PORN, se sotmetrà a consulta de l’òrgan competent en matèria d’espais naturals protegits.

TÍTOL II

Normes generals d’ordenació d’usos i activitats

CAPÍTOL I

Normes sobre gestió de recursos

Secció primera

Protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic

Article 15. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics

1. La protecció dels recursos hídrics en l’àmbit d’aquest PORN es regirà amb caràcter general per la normativa sectorial en matèria d’aigües, i de manera especial pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, i disposicions que el desenvolupen.

2. Tindran la consideració de directrius sobre els recursos hidrològics en l’àmbit territorial del PORN, les aplicables al mateix contingudes en Reial decret 1/2016 de 8 de gener, pel qual s’aprova la revisió del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, amb l’objectiu genèric d’incrementar la disponibilitat d’aquests, protegir la seua qualitat, economitzar el seu ús i racionalitzar els seus usos, atenent criteris de conservació a llarg termini dels aqüífers i d’ús sostenible dels mateixos en forma compatible amb la gestió dels restants recursos naturals.

3. En tant l’organisme de conca realitze les corresponents partions en el domini públic de llits, les zones de servitud i policia de llits s’estimaran conforme al que es disposa en els articles 4 a 6 del Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de Domini Públic Hidràulic.

Article 16. Protecció del domini públic hidràulic

1. En tot l’àmbit del PORN no són admissibles les obres, construccions o actuacions que puguen dificultar o alterar negativament el curs de les aigües en els llits permanents o temporals, així com en els terrenys inundables durant les crescudes ordinàries, siga com siga el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys. S’exclouen d’aquesta prohibició general les obres, construccions o actuacions d’interés general promogudes o degudament autoritzades pels òrgans competents autonòmic o estatal.

2. L’execució de qualsevol obra o treball en la zona de policia de llits que estiga sotmesa a avaluació ambiental, està subjecta a informe favorable vinculant de Conselleria competent en matèria d’espais naturals, sense perjudici de les autoritzacions o concessions sectorials que haurà d’emetre aquest organisme de conca en virtut de la normativa estatal sobre aigües.

3. En la zona de domini públic hidràulic, amb caràcter general, es conservarà la vegetació de ribera originària, no permetent-se actuacions que provoquen la seua deterioració o regressió. Les excepcionals labors de neteja o desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas d’avinguda que no hagen sigut promogudes amb aquesta finalitat per l’organisme de conca o per la Conselleria competent en matèria de medi ambient, requeriran informe favorable d’aquesta última.

Les actuacions d’adequació, millora o restauració dels llits s’efectuara preferentment utilitzant tècniques de bioenginyeria fluvial, evitant tècniques dures com a pedraplens i altres actuacions amb impactes manifestos.

4. No es podrà ocupar el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per l’organisme de conca, o pel Parc Natural per un interés general demostrable. Tampoc no es permeten en aquest àmbit les activitats extractives, excepte aquelles degudament autoritzades a l’entrada en vigor del PORN i en els casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament, neteja o protecció dels llits.

5. De conformitat amb la legislació sectorial sobre Aigües, la utilització o aprofitament pels particulars del domini públic hidràulic o dels béns situats en ell, requerirà la prèvia concessió o autorització de l’òrgan de conca. S’adonarà d’aquests fets al Parc Natural perquè en prengueu coneixement.

Article 17. Abocaments líquids

1. No està permés l’abocament sense depurar, directe o indirecte, d’aigües residuals de qualsevol origen que puguen contaminar els llits d’aigua amb els seus marges, la superfície del sòl o el subsòl amb els aqüífers subterranis.

2. Els abocaments d’aigües residuals i els seus possibles efectes sobre les aigües superficials i subterrànies, estan regulats de manera general per l’article 100 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües. Durant la tramitació dels expedients d’autorització de qualsevol classe d’abocament, l’òrgan de conca requerirà informe de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.

3. En el cas d’habitatges aïllats, tant els existents com els de nova construcció que, pel seu allunyament de nuclis de població, resulte un excessiu cost o una impossibilitat física la connexió de les aigües residuals a una xarxa de col·lectors, la fi de la qual siga una estació depuradora d’aigües residuals urbanes, es disposarà d’un sistema de tractament adequat de les aigües residuals consistent en, almenys, una depuradora de tipus compacte, preferiblement d’oxidació total. Estan expressament prohibits els pous cecs i les fosses sèptiques.

4. La Conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els organismes competents en les administracions autonòmica i local, promourà les actuacions i obres necessàries per a aconseguir l’adequat sanejament i depuració de tots els abocaments a llits públics, conforme a les previsions d’actuació en la matèria establides en el Pla de gestió d’aquest pla.

5. Aquesta Conselleria competent, així mateix fomentarà les actuacions necessàries per a adequar els abocaments líquids al subsòl, provinents d’habitatges o altres activitats, als requisits i criteris de qualitat establits en la normativa sobre aigües que se cita en l’anterior apartat 2.

Article 18. Captacions d’aigua

1. Sense perjudici de l’autorització de l’òrgan de conca exigit per la normativa d’aigües per a la captació d’aigües superficials o subterrànies en l’àmbit del PORN, serà necessària la comunicació prèvia o declaració responsable per part del titular.

2. L’òrgan competent en espais naturals podrà imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals i podrà restringir aquelles captacions d’aigua que puguen suposar un risc per a la conservació dels valors naturals.

Article 19. Fonts i surgències d’aigua

1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències d’aigua, així com les obres de qualsevol tipus que es pogueren realitzar en el seu entorn, hauran de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i d’un cabal d’eixida mínim per a l’ús públic i de la fauna salvatge.

2. La Conselleria competent en matèria de medi ambient haurà d’autoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar l’ús públic i la consciència mediambiental de la ciutadania.

Secció segona

Protecció dels sòls i dels recursos geològics

Article 20. Llocs d’interés geològic

1. Es defineixen com a llocs d’interés geològic a l’efecte de les normes d’aquest PORN, aquells llocs que reuneixen característiques singulars pel seu interés estratigràfic, geomorfològic, paleontològic, científic, didàctic o paisatgístic.

2. S’elaborarà un inventari de llocs d’interés geològic d’especial rellevància en aquest espai protegit. No obstant això, la protecció oferida per aquest pla s’estén a totes aquelles àrees de l’àmbit territorial del PORN en les quals puguen determinar-se valors geològics significativament superiors a la mitjana del seu entorn.

3. Els llocs d’interés geològic seran preservats d’activitats que pogueren donar-ne lloc a la destrucció, deterioració o ocultació visual.

Article 21. Criteris generals sobre conservació dels sòls

1. En les zones amb sòls degradats per l’erosió s’afavoriran totes aquelles actuacions que tendisquen a la seua conservació, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, manteniment de cultius llenyosos i altres.

2. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establir noves àrees de cultiu.

3. Sempre que la realització d’una obra genere desnivells per desmunt o terraplé, o bé comporte la construcció de murs o altres obres d’estabilització del terreny, serà obligatòria l’aplicació de tècniques d’integració paisatgística.

4. En els terrenys que puguen resultar afectats per processos o riscos erosius, la conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els titulars dels terrenys, promourà actuacions que tendisquen a la seua conservació i millora, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, així com manteniment de cultius llenyosos.

Article 22. Moviments de terra

1. En tot l’àmbit del PORN es prohibeixen els moviments de terres que no estiguen vinculats als usos del sòl permesos, incloent-hi entre aquests últims les activitats relacionades amb la construcció o instal·lació d’edificacions, infraestructures o equipaments autoritzats amb qualsevol finalitat, així com les activitats de conservació o restauració del medi, de prevenció i defensa contra incendis i aquelles relacionades amb el desenvolupament ordinari de les activitats agrícoles i forestals.

2. L’anterior s’estableix sense perjudici del requisit d’avaluació d’impacte ambiental al fet que estan sotmeses les activitats que, per comportar moviments de terra, estan contemplades en el Decret 162/1990, de 15 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental, i en l’article 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana.

Secció tercera

Protecció de la flora i la fauna silvestres

Article 23. Espais de la Xarxa Natura 2000.

1. Els terrenys dels espais de la Xarxa Natura 2000 denominats ZEPA Alt Túria i Serra del Negrete (ES523200) i LIC Serra del Negrete (ES5233009), que coincideixen en l’àmbit d’aquest pla, estan sotmesos a les disposicions de la Directiva Hàbitats i la Directiva Ocells i les seues transposicions, especialment el que es determine en els seus respectius plans de gestió (PG), com als procediments d’avaluació de plans i projectes sobre la Xarxa Natura 2000.

2. No obstant això, les determinacions exposades en aquest pla seran complementàries al que s’establisca en els perceptius plans de gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000, prevalent sempre les que oferisquen major protecció als hàbitats i espècies subjectes a aquestes directives.

Article 24. Formacions vegetals silvestres

1. Es consideren formacions vegetals silvestres subjectes a les determinacions de protecció d’aquest PORN, totes aquelles que existeixen en l’àmbit afectat, exclosos els cultius agrícoles i la vegetació arvense i ruderal associada a l’activitat agrària o a la presència humana.

2. Amb caràcter general, la gestió de les formacions vegetals d’interés s’efectuarà atenent els criteris de conservació dels recursos genètics i d’ús sostenible dels recursos naturals que es defineixen en aquest pla. En conseqüència, és objectiu prioritari del PORN el desenvolupament de mètodes i tecnologies (in situ i ex situ) per a la conservació, la millora i la posada en valor dels recursos vinculats a aquestes formacions vegetals, amb criteris de sostenibilitat i de protecció dels valors mediambientals.

Article 25. Hàbitats naturals

1. Es consideren protegits tots els hàbitats naturals i seminaturals associats als diferents ambients presents en l’àmbit territorial del PORN, el detall del qual figura en la memòria informativa d’aquest pla.

2. S’inclouen com a hàbitats naturals els hàbitats d’interés comunitari inclosos en l’annex I de la Directiva 92/43/CE del Consell, de 21 de maig de 1992, presents en els àmbits dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 en l’àmbit del PORN. Aquests hàbitats i els seus codis UE, són els següents:

– 3250 Rius mediterranis de cabal permanent amb Glaucium flavum.

– 3280 Rius mediterranis de cabal permanent, espècies del Paspalo-Agrostidion i orles de Salix spp. and Populus alba.

