Mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic a Catalunya

LLEI 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni

[sc name=»Guía del Interventor Municipal» ]

 

El president de la Generalitat de Catalunya

 

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

 

LLEI

 

Índex

 

Preàmbul

 

Part primera. Mesures fiscals

 

Títol I. Modificacions en l’àmbit dels tributs propis

 

Capítol I. Cànons sobre la disposició del rebuig dels residus

Article 1. Modificació de la Llei 8/2008 amb relació al cànon sobre la disposició del rebuig

 

Capítol II. Cànon de l’aigua

Article 2. Modificació del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb relació als tributs que recauen sobre el cicle de l’aigua

 

Capítol III. Gravamen de protecció civil

Article 3. Modificació de la Llei 4/1997, del 20 de maig, amb relació al gravamen de protecció civil

 

Capítol IV. Impost sobre els habitatges buits

Article 4. Modificació de la Llei 14/2015, del 21 de juliol, amb relació a l’impost sobre els habitatges buits

 

Capítol V. Impost sobre grans establiments comercials

Secció primera. Disposicions generals

Article 5. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 6. Objecte de l’impost

Secció segona. Elements essencials de l’impost

Article 7. Fet imposable

Article 8. Exempcions

Article 9. Contribuent

Article 10. Base imposable

Article 11. Mínim exempt i base liquidable

Article 12. Tipus de gravamen

Article 13. Quota tributària

Article 14. Període impositiu

Article 15. Meritació

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

Article 16. Autoliquidació de l’impost

Article 17. Gestió, recaptació i inspecció de l’impost

Secció quarta. Revisió

Article 18. Recursos i reclamacions

Secció cinquena. Règim sancionador

Article 19. Infraccions i sancions

Secció sisena. Normes addicionals

Article 20. Desplegament i aplicació de l’impost

Secció setena. Règim transitori

Article 21. Règim transitori per a l’exercici del 2017

 

Capítol VI. Impost sobre les estades en establiments turístics

Secció primera. Disposicions generals

Article 22. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 23. Objecte de l’impost

Article 24. Afectació dels ingressos

Article 25. Compatibilitat amb altres tributs

Secció segona. Elements essencials de l’impost

Article 26. Fet imposable

Article 27. Exempcions

Article 28. Meritació

Article 29. Contribuent

Article 30. Substitut del contribuent

Article 31. Responsables solidaris

Article 32. Assistents en la recaptació de l’impost

Article 33. Base imposable

Article 34. Tipus de gravamen i quota

Article 35. Facturació

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

Article 36. Autoliquidació

Article 37. Ingrés per part de l’assistent en la recaptació

Article 38. Identificació dels establiments

Article 39. Aplicació de l’impost

Article 40. Obligacions d’informació

Article 41. Agents del sistema tributari col·laboradors en l’aplicació de l’impost

Article 42. Designació de representant a Catalunya

Secció quarta. Revisió

Article 43. Recursos i reclamacions

Secció cinquena. Règim sancionador

Article 44. Infraccions i sancions

Secció sisena. Col·laboració interadministrativa

Article 45. Subministrament d’informació per la Direcció General de la Policia

Article 46. Subministrament d’informació per les autoritats portuàries

Article 47. Dades estadístiques

Secció setena. Fons per al foment del turisme

Article 48. Descripció del Fons per al foment del turisme

Article 49. Destinació dels recursos del Fons per al foment del turisme

Secció vuitena. Normes addicionals

Article 50. Desplegament i aplicació de l’impost

 

Capítol VII. Impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics

Secció primera. Disposicions generals

Article 51. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 52. Objecte de l’impost

Article 53. Afectació dels ingressos

Secció segona. Elements essencials de l’impost

Article 54. Fet imposable

Article 55. Subjecte passiu i responsable solidari

Article 56. Exempcions

Article 57. Base imposable

Article 58. Tipus de gravamen

Article 59. Quota tributària

Article 60. Bonificació

Article 61. Període impositiu

Article 62. Meritació

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

Article 63. Autoliquidació

Article 64. Pagaments fraccionats

Secció quarta. Revisió

Article 65. Recursos i reclamacions

Secció cinquena. Règim sancionador

Article 66. Infraccions i sancions

Secció sisena. Normes addicionals

Article 67. Desplegament i aplicació de l’impost

Secció setena. Règim transitori

Article 68. Bonificació de la quota en els exercicis 2017, 2018 i 2019 i període impositiu

 

Capítol VIII. Impost sobre begudes ensucrades envasades

Secció primera. Disposicions generals

Article 69. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 70. Objecte de l’impost

Article 71. Compatibilitat amb altres tributs

Secció segona. Elements essencials de l’impost

Article 72. Fet imposable

Article 73. Contribuent

Article 74. Substitut del contribuent

Article 75. Base imposable

Article 76. Tipus de gravamen

Article 77. Meritació

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

Article 78. Autoliquidació

Article 79. Gestió, recaptació i inspecció

Secció quarta. Règim sancionador

Article 80. Infraccions i sancions

Secció cinquena. Revisió

Article 81. Recursos i reclamacions

Secció sisena. Col·laboració interadministrativa

Article 82. Dades estadístiques

Secció setena. Normes addicionals

Article 83. Desplegament i aplicació de l’impost

 

Capítol IX. Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

Secció primera. Disposicions generals

Article 84. Objecte i naturalesa

Secció segona. Elements essencials de l’impost

Article 85. Fet imposable

Article 86. Subjecte passiu

Article 87. Exempcions

Article 88. Quota tributària

Article 89. Bonificacions

Article 90. Període impositiu i meritació

Secció tercera. Gestió i aplicació de l’impost

Article 91. Padró, pagament i supòsits d’autoliquidació

Article 92. Gestió, recaptació i inspecció

Secció quarta. Règim sancionador

Article 93. Infraccions i sancions

Secció cinquena. Revisió

Article 94. Recursos i reclamacions

Secció sisena. Règim transitori

Article 95. Tarifa per als exercicis del 2018 i el 2019

 

Títol II. Modificacions en l’àmbit de les taxes

 

Capítol I. Modificació del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny

Secció primera. Modificació del títol III bis de la Llei de taxes i preus públics

Article 96. Modificació de la taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de justícia

Secció segona. Modificació del títol IV de la Llei de taxes i preus públics

Article 97. Modificació de la taxa per la gestió tècnica de serveis facultatius agronòmics

Article 98. Modificació de la taxa per la gestió tècnica de serveis facultatius veterinaris

Article 99. Modificació de la taxa per la tramitació dels expedients de segregacions de finques situades en sòl no urbanitzable d’acord amb la unitat mínima de conreu o forestal

Article 100. Modificació de la taxa per la inscripció en registres oficials en matèria d’explotacions ramaderes, d’establiments d’alimentació animal, subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà i de transportistes i mitjans de transport d’animals vius

Article 101. Creació de la taxa per la tramitació dels plans de gestió de dejeccions ramaderes

Secció tercera. Modificació del títol V de la Llei de taxes i preus públics

Article 102. Creació de la taxa per l’accés a les infraestructures de sanejament en alta

Secció quarta. Modificació del títol VIII de la Llei de taxes i preus públics

Article 103. Modificació de la taxa per les reproduccions de documents d’arxius

Secció cinquena. Modificació del títol IX de la Llei de taxes i preus públics

Article 104. Modificació de la taxa per la prestació dels serveis docents de les escoles oficials d’idiomes i per la inscripció a les proves lliures per a l’obtenció dels certificats oficials

Article 105. Modificació de la taxa per la inscripció a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà i a la prova d’accés als cicles formatius de grau superior de formació professional específica i dels ensenyaments d’arts plàstiques i de disseny, per la inscripció a la prova d’accés de caràcter general als ensenyaments de règim especial de tècnic o tècnica d’esport i tècnic o tècnica superior d’esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3 i per la inscripció a la prova per a alumnes que no tenen el requisit acadèmic per a accedir als ensenyaments artístics superiors

Article 106. Supressió de la taxa per la inscripció a les proves per a l’acreditació d’unitats de competència

Article 107. Modificació dels supòsits d’exempció del pagament de taxes en l’àmbit de l’educació

Secció sisena. Modificació del títol X de la Llei de taxes i preus públics

Article 108. Modificació de la taxa pels serveis prestats per la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques

Secció setena. Modificació del títol XII de la Llei de taxes i preus públics

Article 109. Modificació de la taxa pels permisos de caça major i menor a les zones de caça controlada

Article 110. Modificació de la taxa pels permisos de caça major i menor dins les reserves nacionals de caça i reserves de caça

Article 111. Supressió de la taxa per l’homologació de trofeus de caça

Article 112. Modificació de la taxa pels serveis d’autorització ambiental d’activitats

Article 113. Modificació de la taxa pels serveis d’habilitació d’entitats col·laboradores en matèria de medi ambient

Article 114. Creació de la taxa pel servei de tramitació de l’autorització d’emissions regulada per l’article 13.2 de la Llei de l’Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera

Article 115. Creació de la taxa pel servei de tramitació de la notificació d’emissions regulada per l’article 13.3 de la Llei de l’Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera

Secció vuitena. Modificació del títol XIV de la Llei de taxes i preus públics

Article 116. Modificació de la taxa per la prestació de serveis en matèria de metrologia, autoritzacions d’instal·lacions, inscripcions registrals, control d’aparells i vehicles, ordenació minera i certificacions tècniques i informes

Article 117. Modificació de la taxa per la revisió, el control i la inspecció de certificats d’eficiència energètica d’edificis

Secció novena. Modificació del títol XV de la Llei de taxes i preus públics

Article 118. Modificació de la taxa per la prestació de serveis en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives

Secció desena. Modificació del títol XVI de la Llei de taxes i preus públics

Article 119. Modificació de la taxa pel servei de guarda de vehicles del Patronat de la Muntanya de Montserrat

Secció onzena. Modificació del títol XVII de la Llei de taxes i preus públics

Article 120. Modificació de la taxa per la llicència de pesca recreativa i matrícula d’embarcacions i aparells flotants per a la pesca

Secció dotzena. Modificació del títol XX de la Llei de taxes i preus públics

Article 121. Modificació de les taxes de l’Agència de Residus de Catalunya

Secció tretzena. Modificació del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics

Article 122. Modificació de la taxa per autoritzacions, anotacions o registres administratius, així com per les activitats de control sanitari, en matèria de protecció de la salut, fet sobre indústries, establiments, serveis, laboratoris, productes i altres activitats relacionades

Article 123. Modificació de la taxa per activitats de control i inspecció sanitària en escorxadors, sales d’especejament i establiments de manipulació de caça subjectes a control oficial

Article 124. Taxa per la realització d’anàlisis de laboratori en matèria de protecció de la salut ambiental i alimentària

Article 125. Supressió de la taxa per la formació higiènica dels manipuladors d’aliments d’alt risc

Article 126. Modificació de la taxa pel servei d’acreditació de la formació sanitària

Article 127. Modificació de la taxa per la renovació i reposició de la targeta sanitària individual

Secció catorzena. Modificació del títol XXII de la Llei de taxes i preus públics

Article 128. Modificació de la taxa per l’habilitació acreditativa dels bombers d’empresa i del personal tècnic competent per a elaborar plans d’autoprotecció, i també dels centres de formació

Article 129. Modificació de la taxa pels serveis prestats pel Cos de Mossos d’Esquadra

Secció quinzena. Modificació del títol XXIII de la Llei de taxes i preus públics

Article 130. Modificació de la taxa per l’emissió dels informes d’estrangeria

Secció setzena. Modificació del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics

Article 131. Supressió de la taxa per la verificació de projectes tècnics d’infraestructures comunes de telecomunicacions que es presenten sense la verificació d’una entitat habilitada

Secció dissetena. Modificació del títol XXV de la Llei de taxes i preus públics

Article 132. Modificació de la taxa per la utilització o l’aprofitament del domini públic viari

Secció divuitena. Modificació de la part final de la Llei de taxes i preus públics

Article 133. Cessió de la taxa pels serveis facultatius veterinaris

Article 134. Supòsits d’inexigibilitat de la taxa per l’accés a les infraestructures de sanejament en alta

 

Capítol II. Modificació del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 2/2010, del 3 d’agost

Article 135. Supressió de la regla d’actualització dels elements de quantificació dels tributs portuaris

Article 136. Modificació de la taxa per ocupació privativa del domini públic portuari (T01)

Article 137. Modificació de la taxa de càrrega, descàrrega, transbord i trànsit de mercaderies (TA3M)

Article 138. Modificació de la taxa de la pesca fresca (TA4)

Article 139. Modificació de la taxa de les embarcacions esportives o de lleure (TA5)

 

Títol III. Modificacions en l’àmbit dels tributs cedits

 

Capítol I. Impost sobre la renda de les persones físiques

Article 140. Modificació de la Llei 21/2005 amb relació a la deducció per donacions a determinades entitats

Article 141. Modificació de la Llei 26/2009 per a la supressió de la deducció per inversió en accions d’entitats que cotitzen en el segment d’empreses en expansió del mercat alternatiu borsari

Article 142. Modificació de la Llei 7/2011 amb relació als requisits per a gaudir del percentatge incrementat de deducció per inversió en l’habitatge habitual

 

Capítol II. Impost sobre successions i donacions

Article 143. Modificació de la Llei 19/2010 (Impost sobre successions i donacions)

 

Capítol III. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Article 144. Modificació de la Llei 12/2004 amb relació a la transmissió de vehicles usats

Article 145. Modificació de la Llei 25/1998 amb relació al tipus de gravamen de la modalitat de transmissions patrimonials oneroses

Article 146. Modificació de la Llei 21/2001 amb relació al tipus de gravamen de la modalitat d’actes jurídics documentats dels documents notarials en cas de renúncia a l’exempció en l’impost sobre el valor afegit

Article 147. Bonificació dels arrendaments d’habitatges del parc públic destinat a lloguer social

Article 148. Bonificació de les escriptures de subrogació de préstec o crèdit hipotecaris atorgat per la secció de crèdit d’una cooperativa

 

Capítol IV. Obligacions formals pel que fa al subministrament d’informació tributària

Article 149. Modificació de la Llei 5/2007 amb relació a l’obligació de presentació de documents als efectes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l’impost sobre successions i donacions

Article 150. Modificació de la Llei 31/2002 amb relació al subministrament d’informació per les empreses i entitats que fan les subhastes de béns

Article 151. Subministrament d’informació per les empreses dedicades a la revenda de béns mobles

Article 152. Subministrament d’informació per les entitats autoritzades per a la gestió dels sistemes de bingo electrònic

Article 153. Subministrament d’informació per les entitats asseguradores

 

Capítol V. Tributació sobre el joc

Article 154. Modificació de la Llei 21/2001 amb relació a les quotes fixes de les màquines recreatives i d’atzar

 

Part segona. Mesures financeres

 

Títol I. Mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques

Article 155. Modificació del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya

Article 156. Modificació de la Llei 2/2014 amb relació als òrgans de l’Administració amb autonomia de gestió sense personalitat jurídica

 

Títol II. Modificacions legislatives en matèria de patrimoni

Article 157. Modificació del text refós de la Llei de patrimoni

Article 158. Modificació de l’Estatut de l’empresa pública catalana

 

Títol III. Mesures en matèria de contractació pública

Article 159. Mesures per a promoure la lliure concurrència i la prevenció del frau en la contractació pública de la Generalitat i del seu sector públic

Article 160. Modificació de la Llei 16/2008 amb relació a l’actuació del Govern com a òrgan de contractació

Article 161. Modificació de la Llei 3/2007 (Obra pública)

 

Part tercera. Mesures en l’àmbit del sector públic

 

Títol I. Mesures administratives en matèria de funció pública

Article 162. Modificació de la Llei de la funció pública

Article 163. Modificació de la Llei 2/2014 amb relació al personal directiu d’ens del sector públic i d’entitats anàlogues

Article 164. Modificació de la Llei 10/1994 (Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra)

Article 165. Modificació de la Llei 17/2003 (Cos d’Agents Rurals)

Article 166. Modificació de la Llei 8/2007 (Institut Català de la Salut)

Article 167. Modificació de la Llei 1/2003 (Universitats de Catalunya)

Article 168. Modificació de la Llei 3/1995 (Universitat Oberta de Catalunya)

Article 169. Personal laboral al servei dels consorcis adscrits a la Generalitat

Article 170. Modificació de la Llei 16/1984 (Estatut de la funció interventora)

 

Títol II. Modificacions legislatives en matèria d’òrgans reguladors o consultius

Article 171. Modificació de la Llei 14/2008 (Oficina Antifrau de Catalunya)

Article 172. Modificació de la Llei 18/2010 (Sindicatura de Comptes)

 

Títol III. Mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

 

Capítol I. Règim de funcionament de les entitats del sector públic

Article 173. Supervisió contínua d’entitats del sector públic

 

Capítol II. Règim de les fundacions del sector públic de la Generalitat

Article 174. Concepte i activitats de les fundacions del sector públic

Article 175. Règim jurídic de les fundacions del sector públic

Article 176. Dissolució de les fundacions del sector públic

Article 177. Règim jurídic dels centres Cerca i de la fundació ICREA

Article 178. Control economicofinancer de les fundacions del sector públic

Article 179. Modificació de la Llei 7/2011 amb relació als centres Cerca

 

Capítol III. Altres mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

Article 180. Modificació de la Llei 20/2000 (Institut Català de les Indústries Culturals)

Article 181. Modificació de la Llei 6/2008 (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts)

Article 182. Modificació de la Llei 15/2001 (Meteorologia)

Article 183. Modificació de la Llei 9/2004 (Agència Catalana del Consum)

Article 184. Modificació de la Llei 7/2007 (Agència Tributària de Catalunya)

Article 185. Modificació de la Llei 2/2010 (Pesca i acció marítimes)

Article 186. Modificació de la Llei 31/2002 amb relació a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

Article 187. Modificació de la Llei 14/2007 (Institut Català Internacional per la Pau)

Article 188. Modificació de la Llei 13/2007 (Memorial Democràtic)

Article 189. Modificació del text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances

 

Part quarta. Mesures administratives

 

Títol I. Mesures administratives en matèria d’habitatge, d’urbanisme, d’ordenació ambiental, d’ordenació d’aigües i d’ordenació territorial

 

Capítol I. Modificacions legislatives en matèria d’habitatge i urbanisme

Article 190. Modificació de la Llei 18/2007 (Dret a l’habitatge)

Article 191. Modificació del text refós de la Llei d’urbanisme

Article 192. Modificació de la Llei 3/2012 amb relació a la pròrroga de llicències d’obra atorgades a l’empara de normativa prèvia

Article 193. Modificació de la Llei 31/2010 (Àrea Metropolitana de Barcelona)

 

Capítol II. Modificacions legislatives en matèria d’ordenació ambiental

Article 194. Modificació de la Llei 12/2006 (Medi ambient)

Article 195. Modificació del text refós de la Llei reguladora dels residus

Article 196. Modificació de la Llei 20/2009 (Prevenció i control ambiental de les activitats)

 

Capítol III. Modificacions legislatives en matèria d’ordenació d’aigües

Article 197. Modificació del text refós de la legislació en matèria d’aigües

Article 198. Modificació de la Llei 16/2008 amb relació a l’abocament d’aigües residuals

 

Capítol IV. Modificacions legislatives en matèria d’infraestructures i mobilitat

Article 199. Modificació de la Llei 4/2006 (Ferroviària)

Article 200. Modificació del text refós de la Llei de carreteres

Article 201. Modificació de la Llei 21/2015 (Finançament del sistema de transport públic de Catalunya)

Article 202. Modificació de la Llei 14/2009 (Aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries)

Article 203. Modificació de la Llei 5/1998 (Ports)

 

Títol II. Mesures administratives en matèria de medi natural, agricultura, pesca i alimentació

Article 204. Modificació de la Llei 5/2003 (Prevenció dels incendis forestals)

Article 205. Modificació de la Llei 12/1985 (Espais naturals)

Article 206. Modificació de la Llei 5/1995 (Protecció dels animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques)

Article 207. Modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals

Article 208. Modificació de la Llei 34/2010 (Festes tradicionals amb bous)

Article 209. Modificació de la 18/2001 (Orientació agrària)

 

Títol III. Mesures administratives en matèria de política social

Article 210. Modificació de la Llei 13/2015 (Sistema d’ocupació i Servei Públic d’Ocupació de Catalunya)

Article 211. Modificació de la Llei 12/2007 (Serveis socials)

Article 212. Modificació de la Llei 38/1991 (Instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves)

Article 213. Modificació de la Llei 14/2010 (Drets i oportunitats en la infància i l’adolescència)

Article 214. Modificació de la Llei 13/2006 (Prestacions socials de caràcter econòmic)