– 3290 Rius mediterranis de cabal intermitent amb comunitats de Paspalo-Agrostidion.

– 5330 Matolls termomediterranis i predesértics (32.24, matolls de Chamaerops humilis).

– 6110 Prats calcaris Càrstics o basòfils del Alysso-Sedion albi.

– 6220 Pasturatges xerofítics mediterranis de vivaços i anuals del Thero-Brachypodietea.

– 6420 Comunitats herbàcies higròfiles mediterrànies del Molinio-Holoschoenion.

– 8210 Pendents rocosos calcícoles amb vegetació casmofítica.

– 8310 Coves no obertes al públic (almenys Avenc del Palmerar – Pedralba, Avenc Colomera – Bugarra, Avenc del Figueral – Gestalgar).

– 92A0 Boscos galeria de Salix alba i Populus alba.

– 9540 Pinedes mediterrànies amb pins mesogeus endèmics (42.841 – Boscos ibèrics de pi blanc).

3. Aquesta protecció no afecta els hàbitats antropitzats generats per l’activitat humana en les zones cultivades, àmbits edificats, vies de comunicació, entorn d’infraestructures i altres àmbits degradats, excepte en el cas que en aquests hàbitats antropitzats arriben a restablir-se hàbitats naturals en forma natural o induïda.

Article 26. Protecció d’arbres monumentals o singulars

1. D’acord amb l’article 4 de la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana, es declaren protegits genèricament, sense necessitat de resolució singularitzada, els exemplars de qualsevol espècie arbòria que igualen o superen un o més dels paràmetres següents: 350 anys; 30 metres d’altura; 6 metres de perímetre de tronc, mesurat a una altura d’1,30 m de la base; 25 metres de diàmetre major de la copa, mesurat en la projecció sobre el pla horitzontal.

2. La Conselleria competent en matèria de medi ambient realitzarà un inventari d’aquests arbres singulars, el qual tindrà caràcter obert i serà complementari als inventaris municipals i podran ser proposats per a la seua inclusió en el Catàleg d’arbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana.

3. Es prohibeix, amb caràcter general, la tala o destrucció d’aquests exemplars, així com la realització d’obres o actuacions que pogueren danyar-los irremeiablement o entorpir el seu adequat desenvolupament, excepte per les excepcions recollides en la citada Llei 4/2006, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana.

Article 27. Gestió de les espècies vegetals protegides

1. Les formacions i els individus de les espècies vegetals protegides per les normatives i directrius sectorials d’àmbit autonòmic, estatal o europeu, seran gestionades conforme als seus propis plans i regulacions específiques. L’òrgan competent en espais naturals protegits podrà proposar programes de gestió sobre espècies singulars silvestres d’importància per a l’àmbit del PORN.

2. És objectiu prioritari d’aquest pla el foment d’actuacions encaminades a la conservació, manteniment, regeneració, millora o explotació sostenible, això últim quan les citades normatives i directrius així ho permeten, de les formacions i individus vegetals indicats en l’apartat anterior.

3. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits i llavors, així com la sega sense desarrelament de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que existisca consentiment exprés o tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la Conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna.

Article 28. Gestió general de la vegetació

1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a finalitat primordial potenciar les comunitats vegetals naturals que caracteritzen l’àmbit territorial del PORN, en les seues diferents fases d’evolució, i afavorir el desenvolupament vegetatiu de les existents i l’increment de la superfície ocupada per aquestes. Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i l’aprovisionament de recursos genètics de la vegetació.

2. Fora de les zones edificades no es permet la introducció de plantes exòtiques, entenent-se com a tals les espècies i subespècies, parts, propàguls i llavors que pogueren sobreviure o reproduir-se, introduïts fora de la seua àrea de distribució natural i de la seua àrea potencial de dispersió, que no haguera pogut ocupar sense la introducció directa o indirecta, o sense la cura de l’àmbit territorial del PORN. Quan aquestes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades, s’haurà de garantir el seu control per a evitar la proliferació indiscriminada i s’haurà d’emetre sol·licitud prèvia o declaració responsable.

3. No es permet la introducció i plantació d’espècies exòtiques invasores incloses en el Decret 213/2009 del Consell, pel qual s’aproven mesures per al control d’espècies exòtiques i el Reial decret 630/2013 pel qual es regula el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores. Així mateix, es promourà l’eradicació i control d’aquestes espècies, utilitzant tècniques d’eliminació mecànica i de lluita biològica.

4. Els projectes, plans i programes que requerisquen la introducció d’espècies autòctones no presents en l’àmbit del PORN, requeriran l’autorització expressa de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.

5. Es permet, prèvia valoració de la Conselleria competent en medi ambient, la creació de centres de recuperació d’espècies exòtiques i invasores exclusivament en els municipis de l’àmbit del PORN, amb un objectiu únic relatiu a la divulgació, educació i difusió dels problemes que aquestes espècies, en llibertat, produeixen en els hàbitats naturals.

Article 29. Protecció de la fauna salvatge

1. No estan permeses amb caràcter general, i significativament per a les espècies de fauna protegides per les normatives europea, estatal i autonòmica, les activitats que pogueren comportar la destrucció o deterioració irreversible de la fauna salvatge, com ara la destrucció de nius i caus, comerç d’ous i exemplars,eliminació excessiva de la capa orgànica del sòl i altres accions que degraden la possibilitat d’establiment d’espècies de fauna o flora.

2. Es fomentarà l’establiment de les mesures oportunes per a la conservació i millora de les poblacions de les espècies animals d’interés de l’àmbit del PORN, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un major nombre d’espècies alhora. En aquest sentit es fomentaran les accions per a designar zones de campege de llúdries, a fi d’establir l’estatus quo d’aquesta espècie en l’àmbit del PORN

3. S’incentivarà una gestió forestal i agrícola que contemple pràctiques respectuoses amb la fauna.

4. Hauran de respectar-se, en qualsevol cas, les disposicions establides pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Govern Valencià, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçades i s’estableixen categories i normes per a la seua protecció. Així mateix es respectaran les disposicions que desenvolupen o modifiquen aquestes normes i les regulacions específiques sobre protecció de determinades espècies de fauna.

Article 30. Repoblació o alliberament d’animals

1. En l’àmbit territorial d’aquest pla no es podran alliberar animals exòtics, entenent-se com a tals les espècies i subespècies que pogueren sobreviure o reproduir-se, introduïts fora de la seua àrea de distribució natural i de la seua àrea potencial de dispersió, que no haguera pogut ocupar sense la introducció directa o indirecta, o sense la cura de l’home. S’exceptuen d’aquesta limitació les espècies utilitzades per al control biològic de plagues, en programes autoritzats o promoguts per la Conselleria competent sobre la matèria, amb l’informe previ favorable de l’òrgan competent en matèria d’espais naturals, així com el que s’estableix en l’article 28.4 d’aquesta norma.

2. No es permet la introducció i solta d’espècies de fauna exòtiques invasores incloses en el Decret 213/2009 del Consell, pel qual s’aproven mesures per al control d’espècies exòtiques i el Reial decret 630/2013 pel qual es regula el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores. Així mateix, es promourà l’eradicació i control d’aquestes espècies, amb l’excepció d’aquelles espècies exòtiques i invasores de fauna i flora que puguen formar part d’activitats formatives i educatives en l’Oficina Tècnica del Parc Natural del Túria, en la localitat de Vilamarxant.

Article 31. Manteniment dels processos ecològics del territori

1. No s’admetrà, amb caràcter general, la reducció d’extensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit com a hàbitat i per a l’alimentació, sense perjudici dels usos i aprofitaments del sòl i els recursos naturals permesos per aquest pla.

2. Els procediments d’avaluació o estimació d’impacte ambiental sobre qualsevol activitat, així com l’execució de projectes de qualsevol tipus que afecten l’àmbit d’aquest pla, tindran en consideració els efectes positius o negatius sobre els processos ecològics biòtics i abiòtics, així com les mesures correctores o compensatòries que corresponguen en funció de la magnitud de l’activitat.

Secció quarta

Protecció del paisatge i del patrimoni etnològic del medi rural

Article 32. Foment de la qualitat paisatgista

1. A l’efecte d’aquesta normativa, constitueixen el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, seran objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts d’origen antròpic que, en interacció històrica amb aquests elements naturals en un sistema agroramader/forestal, han configurat el paisatge de l’espai protegit tal com es coneix en l’actualitat.

2. S’entén per elements naturals o seminaturals del paisatge tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics i les estructures geològiques naturals.

3. S’entén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de l’acerb cultural local lligats a l’ús històric dels recursos naturals, incloent-hi les formes específiques del seu ús que van configurar determinat model local d’organització dels paisatges humanitzats. En aquest concepte s’inclouen, alhora, els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic, tant de titularitat pública com privada, a què es refereix la secció cinquena d’aquestes normes.

4. La interacció històrica entre home i natura que ha configurat el paisatge rural actual és dinàmica per definició i, per tant, el paisatge rural com a objecte de protecció és un concepte que varia segons la sensibilitat perceptiva de cada època històrica concreta. En conseqüència, l’ordenació del paisatge establida en aquest Pla no contempla el bé paisatgístic en forma arqueològica o estàtica, sinó que defineix criteris dinàmics per a la seua conservació activa, la seua millora i la seua adequació a la realitat històrica i socioeconòmica actual. Tot això amb el condicionant de conservar i promoure una alta qualitat en el paisatge tant en el seu conjunt com en els seus diferents elements, especialment aquells que són portadors de coneixements tradicionals o de signes d’identitat comunitaris.

5. L’ordenació i millora del paisatge estaran relacionades amb la preservació de la qualitat del medi ambient humà i amb la conservació i millora de la realitat cultural i de les expectatives legítimes de desenvolupament local social i econòmic, sota múltiples aspectes de tipus ecològic, higienicosanitari, psicològic/perceptiu, estètic, cultural, patrimonial, econòmic i social.

6. En l’àmbit territorial d’aquest pla, la Conselleria competent en matèria de medi ambient tindrà una especial actuació tendent d’assegurar el compliment de les disposicions sobre protecció i ordenació del paisatge, contingudes en el text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, que es va aprovar mitjançant Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny (DOGV 9129, 16.07.2021).