Article 215. Modificació del Decret 142/2010 (Cartera de Serveis Socials)

 

Títol IV. Mesures administratives en matèria de política sanitària

Article 216. Modificació de la Llei 15/1990 (Ordenació sanitària)

Article 217. Modificació de la Llei 18/2009 (Salut pública)

 

Títol V. Altres mesures administratives de caràcter sectorial

 

Capítol I. Espectacles públics i activitats recreatives

Article 218. Modificació de la Llei 11/2009 (Espectacles públics i activitats recreatives)

 

Capítol II. Turisme

Article 219. Modificació Llei 13/2002 (Turisme)

 

Capítol III. Consum

Article 220. Modificació de la Llei 22/2010 (Codi de consum)

 

Capítol IV. Seguretat pública

Article 221. Modificació de la Llei 4/2003 (Sistema de seguretat pública de Catalunya)

 

Capítol V. Esport

Article 222. Modificació de la Llei 3/2008 (Exercici de les professions de l’esport)

 

Capítol VI. Codi civil

Article 223. Modificació de la Llei 10/2008 (Llibre quart del Codi civil)

 

Capítol VII. Política lingüística

Article 224. Modificació de la Llei 1/1998 (Política lingüística)

 

Capítol VIII. Cambres oficials de comerç, indústria i navegació

Article 225. Modificació de la Llei 14/2002 (Cambres oficials de comerç, indústria i navegació)

 

Capítol IX. Equipaments comercials

Article 226. Modificació del Decret llei 1/2009 (Ordenació dels equipaments comercials)

 

Capítol X. Joc

Article 227. Modificació de la Llei 15/1984 (Joc)

 

Capítol XI. Renda mínima d’inserció

Article 228. Modificació de la Llei 10/1997 (Renda mínima d’inserció)

 

Capítol XII. Cooperatives

Article 229. Modificació de la Llei 12/2015 (Cooperatives)

 

Capítol XIII. Prevenció de riscos laborals

Article 230. Modificació de la Llei 7/2004 amb relació a la destinació de les sancions per infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals

 

Capítol XIV. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Article 231. Modificació de la Llei 2/2014 amb relació a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

 

Capítol XV. Universitats

Article 232. Modificació de la Llei 3/2015 amb relació als consorcis universitaris

Article 233. Modificació de la Llei 3/2016 (Pròrroga del Pla Serra Húnter)

 

Títol VI. Mesures administratives de simplificació del règim d’intervenció de les activitats econòmiques

Article 234. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació a les activitats econòmiques innòcues o de baix risc en un establiment

Article 235. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació al portal electrònic únic per a les empreses

Article 236. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació a l’adopció per l’Administració del model de finestreta única empresarial

Article 237. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació a la documentació necessària per a l’inici d’activitats que requereixen informe preceptiu favorable per risc d’incendi

Article 238. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació a activitats sotmeses a règim de declaració responsable

Article 239. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació a activitats sotmeses a règim de comunicació

 

Part final. Disposicions addicionals, derogatòries i finals

 

Disposicions addicionals

Primera. Règim de modificació o resolució de contractes públics com a conseqüència de mesures d’estabilitat pressupostària

Segona. Condicions de reintegració a l’Administració de la Generalitat de determinats imports corresponents a liquidacions provisionals de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres

Tercera. Programació dels llocs escolars per al curs 2017-2018

Quarta. Concerts educatius

Cinquena. Pla pilot de selecció de substituts

Sisena. Aigües Ter-Llobregat

Setena. Control i fiscalització de les grans inversions de la Generalitat

 

Disposicions derogatòries

Primera

Segona

 

Disposicions finals

Primera. Promoció interna especial del cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, al cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris

Segona. Preus públics universitaris

Tercera. Habilitació per a la refosa dels annexos I i II de la Llei 16/2015

Quarta. Elaboració d’un nou text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances

Cinquena. Modificació de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

Sisena. Desplegament reglamentari de tributs

Setena. Entrada en vigor

 

Annex. Derogació de normes

 

 

Preàmbul

El 24 de maig de 2016, el Govern va presentar al Parlament de Catalunya el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2016, juntament amb el projecte de la llei d’acompanyament: la de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. En la sessió del 8 de juny de 2016, però, el Ple del Parlament va aprovar les esmenes a la totalitat de devolució del projecte de pressupostos, de manera que el Govern va retirar el projecte de la llei d’acompanyament, la tramitació parlamentària de la qual és simultània a la de la llei pressupostària, ja que per raó del contingut hi està directament connectada, com a norma de naturalesa instrumental respecte als objectius de política econòmica fixats per la llei de pressupostos. Així, la darrera llei d’acompanyament aprovada, la Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, complementava els pressupostos de la Generalitat per al 2015.

En la situació descrita, amb uns comptes vigents resultants d’una obligada pròrroga pressupostària, i davant els objectius de política econòmica que s’expliciten en els pressupostos de la Generalitat per al 2017, resulta del tot necessari, amb la finalitat de dotar-los d’una major eficàcia i eficiència, adoptar una sèrie de mesures de caràcter tributari i fiscal, de gestió econòmica i d’organització i acció administrativa, la consecució de les quals exigeix l’aprovació d’aquesta llei, sota els mateixos principis que van regir l’aprovació de la llei de mesures de l’exercici anterior.

Els comptes del 2017 s’emmarquen en un context de consolidació del creixement econòmic de l’economia catalana. Malgrat unes previsions lleugerament inferiors a les de l’any anterior, el diferencial amb la mitjana de la Unió Europea continua mostrant una situació comparablement més optimista a Catalunya, tal com corroboren unes xifres macroeconòmiques amb uns índexs superiors a les dades de la majoria de països del nostre entorn. Malgrat tot, aquesta recuperació econòmica encara no arriba a tothom de la mateixa manera, i les llars catalanes, tot i que es comencen a moderar els efectes devastadors de la crisi que han viscut els darrers anys, encara en pateixen les doloroses conseqüències. La desigualtat s’ha convertit en un dels llasts més importants que pateix la nostra societat i que arrossega de retruc l’economia catalana, cosa que dificulta una plena i justa recuperació.

Els efectes evidents que ha tingut el dèficit fiscal endèmic no només en les finances de la Generalitat, sinó també en el conjunt de la ciutadania, han estat molt més cruents aquests anys de crisi, perquè a les significatives mancances del sistema de finançament, que han limitat la disponibilitat de recursos de la Generalitat, s’hi ha afegit una actuació clarament discriminatòria en l’actuació del Govern de l’Estat. Aquests dos elements es veuen encara més amplificats per la situació política d’interinitat a l’Estat espanyol el darrer any, que ha impedit al Govern de la Generalitat abordar les decisions econòmiques més urgents, en mantenir un sistema de finançament injust i amb una vigència expirada que no ha permès de traslladar als ingressos de la Generalitat la millora registrada en l’economia catalana i d’ajustar la política financera i pressupostària a la nova realitat econòmica i social.

Un any més, en aquest entorn econòmic i financer, el Govern de la Generalitat continua sense disposar del poder i dels instruments de política econòmica que li permetrien d’afrontar les necessitats socials i econòmiques de la societat catalana i veu condicionada la seva actuació per les decisions arbitràries i discriminatòries del Govern de l’Estat. En aquestes circumstàncies, s’explicita la necessitat imperiosa de superar aquest marc institucional per dotar-se de les eines que permetrien un desenvolupament de polítiques econòmiques molt més efectives i beneficioses per a la ciutadania. Aquesta és la realitat en què s’aproven la llei de pressupostos de la Generalitat i la llei de mesures que la complementa, dues lleis que representen, doncs, la resposta institucional a la situació política, econòmica i social.

Seguint els mateixos objectius i principis dels pressupostos de la Generalitat per al 2016, els pressupostos per al 2017 s’articulen al voltant de la ferma voluntat de reforçar la cohesió social, afavorir el creixement econòmic i refermar uns serveis públics de qualitat, prioritzant la despesa social i les mesures de contribució a la consolidació de la recuperació econòmica i de foment de l’ocupació i de l’economia productiva i mantenint el compromís amb la sostenibilitat financera. És en coherència amb aquests principis, i amb l’objectiu de complementar i permetre una execució més eficaç de la política econòmica del Govern, que aquesta llei recull un conjunt de mesures que han de reforçar i fer efectives les disposicions contingudes en la llei de pressupostos per al 2017.

Aquesta llei conté un conjunt de mesures, unes de caràcter purament executiu i altres de caràcter normatiu, referides a diferents àrees d’activitat que, amb vocació de permanència en el temps, contribueixen a la consecució de determinats objectius d’orientació pluriennal perseguits per la Generalitat mitjançant l’execució pressupostària. Les raons que expliquen que l’extensió de la llei superi la del projecte de llei presentat per a l’exercici del 2016 són, fonamentalment, dues. La primera, i la més evident, és que la manca de tramitació d’aquell projecte de llei va impedir d’aprovar un seguit de mesures que ara s’han inclòs en el text present, en tant que encara es consideren necessàries per a complir els objectius dels pressupostos per al 2017. La segona és la conveniència de recopilar un seguit de mesures que permetin donar resposta a les noves necessitats provocades per la variable realitat econòmica i social i adequar el corpus normatiu a la política econòmica i financera del Govern. En són un exemple clar les mesures tributàries de creació i regulació de noves figures impositives, que constitueixen el contingut principal de la llei.

Així doncs, el text normatiu s’estructura en cinc grans parts.

La part primera, que conté les mesures fiscals, es divideix en tres títols: el primer és dedicat als tributs propis; el segon, a les taxes, i el tercer, als tributs cedits.

La part segona conté les mesures financeres i s’estructura també en tres títols: el primer, dedicat al règim jurídic de les finances públiques; el segon, a les modificacions legislatives en matèria patrimonial, i el tercer, a l’àmbit dels contractes públics.

La part tercera conté tres títols que incideixen en l’àmbit del sector públic: el primer defineix mesures administratives en matèria de funció pública; el segon modifica aspectes concrets del règim de l’Oficina Antifrau i de la Sindicatura de Comptes, i el tercer agrupa diverses mesures de reestructuració i racionalització del sector públic.

La part quarta, que aplega mesures administratives en àmbits molt diversos del sector públic, acull un seguit de modificacions legislatives de caràcter sectorial i de simplificació del règim d’intervenció de les activitats econòmiques que complementen les actuacions adoptades en matèria de política fiscal i financera.

La cinquena i darrera part recull les disposicions addicionals, derogatòries i finals, que precedeixen un annex en què s’especifica quines són les normes que resten derogades per la llei.

En total, la llei conté 239 articles, set disposicions addicionals, dues disposicions derogatòries i set disposicions finals.

Dins la part primera, el títol I, dedicat als tributs propis, està format per un total de nou capítols.

El capítol I conté les modificacions efectuades amb relació al cànon sobre la disposició del rebuig dels residus, gestionat per l’Agència de Residus de Catalunya, en què hi destaca la supressió dels tipus de gravamen incrementats per als ens locals que no han iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica, l’establiment d’una entrada en vigor progressiva entre 2017 i 2020 de tipus únics per als residus municipals destinats a dipòsit i a incineració i la reducció del tipus impositiu del cànon sobre la deposició dels residus de la construcció.

El capítol II conté modificacions de la regulació del cànon de l’aigua, gestionat per l’Agència Catalana de l’Aigua, orientades un cop més a fer efectiu el principi de recuperació dels costos dels serveis vinculats al cicle de l’aigua i proporcionar incentius adequats perquè els usuaris utilitzin de manera eficient els recursos hídrics, de manera que contribueixin als objectius mediambientals de la Directiva 60/2000/CE, i en aquesta línia introdueix elements correctors de la càrrega impositiva per als usuaris de l’aigua que fan servir circuits geotèrmics i per als usos destinats a reg eficient, entre altres. D’altra banda, s’incorporen com a beneficiàries de la tarifa social del cànon de l’aigua les persones i unitats familiars que hagin acreditat davant l’entitat subministradora que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica o equivalent. I, en un altre ordre de coses, s’estableix com a requisit per al gaudi d’autoritzacions o concessions que afecten el domini públic hidràulic que el sol·licitant estigui al corrent de pagament de les obligacions fiscals amb l’Agència Catalana de l’Aigua.

El capítol III recull les modificacions fetes amb relació al gravamen de protecció civil, en què destaca l’establiment per als aeroports i aeròdroms del deure de portar un llibre de registre dels vols operats durant el període impositiu.

El capítol IV, que regula l’impost sobre els habitatges buits, fixa un mínim exempt de tres-cents cinquanta metres quadrats, i redueix les càrregues administratives per als contribuents, que no han de presentar l’autoliquidació de l’impost en cas que no resulti cap quantitat a ingressar com a conseqüència de l’aplicació del mínim exempt o de la concurrència d’exempcions subjectives.

El capítol V té per objecte la reforma de l’impost sobre grans establiments comercials, amb l’objectiu d’accentuar-ne el caràcter extrafiscal i posar l’èmfasi en l’impacte mediambiental que generen aquests establiments com a conseqüència de l’afluència, en alguns casos massiva, de vehicles particulars. Així, s’amplien els supòsits de subjecció al tribut incorporant-hi els grans establiments comercials col·lectius i els grans establiments comercials que disposen d’una superfície de venda igual o superior als 1.300 metres quadrats i que estan situats fora de la trama urbana consolidada o, en el cas que aquesta no estigui definida, fora del nucli històric i dels seus eixamples. També se suprimeixen determinats beneficis fiscals, com l’exempció subjectiva a favor de determinats establiments o la reducció de la base imposable per als establiments comercials especialitzats.

Una altra novetat important és la reformulació de la base imposable, que recau sobre un paràmetre que s’ajusta millor a la finalitat extrafiscal del tribut, com és el mesurament del nombre de vehicles reals o potencials que accedeixen a l’establiment comercial, l’afluència dels quals comporta un impacte important en termes de pol·lució atmosfèrica. Atenent la nova configuració de la base imposable, fixada ara en una magnitud totalment variable en cada exercici, no és possible mantenir el sistema de liquidació per part de l’Administració tributària i cobrament per rebut, per la qual cosa s’estableix el sistema declaració-liquidació anual per part del contribuent.

El capítol VI, dedicat a l’impost sobre les estades en establiments turístics, en modifica només aspectes concrets, però conté una nova regulació íntegra de l’impost, en benefici del principi de seguretat jurídica. En primer lloc, s’amplia el fet imposable per adaptar-lo a la nova regulació de turisme. A més, s’introdueixen com a nous supòsits d’exempció les estades per causes de força major o per motius de salut. Pel que fa a la quota, s’actualitzen les tarifes, s’estableix una tarifa especial per als establiments situats en centres recreatius turístics en què es desenvolupin activitats de joc i s’estableixen quotes diferents per als creuers segons que estiguin amarrats a port menys o més de dotze hores. Finalment, pel que fa a la gestió de l’impost, cal destacar la regulació de l’assistent en la recaptació com a nou obligat tributari.

El capítol VII crea un nou tribut propi: l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics, un impost de caràcter extrafiscal, amb una finalitat que va més enllà de la recaptadora. Amb el nou tribut, els agents a qui s’aplica, que obtenen beneficis de llur activitat econòmica, han d’assumir el cost que generen les externalitats negatives que aquesta activitat provoca sobre el medi ambient i la salut de les persones. Des del punt de vista territorial, l’externalitat negativa és essencialment local, en tant que les emissions dels productes radiotòxics derivats de les activitats gravades tenen un impacte rellevant immediat en el territori en què es produeixen aquestes emissions, circumstància que avala que el gravamen s’imposi per part de qui té la potestat tributària més directa sobre aquest territori, és a dir, en aquest cas, la Generalitat.

Així doncs, l’impost grava el risc local sobre el medi ambient, i en darrera instància sobre les persones, derivat de la realització de les activitats relacionades amb elements radiotòxics generats en reaccions termonuclears: la producció; la manipulació i el transport; la custòdia transitòria, i la dispersió, rutinària o accidental, de les emissions.

El capítol VIII crea un altre tribut propi: l’impost sobre les begudes ensucrades envasades. Aquest impost dona compliment a la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut, recollida en un informe de l’11 d’octubre de 2016, que insta a aprovar i impulsar mesures impositives que gravin les begudes ensucrades amb l’objectiu de reduir problemes com l’obesitat i determinats tipus de diabetis. L’impost que ara es crea té per objecte, doncs, gravar el consum de les begudes ensucrades envasades per raó dels efectes que té en la salut de la població.

El capítol IX crea el tribut propi sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. Es tracta d’un impost de caràcter finalista que grava l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle per a destinar els imports recaptats al Fons climàtic i al Fons de patrimoni natural.

El títol II de la part primera és el dedicat a les taxes i els preus públics: actualitza quotes, modifica alguns supòsits d’exempció, afegeix nous fets imposables en taxes ja existents, crea algunes noves taxes, principalment en matèria mediambiental, i en suprimeix d’altres, per canvis en la prestació dels serveis.

Clou la part primera el títol III, que regula els tributs cedits i conté cinc capítols.

El capítol I, en l’àmbit de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amplia la deducció per donatius a determinades entitats a les que fomenten la llengua occitana, suprimeix la deducció per inversió en accions d’entitats que cotitzen en el segment d’empreses en expansió del mercat alternatiu borsari i modifica les condicions per a gaudir del percentatge incrementat establert per a determinats contribuents en la deducció per inversió en l’habitatge habitual.

Els capítols II i III introdueixen diverses modificacions en la regulació de l’impost sobre successions i donacions i de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, respectivament.

El capítol IV regula les obligacions formals de subministrament periòdic d’informació a l’Agència Tributària de Catalunya per part d’empreses que intervenen en la realització dels fets imposables de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, de l’impost sobre successions i donacions i dels tributs sobre el joc, és a dir les empreses de subhastes, les dedicades a la revenda de béns mobles, les autoritzades per a gestionar els sistemes de bingo electrònic i les entitats asseguradores.

El capítol V, en l’àmbit de la imposició sobre el joc, incrementa les quotes impositives de les màquines recreatives o d’atzar.

La part segona agrupa les mesures financeres, i es divideix en tres títols.

El títol I inclou la modificació del text refós de la Llei de finances públiques de la Generalitat, amb l’objectiu d’establir un sistema de fiscalització prèvia limitada dels actes administratius i expedients que estan sotmesos a fiscalització; d’actualitzar l’abast de les entitats que han d’ésser objecte de control financer mitjançant la forma d’auditoria sota la direcció de la Intervenció General; de concretar i desenvolupar les funcions de la Intervenció General com a centre gestor de la comptabilitat pública amb relació al subministrament d’informació de les entitats del sector públic a la Generalitat, i addicionalment el retiment d’informació d’aquest òrgan en compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, amb l’adequació al context normatiu i comptable actual de la normativa legal que regula el Compte General de la Generalitat, establerta l’any 1982; de definir el tractament normatiu aplicable a les aportacions dineràries de la Generalitat a les universitats públiques, i de crear el Registre de subvencions i ajuts de Catalunya com a instrument per a afavorir la planificació de polítiques públiques, la transparència, la coordinació entre administracions i la lluita contra el frau.

El títol II introdueix modificacions en el text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat: d’una banda, el procediment de declaració d’hereus abintestat a favor de la Generalitat, reservat fins ara a instàncies judicials, es trasllada a l’àmbit administratiu, conformement a la legislació bàsica estatal, i s’estableix que la resolució administrativa comporta l’acceptació de la successió a benefici d’inventari; d’altra banda, s’afavoreix l’optimització de l’ocupació dels espais d’ús administratiu de la Generalitat, per a reduir la despesa immobiliària que en deriva per a l’Administració; finalment, l’establiment d’un percentatge mínim per a les participacions de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del sector públic en el capital de les societats mercantils facilita la interpretació als operadors jurídics. Aquest títol II també conté canvis en l’Estatut de l’empresa pública catalana, amb l’objectiu de millorar l’eficiència de la Generalitat en la gestió de la seva participació en societats mercantils.

El títol III d’aquesta part segona té per objecte la normativa de contractació pública. Estableix mesures per a la prevenció del frau, emmarcades dins el pacte social contra la corrupció i per la regeneració democràtica, mitjançant la promoció de la concurrència, el foment de la publicitat dels contractes públics i la promoció de la inclusió de clàusules i principis ètics i de responsabilitat social en els plecs de prestació de serveis públics i de compra pública.

La part tercera aplega diverses mesures en l’àmbit del sector públic, agrupades en tres títols.

El títol I modifica diverses normes en matèria de funció pública, com la Llei de la funció pública, la Llei de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, la Llei de l’Institut Català de la Salut, la Llei d’universitats, la Llei de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya o l’Estatut de la funció interventora. Entre altres mesures orientades a donar una resposta directa i eficaç a necessitats i problemes concrets en matèria de personal, s’introdueix l’obligatorietat per als membres del Cos de Mossos d’Esquadra de sotmetre’s a exàmens psicofísics, i es fixa el règim jurídic aplicable al personal laboral al servei dels consorcis adscrits a la Generalitat.

El títol II modifica normativa en matèria d’òrgans reguladors o consultius. Pel que fa a l’Oficina Antifrau, estableix l’obligació que la direcció de l’Oficina reti comptes anualment davant el Parlament, amb una memòria pública anual, amb l’objectiu d’assimilar aquesta institució als altres òrgans i institucions que depenen orgànicament del Parlament. D’altra banda, pel que fa a la Sindicatura de Comptes, es regula la legitimació dels ciutadans per a comunicar-li indicis d’irregularitats en la gestió econòmica, la comptabilitat o les actuacions financeres de les entitats del sector públic, sense esdevenir part del procediment fiscalitzador.

El títol III, el darrer d’aquesta part tercera, integra diverses modificacions normatives orientades a la reestructuració i la racionalització del sector públic.

En aquest àmbit, s’estableix la supervisió contínua de les entitats participades per la Generalitat, i es defineix un règim jurídic exhaustiu per a les fundacions del sector públic (exclosos els centres Cerca i la fundació ICREA), complementari al règim general establert pel Codi civil, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i l’eficàcia en la gestió de les fundacions i en l’ús que fan dels recursos públics.

Es modifica també la Llei de l’Institut Català de les Indústries Culturals, per tal que les bases reguladores dels ajuts en la doble modalitat d’aportacions reintegrables i subvencions estableixin l’obligació del beneficiari de retornar totalment o parcialment la subvenció percebuda en funció dels rendiments d’explotació o d’altres indicadors d’èxit del projecte, i la Llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, òrgan del qual se suprimeix la vicepresidència segona.

Pel que fa al Servei Meteorològic de Catalunya, s’adapta la llei que el regula a la sentència del Tribunal Constitucional del 7 de juliol de 2016.

D’altra banda, amb relació a la pobresa energètica, es modifica la llei reguladora de l’Agència Catalana del Consum per a establir el caràcter finalista dels recursos econòmics derivats de l’import de les sancions imposades a les empreses subministradores de serveis bàsics com a conseqüència de la vulneració de drets dels consumidors, amb l’objectiu de contribuir a millorar les condicions de vida de les persones en situació de vulnerabilitat.

També es modifica la Llei de l’Agència Tributària de Catalunya, per a donar empara legal a la cessió de dades de l’Agència a la direcció general competent per a l’anàlisi i el disseny de la política tributària i per a la configuració de la normativa tributària general, de les figures tributàries pròpies i dels tributs cedits, en el marc de les competències normatives de la Generalitat.

Així mateix, dins la Llei de pesca i acció marítimes, es regula el Consell Català de Cogestió Marítima, que adapta i amplia les funcions del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya. El nou organisme ha de permetre la participació dels actors en la definició, el desenvolupament i l’execució de les polítiques marítimes en un règim de corresponsabilitat entre l’Administració pública i els sectors implicats, els científics i les organitzacions ambientalistes, com a mecanisme per a garantir un bon estat ambiental del mar, afavorir el desenvolupament socioeconòmic en l’espai marítim i garantir el manteniment d’uns serveis ecosistèmics que són bàsics per al futur d’aquest desenvolupament, com la pesca, l’aqüicultura, les activitats nauticorecreatives i el turisme, entre altres.

Igualment, es modifica la regulació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, per a actualitzar-hi referències d’adscripció orgànica i per a dotar l’Agència de nous recursos econòmics, i es modifiquen també la Llei de l’Institut Català Internacional per la Pau i la Llei del Memorial Democràtic, per a atribuir a aquestes entitats públiques la potestat d’atorgar subvencions i premis, necessària per al compliment de llurs finalitats.

Finalment, es modifica el text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, per a adequar-ne el contingut a la realitat jurídica d’aquest organisme.

La part quarta engloba un ampli conjunt de mesures administratives de caràcter sectorial, i també mesures administratives de simplificació del règim d’intervenció de les activitats econòmiques.

El títol I d’aquesta part, dedicat a les mesures administratives en matèria d’habitatge i urbanisme, d’ordenació ambiental, d’ordenació d’aigües i d’ordenació territorial, està dividit en quatre capítols.

El capítol I modifica diferents preceptes de la Llei del dret a l’habitatge i de la Llei d’urbanisme. Entre altres qüestions, s’aborda la problemàtica dels càmpings situats en zones de risc d’inundació, s’estableix la necessitat de tenir en compte, en l’aprovació dels projectes de noves construccions en sòls no urbanitzables, els possibles efectes sobre els aqüífers classificats, les zones vulnerables o les zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent, a fi de minimitzar-ne l’impacte al medi i d’assolir els objectius ambientals definits per la Directiva 2000/60/CE, concretats en la planificació hidrològica, i, així mateix, s’amplia el marge temporal per a l’acabament efectiu de les edificacions emparades en llicència urbanística iniciades però no acabades, ja que el termini màxim de pròrroga de les llicències d’obres finia el 31 de desembre de 2016.

El capítol II, que recull modificacions legislatives en matèria d’ordenació ambiental, modifica la regulació dels òrgans competents per a l’avaluació de l’impacte ambiental de les activitats, i modifica també un bon nombre de preceptes de la Llei reguladora dels residus.

El capítol III modifica aspectes concrets de la regulació de l’Agència Catalana de l’Aigua, i en general, de la legislació en matèria d’aigües.

El capítol IV conté mesures administratives en matèria d’infraestructures i mobilitat, com ara les relatives a la gestió urbanística, el sistema tramviari o les infraestructures ferroviàries de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el finançament del sistema de transport públic o la creació i regulació de l’Agència de Seguretat Ferroviària (que ha de vetllar, des de la posició d’independència que prescriu la Directiva 2004/49/CE, del 29 d’abril de 2004, sobre la seguretat dels ferrocarrils comunitaris, pel manteniment de la seguretat en la circulació del Sistema Ferroviari de Catalunya), i també la definició de nous elements funcionals de la carretera o l’adaptació a la normativa comunitària i estatal d’elements de seguretat operacional d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries.

El títol II d’aquesta part segona, dedicat a mesures administratives en competències de medi natural, agricultura, pesca i alimentació, modifica la Llei de prevenció dels incendis forestals (per a atribuir als ajuntaments l’execució d’obligacions en aquesta matèria en cas d’inexistència de les entitats obligades o en cas d’incompliment), la Llei d’espais naturals (per a adaptar-la a la legislació vigent un cop transcorreguts trenta anys des de l’aprovació de la norma), la Llei de protecció dels animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques (per a adaptar-la a la Directiva 2010/63/UE, del Parlament Europeu i del Consell), la Llei de protecció dels animals (per a endurir els criteris per a la venda d’animals per Internet i impedir la inscripció al registre de nuclis zoològics de les persones inhabilitades per a la tinença d’animals, i també per a delegar la competència sancionadora a ajuntaments de municipis amb més de deu mil habitants i permetre que els ens locals que ho sol·licitin tinguin competència sancionadora per abandonament molt greu d’animals), la Llei de les festes tradicionals amb bous (per a suprimir Olot, Roses i Torroella de Montgrí de la llista de municipis amb correbous), i finalment la Llei d’orientació agrària (amb relació a la gestió de les dejeccions ramaderes).

El títol III recull mesures administratives en matèria de política social, i modifica la Llei ordenadora del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (en matèria d’aprovació de subvencions i de polítiques actives d’ocupació); la Llei de serveis socials (pel que fa al règim sancionador); la Cartera de Serveis Socials (amb relació als costos de referència i les bases de càlcul per a les diverses prestacions de servei d’habitatge per a majors de divuit anys); la Llei d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves (pel que fa al règim de comunicació i al règim sancionador), i finalment, en matèria d’infància i adolescència, les lleis 14/2010 i 13/2006, amb relació a la prestació d’orfenesa per a orfes desemparats tutelats per la Generalitat i amb relació a la prestació per a joves extutelats en situació de vulnerabilitat.

El títol IV, en l’àmbit sanitari, modifica la Llei d’ordenació sanitària (per garantir la participació en sectors territorials d’entitats locals, usuaris, proveïdors, sindicats, organitzacions empresarials, corporacions professionals, entitats veïnals, associacions de pacients i familiars i altres entitats vinculades a aspectes de salut), i també la Llei de salut pública (quant a l’assumpció del cost de proves analítiques).

El títol V de la part quarta aplega altres mesures d’acció administrativa en un conjunt de quinze capítols que introdueixen canvis puntuals en àmbits sectorials molt diversos, que abracen des dels espectacles públics i les activitats recreatives fins als consorcis universitaris, passant per la normativa de turisme, l’ordenació del sistema de seguretat pública en matèria de videovigilància, l’exercici de les professions de l’esport, la simplificació de l’estructura de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació, l’ordenació dels equipaments comercials, l’autorització per a la instal·lació de màquines recreatives, els requisits per a la renda mínima d’inserció, el règim laboral en les cooperatives de treball, l’afectació de les quanties recaptades per la sanció d’infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals o el règim de contractació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a banda de modificacions puntuals en el llibre quart del Codi civil (per a adequar a la legislació bàsica estatal la declaració d’hereus abintestat a favor de la Generalitat) i en l’àmbit de la política lingüística (per a regular l’habilitació per a la traducció i la interpretació jurades al català i l’occità).

Clou la part quarta de la llei el títol VI, que actualitza diversos preceptes de la Llei 16/2015, de simplificació del règim d’intervenció de les activitats econòmiques (amb relació a les activitats econòmiques innòcues o de baix risc en un establiment, a la finestreta única empresarial, al caràcter preceptiu de l’informe per risc d’incendi i a la llista d’activitats sotmeses a règim de declaració responsable i a règim de comunicació).

La part final de la llei comprèn set disposicions addicionals, dues disposicions derogatòries i set disposicions finals.

Pel que fa a les disposicions addicionals, regulen la modificació o resolució de contractes de les administracions públiques amb motiu de l’aplicació de mesures d’estabilitat pressupostària i les condicions de reintegració a l’Administració de la Generalitat de determinats imports corresponents a liquidacions provisionals de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (per tal de facilitar a les entitats locals amb dificultats financeres que en el seu moment van percebre quantitats a compte, per a projectes a l’execució dels quals finalment l’Administració de la Generalitat ha renunciat, la possibilitat de poder retornar aquestes quantitats sense posar en perill la pròpia viabilitat econòmica i de manera que la Generalitat no hagi de renunciar tampoc a ingressar-les). També regulen, en matèria d’educació, la programació dels llocs escolars 2017-2018 (amb el garantiment de l’entrada d’alumnes de P3 a tots els grups que estan en funcionament el curs 2016-2017 als centres de titularitat del Departament d’Ensenyament, i també, pel que fa al curs escolar 2017-2018, de la no concertació de noves línies en centres ordinaris de titularitat privada), les condicions per a modificar els concerts educatius existents i la suspensió del desplegament del Pla pilot de substituts (PDI) fins que no se n’hagi analitzat el sistema d’aplicació. Les dues darreres disposicions addicionals es refereixen a la voluntat de recuperar la gestió directa del servei d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat, d’una banda, i a la necessitat d’exercir un control financer sobre l’execució dels contractes per a la construcció i l’explotació de la línia 9 del metro de Barcelona i del canal Segarra-Garrigues.

Finalment, cal destacar que la llei, en compliment del Pla de simplificació i racionalització normativa 2016-2017, incorpora un annex que enumera les normes i els preceptes que resten expressament derogats per la disposició derogatòria segona, amb la finalitat de determinar de forma certa que ja no són vigents. Això ha de contribuir a disminuir la dispersió normativa i a garantir l’accés transparent i clar dels ciutadans a la normativa amb rang legal vigent, tal com determina la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Es tracta d’un seguit de preceptes i normes que ja havien estat derogats d’una manera tàcita, sia per la pèrdua d’objecte, sia pel transcurs del temps, sia per l’aprovació de normes posteriors que els han desplaçat en l’aplicació, però que no havien estat objecte de derogació expressa, tal com ho exigeix l’apartat 2 de l’article 111-10 del Codi civil de Catalunya (afegit per la Llei 6/2015, del 13 de maig, d’harmonització del Codi civil de Catalunya).

 

 

Part primera. Mesures fiscals

 

Títol I. Modificacions en l’àmbit dels tributs propis

 

Capítol I. Cànons sobre la disposició del rebuig dels residus

 

Article 1. Modificació de la Llei 8/2008 amb relació al cànon sobre la disposició del rebuig

1. Es modifica la lletra b de l’apartat 10 de l’article 6 de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, que resta redactada de la manera següent:

«b) El cinquanta per cent dels fons, com a mínim, s’ha de destinar al tractament de la fracció orgànica recollida selectivament, inclosos els tractaments que redueixen la quantitat o milloren la qualitat del rebuig dels residus destinats a la disposició del rebuig, en especial pel que fa a la reducció de la fracció orgànica continguda en la fracció resta, i al finançament de les infraestructures previstes en el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals. La resta dels recursos s’ha de destinar a la recollida selectiva en origen de la matèria orgànica, a la recollida selectiva i el reciclatge d’altres fraccions de residus, a altres formes de valorització material i a la promoció de campanyes de sensibilització, divulgació i educació ambiental.»

2. Es modifica l’article 15 de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

«Article 15. Tipus de gravamen

»1. Es fixa el tipus de gravamen de 47,10 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat.

»2. Es fixa el tipus de gravamen de 23,60 euros per tona de rebuig de residus municipals que s’incinera.»

3. S’afegeix un article, el 16 undecies, a la Llei 8/2008, amb el text següent:

«Article 16 undecies. Exempcions

»Resten exempts del cànon sobre la disposició de residus, l’Administració General de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i les corporacions locals, i també llurs organismes i els que en depenen, quan portin a terme el fet imposable del cànon amb motiu d’actuacions de remediació, recuperació i descontaminació d’espais degradats i sòls contaminats, declarades d’interès general per llei i que comportin actuacions subsidiàries per part de l’Administració, sia de manera directa o indirecta.»

4. Es deroga l’apartat 4 de l’article 17 de la Llei 8/2008.
5. Es modifica la disposició addicional segona de la Llei 8/2008, que resta redactada de la manera següent:

«Segona. Increment dels tipus de gravamen

»1. Els tipus de gravamen regulats per aquesta llei poden ésser incrementats anualment per mitjà de la llei de pressupostos.

»2. Els tipus de gravamen del cànon sobre la deposició controlada i la incineració de residus municipals regulats per l’article 15 s’assoleixen gradualment, en el termini de quatre anys, d’acord amb la taula següent:

 

Any d’aplicació	Tipus de gravamen per deposició	Tipus de gravamen per incineració
2017	30,00 euros/tona	14,50 euros/tona
2018	35,60 euros/tona	17,80 euros/tona
2019	41,30 euros/tona	20,60 euros/tona
2020	47,10 euros/tona	23,60 euros/tona

 

»A partir del 2018, a les instal·lacions d’incineració de residus que no disposin de l’acreditació d’eficiència energètica (R1) que defineix la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 19 de novembre, sobre residus, els és aplicable el tipus de gravamen per deposició.»

6. S’afegeix una disposició addicional, la quarta, a la Llei 8/2008, amb el text següent:

«Quarta. Devolució del cànon sobre la disposició de residus

»Les persones que es trobin en el supòsit de l’article 16 undecies i que hagin satisfet el cànon sobre la disposició de residus abans de l’entrada en vigor de la present disposició addicional tenen dret a la devolució de les quantitats satisfetes, en els termes següents:

»a) La devolució s’efectua a instància de part i sempre que s’acrediti fefaentment que s’ha satisfet el cànon.

»b) La sol·licitud es pot presentar en el termini d’un mes a comptar de l’entrada en vigor de la present disposició addicional.

»c) El termini per retornar els imports pagats per aquest concepte és de dos mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud.

»d) El dret a la devolució només produeix interès un cop transcorregut el termini establert per la lletra c.»

7. S’afegeix una disposició transitòria, la tercera, a la Llei 8/2008, amb el text següent:

«Tercera. Règim transitori per al cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció

»El tipus de gravamen establert per l’article 24 es fixa en la quantitat d’un euro i mig per tona de residus de la construcció destinats a la deposició controlada fins al 31 de desembre de 2017.»

 

 

Capítol II. Cànon de l’aigua

 

Article 2. Modificació del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb relació als tributs que recauen sobre el cicle de l’aigua

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 67 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

«3. En els casos de comptadors o sistemes d’aforament col·lectius, s’han de considerar tants mínims de facturació com habitatges hi estiguin connectats, llevat dels supòsits en què es tracti de comptadors col·lectius d’aigua emprada per al compliment de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis.»

2. S’afegeix un paràgraf a l’apartat 3 de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«El dret a gaudir de l’ampliació de trams es perd, de manera automàtica, en cas que així ho acreditin les dades del padró d’habitants amb relació a les emprades per al reconeixement inicial d’aquesta situació.»

3. Es modifica l’apartat 7 de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«7. En els supòsits de fuites d’aigua degudament acreditades com un fet fortuït no atribuïble a negligència dels abonats en què l’entitat subministradora hagi optat per donar un tractament excepcional al volum d’aigua que excedeixi el consum habitual de l’habitatge i hagi decidit no aplicar la progressivitat de la tarifa, pel que fa al cànon de l’aigua s’aplica, sobre el volum que excedeixi del que amb l’estudi previ de l’historial de consums dels darrers dos anys es fixi com a consum habitual en aquell habitatge, el tipus domèstic que l’apartat 2 estableix per a consums superiors a la dotació bàsica. En qualsevol cas, el caràcter fortuït de la fuita no atribuïble a negligència dels abonats s’ha d’acreditar per mitjà dels documents justificatius per l’instal·lador homologat, llevat que l’entitat subministradora verifiqui directament la causa de la fuita i apliqui el tractament corresponent.»

4. Es modifica el primer paràgraf de l’apartat 8 de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«S’aplica als subjectes passius del cànon de l’aigua que compleixen les condicions assenyalades en els paràgrafs següents una tarifa social de 0,24 euros per metre cúbic.»

5. S’afegeixen dos paràgrafs al final de l’apartat 8 de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«Addicionalment, també es consideren beneficiàries de la tarifa social del cànon de l’aigua les persones i unitats familiars que hagin acreditat davant l’entitat subministradora que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica, d’acord amb el que estableix la normativa vigent, o a les quals hagi estat reconeguda, per mitjà d’un informe dels serveis socials de l’Administració local competent, la situació de risc d’exclusió residencial amb la vigència que aquests serveis determinin.

»A l’efecte de l’aplicació de la tarifa social del cànon de l’aigua, l’entitat subministradora resta autoritzada per a cedir les dades de caràcter personal necessàries a l’Agència Catalana de l’Aigua.»

6. Es modifica l’apartat 9 de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«9. S’aplica als usuaris d’aigua provinent de fonts pròpies un coeficient de 0,5 sobre el volum d’aigua subjecte a la tarifa domèstica corresponent al quart tram, sempre que hagi estat degudament acreditat que l’ús de l’aigua es destina exclusivament a reg eficient. No obstant això, en el mateix supòsit, el coeficient és 0,2 per al volum d’aigua corresponent al quart tram que superi els 600 metres cúbics trimestrals.»

7. S’afegeix un apartat, el 13, a l’article 71 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«13. En els usos d’aigua per a climatització mitjançant circuits geotèrmics amb una potència instal·lada superior a 50 kW, en què l’aigua es retorna directament al medi, el tipus s’afecta d’un coeficient 0,0053.»

8. Es modifica la lletra b de l’apartat 2 de l’article 72 bis del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«b) La resta d’usuaris industrials d’aigua que fan activitats econòmiques no manufactureres de les relacionades a la lletra a, amb utilització de més de 7.000 metres cúbics anuals d’aigua i que disposen de sistemes de depuració propis o el percentatge d’aigües no abocades o abocades sense càrrega contaminant representin més d’un 50% del volum total d’aigua utilitzada o superin els 7.000 metres cúbics anuals, es poden acollir de manera voluntària a aquest règim.»

9. Es modifica el paràgraf relatiu al coeficient d’abocament a sistema (Kan), de l’apartat 7 de l’article 72 bis del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Kan: és el coeficient d’abocament a sistema de cada tipus d’abocament; pel que fa a abocaments efectuats a xarxes de clavegueram, col·lectors generals, col·lectors de salmorres i emissaris corresponents a sistemes públics de sanejament, el tipus de gravamen específic, determinat en funció de la càrrega contaminant abocada, resta afectat, amb caràcter general, pel coeficient 1,5.