Article 33. Integració paisatgística de les actuacions

1. La implantació d’usos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic negatiu, haurà de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge. A tal fi, se n’evitarà especialment la ubicació en llocs de gran incidència visual. En qualsevol cas, les infraestructures, instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran d’incorporar mesures adequades d’integració paisatgística d’acord amb l’àmbit on es desenvolupen.

2. Amb caràcter general no es permet la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb finalitats publicitaris, incloent-hi els recolzats directament sobre elements naturals del territori o sobre les edificacions, amb finalitat aliena a les activitats econòmiques o socials implantades en el lloc on se situen aquests elements informatius. S’exclouen d’aquesta limitació els indicadors de caràcter institucional.

3. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació d’infraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atenent la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.

4. Es protegirà amb especial atenció el paisatge entorn d’aquelles fites, elements singulars i conjunts geomorfològics, i històrics de caràcter natural, com zones humides, formacions vegetals notables, arbres singulars i altres components del paisatge que aporten qualitat escènica a aquest.

Article 34. Característiques estètiques de les edificacions

Sense perjudici del que es disposa en la normativa vigent sobre ordenació del territori i edificació en el sòl no urbanitzable, l’edificació en aquesta categoria de sòl s’executarà dins del respecte a les característiques estètiques, procurarà la seua correcta integració en el paisatge i n’evitarà la ruptura mitjançant l’aparició d’edificis o instal·lacions que, per la seua altura, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.

Secció cinquena

Protecció del patrimoni cultural i de les vies pecuàries

Article 35. Patrimoni cultural

1. La protecció del patrimoni cultural en l’àmbit del present PORN, en totes les seues manifestacions, es regirà conforme al que es disposa per la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat, de patrimoni cultural valencià, i les seues posteriors modificacions. Això sense menyscapte de la protecció que, conforme a la legislació urbanística, dega arbitrar des del planejament municipal conforme a les seues competències i rang tutelar sobre béns catalogables.

2. Es promourà i avaluarà, per la Conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, un inventari patrimonial exhaustiu que, en col·laboració amb la Conselleria competent en matèria de medi ambient, done com a resultat la constitució, en els termes establits per l’article 47 de l’esmentada legislació patrimonial, el Catàleg de Béns i Espais Protegits del parc natural. D’aquest document es desprendrà, si fa el cas, la selecció d’elements a adscriure a l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, amb la corresponent articulació en els planejaments urbanístics municipals. Fins a l’aprovació d’aquest Catàleg, previ informe favorable de la Conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, tindran la consideració de béns culturals especialment protegits aquells de la zona que ja compten amb declaració legal o expedient incoat per a accedir-hi, estiguen inclosos en algun dels inventaris elaborats per la citada conselleria, corresponguen a activitats subjectes a la seua tutela, o estiguen recollits en els catàlegs de planejament municipal.

3. Sempre que la compatibilitat en la protecció i acreixement dels valors culturals ho permeten, es procurarà el màxim gaudi social dels béns culturals especialment protegits, de manera associada als usos didàctics i turístics/recreatius, el foment dels quals es propugna en l’àmbit del parc natural.

4. Tota modificació o actuació sobre un element considerat com a bé cultural especialment protegit o sobre la seua àrea d’afecció, requerirà sotmetre’s a l’exercici tutelar de la Conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, les determinacions de la qual seran vinculants en tant es proveïsca el Catàleg de Béns i Espais Protegits del parc natural i a partir de l’aprovació d’aquest, conforme siga l’abast establit per la legislació patrimonial per als diferents règims tutelars aplicables als béns i activitats allí recollits.

5. Les vies pecuàries existents en l’àmbit del PORN estaran subjectes al que es disposa en la Llei 3/2014, d’11 de juliol, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana i en el reglament que la desenvolupe. Les vies pecuàries són elements multifuncionals, que compaginen i simultaniegen la funció tradicional i prioritària de la transhumància estacional, la transterminància i altres moviments de bestiar de tota classe amb altres funcions compatibles, de caràcter agrícola, i complementàries, que tenen així mateix l’ús recreatiu, esportiu i mediambiental dels ciutadans.

CAPÍTOL II

Normes sobre regulació d’usos, activitats i infraestructures

Secció primera

Agricultura i ramaderia

Article 36. Règim general de l’activitat agrícola

1. Les activitats agrícoles existents en l’àmbit del PORN es consideren fonamentals per a l’equilibri dels recursos naturals, en tant que formen part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, això últim des del punt de vista de conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de prevenció d’incendis forestals.

2. De conformitat amb la legislació sectorial en matèria forestal, els terrenys forestals no podran ser transformats per a dedicar-los a l’activitat agrícola, excepte les excepcions establides en la normativa forestal, i en particular s’exceptuen de la prohibició aquells terrenys que siguen estratègics des de la perspectiva de la prevenció d’incendis forestals, quan així ho reculla el Pla de prevenció d’incendis forestals.

3. L’ús de productes fitosanitaris s’ajustarà a les normes sectorials aplicables en matèria agrícola, de qualitat de les aigües i mediambiental.

4. En la matèria específica de tècniques d’abonat, l’òrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració així mateix amb la Conselleria competent en matèria agrícola i amb les entitats agràries, impulsarà en l’àmbit del PORN l’aplicació de l’Ordre 7/2010, de 10 de febrer, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s’aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries, atenent la seua consideració de territori vulnerable en virtut del Decret 11/2004, del Govern Valencià, pel qual es designen, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones ulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats provinents de fonts agràries.

Article 37. Conservació dels terrenys cultivats

Per a aquells terrenys agrícoles que el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals del Parc Natural del Túria puga considerar d’interés en la prevenció i lluita contra els incendis forestals, la Conselleria competent en matèria de medi ambient habilitarà els mecanismes oportuns per a afavorir el seu manteniment pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció enfront dels incendis. En aquest sentit, hom col·laborarà amb els ajuntaments a l’efecte de l’eliminació de la biomassa agrícola, la qual serà gestionada per la Conselleria, amb efectes relatius a la prevenció d’incendis forestals.

Article 38. Edificacions i instal·lacions relacionades amb l’activitat agrícola

La construcció, reconstrucció o reforma d’edificacions i instal·lacions relacionades amb l’activitat agrícola es realitzarà conforme als requisits establits en el text refós de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, de la Comunitat Valenciana, que es va aprovar mitjançant Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny (DOGV 9129, 16.07.2021), sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables, de la normativa vigent.

Article 39. Aprofitaments ramaders

1. Amb caràcter general l’activitat ramadera extensiva es permet en aquest parc natural, regulada per l’Ordre 1/2015, de 23 de març, conjunta de la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, i de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, d’ordenació de l’aprofitament ramader extensiu tradicional als parcs naturals de la Comunitat Valenciana. Aquesta activitat es considera autoritzable per al pasturatge extensiu amb bestiar equí, oví, boví o caprí amb càrregues ramaderes adequades, excepte en aquelles àrees que el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural definisca com a inadequades per a aquest ús pels seus especials valors florístics o per l’especial sensibilitat de la vegetació o els sòls.

2. En qualsevol cas els aprofitaments en aquestes zones podran autoritzar-se com a mesura complementària de gestió de la vegetació espontània, sempre que el desenvolupament normal de la coberta vegetal estiga assegurat.

3. En cas que les càrregues ramaderes existents en alguna de les àrees suposen riscos per a la conservació de la coberta vegetal o els recursos edàfics, la Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà limitar el nombre d’unitats ramaderes, els períodes de pasturatge o les àrees afectades per aquest, tal com s’estableix en l’Ordre 7/2010.

4. D’acord amb l’article 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s’estableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit els efectes d’un incendi queda restringit el pasturatge durant un període de cinc anys. En aquest cas, la Conselleria competent sobre medi ambient promourà l’aplicació de mesures pal·liatives dels perjudicis econòmics ocasionats als ramaders.

5. En l’àmbit de les àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE), queda prohibida la implantació de qualsevol explotació ramadera en règim d’estabulació intensiva.

6. Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre el recurs ramader, les establertes en el PATFOR, aprovat per Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana.

Article 40. Apicultura

1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables mitjançant declaració responsable en tot l’àmbit territorial del PORN, sempre que no es produïsquen molèsties o riscos significatius sobre els visitants o residents, o s’emplacen en àrees que hagen de ser temporalment tancades al públic per circumstàncies ambientals excepcionals.

2. En cas que els ruscos provocaren molèsties significatives o riscos per a l’ús públic, la Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà disposar el seu trasllat a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé la seua retirada definitiva del parc natural.

Secció segona

Activitat forestal

Article 41. Definició de terreny forestal en l’àmbit d’aquest pla

1. A l’efecte d’aquest pla, es consideren terrenys forestals els així definits per l’article 17 del Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana, en desenvolupament de la legislació forestal de la Comunitat Valenciana.

Article 42. Règim general de l’activitat forestal

1. En l’àmbit territorial del PORN l’activitat forestal s’atindrà, en la seua planificació, execució i desenvolupament, als principis fonamentals establits en el Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana i en la legislació sobre aprofitament forestal que ho desenvolupa.

2. En l’àmbit del PORN el règim de gestió dels terrenys forestals, de titularitat tant pública com privada, és l’establit amb caràcter general per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, desenvolupada pel citat Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Acció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana.

3. L’acció de la Conselleria competent en matèria forestal en l’àmbit d’aquest pla, s’orientarà a aconseguir la conservació, millora, restauració i ordenat aprofitament de les muntanyes, qualsevol que siga la seua titularitat, i la seua gestió tècnica haurà de ser conforme amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques.

4. Les muntanyes, com a ecosistemes forestals, hauran de ser gestionades de forma integrada, contemplant-se conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que les constitueixen, amb la finalitat d’aconseguir un aprofitament racional dels recursos naturals que no comprometa la seua continuïtat i garantisca la preservació de la diversitat genètica i els processos ecològics essencials.

5. En el maneig de la vegetació es donarà preferència a la protecció, conservació, regeneració, recuperació i millora de les masses d’espècies autòctones, de les que exercisquen un important paper protector, i de les formacions i enclavaments d’espècies endèmiques i en perill d’extinció.