»Aquest coeficient és 1,2 pel que fa a abocaments a mar d’aigües residuals no tractades en una depuradora pública, fets mitjançant col·lectors o emissaris submarins públics i pel que fa a liquidacions de cànon de l’aigua emeses des de l’1 de gener de 2008.»

10. Es modifica l’apartat 5 de l’article 74 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«5. S’aplica sobre la quota íntegra corresponent a usuaris industrials d’aigua per a la producció d’energia inclosos en el grup 2 de l’apartat 4 una bonificació del 70% en els supòsits en què, d’acord amb la planificació hidrològica o amb el títol concessional, tinguin l’obligació de respectar els valors dels cabals de manteniment fixats en el punt de captació del domini públic hidràulic. L’import de la indemnització que el contribuent rebi per la limitació en les captacions derivades de la planificació hidrològica s’ha de reduir en l’import de la bonificació a què fa referència l’apartat 4.»

11. Es modifica la lletra a de l’apartat 2 de l’article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«a) Declaració trimestral de les lectures dels aparells de mesura de l’aigua utilitzada. Aquesta declaració pot ésser mensual en els supòsits d’entitats que utilitzin un milió o més de metres cúbics anuals.»

12. S’afegeix un apartat, l’11, a l’article 78 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«11. En les liquidacions de cànon de regulació corresponents a usos d’aigua per a la producció d’energia elèctrica, el tipus aplicable per a un embassament és, com a màxim, el 50% del valor anual del preu final mitjà del mercat diari de l’energia elèctrica en el mercat lliure, publicat per l’operador (OMIE) o un altre organisme competent, i corresponent al mateix any que la resta de dades emprades en l’estudi econòmic.»

13. Es modifica l’apartat 1 de l’article 80 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«1. En l’àmbit de competències de la Generalitat, l’ocupació, la utilització i l’aprofitament dels béns de domini públic hidràulic a què fa referència l’article 112 del text refós de la Llei d’aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, del 20 de juliol, que requereixin autorització o concessió es graven amb un cànon destinat a protegir i millorar aquest domini, l’aplicació del qual fa pública l’Agència Catalana de l’Aigua. Resten exemptes del pagament del cànon d’utilització de béns de domini públic hidràulic:

»a) Les persones concessionàries d’aigua, per l’ocupació o la utilització dels terrenys de domini públic necessaris per a dur a terme la concessió.

»b) Les entitats locals, per l’ocupació de béns de domini públic hidràulic quan sigui necessari per a la realització d’actuacions de recuperació de la qualitat ambiental, de les funcions ecològiques i l’adequació per a l’ús públic i social dels cursos fluvials.»

14. S’afegeix un article, el 82, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«Article 82. Naturalesa economicoadministrativa dels actes d’aplicació dels tributs

»1. Els actes emesos per l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’aplicació dels tributs que integren el seu règim econòmic i financer, regulats pels articles precedents, tenen caràcter economicoadministratiu i s’han d’efectuar dins els procediments de gestió, recaptació o inspecció establerts per les disposicions legals i reglamentàries de caràcter general que regeixen els tributs de la Generalitat de Catalunya.

»2. L’impagament dels deutes derivats de l’aplicació dels tributs en comporta l’exigibilitat en via de constrenyiment i pot donar lloc a la suspensió o pèrdua del dret a la utilització o aprofitament del domini públic hidràulic reconegut mitjançant el títol concessional corresponent.

»3. D’acord amb el que estableix l’apartat 82.2, es considera que no poden ésser titulars de concessions o autoritzacions per a la utilització privativa del domini públic hidràulic les persones que no estan al corrent del pagament de llurs obligacions tributàries derivades de l’aplicació del règim fiscal de l’aigua, per raons de caràcter estructural i no transitòries, que esdevenen en situació d’insolvència, total o parcial, declarada o no.»

15. Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«1. L’exacció a què fa referència l’article 73 s’aplica als establiments industrials connectats al col·lector de salmorres del Llobregat relacionats en l’annex 7, en tant que beneficiats per la seva utilització, mitjançant l’abocament real o potencial de llurs aigües residuals a aquesta infraestructura, construïda i explotada per l’Agència Catalana de l’Aigua exclusivament per a pal·liar el perjudici mediambiental que pot comportar la contaminació generada per aquests abocaments en la conca del Llobregat. Als establiments que s’incorporin amb posterioritat a aquesta infraestructura els és aplicable el règim general del cànon de l’aigua, llevat que s’incloguin en l’annex 7.»

16. Es modifica l’apartat 2 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«2. L’exacció s’acredita per la utilització real o potencial de la infraestructura, i és efectiva per a nous establiments usuaris, en el moment que hagin estat inclosos en l’annex 7, i per als establiments usuaris en data del 31 de desembre de 2014, a partir de l’1 de gener de 2015.»

17. Es modifica l’apartat 4 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«4. Atès que l’exacció es configura com a sistema de recuperació de costos, es fixa a partir de les quanties que corresponguin de les diverses magnituds considerades en l’article 73, tenint en compte que:

»a) Amb caràcter general, els establiments usuaris de la infraestructura assumeixen el 90% del cost de la inversió feta i en servei, mentre que la Generalitat n’assumeix el percentatge restant. No obstant això, pel que fa a les despeses corresponents a la FASE 1 del col·lector, ja finalitzada i en ple funcionament, es fa repercutir als establiments el 50% de les despeses de l’actuació realitzada.

»b) Els costos de l’explotació de la infraestructura es determinen a partir de les dades reals de despeses produïdes i de cabals abocats a la infraestructura.»

18. Es modifica l’apartat 5 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«5. En qualsevol cas, els costos d’inversió i els costos d’explotació es fan repercutir proporcionalment als establiments beneficiaris de la infraestructura. Els costos d’inversió es fan repercutir bé en funció del cabal autoritzat, expressat en litres per segon o en metres cúbics per hora, o bé d’acord amb els cabals instantanis assignats en el projecte constructiu aprovat definitivament, segons corresponguin a la FASE 1 del col·lector, ja finalitzada i en ple funcionament, o a actuacions futures, respectivament; els costos d’explotació es fan repercutir en funció del cabal abocat.»

19. Es modifica l’apartat 6 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«6. La quota de l’amortització de la fase 1 del col·lector, ja finalitzada i en ple funcionament, es detalla en l’annex 8.

»Les quotes corresponents a les actuacions pendents d’execució es calculen com a quotes constants a pagar pels establiments que es connectin a les actuacions pendents corresponents a cadascuna de les fases del col·lector, d’acord amb el mètode francès en funció de les dades reals d’inversió certificades amb relació a l’exercici, considerant un període d’amortització de vint-i-cinc anys i el més baix dels dos tipus d’interès euríbor a dotze mesos més cinc-cents punts bàsics, o bé el valor assignat en el darrer contracte de finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua.

»Addicionalment, es revisa també per a l’explotació en funció de les despeses reals certificades pel prestador del servei i dels cabals efectivament abocats.»

20. Es modifica l’apartat 10 de la disposició addicional dissetena del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«10. Els establiments industrials que esdevinguin nous usuaris de la infraestructura i s’incloguin en l’annex 7 han de satisfer l’exacció de manera proporcional al cabal abocat i en funció de l’autorització o del cabal instantani assignat en el projecte constructiu aprovat definitivament a partir del moment de llur inclusió efectiva en el dit annex.»

 

 

Capítol III. Gravamen de protecció civil

 

Article 3. Modificació de la Llei 4/1997, del 20 de maig, amb relació al gravamen de protecció civil

1. Es modifica la lletra a de l’article 60 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«a) Els elements patrimonials afectes a activitats desenvolupades directament per l’Estat, per la Generalitat, per l’Agència Catalana de l’Aigua, per les corporacions locals o per llurs organismes autònoms de caràcter administratiu. L’exempció no s’aplica si els esmentats ens actuen per mitjà d’empresa pública, privada o mixta o, en general, d’empreses mercantils, ni tampoc als organismes autònoms de caràcter industrial, comercial, financer o anàlegs.»

2. S’afegeix un article, el 63 bis, a la Llei 4/1997, amb el text següent:

«Article 63 bis. Obligacions formals

»1. Els subjectes passius per l’activitat duta a terme en aeroports i aeròdroms han de portar un llibre de registre de vols operats durant el període impositiu.

»2. L’Agència Tributària de Catalunya ha d’establir per mitjà d’una resolució l’estructura, el contingut i el format del llibre de registre a què fa referència l’apartat 1.»

3. La disposició transitòria única de la Llei 4/1997 esdevé disposició transitòria primera, per tal com s’afegeix a la dita llei una disposició transitòria, la segona, amb el text següent:

«Disposició transitòria segona. Exigibilitat de l’obligació formal amb relació al gravamen de protecció civil per l’activitat duta a terme en aeroports i aeròdroms

»L’obligació formal establerta per l’article 63 bis és exigible a partir del primer dia del trimestre següent a l’entrada en vigor de la present disposició transitòria.»

 

Capítol IV. Impost sobre els habitatges buits

 

Article 4. Modificació de la Llei 14/2015, del 21 de juliol, amb relació a l’impost sobre els habitatges buits

1. Es modifica l’article 11 de la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012, que resta redactat de la manera següent:

«Article 11. Base imposable

»1. Constitueix la base imposable de l’impost sobre els habitatges buits el nombre total de metres quadrats dels habitatges subjectes a l’impost de què és titular el subjecte passiu en la data de meritació de l’impost, reduïda en 150 metres quadrats en concepte de mínim exempt.

»2. Si s’ha optat per la tributació consolidada, la base imposable és constituïda pel nombre total de metres quadrats dels habitatges subjectes a l’impost dels quals són titulars les persones jurídiques integrades al grup fiscal o grup de societats, reduïda en el nombre de metres quadrats que resulti de multiplicar el mínim exempt establert per l’apartat 1 pel número de persones jurídiques titulars d’habitatges subjectes a l’impost integrades en el grup.»

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 15 de la Llei 14/2015, que resta redactat de la manera següent:

«1. Els subjectes passius de l’impost sobre els habitatges buits estan obligats a presentar l’autoliquidació de l’impost i a efectuar-ne l’ingrés corresponent dins el termini establert per reglament.

»No cal presentar l’autoliquidació si no resulta cap quantitat a ingressar com a conseqüència de l’aplicació de les exempcions subjectives establertes per l’article 10.1 o del mínim exempt establert per l’article 11.»

 

 

Capítol V. Impost sobre grans establiments comercials

 

Secció primera. Disposicions generals

 

Article 5. Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest capítol té per objecte la regulació, com a tribut propi de la Generalitat, de l’impost sobre els grans establiments comercials, que es defineix com un impost ambiental.
2. L’impost sobre grans establiments comercials és exigible en tot el territori de Catalunya.

 

Article 6. Objecte de l’impost

Aquest impost grava la singular capacitat econòmica que concorre en determinats establiments comercials com a conseqüència d’estar implantats en grans superfícies, ja que aquesta circumstància pot generar externalitats negatives en el medi ambient, amb un cost que aquests establiments no assumeixen.

 

Secció segona. Elements essencials de l’impost

 

Article 7. Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable de l’impost l’impacte mediambiental derivat de la utilització de grans superfícies amb finalitats comercials.
2. Als efectes del que disposa l’apartat 1, s’entén per utilització de grans superfícies amb finalitats comercials la que duen a terme els establiments següents:
3. a) Grans establiments comercials territorials individuals dedicats a la venda al detall que disposen d’una superfície de venda igual o superior als 2.500 metres quadrats.
4. b) Grans establiments comercials territorials col·lectius, integrats per un conjunt d’establiments en què es duen a terme activitats comercials, que disposen d’una superfície de venda igual o superior als 2.500 metres quadrats. Són grans establiments comercials territorials col·lectius els centres comercials, les galeries comercials i els recintes comercials definits en el Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.
5. c) Grans establiments comercials que disposen d’una superfície de venda igual o superior a 1.300 metres quadrats que estiguin situats fora de la trama urbana consolidada o, en el cas que aquesta no estigui definida, estiguin situats fora del nucli històric i dels seus eixamples.
6. L’establiment que no compleixi el requisit de superfície mínima assenyalat en cada cas resta subjecte a l’impost quan, a conseqüència d’una ampliació, iguali o superi els 2.500 o 1.300 metres quadrats de superfície de venda, respectivament.
7. Als efectes d’aquest impost, la superfície de venda és la superfície total dels llocs on s’exposen les mercaderies amb caràcter habitual i permanent, o destinats a aquesta finalitat amb caràcter eventual o periòdic i a la qual pot accedir la clientela per a efectuar les compres; els espais interns destinats al trànsit de persones; la superfície de la zona de caixes; la superfície compresa entre aquesta zona i les portes de sortida i les dedicades a activitats de prestació de serveis, i la superfície ocupada pels venedors darrere del taulell, a la qual no té accés el públic.
8. Als efectes d’aquest impost, no es consideren dins de trama urbana consolidada les concentracions comercials.

 

Article 8. Exempcions

Estan exempts de l’impost els mercats municipals.

 

Article 9. Contribuent

1. Són subjectes passius, en qualitat de contribuents, les persones físiques o jurídiques, i també les entitats que sense tenir personalitat jurídica constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que siguin titulars d’un o més dels establiments a què es refereix l’article 7.2.
2. Als efectes del que estableix aquesta llei, tenen la consideració de titular d’establiment comercial les persones físiques o jurídiques, i també les entitats a què fa referència l’apartat 1, que duguin a terme de manera directa l’activitat comercial o de prestació de serveis a què es refereix l’article 7.1. En el cas dels grans establiments comercials territorials col·lectius, ho és la persona titular de la llicència comercial o assimilable.

En cas que hi hagi més d’un propietari de la totalitat dels locals integrants del gran establiment comercial territorial col·lectiu, el conjunt té, als efectes d’aquest impost, la consideració d’unitat econòmica, en els termes que estableix la normativa tributària general aplicable als tributs propis.

3. És responsable subsidiari de l’impost el titular del dret de propietat del bé immoble en què està situat l’establiment o de qualsevol altre dret real sobre el bé immoble.

 

Article 10. Base imposable

1. La base imposable s’obté de l’aplicació de la fórmula següent:

BI = (N – E) Cc

On:

N = nombre de vehicles que, durant el període impositiu, accedeixen a l’aparcament de què disposa l’establiment comercial, d’acord amb les lectures dels sistemes de mesurament dels accessos a l’aparcament.

E = nombre de vehicles exclosos perquè han accedit a l’aparcament de l’establiment en virtut d’un contracte de lloguer o contractes similars, o perquè es tracta de vehicles de treballadors de l’establiment que hi accedeixen en llurs dies laborables.

Cc = coeficient corrector segons el percentatge de places d’aparcament per sota de les establertes pel Decret 378/2006, del 10 de octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, del 27 de desembre, d’equipaments comercials, d’acord amb la taula següent:

 

Percentatge de places d’aparcament per sota de les reglamentades	Coeficient corrector
Menor o igual a 0%	1,000
Entre 0% i el 25%	1,125
Més del 25% i fins al 50%	1,375
Més del 50% i fins al 75%	1,625
Més del 75% i fins al 100%	1,875

 

 

Aquest coeficient no s’aplica en el cas que l’establiment tingui autoritzada la infradotació de places d’aparcament respecte a les mínimes reglamentades d’acord amb el que estableix el Decret 378/2006, del 10 d’octubre, pel qual es desplega la Llei 18/2005, del 27 de desembre, d’equipaments comercials.

2. En el cas que no es pugui determinar la base imposable d’acord amb el que estableix l’apartat 1 perquè l’aparcament no disposa d’un instrument de comptatge de vehicles, o perquè l’establiment no disposa d’aparcament, la base imposable es calcula per aplicació de la fórmula següent:

BI = ràtio VD x S x dies d’obertura x C TUC

On:

– Ràtio VD és la ràtio de vehicles/dia i m2 de superfície (de venda o total) segons la categoria de l’establiment que s’indica en la taula següent:

 

Categoria d’establiment		Ràtio vehicle/dia/m2 de superfície de venda
Gran magatzem		0,1252
Hipermercat		0,1663
Supermercat		0,1740
Establiments especialitzats	Articles i material esportiu	0,2465
	Articles infantils	0,1212
	Automoció	0,0091
	Bricolatge	0,3408
	Oci i cultura	0,2970
	Mobles i equipament de la llar	0,0711
	Equipament de la persona	0,1907
	Jardineria i complements de jardí	0,0150
Altres		0,3409
Establiment col·lectiu		0,0767

 

 

– S és la superfície computable. S’aplica:

1. a) En el cas dels grans establiments comercials territorials col·lectius, la superfície total.
2. b) En la resta de casos, la superfície de venda.

– Els dies d’obertura són els d’obertura de l’establiment durant el període impositiu.

– CTUC = coeficient aplicable segons que l’establiment estigui situat, d’acord amb la normativa urbanística, dins o fora de la trama urbana consolidada (TUC) o del nucli històric i dels seus eixamples (NH) en el cas que no estigui definida la TUC del municipi:

 

Situació de l’establiment	Coeficient
Dins de TUC o NH	1,00
Fora de TUC o NH	1,20

 

 

3. Als efectes del que estableix l’apartat 2, s’apliquen les regles següents:
4. a) S’entén que un establiment disposa d’aparcament quan aquest es destina preferentment a l’ús dels clients de l’establiment, amb independència de la seva titularitat, el tipus de gestió o el sistema de pagament.
5. b) S’entén que un establiment és especialitzat quan el 80% de la superfície de venda, com a mínim, és destinat al producte o gamma de productes que determina l’especialització.
6. c) Als establiments col·lectius compostos per establiments especialitzats en la mateixa gamma de producte se’ls aplica la ràtio de la categoria d’establiment especialitzat corresponent, sobre la superfície de venda.
7. d) En el cas de galeries comercials en què hi ha un supermercat o un hipermercat que ocupa més del 80% de la superfície total d’un establiment col·lectiu, s’ha d’aplicar la ràtio VD corresponent a la categoria de supermercat o d’hipermercat, respectivament.

 

Article 11. Mínim exempt i base liquidable

La base liquidable s’obté d’aplicar a la base imposable una reducció de 27.000 vehicles en concepte de mínim exempt.

 

Article 12. Tipus de gravamen

El tipus de gravamen s’estableix en 0,18 euros per vehicle.

 

Article 13. Quota tributària

La quota tributària de l’impost s’obté d’aplicar a la base liquidable el tipus de gravamen.

 

Article 14. Període impositiu

1. El període impositiu coincideix amb l’any natural, sens perjudici del que estableix l’apartat 2.
2. Quan l’obertura de l’establiment es produeixi en una data posterior a l’1 de gener, el període impositiu comprèn des de la data d’obertura fins al 31 de desembre del mateix any. En el cas de tancament de l’establiment, el període impositiu comprèn des de l’1 de gener fins a la data de tancament.

 

Article 15. Meritació

L’impost es merita el 31 de desembre de cada any, llevat dels casos de tancament de l’establiment, en què l’impost es merita en la data de tancament.

 

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

 

Article 16. Autoliquidació de l’impost

1. Els subjectes passius estan obligats a presentar l’autoliquidació de l’impost i a efectuar-ne l’ingrés corresponent entre els dies 1 i 20 del mes de febrer següent a la data de meritació de l’impost.
2. El model d’autoliquidació s’ha d’aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria d’hisenda.

 

Article 17. Gestió, recaptació i inspecció de l’impost

La gestió, la recaptació i la inspecció de l’impost corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb el que estableix la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de la Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració amb els òrgans del departament competent en matèria de comerç amb funcions d’inspecció i control sobre els establiments comercials.

 

Secció quarta. Revisió

 

Article 18. Recursos i reclamacions

Contra els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dictats en l’àmbit de l’impost es pot interposar un recurs de reposició potestatiu o bé una reclamació economicoadministrativa davant de la Junta de Finances.

Secció cinquena. Règim sancionador

 

Article 19. Infraccions i sancions

El règim d’infraccions i sancions en matèria de l’impost és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

 

Secció sisena. Normes addicionals

 

Article 20. Desplegament i aplicació de l’impost

1. Mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat es poden modificar els elements de quantificació de l’impost.
2. En l’aplicació de l’impost regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la despleguen.

 

Secció setena. Règim transitori

 

Article 21. Règim transitori per a l’exercici del 2017

1. L’exercici del 2017 de l’impost sobre grans establiments comercials consta de dos períodes impositius:
2. a) El període impositiu comprès entre l’1 de gener i el dia anterior a l’entrada en vigor de l’impost establerta per la lletra a de la disposició final setena, per a la liquidació del qual és aplicable la Llei 16/2000, del 29 de desembre, de l’impost sobre grans establiments comercials, i les normes que la despleguen.
3. b) El període impositiu comprès entre el dia d’entrada en vigor de l’impost establerta per la lletra a de la disposició final setena i el 31 de desembre de 2017, en què és aplicable la regulació de l’impost continguda en aquest capítol i en les normes que el despleguin.
4. La gestió i el pagament de l’impost es regeix per a cada un dels períodes impositius per la normativa que sigui aplicable d’acord amb el que estableix l’apartat 1.
5. Per a la liquidació de l’impost, mitjançant padró, corresponent al primer període de l’exercici del 2017, l’Administració tributària ha d’efectuar el prorrateig que correspongui.
6. Per a la liquidació de l’impost corresponent al període impositiu a què fa referència la lletra a de l’apartat 1, és vigent el Decret 342/2001, del 24 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre grans establiments comercials.

 

 

Capítol VI. Impost sobre les estades en establiments turístics

 

Secció primera. Disposicions generals

 

Article 22. Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest capítol té per objecte la regulació, com a tribut propi de la Generalitat, de l’impost sobre les estades en establiments turístics.
2. L’impost sobre les estades en establiments turístics és exigible en tot el territori de Catalunya.

 

Article 23. Objecte de l’impost

L’impost sobre les estades en establiments turístics grava la singular capacitat econòmica de les persones físiques que es posa de manifest en l’estada en els establiments i equipaments a què fa referència l’apartat 3 de l’article 26 en els termes establerts per aquesta llei. L’impost també pretén internalitzar les possibles externalitats que el turisme pot causar en les zones d’alta concentració turística.

 

Article 24. Afectació dels ingressos

Els ingressos derivats de l’impost sobre les estades en establiments turístics resten afectats a la dotació del Fons per al foment del turisme, regulat per la secció setena, per atendre les finalitats que s’hi determinen.

 

Article 25. Compatibilitat amb altres tributs

L’impost sobre les estades en establiments turístics és compatible amb altres exaccions, específicament amb les taxes que es puguin establir per la prestació de serveis públics o la realització d’activitats administratives que es refereixin de manera particular als subjectes passius, els afectin o els beneficiïn.

 

Secció segona. Elements essencials de l’impost

 

Article 26. Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable de l’impost l’estada, per dies o fraccions, amb pernoctació o sense, que fan els contribuents en els establiments i equipaments turístics a què fa referència l’apartat 3, situats a Catalunya.

En el cas de les embarcacions de creuer turístic, s’entén realitzat el fet imposable quan aquestes estiguin amarrades en un port del territori de Catalunya. A aquest efecte, es considera que el vaixell resta amarrat a un port des del moment en què es llança el primer cap durant l’atracada fins al moment en què el vaixell afluixa l’última amarra.

2. Als efectes del que estableix aquest capítol, s’entén per estada el gaudiment del servei d’allotjament, per dia o fracció, amb pernoctació o sense.
3. Resten subjectes a l’impost les estades en els establiments i equipaments turístics següents:
4. a) Els allotjaments turístics establerts en cada moment per la normativa vigent en matèria de turisme.
5. b) Els albergs de joventut, quan prestin serveis turístics d’allotjament.
6. c) Les embarcacions de creuer turístic.
7. d) Qualsevol establiment o equipament en què es prestin serveis turístics d’allotjament.
8. S’entén per embarcació de creuer turístic, als efectes del que estableix aquesta llei, la que fa transport per mar o per vies navegables amb l’única finalitat de plaer o esbarjo, complementat amb altres serveis i amb estança a bord superior a dues nits, segons el que defineix la normativa de la Unió Europea.
9. Als efectes de l’aplicació d’aquest impost, el concepte de serveis turístics d’allotjament es refereix als serveis que possibiliten l’hostatge en infraestructures, instal·lacions, equipaments o mobiliaris destinats a aquest fi.

 

Article 27. Exempcions

1. Resten exemptes de l’aplicació de l’impost:
2. a) Les estades subvencionades per programes socials d’una administració pública de qualsevol estat membre de la Unió Europea.
3. b) Les estades fetes per persones d’edat igual o inferior a setze anys.
4. c) Les estades que es facin per causes de força major, determinades per reglament.
5. d) Les estades que faci qualsevol persona per motius de salut, i també les de les persones que l’acompanyin.
6. Per al gaudiment i aplicació de les exempcions establertes per l’apartat 1 cal acreditar documentalment la concurrència de les circumstàncies que hi donen dret, d’acord amb el que sigui establert per reglament. Pel que fa a l’exempció a què fa referència la lletra d, s’ha de justificar documentalment que les estades responen a la necessitat de rebre prestacions d’atenció sanitària que formen part de la cartera de serveis del sistema sanitari públic de Catalunya.

 

Article 28. Meritació

1. L’impost es merita a l’inici de l’estada en els establiments i equipaments a què fa referència l’apartat 3 de l’article 26.
2. Pel que fa a les estades en embarcacions de creuer, l’impost es merita, per als contribuents que es troben en trànsit, en el moment en què el vaixell fa escala en algun port de Catalunya. La persona que embarca en un port de Catalunya iniciant així el seu viatge, o la que hi desembarca perquè aquest port és la destinació final del seu viatge, no merita l’impost.

 

Article 29. Contribuent

És contribuent de l’impost la persona física que fa una estada en qualsevol dels establiments i equipaments a què fa referència l’apartat 3 de l’article 26. També ho és la persona jurídica a nom de la qual es lliura la corresponent factura o document anàleg per l’estada de persones físiques en els dits establiments i equipaments.

 

Article 30. Substitut del contribuent

Té la condició de substitut del contribuent la persona física o jurídica, i també les entitats que sense tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que sigui titular de l’explotació de qualsevol dels establiments o equipaments a què fa referència l’apartat 3 de l’article 26. Es presumeix, llevat de prova en contrari, que la persona titular de la llicència de turisme és qui explota l’establiment o equipament.

 

Article 31. Responsables solidaris

1. Responen solidàriament de l’ingrés dels deutes tributaris corresponents a les quotes meritades dels contribuents totes les persones físiques o jurídiques que contracten directament en nom del contribuent i fan d’intermediàries entre aquest i els establiments i equipaments a què fa referència l’apartat 3 de l’article 26.
2. D’acord amb el que estableix l’apartat 1, es presumeix que la persona o entitat intermediària actua com a representant del contribuent, tot assumint les seves obligacions tributàries, i el substitut s’hi pot dirigir a fi d’exigir el pagament del tribut, en les condicions que siguin establertes per reglament.

 

Article 32. Assistents en la recaptació de l’impost

1. Poden ser assistents en la recaptació de l’impost els intermediaris d’empreses turístiques d’allotjament considerats en la normativa turística i tots els professionals, empreses, entitats o operadors de plataformes tecnològiques que comercialitzen serveis turístics d’allotjament en els establiments i equipaments a què fa referència l’article 26.3 o faciliten la relació entre el titular de l’explotació i les persones físiques que fan les estades, i acorden amb aquestes un avançament del preu a compte de l’estada i la satisfacció anticipada de l’impost en fer la reserva.
2. Per a actuar com assistent en la recaptació cal l’habilitació expressa de l’Administració i la signatura del conveni corresponent. L’obtenció d’aquesta habilitació i el contingut del conveni s’han d’ajustar als termes i les condicions que siguin establerts per reglament.
3. En el cas de les empreses prestadores de serveis de la societat de la informació i les plataformes tecnològiques, l’habilitació a què fa referència l’apartat 2 només es pot concedir amb una auditoria prèvia dels seus sistemes informàtics que garanteixi l’adequació d’aquests per a l’aplicació correcta de l’impost. Una vegada concedida l’habilitació i signat el conveni, la plataforma ha d’ésser auditada periòdicament en els termes i les condicions que siguin establerts per reglament.

 

Article 33. Base imposable

1. La base imposable de l’impost s’estableix en el nombre d’unitats d’estada en el mateix establiment o equipament turístic durant un període continuat. En qualsevol cas, es computa un màxim de set unitats d’estada per persona.
2. Als efectes de l’aplicació d’aquest impost, s’entén que són unitats d’estada els dies o les fraccions que comporta l’estada continuada del contribuent en el mateix establiment o equipament turístic. Si l’allotjament és contractat en règim de cessió o arrendament de temporada, el límit màxim d’estades computables establert per l’apartat 1 s’ha d’aplicar respecte de cada temporada o període de temps continu en el mateix establiment o equipament.
3. L’Administració tributària pot aplicar el mètode d’estimació indirecta de la base imposable si el substitut del contribuent no presenta l’autoliquidació de l’impost o presenta autoliquidacions incompletes o inexactes i no aporta les dades d’ocupació de l’establiment o equipament turístic que explota. En aquest cas, el nombre d’unitats d’estada en l’establiment o equipament turístic es determina, preferentment, i sens perjudici de la utilització dels altres mitjans establerts per la legislació vigent, pels mitjans següents:
4. a) A partir de les dades estadístiques d’ocupació dels establiments o equipaments del mateix tipus situats en el mateix àmbit territorial o en la mateixa marca turística.
5. b) A partir de les dades declarades per una mostra d’establiments o equipaments reglats del mateix tipus situats en la mateixa localitat o barri. A aquest efecte, s’entén per establiment reglat el que està donat d’alta en el Registre de turisme de Catalunya.
6. c) A partir de les dades procedents d’estudis del sector fets per organismes públics o per organitzacions privades d’acord amb tècniques estadístiques adequades.
7. d) A partir de les dades que consten en el registre policial de les persones que s’allotgen als establiments d’hostalatge situats a Catalunya.
8. Les dades obtingudes per a fer l’estimació indirecta del nombre d’estades s’han de referir, preferentment, a l’any del període de declaració que l’Administració tributària pretén de regularitzar.

 

Article 34. Tipus de gravamen i quota

1. La quota tributària s’obté de multiplicar el nombre d’estades pel tipus del gravamen corresponent segons el tipus d’establiment o equipament turístic i localització, d’acord amb la tarifa següent:

 

Tipus d’establiment	Tarifa general (en euros)		Tarifa especial (en euros)
	Barcelona ciutat	Resta de Catalunya
1. Hotel de 5 estrelles, gran luxe, càmping de luxe i establiment o equipament de categoria equivalent	2,25	2,25	5,00
2. Hotel de 4 estrelles i 4 estrelles superior, i establiment o equipament de categoria equivalent	1,10	0,90	3,50
3. Habitatge d’ús turístic	2,25	0,90	–
4. Resta d’establiments i equipaments	0,65	0,45	2,50
5. Embarcació de creuer
Més de 12 hores	2,25	2,25
12 hores o menys	0,65	–

 

 

2. La tarifa especial és aplicable a les estades en els establiments que, dins un centre recreatiu turístic, estiguin situats a les àrees en què s’admeten activitats de joc i apostes.

 

Article 35. Facturació

El substitut del contribuent ha de consignar en la factura que emeti als seus clients, de manera diferenciada de la contraprestació pels seus serveis, l’import de la quota de l’impost amb indicació del nombre d’unitats d’estada i del tipus de gravamen aplicat.

 

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

 

Article 36. Autoliquidació

1. El substitut del contribuent està obligat a presentar l’autoliquidació de l’impost i a efectuar-ne l’ingrés corresponent en les condicions i els terminis que siguin establerts per reglament. De la quota tributària de l’impost es dedueixen, si s’escau, les quantitats que hagin estat ingressades o que hagin de ser ingressades pels obligats tributaris assistents en la recaptació a què fa referència l’article 32, als efectes de determinar l’import total a ingressar en la corresponent autoliquidació de l’impost. No cal presentar l’autoliquidació si l’ingrés de l’impost, en la seva totalitat, és efectuat pels obligats tributaris assistents en la recaptació. En aquest cas, el substitut del contribuent ha de presentar un formulari digital amb la informació i en les condicions que siguin establertes per reglament.
2. L’agent col·laborador a què es refereix l’article 41 pot efectuar, en els termes que siguin establerts per reglament, el pagament agregat i en una sola autoliquidació de les quotes de l’impost meritades respecte d’un col·lectiu de substituts dels contribuents i els establiments o equipaments que explotin. De la mateixa manera, el substitut del contribuent que explota més d’un establiment o equipament pot efectuar el pagament agregat i en una sola autoliquidació de les quotes de l’impost meritades respecte de cadascun dels establiments i equipaments esmentats.
3. Els models d’autoliquidació individuals i agregats i, si s’escau, els documents d’ingrés s’han d’aprovar per mitjà d’una ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.

 

Article 37. Ingrés per part de l’assistent en la recaptació

L’assistent en la recaptació ha d’ingressar a l’Agència Tributària de Catalunya, en condició d’obligat tributari i en lloc del titular de l’explotació i en la forma i els terminis que siguin establerts per reglament, les quantitats que hagi rebut del contribuent que ha fet la reserva en concepte d’acompte de l’impost, sempre que l’assistent compti amb el consentiment previ del titular de l’explotació de l’establiment turístic.

 

Article 38. Identificació dels establiments

1. Els establiments i equipaments a què es refereix l’apartat 3 de l’article 26 han d’ésser identificats, en les actuacions amb l’Agència Tributària de Catalunya relatives a aquest impost, per mitjà del codi d’identificació que se’ls assigni. Aquest codi s’ha d’assignar a partir de la identificació de l’establiment o l’equipament en el Registre de turisme de Catalunya.
2. L’Agència Tributària de Catalunya ha d’establir mitjançant resolució l’estructura i el format del codi d’identificació per a cada tipus d’establiment i equipament.

 

Article 39. Aplicació de l’impost

La gestió, la recaptació i la inspecció de l’impost sobre les estades en establiments turístics corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració amb els òrgans d’inspecció competents en matèria de turisme, els quals, en el transcurs de les seves actuacions, poden requerir al titular de l’explotació de l’establiment o equipament turístic l’acreditació d’haver presentat les autoliquidacions de l’impost el termini de presentació de les quals hagi transcorregut en el moment de l’actuació administrativa.

 

Article 40. Obligacions d’informació

1. Els titulars de l’explotació dels establiments i equipaments a què fa referència l’apartat 3 de l’article 26 han de tenir a disposició de l’Agència Tributària de Catalunya la informació detallada de les estades que s’hi hagin produït durant els quatre anys anteriors al de l’actuació administrativa, i, en concret, la identificació i l’edat de les persones allotjades, i també les dates d’entrada i sortida de l’establiment de cadascuna d’aquestes persones.
2. Els assistents en la recaptació han de tenir a disposició de l’Agència Tributària de Catalunya la mateixa informació a què es refereix l’apartat 1, i han de lliurar-li la informació que els requereixi, als efectes de garantir el compliment correcte de l’obligació d’ingrés, en els termes que siguin establerts per reglament.

 

Article 41. Agents del sistema tributari col·laboradors en l’aplicació de l’impost

1. Els agents del sistema tributari, de manera voluntària i per mitjà d’acords o convenis, poden col·laborar amb l’Agència Tributària de Catalunya per a facilitar el compliment de les obligacions tributàries derivades de l’impost sobre les estades en establiments turístics, i prevenir-ne i evitar-ne el frau, en els termes i les condicions que siguin establerts per reglament. Aquesta col·laboració també pot instrumentar-se per mitjà d’acords o convenis de l’Agència Tributària de Catalunya amb altres administracions públiques.
2. La col·laboració es pot concretar, entre altres continguts possibles, en la presentació i el pagament de les autoliquidacions de l’impost en nom dels titulars de l’explotació dels establiments i equipaments turístics, de la manera que determini l’acord corresponent. La presentació i, si escau, el pagament de l’impost requereix el consentiment previ del titular de l’explotació dels establiments i equipaments turístics.

 

Article 42. Designació de representant a Catalunya

Els assistents en la recaptació i totes les persones a les quals la normativa tributària catalana imposa el compliment d’obligacions tributàries formals o materials, que siguin no residents, estan obligats a designar un representant resident, als efectes de llurs relacions amb l’Administració tributària de la Generalitat. Aquesta designació, degudament acreditada, s’ha de comunicar a l’Agència Tributària de Catalunya.

 

Secció quarta. Revisió

 

Article 43. Recursos i reclamacions

Contra els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dictats en l’àmbit de l’impost sobre les estades en establiments turístics es pot interposar un recurs de reposició potestatiu o una reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Finances.

 

Secció cinquena. Règim sancionador

 

Article 44. Infraccions i sancions

1. Constitueix una infracció tributària lleu consignar de manera incompleta o inexacta, o deixar de consignar, en l’autoliquidació de l’impost, el codi d’identificació a què es refereix l’article 38. La sanció aplicable per la comissió d’aquesta infracció consisteix en una multa pecuniària fixa de tres-cents euros.
2. Constitueixen infraccions tributàries molt greus:
3. a) La manca d’ingrés de l’impost que hagi estat abonat pel contribuent al substitut, sempre que les quantitats abonades i no ingressades comportin més del deu per cent de la quantitat total que s’hauria d’haver ingressat en l’autoliquidació corresponent. La sanció aplicable per la comissió d’aquesta infracció consisteix en una multa pecuniària del tres-cents per cent del total de la quantitat no ingressada en el període corresponent, amb un mínim de sis-cents euros.
4. b) La manca d’ingrés de l’impost per part de l’obligat tributari assistent en la recaptació, quan l’hagi percebut prèviament dels contribuents. La sanció aplicable per la comissió d’aquesta infracció consisteix en una multa pecuniària del tres-cents per cent del total de la quantitat no ingressada en el període corresponent, amb un mínim de dos mil euros.
5. Sens perjudici del que disposa aquest article, les infraccions tributàries produïdes en l’àmbit d’aquest impost es tipifiquen i se sancionen d’acord amb el que estableix la normativa general aplicable als tributs propis de la Generalitat.
6. La tramitació del procediment sancionador i la imposició, si escau, de sancions tributàries correspon als òrgans competents de l’Agència Tributària de Catalunya.

 

Secció sisena. Col·laboració interadministrativa

 

Article 45. Subministrament d’informació per la Direcció General de la Policia

La Direcció General de la Policia ha de subministrar periòdicament a l’Agència Tributària de Catalunya, per mitjans electrònics, i en els formats i terminis que es determinin per conveni, les dades contingudes en el registre de persones allotjades als establiments d’hostalatge situats a Catalunya que siguin estrictament necessàries per a la comprovació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. Es consideren dades estrictament necessàries les següents:

1. a) La identificació de l’establiment o equipament turístic situat a Catalunya.
2. b) La identificació del titular de l’explotació de l’establiment o equipament turístic.
3. c) El número i tipus de document d’identitat de la persona que s’allotja a l’establiment o equipament turístic, i la seva data de naixement.
4. d) La data d’entrada a l’establiment o equipament turístic de cada persona que s’hi allotja i el nombre de dies previstos de l’estada.

 

Article 46. Subministrament d’informació per les autoritats portuàries

Les autoritats portuàries de Catalunya han de remetre a l’Agència Tributària de Catalunya durant el primer trimestre de l’any la relació d’embarcacions de creuer turístic que han amarrat, en els termes de l’apartat 1 de l’article 26, durant l’any anterior en el port del qual tenen encarregada la gestió.

 

Article 47. Dades estadístiques

Les dades obtingudes de la gestió de l’impost sobre les estades en establiments turístics poden ésser cedides per l’Agència Tributària de Catalunya a l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de turisme, amb un procés previ de dissociació i anonimització.

 

Secció setena. Fons per al foment del turisme

 

Article 48. Descripció del Fons per al foment del turisme

1. El Fons per al foment del turisme es configura com a mecanisme destinat a finançar polítiques turístiques per al millorament de la competitivitat de Catalunya com a destinació turística i garantir-ne la sostenibilitat.
2. El Fons es dota amb els ingressos obtinguts de l’impost sobre les estades en establiments turístics. Aquesta dotació resta afectada a les despeses directament relacionades amb els objectius establerts per l’article 49.
3. Els departaments competents en matèria d’economia i en matèria de turisme són els encarregats de gestionar el Fons, en els termes i amb les condicions que siguin establerts per reglament, i han de garantir la informació prèvia del sector afectat.