Article 43. Intervencions sobre la massa forestal

1. En el sòl forestal inclòs en l’àmbit d’aquest pla, la planificació forestal, les intervencions sobre les masses forestals i dels seus aprofitaments de qualsevol mena dels recursos naturals lligats a la vegetació forestal, tindran com a finalitat principal la conservació, la investigació i/o la millora dels hàbitats i ecosistemes forestals, o bé l’ús públic ordenat del medi natural. Qualsevol intervenció amb una altra finalitat diferent de les descrites requerirà informe de l’òrgan gestor del parc natural, de caràcter vinculant, excepte quan es tracte d’actuacions previstes d’acord amb el pla de prevenció d’incendis forestals.

2. Les intervencions sobre les masses forestals es realitzaran entre els mesos d’agost a febrer, tots dos inclosos, per a evitar molèsties a les comunitats d’ocells. Excepcionalment, aquestes dates podran modificar-se per la Conselleria competent en matèria de medi ambient si existeixen raons justificades i es comprova la no afecció a espècies considerades especialment sensibles.

3. Amb caràcter general, els residus generats per les intervencions sobre la massa forestal han de traslladar-se fora de les àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE) a destí autoritzat, o bé ser eliminats in situ per trituració o estellat amb incorporació immediata al terreny. El termini màxim per a la realització d’aquestes actuacions serà de 2 mesos des de la finalització dels treballs. En cas de risc elevat d’incendi o de plagues, podrà exigir-se la retirada o eliminació immediata de les acumulacions de fusta i llenya en la forest.

4. Es permeten les actuacions sobre la vegetació en la interfície urbana forestal, la construcció d’observatoris i depòsits o el manteniment d’àrees tallafocs la fi dels quals siga la prevenció d’incendis forestals i es troben previstes en el Pla de prevenció d’incendis forestals.

Article 44. Suport a la propietat forestal

La Conselleria competent en matèria de medi ambient promourà la col·laboració continuada amb els titulars privats de terrenys forestals, amb les finalitats següents:

a) Coordinació de l’activitat forestal amb la gestió de l’espai protegit.

b) Prevenció i lluita contra els incendis forestals.

c) Tractaments en masses arbòries amb finalitat fitosanitària, de prevenció d’incendis o de lluita contra l’erosió.

d) Assessorament tècnic als titulars dels terrenys forestals sobre la planificació i gestió forestal.

e) Activitats de formació o divulgació en matèria forestal i de conservació del medi natural.

f) Qualsevol altra finalitat que puga establir-se en relació amb els objectius del PORN.

Article 45. Canvi de l’ús forestal

Amb caràcter general els terrenys forestals no podran ser destinats a altres usos diferents de l’aprofitament forestal sostenible, la conservació, millora, estudi, ensenyament i ús públic ordenat del medi natural.

Article 46. Risc d’erosió i desertificació

La Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà promoure, en col·laboració amb els titulars de terrenys forestals, l’aplicació de mesures de regeneració i restauració dels sòls i disminució de riscos d’erosió i desertificació.

Article 47. Incendis forestals

1. Les directrius, normes i actuacions en relació amb la prevenció d’incendis venen determinades: pel Pla de Prevenció d’Incendis Forestals del Túria, aprovat mitjançant la Resolució de 30 de juny de 2009, del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge; pel Pla de demarcació forestal de Llíria, aprovat per Resolució de 27 de febrer de 2015, del conseller de Governació i Justícia; pels plans de prevenció d’incendis forestals que elaboren els municipis i per les actuacions/revisions que en facen.

2. El Pla de Prevenció d’Incendis Forestals del Túria haurà de ser actualitzat i adaptat a les disposicions i àmbits del PORN, segons s’exposa en l’article 6 d’aquest decret i en un termini igual o menor a l’aprovació del Pla de Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural del Túria.

Article 48. Recollida consuetudinària de bolets i altres productes de la forest

1. La recollida de fongs en els terrenys forestals està regulada per l’Ordre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana, així com per l’Ordre d’11 de setembre de 1998, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de la tòfona en el territori de la Comunitat Valenciana.

2. Amb el consentiment exprés o tàcit dels propietaris de les finques, es permet la recol·lecció consuetudinària, sense finalitat comercial, d’altres productes de la forest com ara espàrrecs, caragols i plantes aromàtiques i medicinals, sempre que aquesta activitat no implique danys a les espècies protegides, als sòls i als hàbitats, o bé perjudicis de qualsevol tipus als béns públics i privats.

3. La Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà, si les necessitats de conservació del medi natural així ho aconsellen, i amb la deguda senyalització i difusió pública, limitar espacialment o temporalment les activitats objecte d’aquest article.

Secció tercera

Caça i pesca

Article 49. Criteris generals sobre l’activitat cinegètica

L’activitat cinegètica en tot l’àmbit territorial del PORN està sotmesa al règim general establit per la normativa vigent en matèria de caça.

Article 50. Regulació de l’activitat piscícola

1. La pràctica de la pesca esportiva en el riu Túria està sotmesa a la seua regulació sectorial específica.

2. No obstant això, a fi d’assegurar l’adequada conservació dels hàbitats de ribera fluvial, el trànsit i estada de pescadors queda subjecte a la regulació que les normes generals i particulars d’aquest pla estableixen en les diferents zones d’ordenació del PORN per al conjunt de les activitats d’ús públic del medi natural.

Secció quarta

Activitats extractives mineres

Article 51. Activitats extractives mineres

1. Amb caràcter general queda prohibit l’atorgament de noves autoritzacions o concessions mineres d’explotació en l’àmbit del PORN.

2. S’exceptuen d’aquesta regla aquelles sol·licituds de nova autorització o concessió el tràmit de la qual estiguera iniciat el 19 d’abril de 2007 i compten en aquest moment amb declaració d’impacte ambiental favorable, o bé obtingueren aquesta última amb posterioritat, sense perjudici de les autoritzacions o llicències que legalment resulten exigibles.

3. Igualment queden exceptuades de la prohibició general la modificació o ampliació d’explotacions mineres legalment autoritzades per la Conselleria competent en matèria de mineria, així com les instal·lacions, obres o activitats accessòries i vinculades a aquestes explotacions, amb independència de l’àrea concreta on aquestes se situen.

4. En tots dos casos el titular o promotor haurà d’obtindre, prèvia declaració d’impacte ambiental, l’oportuna autorització o concessió de la Conselleria competent en matèria de mineria, així com les altres autoritzacions, llicències o permisos que foren necessaris, d’acord amb el procediment legalment establit.

5. Així mateix s’exceptuen d’aquesta prohibició les concessions d’aprofitament d’aigües declarades com a minerals a l’efecte de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines, i del Reial decret 1.074/2002, de 18 d’octubre, modificat pel Reial decret 1.744/2003, de 19 de desembre, pel qual s’aprova la reglamentació tècnic-sanitària per a l’elaboració, circulació i comerç d’aigües de beguda envasada, sempre que compten amb les autoritzacions reglamentàries corresponents, previ informe de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i l’adaptació a la normativa sectorial vigent

6. La Conselleria competent en matèria de mineria, en coordinació amb la Conselleria competent en matèria de medi ambient i els titulars de les explotacions mineres, tindrà una especial actuació de seguiment de l’execució dels plans de restauració dels terrenys afectats per aquestes explotacions en l’àmbit territorial del PORN o en el seu entorn immediat, tractant que la restauració dels espais miners coadjuve al compliment dels objectius d’aquest PORN.

Secció cinquena

Activitats industrials, comercials i turístiques

Article 52. Criteris generals sobre l’activitat industrial

1. La implantació de noves activitats industrials es realitzarà en els àmbits territorials i amb els requisits que prevegen els respectius planejaments urbanístics municipals.

2. No podran instal·lar-se noves activitats industrials en l’àmbit de les Àrees objecte de conservació (AOC) àrees de règim especial (ARE) i Àrees d’Interfase de mosaic agrícola forestal, definides en aquesta normativa.

Article 53. Criteris generals sobre les activitats comercials i turístiques

1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà autoritzar, o bé promoure directament, la implantació d’activitats comercials o turístiques que estiguen directament relacionades amb l’ús públic ordenat del medi natural, conforme a les determinacions de les normatives sectorials en matèria urbanística, forestal i si fa el cas turística i sempre que això no supose contradicció amb els objectius de conservació d’aquest pla. Aquesta implantació, en qualsevol cas, es realitzarà preferentment en edificacions i instal·lacions preexistents.

2. Les activitats comercials o turístiques diferents de les especificades en l’apartat anterior no podran instal·lar-se en l’àmbit de les Àrees objecte de conservació (AOC), àrees de règim especial (ARE) i àrees d’Interfase de mosaic agrícola forestal, definides en aquesta normativa.

Secció sisena

Ús públic del medi. Activitats turístiques, educatives i recreatives

Article 54. Ordenació de l’ús públic

1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient és l’òrgan competent en establir els criteris i directrius d’actuació d’ús públic per a l’àmbit del PORN. En col·laboració amb altres administracions i entitats de caràcter públic o privat, es podrà coordinar altres normes i actuacions en matèria d’ús públic i divulgació.

2. Els criteris que s’estableixen en aquest pla en matèria d’ús públic se centren en la conservació del medi, el gaudi de l’espai natural i la difusió dels seus valors. Les actuacions que deriven de l’aplicació d’aquest pla aniran a càrrec de la iniciativa pública, privada o mixta i, sense perjudici de les determinacions addicionals que puga establir el Pla Rector d’Ús i Gestió del parc natural.

3. En l’àmbit d’àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE) les infraestructures d’ús públic que a dia de l’aprovació d’aquest PORN es troben degudament homologues i senyalitzades conforme a l’exposat en la normativa sectorial d’àrees recreatives, sendes i espais d’ús públic es consideraran dins d’ordenació i, per tant, formen part de les infraestructures d’ús públic de l’àmbit del PORN

4. La resta d’infraestructures d’ús públic ja existents que no es trobe en el cas del punt anterior, comptaran amb un termini de 10 anys, a partir de la data de publicació d’aquest pla, per a la seua homologació, millora i adequació a aquesta normativa.

5. La localització i equipament de noves àrees destinades a la realització d’activitats d’ús públic hauran de comptar, sense perjudici de les autoritzacions o llicències sectorials que corresponguen, amb la prèvia autorització de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, en el cas de no ser promogudes directament per aquesta última.

Article 55. Normes sobre l’ús públic

1. Òrgan gestor del parc natural en coordinació amb els ajuntaments podran proposar i elaborar ordenances municipals que regulen i ordenen l’ús públic en zones de bany, àrees recreatives, zones d’escalada, camins públics i zones de gran afluència en general.