 

Article 49. Destinació dels recursos del Fons per al foment del turisme

1. Els recursos del Fons per al foment del turisme s’han de destinar a projectes o actuacions que persegueixin algun dels objectius següents:
2. a) La promoció turística de Catalunya.
3. b) L’impuls del turisme sostenible, responsable i de qualitat, i la protecció, la preservació, la recuperació i el millorament dels recursos turístics.
4. c) El foment, la creació i el millorament dels productes turístics.
5. d) El millorament dels serveis de control i inspecció sobre els establiments i equipaments turístics.
6. e) El desenvolupament d’infraestructures i serveis relacionats amb el turisme.
7. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, s’han de fer els repartiments següents:
8. a) S’ha de destinar a les administracions locals un mínim del 50% de la recaptació del Fons derivada de la recaptació de la tarifa general, en funció de la recaptació corresponent als establiments i equipaments a què fa referència l’apartat 3 de l’article 26, amb les condicions que siguin establertes per reglament.
9. b) S’ha de destinar a la ciutat de Barcelona, a més, el 50% de l’import que resulta d’aplicar l’increment de tarifa dels establiments de la ciutat amb relació a l’aplicada a la resta d’establiments del territori de Catalunya.
10. c) S’ha de destinar al Consell General d’Aran el 20% de la recaptació obtinguda al seu territori amb càrrec al tram del Fons de gestió pròpia de la Generalitat.
11. S’exclouen del repartiment establert per l’apartat 2 els ingressos provinents de la tarifa especial.
12. Els recursos del Fons gestionats per les administracions locals s’han de destinar al finançament dels projectes i les actuacions a què fa referència l’apartat 1, en llur conjunt o per algun de llurs conceptes, tot atenent de manera prioritària les necessitats de promoció turística, i d’acord amb els criteris i procediments que siguin determinats per reglament.
13. L’assignació a què fa referència l’apartat 4, i també la distribució de la resta de recursos del Fons, s’ha d’efectuar en els terminis, els termes i les condicions que siguin establerts per reglament.

 

Secció vuitena. Normes addicionals

 

Article 50. Desplegament i aplicació de l’impost

1. Mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat es poden modificar els elements de quantificació de l’impost.
2. En l’aplicació de l’impost regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la despleguen.

 

 

Capítol VII. Impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics

 

Secció primera. Disposicions generals

 

Article 51. Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest capítol té per objecte la regulació, com a tribut propi de la Generalitat, de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics.
2. L’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics és exigible en tot el territori de Catalunya.

 

Article 52. Objecte de l’impost

L’objecte de l’impost és gravar el risc local mediambiental, i en última instància sobre les persones, que comporta, en el territori de Catalunya, la producció d’elements radiotòxics generats en reaccions termonuclears; la manipulació i el transport d’aquests elements; llur custòdia, mentre no siguin degudament neutralitzats o dipositats en un magatzem de llarga durada, i llur dispersió, rutinària o accidental.

 

Article 53. Afectació dels ingressos

1. S’afecten parcialment els ingressos d’aquest impost en la quantia de 257.154 euros anuals, per a atendre el finançament dels mitjans i de les activitats i actuacions de protecció civil expressament destinats al control i, si escau, la reducció dels riscos derivats de l’activitat gravada.
2. Es crea un fons amb el 20% de la recaptació efectiva de l’impost. Aquest fons ha d’ésser destinat a finançar actuacions i accions dirigides a:
3. a) La reactivació econòmica de les zones afectades per activitats gravades per l’impost, amb la finalitat de promoure’n i millorar-ne la competitivitat i la diversificació econòmica.
4. b) La prevenció i moderació dels riscos derivats de les activitats sotmeses a l’impost.
5. c) El manteniment i la renovació dels sistemes de control i mesurament dels nivells d’elements radiotòxics en el territori de Catalunya.
6. El règim de gestió del fons a què es refereix l’apartat 2 s’ha de regular per reglament.

 

Secció segona. Elements essencials de l’impost

 

Article 54. Fet imposable

1. Constitueixen fets imposables de l’impost les activitats següents, per raó que la possible dispersió d’elements radiotòxics genera un risc important per al medi ambient i per a les persones:
2. a) La producció d’elements radiotòxics en reaccions termonuclears.
3. b) La manipulació i el transport de materials que contenen elements radiotòxics, incloses les operacions de càrrega i descàrrega i reconfiguració del nucli d’un reactor nuclear.
4. c) La custòdia transitòria d’elements radiotòxics a l’espera de la neutralització o de l’emmagatzematge definitiu.
5. d) L’emissió d’elements radiotòxics al medi ambient, ja siguin emissions rutinàries, accidentals o superiors als nivells establerts legalment.
6. Als efectes del que estableix l’apartat 1.d:
7. a) Són emissions rutinàries les que es produeixen en l’operació normal d’un reactor termonuclear i que estan regulades, tant pel que fa a la quantitat com a la dispersió controlada en el temps.
8. b) Són emissions accidentals les que es produeixen per un funcionament anormal o accidental d’un reactor termonuclear, o en qualsevol altra activitat que comporti la manipulació de materials que contenen elements radiotòxics.
9. c) S’entén per emissions superiors als nivells establerts legalment les que, sense ser accidentals, superen els nivells fixats per la normativa del Consell de Seguretat Nuclear d’explotació de reactors termonuclears i d’altres activitats relacionades amb materials radiotòxics.

 

Article 55. Subjecte passiu i responsable solidari

1. Són subjectes passius de l’impost, a títol de contribuents, les persones físiques o jurídiques, i també les entitats que sense tenir personalitat jurídica constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d’imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que realitzen el fet imposable en qualsevol de les modalitats establertes per l’article 54.
2. Són responsables solidaris del deute tributari d’aquest impost els propietaris de les instal·lacions en què es duen a terme les activitats a què fa referència l’article 54.

 

Article 56. Exempcions

1. Resten exempts de l’impost l’Estat, la Generalitat i les corporacions locals, i també llurs organismes i els ens que en depenen.
2. També n’estan exemptes totes les activitats relacionades amb la recerca i el desenvolupament científic, i també les activitats i aplicacions mèdiques que fan servir elements radioactius.

 

Article 57. Base imposable

1. La base imposable de l’impost és constituïda pel nombre de desintegracions nuclears produïdes, mesurades en curies-dia (Cid), llevat de les emissions accidentals, que es mesuren en becquerels. En concret i per a cada fet imposable, la base imposable és constituïda:
2. a) En l’activitat de producció termonuclear, pel nombre de desintegracions produïdes dins el reactor nuclear durant el període impositiu.
3. b) En l’activitat de manipulació i transport de materials que continguin elements radiotòxics, per les desintegracions produïdes en el material radioactiu manipulat o transportat, durant el període impositiu.
4. c) En l’activitat de custòdia transitòria de materials que continguin elements radiotòxics, per les desintegracions que es produeixen de manera espontània en els materials custodiats, durant el període impositiu.
5. d) En les emissions d’elements radiotòxics al medi ambient, per totes les desintegracions que eventualment es produiran en els elements radioactius alliberats al medi ambient durant el període impositiu.
6. e) En les emissions accidentals, per l’activitat radioactiva dels materials dispersats al medi ambient durant el període impositiu.
7. Per a calcular les bases imposables respectives, s’apliquen les regles següents:
8. a) En l’activitat de producció termonuclear, per a calcular el nombre de desintegracions que tenen lloc a l’interior del reactor es considera que cada desintegració genera 200 megaelectró-volts (MeV) d’energia, i es divideix l’energia tèrmica total generada en el període impositiu per aquest valor unitari.
9. b) En les operacions de manipulació i transport de combustible nuclear irradiat, per a calcular el nombre de desintegracions per unitat de temps es considera que cada tona de metall pesat genera 100 quilowatts (kW) tèrmics i cada desintegració 100 MeV.

En la manipulació i transport d’algun altre tipus de material radiotòxic es divideix la potència tèrmica generada pel material per 100 MeV.

En el cas de les operacions de càrrega-descàrrega i reconfiguració del nucli del reactor nuclear, el període que s’ha de considerar per al càlcul del total de desintegracions és el temps que duren les operacions de manipulació i transport per al trasllat del combustible del reactor a la piscina i de la piscina al reactor.

1. c) Per a calcular el nombre de desintegracions que tenen lloc en la custòdia transitòria de materials, s’ha de tenir en compte el pes dels metalls pesats emmagatzemats, expressat en tones. Quan l’emmagatzematge sigui a les piscines annexes als reactors, s’ha de considerar que cada tona de metall pesat emmagatzemat genera 10 kW tèrmics i cada desintegració 100 MeV. Quan l’emmagatzematge és en sec, es considera que cada tona de metall pesat genera 1 kW tèrmic i cada desintegració 100 MeV. En el cas que el nombre de tones variï durant el període impositiu, s’ha de prendre com a base de càlcul la mitjana ponderada de tones durant aquest període.

La xifra de la quantitat de tones ha de comprendre fins a dos decimals.

1. d) Per a calcular les desintegracions de les emissions rutinàries al medi ambient s’han de considerar tots els efluents líquids (inclosos el triti i els elements gasosos dissolts) i gasosos (inclosos gasos nobles, triti, halògens i partícules en suspensió) alliberats al medi ambient en el període impositiu. El nombre de desintegracions a computar dins el període impositiu equival a les desintegracions que eventualment es produeixin per efecte de l’alliberament d’aquests elements, considerant un període mitjà de semidesintegracions de dotze anys. El nombre total de desintegracions resulta de l’aplicació de la fórmula següent:

Nombre de desintegracions = Becquerels emesos x 3,15 x 106

3. Una vegada calculat el nombre de desintegracions en cada cas d’acord amb les regles establertes per l’apartat 2, la conversió a curies-dia resulta de l’aplicació de la fórmula següent:

 

Nombre de desintegracions

3,7 x 1010 x 86.400

 

Considerant que:

1 becquerel (Bq) = 1 desintegració per segon

1 curie (Ci) = 3,7 x 1010 Bq

1 Cid = 86.400 Ci

4. Les dades i les magnituds a què fan referència les lletres de l’apartat 2 han d’ésser les que han quedat consignades en els informes mensuals que el subjecte passiu ha de remetre al Consell de Seguretat Nuclear de conformitat amb la Guía de Seguridad 1.7 (Rev.2) o versions posteriors. Aquests informes poden ésser requerits pels òrgans de gestió o inspecció tributària competents, dins el procediment de comprovació corresponent.

 

Article 58. Tipus de gravamen

Els tipus de gravamen aplicables són, per a cada activitat constitutiva del fet imposable, els següents:

6. a) En l’activitat de producció termonuclear: 6.000 euros per GCid (6.000 €/109 Cid).
7. b) En l’activitat de manipulació i transport: 112.500 euros per MCid (112.500 €/106 Cid).
8. c) En l’activitat de custòdia transitòria: 1.000 euros per MCid (1.000 €/106 Cid).
9. d) En les emissions rutinàries i permeses: 2 euros per Cid.
10. e) En les emissions accidentals o superiors als nivells establerts legalment: 200.000 euros per milió de becquerels dispersats.

 

Article 59. Quota tributària

La quota tributària s’obté de sumar les diferents quotes que resulten d’aplicar els tipus de gravamen sobre les bases imposables respectives corresponents a cada activitat gravada.

 

Article 60. Bonificació

S’estableix una bonificació de la quota tributària de cinc milions d’euros si el total d’emissions rutinàries d’elements radiotòxics al medi ambient durant el període impositiu és inferior en més d’un 1% a la mitjana d’emissions dels tres períodes impositius anteriors.

 

Article 61. Període impositiu

1. Amb relació als fets imposables consistents en les activitats de producció termonuclear, de custòdia transitòria de materials que continguin elements radiotòxics i en les emissions rutinàries d’elements radiotòxics al medi ambient, es fixa un període impositiu que coincideix amb l’any natural, sens perjudici del que estableix el paràgraf següent.

El període impositiu és inferior a l’any natural si el subjecte cessa en la seva activitat en una data anterior al 31 de desembre, i comprèn de l’1 de gener a la data de cessament. A aquest efecte, no es consideren els casos de successió en l’execució de l’activitat o de canvi de la denominació del subjecte passiu si no impliquen un cessament de l’activitat en la instal·lació, sens perjudici del que disposa la normativa general tributària.

2. El període impositiu dels fets imposables consistents en les activitats de manipulació i transport de materials que contenen elements radiotòxics a què fa referència la lletra b de l’article 54.1 coincideix amb el temps que duri l’activitat gravada. Concretament, en el cas de les operacions de càrrega-descàrrega i reconfiguració del nucli del reactor nuclear, el període impositiu s’inicia amb l’aturada del reactor i fineix en la data de reiniciació del reactor.
3. En el cas d’emissions accidentals o superiors a les establertes legalment a què es refereix la lletra d de l’article 54.1, i sens perjudici del que estableix l’article 62, no hi ha període impositiu.

 

Article 62. Meritació

1. L’impost es merita, per a cada fet imposable, l’últim dia del període impositiu respectiu. En el supòsit de cessament de l’activitat a què es refereix el segon paràgraf de l’apartat 1 de l’article 61, l’impost es merita en la data de cessament.
2. En els supòsits a què fa referència l’apartat 3 de l’article 61, l’impost es merita en la data en què el Consell de Seguretat Nuclear emet l’informe corresponent.

 

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

 

Article 63. Autoliquidació

1. El subjecte passiu està obligat a presentar l’autoliquidació de l’impost i a efectuar-ne l’ingrés corresponent durant els primers dos mesos de l’any següent a les dates que s’assenyalen a continuació per a cada cas:
2. a) A la data de finiment del període impositiu en el cas de les activitats a què fa referència l’apartat 1 de l’article 61.
3. b) A la data de l’informe que emet el Consell de Seguretat Nuclear en el cas de les emissions accidentals o superiors als nivells legalment establerts.
4. c) A la data d’acabament de l’activitat en el cas de les operacions de manipulació i transport a què fa referència la lletra b de l’article 54.1.
5. L’autoliquidació és única i ha d’incloure tots els fets imposables meritats i exigibles d’acord amb el que estableixen l’article 62 i l’apartat 1 del present article, respectivament.
6. L’ingrés del deute tributari s’ha d’efectuar juntament amb l’autoliquidació.
7. Tant l’ingrés dels pagaments fraccionats a què fa referència l’article 64 com del deute tributari derivat de l’autoliquidació s’han d’efectuar per via telemàtica.
8. El model d’autoliquidació s’ha d’aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.

 

Article 64. Pagaments fraccionats

1. Amb relació a les activitats de producció termonuclear i d’emissió rutinària d’elements radiotòxics, i durant el període impositiu, els subjectes passius han d’efectuar pagaments fraccionats en concepte de pagaments a compte, referits a trimestres naturals, en els primers vint dies naturals dels mesos d’abril, juliol i octubre de cada any natural.
2. L’import dels pagaments fraccionats equival a la suma de les quotes resultants de l’aplicació del valor de les magnituds determinants de les bases imposables respectives i tipus de gravamen corresponents per cadascuna de les activitats durant el trimestre natural respectiu.
3. Els pagaments fraccionats efectuats durant el període impositiu s’han de deduir de la quota tributària resultant de l’autoliquidació a què fa referència l’article 63.

 

Secció quarta. Revisió

 

Article 65. Recursos i reclamacions

Contra els actes de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dictats en l’àmbit de l’impost es pot interposar un recurs de reposició potestatiu o bé una reclamació economicoadministrativa davant de la Junta de Finances.

 

Secció cinquena. Règim sancionador

 

Article 66. Infraccions i sancions

El règim d’infraccions i sancions en matèria de l’impost és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

 

Secció sisena. Normes addicionals

 

Article 67. Desplegament i aplicació de l’impost

1. Mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat es poden modificar els elements de quantificació de l’impost.
2. En l’aplicació de l’impost regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la despleguen.

 

Secció setena. Règim transitori

 

Article 68. Bonificació de la quota en els exercicis 2017, 2018 i 2019 i període impositiu

1. Per a l’aplicació de la bonificació de l’article 60 durant els tres primers exercicis d’aplicació de l’impost, la referència als tres períodes impositius anteriors s’ha d’entendre que és feta als tres anys naturals anteriors al període impositiu corresponent.
2. El període impositiu corresponent a l’exercici del 2017 s’inicia el dia d’entrada en vigor d’aquest capítol que estableix la lletra a de la disposició final setena.

 

 

Capítol VIII. Impost sobre begudes ensucrades envasades

 

Secció primera. Disposicions generals

 

Article 69. Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest capítol té per objecte la creació, com a tribut propi de la Generalitat, de l’impost sobre begudes ensucrades envasades definides per l’article 72.
2. L’impost sobre begudes ensucrades envasades és exigible a tot el territori de Catalunya.

 

Article 70. Objecte de l’impost

L’objecte d’aquest impost és gravar el consum de begudes ensucrades envasades per raó dels efectes que tenen en la salut de la població.

 

Article 71. Compatibilitat amb altres tributs

L’impost sobre begudes ensucrades envasades és compatible amb altres tributs.

 

Secció segona. Elements essencials de l’impost

 

Article 72. Fet imposable

1. Constitueix el fet imposable de l’impost l’adquisició de begudes ensucrades envasades, a títol gratuït o onerós, pel contribuent definit per l’article 73, per raó dels efectes que el consum d’aquestes begudes produeix en la població.
2. Són begudes ensucrades les que contenen edulcorants calòrics afegits com ara, entre altres, sucre, mel, fructosa, sacarosa, xarop de blat de moro, xarop d’erable, nèctar o xarop d’agave i xarop d’arròs.
3. Resten subjectes a l’impost les següents tipologies de begudes ensucrades:
4. a) Els refrescos o sodes: begudes sense alcohol de diferents sabors, amb gas o sense gas, preparades comercialment i que es venen en ampolles o llaunes, i també les que se subministren al consumidor per mitjà d’un sortidor.
5. b) Les begudes de nèctar de fruites i sucs de fruites.
6. c) Les begudes esportives: begudes dissenyades per a ajudar els atletes a rehidratar-se, i també a reposar els electròlits, el sucre i altres nutrients.
7. d) Les begudes de te i cafè.
8. e) Les begudes energètiques: begudes carbonatades que contenen grans quantitats de cafeïna, sucre i altres ingredients, com vitamines, aminoàcids i estimulants a base d’herbes.
9. f) Llets endolcides, begudes alternatives de la llet, batuts i begudes de llet amb suc de fruita.
10. g) Begudes vegetals.
11. h) Aigües amb sabors.
12. No estan subjectes a l’impost les begudes elaborades a partir de sucs de fruita o de verdura naturals, concentrats o reconstituïts, o llur combinació, ni tampoc llets o alternatives de les llets, que no continguin edulcorants calòrics afegits. També en resten exclosos els iogurts bevibles, les llets fermentades bevibles, els productes per a ús mèdic i les begudes alcohòliques.

 

Article 73. Contribuent

1. És subjecte passiu, en qualitat de contribuent, la persona física o jurídica que subministra la beguda ensucrada envasada al consumidor final del producte.
2. El contribuent està obligat a repercutir l’impost al consumidor final de la beguda.
3. Com a subjecte passiu, i llevat del cas que estableix l’article 74, correspon al contribuent complir l’obligació tributària principal i les obligacions formals inherents a aquesta, en els termes que siguin establerts per reglament.

 

Article 74. Substitut del contribuent

1. És subjecte passiu, en qualitat de substitut del contribuent, el distribuïdor resident en territori espanyol que subministra les begudes ensucrades envasades a l’establiment que les posa a disposició del consumidor.

Si qui subministra les begudes i l’establiment que les posa a disposició del consumidor són la mateixa persona, s’entén que la seva relació amb l’Administració tributària és a títol de contribuent i no de substitut del contribuent, i li és aplicable el que estableix l’apartat 3 de l’article 73.

2. S’han d’establir per reglament les obligacions formals que ha de complir el substitut del contribuent.

 

Article 75. Base imposable

Constitueix la base imposable de l’impost la quantitat en litres de beguda ensucrada envasada lliurada pel distribuïdor i adquirida pel contribuent.

 

Article 76. Tipus de gravamen

El tipus de gravamen de l’impost és el següent:

1. a) 0,08 euros per litre per a begudes amb un contingut de sucre d’entre 5 i 8 grams per 100 mil·lilitres.
2. b) 0,12 euros per litre per a begudes amb un contingut de sucre superior a 8 grams per 100 mil·lilitres.

En el cas de preparats solubles i xarops concentrats preparats per a diluir, el tipus s’aplica a la beguda en base a la seva composició un cop es troba reconstituïda i preparada per ésser consumida.

 

Article 77. Meritació

1. L’impost es merita en el moment de l’adquisició de la beguda ensucrada envasada, en el territori d’aplicació del tribut, per part del contribuent al distribuïdor.
2. En el cas a què fa referència el segon paràgraf de l’apartat 1 de l’article 74, l’impost es merita en el moment en què el contribuent posa la beguda a disposició del consum.

 

Secció tercera. Gestió i aplicació del tribut

 

Article 78. Autoliquidació

1. El substitut del contribuent, o, si escau, el contribuent, estan obligats a presentar l’autoliquidació de l’impost i a efectuar-ne l’ingrés corresponent dins el termini que sigui establert per reglament.
2. El model d’autoliquidació s’ha d’aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria tributària.

 

Article 79. Gestió, recaptació i inspecció

La gestió, la recaptació i la inspecció de l’impost corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb el que disposa la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració amb els òrgans d’inspecció sectorialment competents.

 

Secció quarta. Règim sancionador

 

Article 80. Infraccions i sancions

El règim d’infraccions i sancions en matèria de l’impost sobre les begudes ensucrades envasades és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

 

Secció cinquena. Revisió

 

Article 81. Recursos i reclamacions

Els actes de gestió, d’inspecció i de recaptació dictats en l’àmbit de l’impost sobre les begudes ensucrades envasades poden ésser objecte de reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Finances, sens perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l’òrgan que hagi dictat l’acte impugnat.

 

Secció sisena. Col·laboració interadministrativa

 

Article 82. Dades estadístiques

De conformitat amb l’article 11 de la Llei orgànica 15/1999, del 13 de desembre, de protecció de les dades de caràcter personal, les dades obtingudes en l’aplicació de l’impost sobre les begudes ensucrades envasades poden ésser cedides per l’Agència Tributària de Catalunya a l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de salut pública.

 

Secció setena. Normes addicionals

 

Article 83. Desplegament i aplicació de l’impost

1. Mitjançant la llei de pressupostos de la Generalitat es poden modificar els elements de quantificació de l’impost.
2. En l’aplicació de l’impost regeix supletòriament la legislació general tributària aplicable a Catalunya i les normes complementàries que la despleguen.

 

 

Capítol IX. Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

 

Secció primera. Disposicions generals

 

Article 84. Objecte i naturalesa

1. L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica té per objecte gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l’increment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
2. Aquest tribut té caràcter finalista i ha de nodrir a parts iguals el Fons climàtic i el Fons de patrimoni natural.

 

Secció segona. Elements essencials de l’impost

 

Article 85. Fet imposable

1. Constitueixen el fet imposable de l’impost les emissions de diòxid de carboni dels vehicles aptes per a circular per les vies públiques inclosos dins les categories següents:
2. a) Turismes de la categoria M1: vehicles de motor de com a mínim quatre rodes, dissenyats i fabricats per al transport de persones, de fins a un màxim de vuit seients.
3. b) Comercials lleugers de la categoria N1: vehicles destinats al transport de mercaderies amb una massa màxima admissible no superior o igual a 3,5 tones.
4. c) Motocicletes: vehicles de motor de com a mínim dues rodes, dissenyats i fabricats per al transport de persones.
5. A l’efecte d’aquest impost, es consideren aptes per a circular per les vies públiques els vehicles següents:
6. a) Els vehicles a què fa referència l’apartat 1 matriculats en els registres públics corresponents, mentre no n’hagin estat donats de baixa.
7. b) Els vehicles proveïts de permisos temporals i els vehicles de matrícula turística.
8. No estan subjectes a l’impost els vehicles que, havent estat donats de baixa en els registres per l’antiguitat del model, puguin ésser autoritzats a circular excepcionalment en ocasió d’exhibicions, certàmens o curses limitades a vehicles d’aquesta naturalesa.

 

Article 86. Subjecte passiu

Són subjectes passius de l’impost:

1. a) Les persones físiques titulars del vehicle residents a Catalunya.
2. b) Les persones jurídiques, i també les entitats mancades de personalitat jurídica que constitueixin una unitat econòmica o un patrimoni susceptibles d’imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general, que siguin titulars del vehicle que tinguin la residència a Catalunya, o hi tinguin un establiment, una sucursal o una oficina, en els termes que siguin establerts per reglament.

 

Article 87. Exempcions

1. Resten exempts de l’impost:
2. a) Els vehicles oficials de l’Estat, de les comunitats autònomes i de les entitats locals adscrits a la defensa de l’Estat o a la seguretat ciutadana.
3. b) Els vehicles de representacions diplomàtiques, oficines consulars, agents diplomàtics i funcionaris consulars de carrera acreditats que siguin ciutadans dels països respectius, sempre que duguin la pertinent identificació externa i a condició que hi hagi reciprocitat en l’extensió i el grau.
4. c) Els vehicles dels organismes internacionals amb seu o oficina a Catalunya, i de llurs funcionaris o membres amb estatut diplomàtic.
5. d) Els vehicles que correspongui per l’aplicació de disposicions contingudes en tractats o convenis internacionals.
6. e) Les ambulàncies i els altres vehicles destinats directament a l’assistència sanitària o al trasllat de ferits o malalts.
7. f) Els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda a què es refereix la lletra A de l’annex II del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, del 23 de desembre, amb el benentès que els subjectes beneficiaris d’aquesta exempció no en poden gaudir per a més d’un vehicle simultàniament.

 

Article 88. Quota tributària

1. La quota tributària s’obté d’aplicar la tarifa que correspongui a les emissions oficials de diòxid de carboni per quilòmetre del vehicle, d’acord amb les taules següents:

 

a) Turismes de la categoria M1
Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/Km)
Fins a 95 g/km	0
Més de 95 g/km i fins a 120 g/km	0,70
Més de 120 g/km i fins a 140 g/km	0,85
Més de 140 g/km i fins a 160 g/km	1,00
Més de 160 g/km i fins a 200 g/km	1,20
Més de 200 g/km	1,40
b) Comercials lleugers de la categoria N1
Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/km)
Fins a 140 g/km	0
Més de 140 g/km	0,70
c) Motocicletes
Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/km)
Fins a 75 g/km	0
Més de 75 g/km i fins a 100 g/km	0,70
Més de 100 g/km i fins a 120 g/km	0,85
Més de 120 g/km i fins a 140 g/km	1,00
Més de 140 g/km	1,20

 

2. Les emissions oficials de diòxid de carboni s’acrediten per mitjà d’un certificat expedit a aquest efecte pel fabricant o l’importador del vehicle, llevat que aquestes emissions constin en la targeta d’inspecció tècnica o en qualsevol altre document de caràcter oficial.

 

Article 89. Bonificacions

Els vehicles que tenen la consideració de vehicles històrics gaudeixen de la bonificació del 100% de la quota. Per a gaudir d’aquesta bonificació, cal acreditar per mitjà de la targeta d’inspecció tècnica del vehicle que ha estat matriculat amb la qualificació d’històric.

 

Article 90. Període impositiu i meritació

1. El període impositiu coincideix amb l’any natural, sens perjudici del que estableix l’apartat 2.
2. El període impositiu és inferior a l’any natural en els supòsits següents:
3. a) Primera adquisició del vehicle en una data posterior a 1’1 de gener.
4. b) Supòsits de baixa definitiva del vehicle o baixa temporal per robatori.
5. L’impost es merita el primer dia del període impositiu, llevat del supòsit de la lletra b de l’apartat 2, que es merita el dia en què es produeix la baixa.
6. L’import de la quota es prorratejarà per dies en els casos de primera adquisició del vehicle o de baixa definitiva o temporal.
7. En el supòsit de segona o ulterior transmissió del vehicle, està obligat a satisfer l’impost referit a tot el període impositiu qui en sigui titular en data de l’1 de gener, sens perjudici dels pactes privats que hi hagi entre les parts.

 

Secció tercera. Gestió i aplicació de l’impost

 

Article 91. Padró, pagament i supòsits d’autoliquidació

1. Sens perjudici del que disposa l’apartat 4, l’impost es gestiona mitjançant padró i és elaborat i aprovat per 1’Agència Tributària de Catalunya a partir de les dades de què disposa, amb l’anunci previ en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El padró s’ha d’exposar a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya.
2. S’ha d’establir per reglament el procediment per a la modificació de les dades contingudes en el padró a què fa referència l’apartat 1.
3. El pagament de l’impost s’efectua mitjançant rebut, en els termes i amb les condicions que s’estableixin per reglament.
4. En els casos de primera adquisició i d’alta posterior a la baixa temporal del vehicle, l’impost s’exigeix en règim d’autoliquidació. El contribuent està obligat a presentar l’autoliquidació de l’impost i efectuar-ne l’ingrés corresponent en el termini que s’estableixi per reglament. El model d’autoliquidació s’ha d’aprovar per ordre del conseller del departament competent en matèria d’hisenda.

 

Article 92. Gestió, recaptació i inspecció

La gestió, la recaptació i la inspecció de l’impost corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb el que disposa la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la col·laboració amb els òrgans d’inspecció sectorialment competents.

 

Secció quarta. Règim sancionador

 

Article 93. Infraccions i sancions

El regim d’infraccions i sancions en matèria de l’impost és el vigent per als tributs propis de la Generalitat.

 

Secció cinquena. Revisió

 

Article 94. Recursos i reclamacions

Els actes de gestió, d’inspecció i de recaptació dictats en l’àmbit de l’impost poden ésser objecte de reclamació economicoadministrativa davant la Junta de Finances, sens perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l’òrgan que ha dictat l’acte impugnat.

 

Secció sisena. Règim transitori

 

Article 95. Tarifa per als exercicis del 2018 i el 2019

Per als exercicis del 2018 i el 2019, la quota tributària de l’impost s’obté d’aplicar la tarifa que correspongui a les emissions oficials de diòxid de carboni per quilòmetre del vehicle, d’acord amb les taules següents:

 

a) Turismes de la categoria M1
Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/Km)
Fins a 120 g/km	0
Més de 120 g/km i fins a 140 g/km	0,55
Més de 140 g/km i fins a 160 g/km	0,65
Més de 160 g/km i fins a 200 g/km	0,80
Més de 200 g/km	1,1
b) Comercials lleugers de la categoria N1
Emissions oficials de diòxid de carboni	Tipus marginal (€/g CO2/Km)
Fins a 160 g/km	0
Més de 160 g/km	0,30

 

 

Títol II. Modificacions en l’àmbit de les taxes

 

Capítol I. Modificació del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny

 

Secció primera. Modificació del títol III bis de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 96. Modificació de la taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de justícia

Es modifica l’article 3 bis.1-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 3 bis.1-3. Exempcions

»1. Exempcions objectives.

»Està exempta de la taxa la presentació de sol·licitud de declaració de concurs.

»2. Exempcions subjectives.

»Resten exempts de la taxa:

»a) Les persones físiques.

»b) Les persones jurídiques que tinguin reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta.

»c) Les entitats totalment o parcialment exemptes de l’impost sobre societats.

»d) Els subjectes passius que estiguin exempts de l’impost sobre activitats econòmiques, d’acord amb la normativa reguladora de les hisendes locals.

»e) El Ministeri Fiscal.»

 

Secció segona. Modificació del títol IV de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 97. Modificació de la taxa per la gestió tècnica de serveis facultatius agronòmics

1. Es modifica el punt 1.3.1 de l’article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«1.3.1. Inscripció de vehicles agrícoles (tractors, maquinària automotora, remolcs agrícoles) i transferència del sector d’obres i serveis al sector agrícola: 31,40 euros.»

2. Es modifica el punt 1.3.5 de l’article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«1.3.5. Duplicat de certificats d’inscripció i de baixa: 6,91 euros.»

3. S’afegeix un punt, l’1.3.6, a l’article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

»1.3.6. Inscripció dels equips d’aplicació de fitosanitaris instal·lats en aeronaus, hivernacles, en altres locals tancats o a l’aire lliure: 7,35 euros.»

4. S’afegeix un punt, l’1.4, a l’apartat 1 de l’article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«1.4. Per la inscripció en el Registre oficial de productors i operadors de mitjans de defensa fitosanitària de Catalunya:

»1.4.1. Per la inscripció en la secció I, sector subministrador de mitjans de defensa fitosanitària d’ús professional: 85,65 euros.

»1.4.2. Per la modificació o renovació de la inscripció en la secció I, sector subministrador de mitjans de defensa fitosanitària d’ús professional: 40,22 euros.

»1.4.3. Per la inscripció en la secció II, sector dels tractaments fitosanitaris: 85,65 euros.

»1.4.4. Per la modificació o renovació de la inscripció en la secció II, sector dels tractaments fitosanitaris: 40,22 euros.»

5. S’afegeix un punt, l’1.5, a l’apartat 1 de l’article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«1.5. Per la inscripció en el Registre oficial d’empreses proveïdores de material vegetal:

»1.5.1. Per la inscripció de les empreses que necessiten autorització per tal d’ésser inscrites en el Registre: 85,65 euros.

»1.5.2. Per la inscripció de les empreses que han de comunicar l’inici de les activitats prèviament a la inscripció en el Registre: 40,22 euros.»

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«2. Per l’autorització de plantacions de vinya:

»Sol·licitud d’autorització de replantacions, conversions, noves plantacions de vinya, notificació de plantació d’autoconsum i experimentació de vinya: 18,92 euros per hectàrea, amb un màxim de 181,84 euros. Quan la plantació és de menys d’una hectàrea, la taxa és de 6,45 euros.»

7. S’afegeixen dos apartats, el 6 i el 7, a l’article 4.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«6. Per l’expedició, renovació i emissió d’un duplicat del carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris:

»6.1. Per l’expedició del carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris: 10,30 euros.

»6.2. Per la renovació del carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris: 10,30 euros.

»6.3. Per l’emissió d’un duplicat del carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris: 10,30 euros.

»7. Pel reconeixement de la condició d’assessor en gestió integrada de plagues: 10,45 euros.»

 

Article 98. Modificació de la taxa per la gestió tècnica de serveis facultatius veterinaris

1. S’afegeix un punt, el 2.1.1bis, al punt 2.1 de l’article 4.3.5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«2.1.1 bis. Per l’expedició de la targeta de moviment equina (TME).

»2.1.1 bis.1. Per la sol·licitud i emissió de la TME: 15 euros.

»2.1.1 bis.2. Per la sol·licitud i emissió del duplicat de la TME: 15 euros.

»2.1.1 bis.3. Per la sol·licitud i emissió del duplicat de la TME que comporti un canvi de titularitat previ: 30 euros.»

2. Es modifica el punt 5.2 de l’apartat 5 de l’article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«5.2. Per l’expedició d’un duplicat del document d’identificació equina (DIE o passaport) per a èquids de criança i renda: 15 euros. En cas que el duplicat del DIE comporti un canvi de titular previ: 30 euros.»

3. S’afegeix un paràgraf a l’apartat 5.3. de l’article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Si la modificació de dades implica l’expedició d’un nou document d’identificació equina (DIE o passaport): 15 euros.»

4. S’afegeix un punt, el 5.4, a l’apartat 5 de l’article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«5.4. Pel subministrament del material necessari per a la identificació dels èquids de criança i renda als veterinaris habilitats que fan aquesta tasca a Catalunya (transponedor electrònic): 3 euros.»

5. S’afegeix un apartat, l’11, a l’article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«11. Per l’emissió de declaracions veterinàries responsables (DVR) en el marc del sistema d’autocontrols específics per a l’exportació de productes d’origen animal:

»11.1. Per la sol·licitud i emissió de la DVR individual (1 explotació): 3 euros.

»11.2. Per la sol·licitud i emissió de la DVR conjunta (més d’1 explotació): 20 euros.»

6. S’afegeix un apartat, el 12, a l’article 4.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«12. Per als serveis corresponents al control i la supervisió de l’expedició del passaport per a desplaçaments, sense ànim comercial, de gossos, gats i fures, que preveu el Reglament UE 576/2013, del Parlament i del Consell, del 12 de juny de 2013, relatiu als desplaçaments sense ànim comercial d’animals de companyia: 6 euros.»

 

Article 99. Modificació de la taxa per la tramitació dels expedients de segregacions de finques situades en sòl no urbanitzable d’acord amb la unitat mínima de conreu o forestal

1. Es modifica l’epígraf del capítol XI del títol IV de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol XI. Taxa per la tramitació dels expedients de segregacions de finques situades en sòl no urbanitzable d’acord amb la unitat mínima de conreu o forestal.»

2. Es modifica l’article 4.11-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 4.11-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel departament competent en matèria agrària dels serveis i les actuacions inherents a l’informe de segregacions de finques situades en sòl no urbanitzable d’acord amb la regulació vigent de la unitat mínima de conreu i de la unitat mínima forestal.»

3. Es modifica l’article 4.11-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 4.11-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’informe amb relació a la segregació de finques.»

 

Article 100. Modificació de la taxa per la inscripció en registres oficials en matèria d’explotacions ramaderes, d’establiments d’alimentació animal, subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà i de transportistes i mitjans de transport d’animals vius

1. Es modifica l’article 4.15-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 4.15-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació de la sol·licitud d’inscripció inicial, de modificacions i de renovacions, subjectes a autorització, en els registres següents:

»– Registre d’explotacions ramaderes.

»– Registre del sector de l’alimentació animal i de l’àmbit de subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà.

»– Registre de transportistes i mitjans de transport d’animals vius. En el cas de mitjans de transport, el fet imposable de la taxa es genera exclusivament respecte dels vaixells i mitjans de transport per carretera que facin trajectes de durada igual o superior a vuit hores.»

2. Es modifica l’article 4.15-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 4.15-3. Acreditament

»La taxa s’acredita en el moment de la presentació de les sol·licituds, subjectes a autorització, al registre oficial corresponent.»

3. Es modifica l’article 4.15-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 4.15-4. Quota

»1. La quota de la taxa en el registre d’explotacions ramaderes és de 50 euros per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció inicial i de 25 euros per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció de la modificació de les dades registrals.

»2. La quota de la taxa en el registre del sector de l’alimentació animal i de l’àmbit de subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà és de 100 euros per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció inicial i de 50 euros per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció de la modificació de les dades registrals.

»3. La quota de la taxa en el registre de transportistes i mitjans de transport d’animals vius és:

»a) Transportistes:

»– 20 euros per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció inicial i per la tramitació de la sol·licitud de la inscripció per a la modificació de les dades registrals del transportista.

»– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció de renovació.

»b) Mitjans de transport per carretera:

»– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció inicial o de la modificació de les dades registrals dels mitjans de transport que fan trajectes de durada igual o superior a vuit hores.

»– 10 euros per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció de renovació dels mitjans de transport que fan trajectes de durada igual o superior a vuit hores.

»c) Vaixells de transport d’animals:

»– 600 euros per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció inicial del vaixell.

»– 600 euros per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció de renovació.»

 

Article 101. Creació de la taxa per la tramitació dels plans de gestió de dejeccions ramaderes

S’afegeix un capítol, el XVI, al títol IV de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol XVI. Taxa per la tramitació dels plans de gestió de dejeccions ramaderes

»Article 4.16-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la presentació i la tramitació del pla de gestió de les dejeccions ramaderes o la modificació del pla mitjançant el programa per a la gestió telemàtica del plans de dejeccions ramaderes.

»Article 4.16-2. Subjecte passiu

»És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica titular d’una explotació ramadera que presenta un pla de gestió de les dejeccions ramaderes o la seva modificació.

»En cas de plans conjunts, és subjecte passiu de la taxa la persona que presenta, com a titular, un pla conjunt de gestió de les dejeccions ramaderes o la seva modificació.

»Article 4.16-3 Acreditament

»La taxa s’acredita en el moment en què s’inicia la tramitació del pla de gestió de les dejeccions ramaderes o la seva modificació.

»Article 4.16-4. Quota

»La quota de la taxa és:

»1.1. Per les explotacions ramaderes incloses en l’annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats: 200 euros.

»1.2. Per les explotacions ramaderes incloses en l’annex II de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats: 100 euros.

»1.3. Per les explotacions ramaderes incloses en l’annex III de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que generin mes de 7.000 kg de nitrogen, o que facin ampliacions que incrementin en més de 7.000 kg el nitrogen generat anualment amb les dejeccions: 50 euros.

»1.4. Per la resta d’explotacions: 15 euros.

»En el cas d’un pla conjunt de gestió de les dejeccions ramaderes, la quota és la que resulta d’aplicar els criteris anteriors en funció del nombre d’explotacions de cada tipus a què fa referència el pla conjunt o la seva modificació.»

 

Secció tercera. Modificació del títol V de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 102. Creació de la taxa per l’accés a les infraestructures de sanejament en alta

S’afegeix un capítol, el II, al títol V de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol II. Taxa per l’accés a les infraestructures de sanejament en alta

»Article 5.2-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa l’accés a les infraestructures de sanejament en alta existents, o a les previstes en el programa de sanejament d’aigües residuals urbanes o en l’instrument de planificació hidrològica vigent, amb relació a les actuacions urbanístiques següents:

»a) De nova urbanització.

»b) De reforma o renovació de la urbanització, quan comportin un increment de generació d’aigües residuals, sia com a conseqüència d’una major edificabilitat o densitat de l’ús urbanístic o com a conseqüència d’un canvi de l’ús urbanístic.

»Article 5.2-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius, en qualitat de contribuents, les persones promotores del projecte d’urbanització.