2. Aquestes normatives seran aprovades pels ajuntaments competents i amb l’informe favorable de l’òrgan gestor del parc natural.

3. Aquestes ordenances hauran d’incloure com mínim els epígrafs següents:

– Objecte i àmbit d’aplicació.

– Definicions i senyalització preventiva.

– Normes d’ús.

– Afluències o determinació d’aforaments màxims.

– Normes de neteja i higiene.

– Normes de Seguretat.

– Normes sobre animals de companyia.

– Normes de trànsit i zones d’aparcament.

– Sancions i infraccions.

i en zones de bany, a més de les exposades adés:

– Normes de qualitat de l’aigua.

– Normes sobre embarcadors i pesca.

4. L’òrgan competent en espais naturals podrà indicar quins altres epígrafs hauran d’afegir-se a aquestes ordenances i justificant la seua incorporació per motius de protecció dels objectius exposats en aquest pla.

5. Les ordenances aprovades en el moment d’entrada en vigor d’aquest pla es podran adequar, si és el cas, en el termini previ a l’aprovació del Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural del Túria.

6. En general, els visitants de l’espai protegit compliran, durant la seua estada, quantes normes, directrius i recomanacions figuren en la senyalització i material informatiu del parc natural, o bé els siguen comunicades pel personal assignat a la gestió d’aquest espai.

7. En qualsevol cas els visitants hauran de tindre una conducta respectuosa amb el medi ambient, observant com a mínim el següent:

– Transitaran pels camins, carreteres o sendes autoritzats, abstenint-se d’efectuar recorreguts camp a través.

– Els desplaçaments es realitzaran complint les limitacions que segons la via s’establisquen a determinats mitjans de transport.

– Els visitants no molestaran els animals, ni intentaran la seua captura.

– Amb l’excepció indicada en l’article 48 d’aquestes normes, relatiu a la recollida consuetudinària de bolets i altres productes de la forest, els visitants no recol·lectaran cap espècie vegetal, ni viva ni morta.

– Els visitants no recol·lectaran fragments de roques, minerals, fòssils o material arqueològic, ni realitzaran accions per a la seua extracció.

– Respecte als visitants, els gossos són els únics animals de companyia admesos al parc. Els gossos aniran, en tot moment, lligats amb corretja i controlats de prop per la persona que ho haja portat al parc, vigilant que no puguen espantar els ocells o xicotets mamífers que troben al seu pas. S’evitaran els crits als gossos per a no destorbar a la fauna i als altres visitants. No es permeten els jocs amb els gossos utilitzant pilotes, pedres, troncs o similars. Sense perjudici de l’anterior, el director-conservador podrà adoptar les mesures que considere oportunes per a possibilitar que els visitants amb gossos puguen utilitzar àrees apropiades en les quals la presència de gossos solts no represente un risc de pertorbació per a la fauna.

– En l’àmbit forestal es prohibeix encendre foc amb caràcter general.

– Es prohibeix l’ús d’artefactes pirotècnics, fumar i tirar burilles, papers, plàstics o qualsevol altre tipus de residus al sòl, o a les aigües continentals.

– Els vehicles dels visitants utilitzaran els aparcaments habilitats per al seu estacionament en cada espai d’ús públic, i s’abstindran de fer-ho fora de les vies rodades.

8. De caràcter general la visita i desplaçament per l’àmbit territorial del PORN serà lliure i gratuïta per les carreteres, camins, pistes i senderes públiques, sense altres limitacions que les que puga imposar espacialment o temporalment la Conselleria competent en matèria de medi ambient amb la deguda senyalització i difusió pública. Referent a això, el Pla Rector d’Ús i Gestió podrà establir determinacions addicionals.

9. El règim d’ús dels camins privats estarà regulat únicament per les determinacions aplicables a l’exercici ordinari del dret de propietat.

10. Els actes de vandalisme i incívics sobre les infraestructures i mobiliari institucional (cartells, indicadors, bancs, etc.), estan prohibits en l’àmbit del PORN i seran objecte de sancions administratives.

11. En les Àrees Recreatives seran eliminats els contenidors de RSU i papereres, havent d’emportar-se els residus els visitants d’aquestes. No es permet el depòsit de fems i residus, i seran objecte de sancions administratives el seu incompliment.

Article 56. Sobre l’ús didàctic

1. L’ús didàctic constitueix un dels objectius principals de PORN i, conseqüentment, del parc natural.

2. La visita didàctica a l’espai natural protegit serà lliure, comptant amb l’única limitació de les restriccions de pas que puguen establir-se en determinats espais i períodes. La Conselleria competent en matèria de medi ambient promocionarà aquest tipus de visites mitjançant els equipaments i serveis del parc natural.

3. Per a la visita de grups, associacions i col·lectius, escolars o no, hauran d’enviar la corresponent comunicació prèvia a l’òrgan competent en matèria d’espais naturals, el qual podrà imposar determinades limitacions i condicions i advertiments en cas d’existir risc per a les persones o perjudicis per als elements naturals i culturals del parc natural.

Article 57. Sobre les activitats esportives, recreatives i militars

1. La pràctica individual o col·lectiva de qualsevol activitat esportiva que requerisca la instal·lació de mitjans artificials, fins i tot provisionals, en l’àmbit del PORN, requerirà la prèvia autorització de l’òrgan competent en matèria d’espais naturals.

2. Les entitats excursionistes o altres que desenvolupen activitats a l’aire lliure en l’àmbit del PORN de manera habitual o esporàdica, hauran de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan gestor del parc natural, a fi d’establir un seguiment de les activitats.

3. La realització de qualsevol mena d’esdeveniment esportiu organitzat dins de l’àmbit del PORN requerirà la prèvia autorització de l’òrgan competent en espais naturals protegits, que podrà imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals de l’entorn i prohibirà aquelles que puguen suposar un risc per a la conservació dels valors naturals del parc natural. En la sol·licitud d’autorització, a part de l’exposat en l’article 8 d’aquesta normativa, s’especificarà les característiques de l’activitat: dates, horari de realització de l’activitat, mesures de seguretat previstes, limitacions específiques amb vista a la conservació i preservació dels recursos naturals, habilitació d’àrees de localització d’espectadors i altres determinacions.

4. En l’àmbit de les Àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE) es permet la realització de recorreguts amb cavall sobre pistes i camins exclusivament. Amb caràcter general es prohibeix el pas de cavalls sobre les passarel·les de fusta que travessen el riu i que estan situades en les Àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE).

5. La presència de grups formats per més de 10 genets requerirà comunicació prèvia a l’òrgan competent en matèria d’espais naturals, que podrà imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals de l’entorn i regularà aquelles que puguen suposar un risc per a la conservació dels valors naturals del parc natural. Amb caràcter general es prohibeix circular amb cavalls i altres vehicles motoritzats o no per l’interior del riu en el sentit del corrent i a contracorrent. Es permet l’encreuament del riu pels llocs habilitats i senyalitzats a aquest efecte.

6. Les actuacions d’obertura de noves sendes o la recuperació de camins tradicionals en desús amb finalitat d’ús públic, requeriran l’autorització de l’òrgan competent en matèria d’espais naturals protegits, igual que l’abalisament i senyalització de sendes excursionistes i pistes de cicloturisme, que se sotmetran a la legislació vigent sobre aquesta matèria.

7. L’òrgan competent en matèria d’espais naturals podrà establir el tancament temporal o definitiu al trànsit d’excursionistes i grups d’estudiants en unes certes zones quan l’aparició de conflictes ambientals així ho aconselle. Si escau, s’abalisaran i senyalitzaran els possibles itineraris alternatius proposats conforme a la legislació vigent en aquesta matèria.

8. Aquest òrgan competent es reserva el dret de revocar les autoritzacions concedides i desestimar les comunicacions prèvies, si així ho aconsellara l’interés per la conservació de l’espai natural protegit.

9. En el cas d’activitats programades per les autoritats militars en l’àmbit del PORN, es requerirà informe preceptiu i vinculant del parc natural, amb les limitacions que es consideren per a mantindre els recursos naturals en condicions adequades. No es permet l’ús del riu per a circular pel seu interior amb vehicles de rodes o cadenes en el sentit del corrent o a contracorrent.

10. Les zones d’escalada existents en la zona d’ampliació del PORN, es consideren compatibles amb aquest. No obstant l’anterior, per causes sobrevingudes posteriors (nidificació de fauna, etc.), l’òrgan competent en matèria d’espais naturals protegits podrà restringir el seu ús temporalment fins que desaparega la causa que la va originar.

Article 58. Circulació rodada

1. La circulació en l’àmbit del PORN de tota mena de vehicles, motoritzats o no, està sotmesa a la regulació sectorial ordinària, amb les limitacions establides per aquestes normes en matèria de trànsit de persones i d’ús públic del medi natural.

2. Amb caràcter general es prohibeix el trànsit de vehicles motoritzats o no fora de camins i pistes existents, amb l’excepció dels serveis propis de la gestió del parc natural, la prevenció i lluita contra incendis i la seguretat ciutadana.

3. En les sendes i itineraris naturals que discórreguen fora de carreteres o pistes, està permés el trànsit a peu amb caràcter general.

En les sendes que discórreguen dins d’Àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE), es reconeix la pràctica del ciclisme sols en aquells itineraris definits en el catàleg que haurà de realitzar l’òrgan gestor en espais naturals protegits, segons el que s’estableix en l’article 54. En la resta de sendes que discórreguen en l’àmbit del PORN, es reconeix l’ús de bicicletes excepte en aquelles expressament indicades en el catàleg. Aquestes sendes i itineraris estaran degudament senyalitzats.

4. Les bicicletes, en totes les seues modalitats, que discórreguen pel parc natural, ho faran amb la velocitat màxima de 20 km/h.

5. No es permeten les carreres nocturnes a peu o en bicicletes, en tot l’àmbit del parc natural, a fi de no alterar la tranquil·litat de la fauna.

Article 59. Acampada

No es permet l’acampada, tant lliure com organitzada, en l’àmbit del PORN. Així mateix, es prohibeix la pernocta en les àrees i equipaments destinats a l’ús públic, amb l’excepció dels serveis propis de la gestió del parc natural, la prevenció i lluita contra incendis i la seguretat ciutadana.

Secció setena

Activitats d’investigació

Article 60. Activitats d’investigació i seguiment ecològic

1. Qualsevol treball de recerca dels recursos naturals o seguiment ecològic que es duga a terme en l’àmbit del PORN, requerirà la comunicació prèvia a la Conselleria competent en matèria de medi ambient, que podrà imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals de l’entorn i prohibirà aquelles que puguen suposar un risc per a la conservació dels valors naturals.

2. La construcció d’instal·lacions destinades a les activitats científiques sobre sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de la citada Conselleria, encara que es tracte d’instal·lacions desmuntables de caràcter provisional. L’adaptació o transformació d’edificacions existents serà en tot cas prioritària sobre la nova construcció, per a la mateixa mena d’usos.

Secció huitena

Activitat urbanística i edificació

Article 61. Règim general de l’activitat urbanística

1. El sòl inclòs en l’àmbit territorial del PORN es classificarà pels respectius planejaments urbanístics municipals conforme a l’especificat en les normes particulars per a les diferents zones d’ordenació del PORN.

2. Els planejaments urbanístics municipals afectats territorialment per aquest pla hauran d’incorporar expressament les determinacions del PORN que siguen rellevants per a l’ordenació i la gestió del sòl i l’activitat urbanística.

Article 62. Règim general de l’edificació

1. Amb caràcter general, la construcció, rehabilitació i reforma d’edificacions es realitzarà conforme als requisits i procediments establits en la normativa vigent sobre sòl no urbanitzable, així com ateses les determinacions aplicables d’aquestes normes sobre:

a) La protecció dels hàbitats, les espècies de flora i fauna, el paisatge, els sòls, els valors geològics i el medi hídric superficial o subterrani.

b) L’exercici de les activitats agrícola, ramadera, forestal, d’investigació, d’ús públic i de dotació d’infraestructures.

2. Com a directriu general, en el sòl no urbanitzable es considera recomanable, per a un determinat ús, l’adaptació, reconstrucció o remodelació de les edificacions existents enfront de l’alternativa d’edificació de nova planta.

3. Les noves construccions i instal·lacions necessàries per a l’exercici de qualsevol mena d’activitat, tant en edificació de nova planta com en el cas de remodelació d’edificis, hauran de guardar una relació de dependència i proporció adequades a l’activitat en el lloc concret on se situe la mateixa.

4. Per a les noves edificacions, així com les remodelacions d’edificis existents s’estableixen els criteris de qualitat següents en l’àmbit del sòl no urbanitzable:

a) Adequaran als tipus de materials constructius i als colors utilitzats de l’entorn paisatgístic on es troben.

b) Respectaran les característiques estètiques, de tendències de paisatge i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant-ne la ruptura mitjançant l’aparició d’edificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter, o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions pròpies de la zona.

c) Les façanes dels edificis públics o privats, així com les seues mitgeres i parets unides al descobert, hauran de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica.

d) Tots els paraments visibles des de l’exterior hauran de tractar-se amb iguals materials i qualitat que les façanes.

e) Els cossos construïts sobre la coberta de l’edifici quedaran integrats en la composició de l’edifici o ocults.

f) Haurà d’evitar-se, en la mesura que siga possible, la visibilitat des de l’exterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, així com de les antenes de televisió i ràdio.

5. En tot l’àmbit del PORN queda prohibit el desmantellament, demolició o alteració substancial d’aquells edificis i instal·lacions tradicionals o d’interés historicoartístic o arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que suposen la seua millora, restauració i conservació.

Secció novena

Infraestructures

Article 63. Criteris generals sobre infraestructures

1. La construcció o remodelació de tota mena d’infraestructures en l’àmbit del PORN s’atindrà als procediments establits per les administracions estatal, autonòmica o local, segons corresponga en cada cas.

2. Quan es tracte d’actuacions a executar dins de l’àmbit competencial de les administracions autonòmica o local, tant d’iniciativa pública com privada, serà necessari l’informe previ favorable de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici de les preceptives llicències o autoritzacions sectorials i municipals i del procediment d’avaluació o estimació d’impacte ambiental quan corresponga.

3. A l’efecte d’instal·lació de noves infraestructures de la xarxa viària, estatal, autonòmica i local, té la consideració de corredor preferent la localització d’infraestructures en una franja de 100 metres d’amplària a cada costat de la mitjana.

4. La realització, si fa el cas, de futures infraestructures de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, conduccions d’aigua, gasoductes o altres conduccions, tindran que dirigira amb caràcter prioritari cap a aquests corredors. En qualsevol cas, els corredors de localització d’infraestructures hauran d’evitar sempre que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci existents.

5. La construcció o remodelació d’infraestructures de qualsevol tipus es realitzaran amb les adequades mesures correctores d’integració paisatgística i de minimització dels impactes ambientals negatius, principalment quant a la seua correcta ubicació i a la restauració dels terrenys i les formacions vegetals afectades.

6. Les noves infraestructures viàries de la xarxa estatal, autonòmica o local que afecten el domini públic hidràulic o que es localitzen en els voltants de les zones d’inundació dels llits dels rius i rambles, requeriran informe vinculant de l’òrgan competent en espais naturals protegits.

7. En la localització i el disseny d’aquestes infraestructures viàries es prioritzaren aquelles alternatives que es localitzen fora de les àrees objectiu de conservació (AOC) i el traçat de la qual no discórrega longitudinalment amb el llit fluvial. L’òrgan promotor d’infraestructures viàries i en coordinació amb l’òrgan competent en espais naturals protegits adoptaran les alternatives que representen menor impacte als elements naturals i paisatgístics del parc natural, així com establiran mesures per a evitar la fragmentació dels hàbitats naturals.

Article 64. Proveïment d’aigua

1. La construcció o remodelació d’infraestructures d’emmagatzematge o distribució d’aigua, tant potable de consum públic com per a altres usos, estan subjectes a les regulacions sectorials específiques, incloent-hi l’avaluació d’impacte ambiental quan corresponga, i a les determinacions d’aquestes normes sobre qualitat de l’edificació en el sòl no urbanitzable i sobre conservació del medi, el paisatge, els recursos geològics i el medi hídric superficial o subterrani.

2. Les noves captacions d’aigües hauran de ser informades per la Conselleria competent en matèria de medi ambient, amb anterioritat a la seua autorització per part de l’òrgan de conca.

3. Per a l’obtenció de les preceptives llicències o autoritzacions sobre edificacions o activitats que comporten consum d’aigua, serà requisit la justificació de la dotació d’aigua necessària.

Article 65. Sanejament i depuració d’aigües residuals

1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i els restants organismes competents en les administracions estatal, autonòmica i local, fomentarà la construcció i l’adequada gestió de sistemes de sanejament i depuració d’aigües residuals en l’àmbit territorial del PORN.

2. Els requisits en sanejament i depuració d’aigües residuals procedents d’edificacions són els exigits amb caràcter general per les normatives sectorials en matèria d’activitat urbanística, sòl no urbanitzable i abocaments al medi hídric i al subsòl. Referent a això és aplicable, així mateix, l’article 17 d’aquestes normes.

Article 66. Residus

1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i els restants òrgans implicats, promourà les mesures necessàries per a assegurar l’adequada gestió dels residus conforme al que s’estableix en la normativa sobre residus i en la planificació sectorial en la matèria. Així mateix, aquesta Conselleria promourà les mesures oportunes per a la neteja i restauració dels terrenys afectats per abocaments de residus.

2. D’acord amb aquesta normativa sectorial, no es permet l’abocament, emmagatzematge, manipulació o transport incontrolats de residus de qualsevol naturalesa en l’àmbit del PORN.

3. Els antics abocadors de residus ja clausurats seran objecte de vigilància i control per part de l’òrgan competent en espais naturals, i hauran de ser mantinguts per la seua propietat, evitant lixiviats i despreniments.

Article 67. Infraestructures energètiques

1. Amb caràcter general, la instal·lació de qualsevol infraestructura energètica, requerirà informe favorable de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, i estarà subjecta al compliment de la normativa sectorial vigent i al procediment d’Avaluació d’Impacte Ambiental quan corresponga.

2. En particular, requeriran aquest informe favorable la instal·lació de noves línies elèctriques i els treballs d’adequació diferents de la conservació o reparació ordinària d’aquests.

3. En tots els casos, les línies que discórreguen per l’àmbit del PORN seran de provada seguretat, la qual cosa implica el compliment de la legislació sectorial vigent.

4. La Conselleria competent en matèria de medi ambient impulsarà, en col·laboració amb els organismes competents i amb les entitats i particulars, l’execució de programes d’electrificació destinats a la millora de l’hàbitat rural i dels equipaments i serveis destinats a l’ús públic.

5. Es promourà l’aplicació d’energies renovables per als usos requerits en l’àmbit territorial del PORN

6. Les línies elèctriques de nova construcció en els àmbits de les àrees Objectiu de Conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE) del PORN seran subterrànies. Referent a això els marges de les vies de comunicació tindran el caràcter de corredor preferent per al seu traçat. En cas que, per raons tècniques, siga inviable el soterrament de l’estesa, es justificarà tal extrem a aquest efecte d’obtindre l’informe favorable citat en l’apartat 1 d’aquest article. La Conselleria competent sobre espais naturals protegits fomentarà els estudis de viabilitat i les actuacions tendents a l’enterrament progressiu de les esteses aèries existents en l’àmbit de les àrees Objectiu de Conservació (AOC) del PORN, o al desviament progressiu dels mateixos fora del citat àmbit.

7. Es fomentarà la investigació dels efectes de les infraestructures elèctriques sobre la vegetació amb diferents mesures de compensació, existents o futures, per afecció de treballs de manteniment de línies de la xarxa de transport. Per a això en col·laboració amb les mercantils subministradores d’energia, es desenvoluparà un model que permeta la sistematització de la identificació dels requisits, condicionants o restriccions a considerar.

8. En els treballs de manteniment sota línies d’alta o mitjana tensió que han d’efectuar les mercantils subministradores, es podran substituir els treballs periòdics d’eliminació de la vegetació habituals per la implantació dels «corredors de biodiversitat» que estan conformats per vegetació i cultius que afavoreixen la biodiversitat i eviten un creixement susceptible de ser eliminat periòdicament. Les espècies a implantar les establirà la direcció del parc natural del Túria.

Article 68. Telecomunicacions

1. La instal·lació d’antenes i els seus elements associats, tant de telefonia mòbil com per a altres finalitats, requerirà l’informe favorable de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici dels preceptius informes i autoritzacions sectorials.

2. Les línies telefòniques de nova construcció en els àmbits de les àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE). i de l’Àrea d’Interfase del PORN seran subterrànies de manera preferent. Referent a això els marges de les vies de comunicació tindran el caràcter de corredor preferent per al seu traçat. En cas que, per raons tècniques, siga inviable el soterrament de l’estesa, es justificarà tal extrem a l’efecte d’obtindre l’informe favorable per part de l’òrgan gestor de l’espai natural protegit.

3. La Conselleria competent en espais naturals protegits fomentarà els estudis de viabilitat i les actuacions tendents a l’enterrament progressiu de les línies telefòniques existents en l’àmbit de les àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE), o al desviament progressiu dels mateixos fora del citat àmbit.

TÍTOL III

Ampliació del Parc Natural del Túria

Article 69. Ampliació del Parc Natural del Túria

Per a l’adequat compliment dels objectius i les finalitats del PORN en matèria de conservació, millora, estudi, ensenyament i ús públic ordenat del medi natural, s’amplia l’àmbit territorial del parc natural del Túria als municipis de Bugarra, Gestalgar, Chulilla, el Nou llit o Pla Sud, el paratge les Moles a Paterna, i el paratge Porxinos a Riba-roja de Túria, conforme al procediment establit en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, en un àmbit territorial coincident amb les zones d’ordenació següents d’aquest pla: Àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE), i Àrees d’Interfase (AI) de mosaic Agrícola/Forestal.

Article 70. Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural del Túria

La Conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà i tramitarà el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural del Túria, els objectius del qual, abast, efectes, contingut i tramitació seran, dins del marc normatiu i d’ordenació d’aquest PORN, els establits, amb caràcter general per a aquest instrument d’ordenació i gestió, pels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.

TÍTOL IV

Normes particulars. Regulació de les zones

d’ordenació del PORN

CAPÍTOL I

Zonificació del PORN

Article 71. Zonificació

1. En l’àmbit territorial del PORN s’estableix una zonificació del sòl definida per les categories d’ordenació següents:

a) Àrees objectiu de conservació (AOC).

b) Àrea d’Interfase (AI) de mosaic forestal i agrícola.

c) Àrea d’amortiment (AA).

d) àrees de règim especial (ARE):

1) Avenc del Palmerar.

2) Conjunt de cavitats subterrànies de les Pedroses.

3) Avenc Colomera.

4) Avenc del Figueral.

5) Paratge Natural Municipal de les Rodanes.

6) Paratge Natural Municipal de les Calderones.

7) Zona humida catalogada Embassament de la Vallesa.

e) àrees de connectivitat fluvial (ACF)

f) Àrees afectades per la sentència 836/2015

2. La delimitació gràfica de les citades categories d’ordenació figura en la cartografia de zonificació del PORN.

CAPÍTOL II

Àrees objectiu de conservació (AOC)

Article 72. Caracterització de les Àrees objectiu de conservació (AOC).

Correspon a aquells espais amb un rellevant valor ecològic, morfofonològic, cultural o paisatgístic, que constitueixen principalment un excel·lent exponent de la singularitat dins de l’àmbit orogràfic del sistema ibèric i la plana del riu Túria. El seu interés mediambiental exigeix una rigorosa limitació dels aprofitaments i potenciació de la riquesa ecològica.

S’inclouen en aquesta categoria:

a) Les formacions geomorfològiques amb pendents abruptes al voltant dels llits principals tant pel seu valor paisatgístic com geològic i natural per la seua singularitat contribueixen a l’establiment d’hàbitats i espècies adaptades a aquests ambients.

b) Pinedes, formacions que són dominants en gran part del territori i en les quals són presents dues espècies, pi blanc (Pinus halepensis) en la seua gran majoria i alguns peus de pi pinyer (Pinus pinea). Donen lloc a ecosistemes d’un alt valor natural i permet l’existència d’hàbitats idonis que donen recer a un ampli espectre d’espècies faunístiques de gran interés ecològic.

c) Cursos i masses d’aigua permanents, que presenten un elevat valor ecològic per la seua riquesa faunística i diversitat vegetal que inclou la presència d’exemplars singulars, així com per la seua qualitat paisatgística. Els llits constitueixen una sèrie de corredors naturals, continus i intercomunicats que faciliten la mobilitat de la fauna i la migració de tàxons.

d) Singularitats botàniques i formacions boscoses de característiques excepcionals per la diversitat i maduresa que han aconseguit; així com exemplars aïllats d’espècies vegetals endèmiques, singulars i monumentals. La seua presència és, en general, de caràcter puntual i la seua protecció és necessària a causa de la seua escassa representació tant en la zona com en el context regional.

e) Formacions de matoll, amb major o menor presència d’un dosser arbrat; es tracta de zones que van patir incendis forestals i que anteriorment estaven ocupades per dosser arbori, complint una important funció com a protectors del sòl.

f) Zones agrícoles d’alt valor ambiental, cultural i paisatgístic.

Article 73. Criteris generals d’intervenció

Els criteris generals d’intervenció per a cadascuna de les unitats ambientals incloses en aquesta categoria d’ordenació són els següents:

a) En les zones de parets calcàries amb cingles i arracades prolongades, el criteri general és la preservació d’aquestes estructures geomorfològiques, la reducció de riscos i el manteniment de les formacions de flora i fauna associades a elles.

b) En les pinedes s’orientarà la gestió a la conservació i millora de les masses existents, així com la regeneració i repoblació naturals, amb la finalitat de mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica, fomentant així mateix la seua utilització amb finalitats científiques i didàctiques/naturalístiques.

c) En els cursos i masses d’aigua són criteris d’intervenció el manteniment de les formacions singulars existents i la millora dels ecosistemes que presenten un interés científic i ambiental, ja que sustenten espècies i processos ecològics exclusius d’aquest medi, a més de complir una important funció complementària amb els ecosistemes de l’entorn i de diversificació d’hàbitats.

d) En les masses boscoses singulars, especialment les lligades a ambients riparis, el criteri general és la seua protecció estricta. La gestió ha d’estar orientada cap a la seua potenciació, millora i foment, permetent únicament usos destinats a fins de restauració d’aquestes masses, l’estudi científic i els usos didàctics.

e) El criteri d’intervenció per a les formacions de matoll és el manteniment d’aquestes mitjançant una actuació dirigida a la seua conservació i millora, permetent la seua regeneració natural.

f) El criteri per a les zones agrícoles és la potenciació dels cultius tradicionals i el manteniment de l’aprofitament agrícola, compatibilitzant el rendiment econòmic amb el manteniment de les estructures de mosaic d’alt valor.

Article 74. Criteris d’ordenació en les àrees objectiu de conservació (AOC). Usos permesos, prohibits i condicionats

1. Tot el sòl inclòs en àrees objectiu de conservació (AOC) serà classificat en els respectius planejaments urbanístics municipals com a sòl no urbanitzable protegit, amb l’única excepció de les zones afectades per les activitats extractives mineres que fa referència l’article 51 d’aquestes normes.

2. Es consideren usos i actuacions compatibles en la zona AOC, amb caràcter general, els següents:

a) Els destinats a la conservació, regeneració i millora dels hàbitats, la vegetació, el paisatge, el medi geològic i les espècies silvestres de flora i fauna.

b) Tots aquells destinats a la prevenció i lluita contra els incendis forestals, incloent-hi la construcció i condicionament de vies de comunicació i altres obres i instal·lacions necessàries.

c) En les zones agrícoles es consideren usos permesos totes les activitats compatibles amb el que s’estableix en el planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable d’ús agrícola, sense perjudici del que es disposa en les normes generals d’aquest pla i en la normativa sectorial vigent sobre el sòl no urbanitzable.

d) Usos i actuacions en relació amb l’ús públic del medi natural en matèria d’estudi, ensenyament i gaudi ordenat d’aquest, conforme a les especificacions de les normes generals aplicables.

e) Obres, instal·lacions i serveis públics, conforme al que es disposa en la legislació sobre el sòl no urbanitzable.

f) Construccions de caràcter institucional o lligades a la gestió de l’espai protegit.

g) Funcionament, adequació o remodelació d’establiments de restauració o allotjament turístic existents. Implantació de noves activitats exclusivament sota la modalitat de casa rural, amb autorització prèvia de la Conselleria competent en matèria de medi ambient sense perjudici de la preceptiva llicència municipal i de les autoritzacions sectorials que corresponguen, sempre que el planejament urbanístic municipal permeta aquests usos i sempre que l’activitat es realitze mitjançant rehabilitació, restauració o reconstrucció d’edificacions preexistents.

h) La col·locació de depòsits d’aigua, dotats d’adequats sistemes d’eixida per a la fauna i conforme a les normes generals d’aquest pla sobre infraestructures.

i) Heliports destinats exclusivament a l’extinció i/o prevenció d’incendis forestals, o bé a la seguretat ciutadana.

j) Els treballs de conservació i viabilitat hivernal de carreteres, les operacions d’explotació, així com la construcció, modificació de traçat, ampliació, i actuacions de seguretat viària en carreteres, tant dins de la zona de domini com de la zona de protecció d’aquestes, segons es defineixen els seus àmbits en la Llei 6/1991, de carreteres de la Comunitat valenciana, així com en pistes forestals i sendes, conforme als criteris establits en les normes generals.

k) Obres i instal·lacions d’utilitat pública i interés social promogudes o degudament autoritzades pels òrgans competents.

l) Funcionament d’activitats extractives mineres autoritzades per la Conselleria competent en matèria de mineria, conforme al que es disposa en l’article 51 de les normes generals del PORN.

3. Es consideren usos i actuacions no compatibles en la zona AOC, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En particular es prohibeixen les actuacions següents:

a) Activitats relacionades amb l’extracció d’àrids i terres o l’explotació dels recursos miners, que no estiguen contemplades en els articles 22 i 51 de les Normes generals d’aquest PORN.

b) Edificacions, construccions i instal·lacions de qualsevol tipus, excepte les vinculades als usos compatibles. Totes aquestes instal·lacions vinculades als usos compatibles hauran de comptar, en tot cas, amb els dissenys i dimensions adequades que minimitzen qualsevol afecció per contaminació lumínica.

c) Usos i activitats de caràcter esportiu i turístic-recreatiu, excepte els vinculats als usos compatibles.

d) Construcció de noves instal·lacions vinculades a explotacions ramaderes intensives. Aquesta prohibició no afecta les actuacions sobre edificacions existents o aquelles que deriven d’accions prèviament autoritzades per l’òrgan competent en espais naturals mitjançant l’ús de ramaderia extensiva.

e) Abocadors de residus sòlids urbans, residus de construcció i demolició (RCD), i instal·lacions annexes.

f) Suport de publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, excepte indicadors de caràcter institucional.

g) Les accions de tala o arrabassament en sòls forestals diferents de les espècies exòtiques que hagen de ser controlades. S’exceptuen les tales i arrabassaments en actuacions necessàries per motius fitosanitaris, accions de conservació de la vegetació i de millora d’hàbitats, així com les vinculades als usos permesos per a les zones d’AOC i en les normes generals d’aquest PORN.

h) Establiments de restauració i allotjament turístic no contemplats en els usos compatibles.

i) Abocadors de residus perillosos

j) Maniobres militars de qualsevol tipus

k) Vol de drons, excepte aquells vols autoritzats per l’òrgan competent en parcs naturals.

CAPÍTOL III

Àrea d’Interfase

Secció primera

Àrea d’interfase de Mosaic Agrícola/Forestal (AI)

Article 75. Caracterització de les Àrees d’Interfase de mosaic agrícola forestal (AI)

1. S’engloben en aquesta categoria les zones forestals en les quals existeix un ús agrícola intercalat, caracteritzat per cultius de secà o de regadiu que, des del punt de vista ambiental i paisatgístic, configuren zones d’indubtable interés especialment per l’efecte de mosaic entre la fase forestal i agrícola i la relació existent com a ambients favorables per a la fauna i d’especial significat paisatgístic.

2. El destí d’aquestes zones és la conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals, en forma compatible amb el manteniment i desenvolupament de l’activitat existent de tipus agrícola, ramadera, forestal, cinegètica i d’ús públic ordenat.

Article 76. Criteris d’ordenació. Usos permesos, prohibits i condicionats

1. Tot el sòl inclòs en l’Àrea d’Interfase (AI) serà classificat en els respectius planejaments urbanístics municipals com a sòl no urbanitzable protegit, amb l’excepció de les zones en què la Conselleria competent en matèria de mineria poguera autoritzar ampliacions o modificacions d’activitats mineres existents conforme al que es disposa en l’article 51.1 d’aquestes normes. En les explotacions agrícoles exclusivament es permetrà el que establisca el planejament urbanístic vigent per als usos del sòl.

2. Així mateix es consideren incompatibles els usos i activitats exposats en les normes generals del PORN i conforme a les seues respectives regulacions sectorials.

3. Amb caràcter general es consideren compatibles els usos i activitats que també ho són en les Àrees objectiu de conservació (AOC).

4. Així mateix es consideren compatibles els usos i activitats exposats en les normes generals del PORN i conforme a les seues respectives regulacions sectorials. No obstant l’anterior, es consideren compatibles els usos del Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PATODHV) dins del seu àmbit territorial.

5. Es consideren no compatibles, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi ambient o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En particular tots aquells incompatibles amb el règim urbanístic del sòl no urbanitzable protegit, amb l’excepció indicada en l’apartat 1 d’aquest article.

Secció segona

Àrea d’Amortiment (AA)

Article 77. Caracterització de l’Àrea d’Amortiment (AA)

En aquesta categoria d’ordenació s’inclouen zones, que independentment del seu estat natural, tenen un règim d’usos i aprofitaments dels recursos naturals determinats en cada cas pels respectius planejaments urbanístics municipals.

Article 78. Règim d’usos

1. Es consideren usos i actualitzacions compatibles aquells previstos en el planejament urbanístic municipal, conformement a les classificacions i qualificacions del sòl que aquest establisca.

2. Especialment es consideren compatibles i dirigides al foment aquells usos i actuacions tendents a la millora dels elements naturals i culturals lligats als objectius d’aquest pla.

CAPÍTOL IV

àrees de règim especial (ARE)

Article 79. Caracterització de les àrees de règim especial (ARE)

1. En aquesta categoria d’ordenació s’inclouen els àmbits de protecció de les coves catalogades existents dins de l’àmbit territorial del d’aquest pla i els àmbits dels Paratges Naturals Municipals de les Rodanes i les Calderones, així com la Zona Humida Catalogada, Embassament de la Vallesa.

2. Aquests àmbits s’inclouen dins de l’espai protegit del Parc Natural del Túria, de conformitat amb l’article 3.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el qual preveu la possibilitat que dins de l’àmbit d’un espai natural protegit podran existir altres espais protegits de diferent categoria.

Article 80. Criteris d’ordenació

1. L’Avenc del Palmerar (Pedralba), el conjunt de cavitats subterrànies de les Pedroses (Vilamarxant), l’Avenc Colomera (Bugarra) i l’Avenc del Figueral (Gestalgar), tots ells inclosos en el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, estan sotmesos al règim d’ordenació i gestió establit en el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i s’aprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de les normes generals d’aquest pla que addicionalment foren aplicables.

2. Aquesta determinació s’estén a les respectives zones perimetrals de protecció de les cavitats, definides en l’article 5 del citat Decret.

3. El Paratge Natural Municipal de les Rodanes (Vilamarxant). Sense perjudici de les normes generals d’aquest pla que addicionalment foren aplicables, el Paratge Natural Municipal de les Rodanes està sotmés al règim d’ordenació i gestió establit en l’Acord de 8 de febrer de 2002, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal a l’enclavament denominat les Rodanes en el terme municipal de Vilamarxant, el qual està desenvolupat pel corresponent Pla Especial de Protecció d’aquest espai protegit, aprovat per Decret 176/2012, de 30 de novembre, del Consell, pel qual s’amplia l’àmbit territorial del Paratge Natural Municipal denominat les Rodanes, en el terme municipal de Vilamarxant, i s’aprova conjuntament el seu pla especial de protecció.

4. El Paratge Natural Municipal de les Calderones (Chulilla). Sense perjudici del que dins les normes generals d’aquest pla li siga aplicable a l’àmbit del Paratge Natural Municipal de les Calderones, aquest àmbit està sotmés al règim d’ordenació i gestió establit en l’Acord de 16 de març de 2007, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal a l’enclavament denominat les Calderones en el terme municipal de Chulilla, i l’annex III estableix el Pla Especial de Protecció d’aquest espai protegit.

5. La Zona Humida Catalogada Embassament de la Vallesa es regirà pel que s’estableix en l’article 15 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i el que s’estableix en les normes generals d’aquest pla.

6. L’Avenc del Palmerar, el conjunt de cavitats subterrànies de les Pedroses, l’Avenc Colomera, Avenc del Figueral, l’embassament de la Vallesa, el Paratge Natural Municipal de les Calderones i el Paratge Natural Municipal de les Rodanes formen part de l’àmbit territorial del Parc Natural del Túria.

3. El Pla Rector d’Ús i Gestió podrà contindre determinacions addicionals sobre el règim d’ordenació i gestió dels àmbits de protecció citats.

CAPÍTOL V

àrees de connectivitat fluvial (ACF)

Article 81. Caracterització de les àrees de connectivitat fluvial (ACF)

Les Àrees de Connectivitat Fluvial conformen uns corredors ambientals que persegueixen el moviment de les espècies piscícoles per a efectuar el seu cicle biològic en la mar. Ací ens referim especialment a les espècies eurihalines, com l’anguila (Anguillaan guilla). En l’àmbit autonòmic, a causa de les barreres que impedeixen la migració natural de l’anguila cap a aigües interiors (o continentals), la seua presència és cada vegada més escassa en les comunitats interiors. En la Comunitat Valenciana no ve recollida en el Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada, creat pel Decret 32/2004. No obstant això, la pesca de l’angula ve regulada per l’Ordre de 17 de maig de 1990, de la Conselleria d’Agricultura i Pesca. Per part seua, la pesca continental de l’anguila ve regulada per les ordres anuals emeses per la Conselleria de Medi Ambient, en les quals es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca en aigües continentals de la Comunitat Valenciana.

Article 82. Criteris d’ordenació

Es considera que el nou llit del riu Túria, el denominat Pla Sud, pot contribuir a la connectivitat del riu amb la mar, permetent a aquestes espècies la seua eixida/entrada des de la mar, tancant així els seus cicles ecològics de reproducció i contribuint a una millora en la biodiversitat de les poblacions íctiques del riu Túria.

Article 83. Règim d’usos

1. Es consideren usos i actuacions compatibles aquells prevists en el planejament urbanístic municipal, conformement a les classificacions i qualificacions del sòl que aquest establisca, així com al que s’estableix per l’Organisme de Conca, gestor del domini públic hidràulic.

2. Especialment es consideren compatibles i dirigides al foment aquells usos i actuacions tendents a la millora dels elements naturals i culturals lligats als objectius d’aquest pla.

3. Es fomentara des dels organismes públics (Conselleria competent en Medi Ambient, Ajuntament de València i Confederació Hidrogràfica del Xúquer) un projecte de connexió entre l’actual llit fluvial del riu Túria, en l’Assut del Repartiment a Quart de Poblet, amb la nova estructura del Pla Sud, a fi de connectar el vell llit amb la mar.

CAPÍTOL VI

Parcel·les disperses considerades Àrees d’Amortiment

Article 84. Caracterització de les Àrees afectades per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala contenciosa administrativa, secció primera, Resolució núm. 836/2015

1. Les Àrees afectades per la sentència 836/2015, es configuren com un mosaic de parcel·les disperses que a causa de l’execució de la citada sentència, les situa en les Àrees d’Amortiment (AA)

2. En aquesta categoria d’ordenació s’inclouen zones, que independentment del seu estat natural, tenen un règim d’usos i aprofitaments dels recursos naturals determinats en cada cas pels respectius planejaments urbanístics municipals.

Article 85. Règim d’usos

1. Es consideren usos i actuacions compatibles aquells previstos en el planejament urbanístic municipal, conformement a les classificacions i qualificacions del sòl que aquest establisca.

2. Especialment es consideren compatibles i dirigits al foment, aquells usos i actuacions tendents a la millora dels elements naturals i culturals lligats als objectius d’aquest pla.