»Article 5.2-3. Acreditament

»La taxa s’acredita en el moment d’emissió de l’informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua sobre la solució de sanejament col·lectiva proposada en el projecte d’urbanització de l’actuació urbanística corresponent. A aquest efecte, l’Agència ha d’emetre la corresponent liquidació juntament amb l’emissió de l’informe per tal que la persona obligada efectuï el pagament per qualsevol dels mitjans establerts per l’article 1.2-11.

»En qualsevol cas, en el moment de l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització ha de restar acreditat que el subjecte passiu ha satisfet la taxa a l’Agència Catalana de l’Aigua.

»Article 5.2-4. Quota

»1. La quota es calcula a partir de la fórmula següent:

D + C (més IVA)

»On:

D: són les despeses d’increment de la capacitat de depuració derivades del nou desenvolupament a partir dels habitants equivalents (HE).

C: és la despesa derivada de l’ús dels col·lectors en alta existents.

Els imports per cada concepte es fixen d’acord amb les fórmules següents (tots els costos són sense IVA):

 

a) Depuració (D):	Menys de 370 HE:	D = 750 * HE
	Entre 370 i 17.500 HE:	D = 6192 * (HE) 0.643
	Més de 17.500 HE:	D = 190 * HE

 

 

1. b) Ús de col·lectors en alta existents (C): C = 28 * HE * L

Essent (L) la longitud de xarxa en alta existent utilitzada, expressada en quilòmetres, des de la connexió al sistema fins l’EDAR, i (HE) els habitants equivalents dels nous desenvolupaments, segons les expressions següents, calculats a partir del nombre de parcel·les o d’habitacions que es construiran, en cas de desenvolupaments residencials, el nombre d’hectàrees netes (en el cas de planejament industrial, terciari o mixt, i el punt de connexió a sistema de sanejament en alta:

 

Residencial	3	Habitants equivalents per parcel·la o nombre d’habitacions
Industrial	150	Habitants equivalents per hectàrea neta
Terciari	50	Habitants equivalents per hectàrea neta
Mixtos	100	Habitants equivalents per hectàrea neta

 

 

»2. En les fórmules de càlcul dels paràmetres considerats en la quota cal tenir present que:

»a) Els habitatges de protecció oficial i l’habitatge dotacional no es consideren en el càlcul dels habitants equivalents.

»b) Tampoc no computen en el càlcul les superfícies destinades a equipaments públics.

»c) En els desenvolupaments industrials, terciaris o mixtos, l’aportació es calcula segons la dotació en habitants equivalents prevista en l’apartat 5.2-4.1, llevat que es justifiqui tècnicament quin és exactament el seu consum, en què és aquest cabal el que es converteix en habitants equivalents.

»3. L’import que resulta de la quota no inclou el cost de connexió a la xarxa de sanejament en alta, que correspon d’executar al subjecte passiu.

»Article 5.2-5. Afectació

»Els ingressos derivats de l’aplicació de la taxa resten afectats al finançament de les despeses d’inversió de sanejament en alta previstes en la planificació en què incorri l’Agència Catalana de l’Aigua.

»Article 5.2-6. Devolucions

»El subjecte passiu té dret a la devolució de la taxa que ha satisfet si la resolució que posa fi al procediment no aprova definitivament el projecte d’urbanització.»

 

Secció quarta. Modificació del títol VIII de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 103. Modificació de la taxa per les reproduccions de documents d’arxius

1. Es modifica l’epígraf del capítol VI del títol VIII de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol VI. Taxa per les reproduccions de documents d’arxius»

2. Es modifica l’article 8.6-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 8.6-1. Fet imposable

»Constitueixen el fet imposable de la taxa la reproducció de documents dels arxius següents i l’ús comercial que se’n faci:

»a) Arxiu Nacional de Catalunya.

»b) Arxius històrics provincials.

»c) Arxius comarcals.

»d) Arxius dels museus adscrits al departament competent en matèria de cultura o a les entitats que en depenen.

»e) Arxiu del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.

»f) Centre de documentació de la direcció general competent en matèria de patrimoni etnològic i cultura popular.

»g) Biblioteca de Catalunya.»

3. Es modifica l’epígraf de l’apartat 1 de l’article 8.6-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«1. Reproduccions de microfilm.»

4. Es modifica l’epígraf de l’apartat 4 de l’article 8.6-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«4. Reproduccions de documents audiovisuals trameses per Internet o gravació (inclou el suport).»

 

Secció cinquena. Modificació del títol IX de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 104. Modificació de la taxa per la prestació dels serveis docents de les escoles oficials d’idiomes i per la inscripció a les proves lliures per a l’obtenció dels certificats oficials

Es modifica l’article 9.2-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 9.2-3. Exempcions i bonificacions

»1. Són aplicables als alumnes que fan servir aquest servei les bonificacions i exempcions establertes pels apartats 2 i 3, amb la justificació documental prèvia de la situació que hi dona dret.

»2. Bonificacions

»Tenen una bonificació del 50% de la taxa els membres de famílies nombroses classificades en la categoria general i els membres de famílies monoparentals.

»3. Exempcions

»Gaudeixen d’exempció en el pagament de la taxa dels serveis docents de les escoles oficials d’idiomes:

»a) Els membres de famílies nombroses classificades en la categoria especial.

»b) Les persones que tenen una discapacitat acreditada igual o superior al 33%.

»c) Les persones subjectes a mesures privatives de llibertat.

»d) Les víctimes d’actes terroristes, llurs cònjuges i llurs fills.

»e) Els membres d’unitats familiars que perceben la renda mínima d’inserció o la renda activa d’inserció.

»f) Les víctimes de violència de gènere.

»g) Els alumnes que en el curs acadèmic immediatament anterior han obtingut una beca o ajut a l’estudi del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

»h) Els alumnes que en el mateix curs acadèmic obtinguin una beca o ajut a l’estudi del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

»i) Els alumnes que en el curs acadèmic immediatament anterior han obtingut matrícula d’honor en el batxillerat o el premi extraordinari de batxillerat. En aquest cas, resten exempts de la taxa corresponent a la primera matrícula.

»j) Les persones menors tutelades o persones extutelades menors de 21 anys d’edat. La condició de persona tutelada o extutelada s’acredita per mitjà del certificat emès per la Direcció General d’Atenció a la Infància i la Adolescència o l’òrgan equivalent d’altres comunitats autònomes.

»En els casos de les lletres g i h, els alumnes que sol·liciten la beca han d’ingressar l’import de la taxa que els correspon quan es matriculin i, un cop han obtingut la beca o l’ajut, ho han d’acreditar davant de la direcció del centre, que els retornarà el 100% de l’import de la taxa ingressada.»

 

Article 105. Modificació de la taxa per la inscripció a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà i a la prova d’accés als cicles formatius de grau superior de formació professional específica i dels ensenyaments d’arts plàstiques i de disseny, per la inscripció a la prova d’accés de caràcter general als ensenyaments de règim especial de tècnic o tècnica d’esport i tècnic o tècnica superior d’esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3 i per la inscripció a la prova per a alumnes que no tenen el requisit acadèmic per a accedir als ensenyaments artístics superiors

Es modifica l’article 9.4-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 9.4-3. Exempcions i bonificacions

»1. Són aplicables als membres de famílies nombroses i monoparentals les exempcions i les bonificacions establertes per la legislació vigent relativa a la protecció d’aquestes famílies.

»2. Són exempts de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, els membres d’unitats familiars que percebin la renda mínima d’inserció.

»3. Són exemptes de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, les persones subjectes a mesures privatives de llibertat.

»4. Són exemptes de pagar la taxa exigida, amb la justificació documental prèvia de llur situació, les persones menors tutelades o persones extutelades menors de 21 anys d’edat. La condició de persona tutelada o extutelada s’acredita per mitjà del certificat emès per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència o l’òrgan equivalent d’altres comunitats autònomes.»

 

Article 106. Supressió de la taxa per la inscripció a les proves per a l’acreditació d’unitats de competència

Es deroga el capítol VI del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la inscripció a les proves per a l’acreditació d’unitats de competència.

 

Article 107. Modificació dels supòsits d’exempció del pagament de taxes en l’àmbit de l’educació

S’afegeix un apartat segon a l’article 9.10-1 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«2. Amb la justificació documental prèvia de llur situació, gaudeixen d’exempció en el pagament de les taxes contingudes en el títol IX d’aquesta llei els infants o adolescents en acolliment familiar.»

 

Secció sisena. Modificació del títol X de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 108. Modificació de la taxa pels serveis prestats per la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques

Es deroga l’article 10.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que regula el règim de bonificacions de la taxa pels serveis prestats per la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques.

 

Secció setena. Modificació del títol XII de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 109. Modificació de la taxa pels permisos de caça major i menor a les zones de caça controlada

Es modifiquen els punts 1.1 i 1.2 de l’apartat 1 de l’article 12.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resten redactats de la manera següent:

«1.1. En el cas de caçador o caçadora local, que és la persona que té el veïnatge administratiu en algun dels termes municipals als quals pertany la zona de caça controlada corresponent, el propietari o propietària d’un mínim de cinc hectàrees de terreny rústic dins la dita zona de caça controlada, i el que sigui soci de la societat de caçadors amb un mínim de cinc anys de soci:

»Ocells aquàtics: 25 euros per temporada.

»Porc senglar i caça menor: 5 euros per temporada.

»Cabra salvatge

»Femella de cabra salvatge: 31,50 euros.

»Cabra salvatge menor d’un any: 15,75 euros.

»Mascle d’1 a 5 anys de cabra salvatge: 63,00 euros.

»Mascle de més de 5 anys, i fins a 8, de cabra salvatge: 210 euros.

»Mascle de més de 8 anys de cabra salvatge:

»Quota fixa: 210 euros.

»Quota variable, d’acord amb la taula següent:

 

Punts	Euros
204 o menys	0,00
Bronze 205	356,56
206	383,00
207	409,52
208	436,00
209	462,48
210	489,05
211	515,55
212	541,65
213	568,51
214	594,99
Plata 215	639,18
216	692,73
217	745,69
218	798,71
219	847,49
220	904,66
221	957,68
222	1.010,69
223	1.064,28
224	1.117,24
Or 225	1.205,61
226	1.276,28
227	1.346,90
228	1.418,13
229	1.488,82
230	1.559,44
231	1.630,15
232	1.700,77
233	1.772,04
234	1.842,71
235	1.913,33
236	2.001,68
237	2.091,20
238	2.178,90
239	2.267,22
240	2.355,57
241	2.444,44
242	2.532,77
243	2.621,12
244	2.709,38
245	2.798,31
246	2.886,64
247	2.974,99
248	3.063,31
249	3.152,18
250	3.240,51
251	3.328,84
252	3.417,16
253	3.506,10
254	3.594,40
255	3.682,73
256	3.771,08
257	3.859,97
258	3.948,32
259	4.036,62
260	4.124,95
261 en endavant	4.124,95	més 177,30 euros per punt

 

 

»Mascle de daina: 36,75 euros.

»Femella de daina: 5,25 euros.

»Mascle de mufló: 36,75 euros.

»Femella de mufló: 5,25 euros.

»Mascle d’isard: 52,50 euros.

»Femella d’isard: 42 euros.

»Mascle de cabirol: 21 euros.

»Femella de cabirol: 5,25 euros.

»Mascle de cérvol: 52,50 euros.

»Femella de cérvol: 15,75 euros.

»1.2. En el cas de caçador no local:

»Ocells aquàtics: 50 euros per temporada.

»Porc senglar i caça menor: 10 euros per temporada.

»Cabra salvatge

»Femella de cabra salvatge: 63 euros.

»Cabra salvatge menor d’un any: 31,50 euros.

»Mascle d’1 a 5 anys de cabra salvatge: 126 euros.

»Mascle de més de 5 anys, i fins a 8, de cabra salvatge: 420 euros.

»Mascle de més de 8 anys de cabra salvatge:

»Quota fixa: 420 euros.

»Quota variable, d’acord amb la taula següent:

 

Punts	Euros
204 o menys	0,00
Bronze 205	713,12
206	766,00
207	819,04
208	872,00
209	924,97
210	978,10
211	1.031,10
212	1.083,31
213	1.137,02
214	1.189,99
Plata 215	1.278,35
216	1.385,45
217	1.491,38
218	1.597,43
219	1.694,97
220	1.809,32
221	1.915,37
222	2.021,38
223	2.128,56
224	2.234,48
Or 225	2.411,22
226	2.552,55
227	2.693,80
228	2.836,26
229	2.977,63
230	3.118,88
231	3.260,29
232	3.401,54
233	3.544,09
234	3.685,42
235	3.826,66
236	4.003,36
237	4.182,40
238	4.357,79
239	4.534,45
240	4.711,14
241	4.888,88
242	5.065,54
243	5.242,23
244	5.418,76
245	5.596,63
246	5.773,28
247	5.949,97
248	6.126,62
249	6.304,37
250	6.481,02
251	6.657,67
252	6.834,32
253	7.012,19
254	7.188,80
255	7.365,46
256	7.542,15
257	7.719,94
258	7.896,63
259	8.073,24
260	8.249,89
261 en endavant	8.249,89	més 354,60 euros per punt

 

 

»Mascle de daina: 73,50 euros.

»Femella de daina: 10,50 euros.

»Mascle de mufló: 73,50 euros.

»Femella de mufló: 10,50 euros.

»Mascle d’isard: 105 euros.

»Femella d’isard: 84 euros.

»Mascle de cabirol: 42 euros.

»Femella de cabirol: 10,5 euros.

»Mascle de cérvol: 105 euros.

»Femella de cérvol: 31,50 euros.»

 

Article 110. Modificació de la taxa pels permisos de caça major i menor dins les reserves nacionals de caça i reserves de caça

1. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 12.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resten redactats de la manera següent:

«1. La quota fixa o d’entrada s’exigeix d’acord amb les tarifes següents:

»1.1. Porc senglar i caça menor:

»Porc senglar per a caçadors locals: 5 euros per temporada.

»Porc senglar per a caçadors no locals que són socis d’associacions de caçadors locals amb 5 anys o més d’antiguitat: 15 euros per temporada.

»Porc senglar i caça menor per a caçadors locals: 15 euros per temporada.

»Permisos de caça en la modalitat de batuda de porc senglar per a caçadors no locals ni socis d’associacions locals amb menys de 5 anys d’antiguitat:

»Anual: 52 euros per temporada.

»1 dia: 5 euros.

»Tenen la condició de caçador o caçadora local, als efectes de l’aplicació d’aquesta taxa, les persones que tenen el veïnatge administratiu en algun dels termes municipals al qual pertany la reserva corresponent, les persones propietàries d’un mínim de cinc hectàrees de terreny rústic dins de la dita reserva i les persones que determini la junta consultiva de la reserva.

»1.2. Ocells aquàtics:

»Ocells aquàtics: 218,95 euros.

»1.3. Cabirol:

»Caça selectiva:

»De femelles: 26,76 euros.

»De mascles: 87,72 euros.

»Caça de trofeu:

»De mascles: 163,80 euros.

»1.4. Isard:

»Caça selectiva: 115 euros.

»Caça de trofeu: 336 euros.

»1.5. Cabra salvatge:

»Caça selectiva:

»De femelles i cries: 54,60 euros.

»De mascles: 491,95 euros.

»Caça de trofeu: 656,29 euros.

»1.6. Cérvol:

»Caça selectiva:

»De femelles i mascles de primer any: 53,24 euros.

»De mascles: 109,53 euros.

»Caça de trofeu: 421 euros.

»1.7. Daina:

»Caça selectiva:

»De femelles: 47,17 euros.

»De mascles: 94,35 euros.

»Caça de trofeu: 266,45 euros.

»1.8. Mufló:

»Caça selectiva:

»De femelles: 44,05 euros.

»De mascles: 94,35 euros.

»Caça de trofeu: 266,45 euros.

»2. La quota variable o complementària s’exigeix d’acord amb les tarifes següents:

»2.1. Cabirol:

»Caça selectiva de femelles:

»Per peça ferida o cobrada: 44,72 euros.

»Caça selectiva de mascles:

»Per peça ferida o cobrada: 92,14 euros.

»Si la peça supera els 95 punts s’ha de valorar com a trofeu.

»Caça de trofeu:

»Per peça ferida i no cobrada: 229,89 euros.

»Per peça cobrada:

 

Punts	Euros
Fins a 95	133,95
de 95 fins a 100	229,89
101	257,40
102	285,01
103	312,52
104	340,13
105	367,64
106	395,20
107	422,76
108	461,03
109	497,64
110	534,51
111	571,32
112	617,19
113	663,16
114	709,12
115	755,04
116	800,96
117	856,08
118	911,09
119	966,21
120	1.021,44
121	1.076,45
122	1.131,62
123	1.186,64
124	1.241,92
125	1.297,09
126	1.351,90
127	1.463,80
128	1.574,09
129	1.684,28
130	1.794,47
131	1.904,71
132	2.015,05
133	2.125,08
134	2.235,32
135	2.347,12
Més de 135	2.347,12	més 138,01 per punt addicional

 

 

»2.2. Isard:

»Caça selectiva:

»Per peça ferida o cobrada: 138,01 euros.

»Si la peça supera els 75 punts, s’ha de valorar com a trofeu.

»Caça de trofeu:

»Per peça ferida i no cobrada: 183,98 euros.

»Per peça cobrada:

 

Punts	Euros
fins a 75	183,98
76	202,33
77	220,74
78	239,15
79	257,40
80	275,81
81	294,27
82	312,52
83	331,03
84	349,18
85	367,64
86	422,76
87	479,44
88	534,51
89	589,63
90	644,75
91	699,82
92	755,04
93	810,11
94	865,12
95	920,35
96	993,88
97	1.067,25
98	1.140,72
99	1.214,15
100	1.287,73
101	1.381,28
102	1.473,06
103	1.564,78
104	1.656,62
105	1.748,50
Més de 105	1.748,50	més 110,50 per punt addicional

 

 

»2.3. Cabra salvatge:

»Caça selectiva de femelles i cries:

»Per peça cobrada: 46,12 euros.

»Per peça ferida i no cobrada: 46,12 euros.

»Caça selectiva de mascles (més de 5 anys i fins a 204 punts):

»Per peça ferida i no cobrada: 413,40 euros.

»Per peça cobrada: variable

 

Punts	Euros
Fins a 165	461,03
166	470,34
167	479,44
168	488,70
169	497,64
170	507,00
171	516,31
172	525,20
173	534,51
174	543,71
175	552,97
176	571,32
177	589,63
178	608,09
179	626,39
180	644,75
181	663,16
182	681,56
183	699,82
184	718,22
185	736,68
186	755,04
187	773,34
188	791,70
189	810,11
190	828,52
191	846,82
192	865,12
193	883,69
194	901,89
195	920,35
196	966,21
197	1.012,13
198	1.058,04
199	1.103,96
200	1.149,99
201	1.195,95
202	1.241,92
203	1.287,73
204	1.333,75

 

 

»Si la peça supera els 204 punts, s’ha de valorar com a trofeu.

»Caça de trofeu:

»Per peça ferida i no cobrada: 551,30 euros.

»Per peça cobrada:

 

Punts	Euros
Bronze 205	1.473,06
206	1.541,80
207	1.610,75
208	1.679,61
209	1.748,50
210	1.817,56
211	1.886,46
212	1.954,32
213	2.024,15
214	2.093,00
Plata 215	2.207,87
216	2.347,12
217	2.484,82
218	2.622,67
219	2.760,42
220	2.898,12
221	3.036,02
222	3.173,82
223	3.313,13
224	3.450,88
Or 225	3.680,61
226	3.864,33
227	4.047,94
228	4.233,16
229	4.416,93
230	4.600,54
231	4.784,42
232	4.968,03
233	5.153,36
234	5.337,07
235	5.520,68
236	5.750,37
237	5.983,12
238	6.211,14
239	6.440,82
240	6.670,51
241	6.901,60
242	7.131,23
243	7.360,91
244	7.590,39
245	7.821,63
246	8.051,26
247	8.281,00
248	8.510,63
249	8.741,72
250	8.971,35
251	9.200,98
252	9.430,67
253	9.661,86
254	9.891,49
255	10.121,12
256	10.350,81
257	10.581,95
258	10.811,63
259	11.041,21
260	11.270,90
Més de 260	11.270,90	més 461,03 per punt addicional

 

 

»2.4. Cérvol:

»Caça selectiva de femelles:

»Per peça cobrada: 55,38 euros.

»Per peça ferida i no cobrada: 18,72 euros.

»Caça selectiva de mascles:

»Per peça cobrada: 229,89 euros.

»Per peça ferida i no cobrada: 92,14 euros.

»Si la peça supera els 140 punts, s’ha de valorar com a trofeu.

»Caça de trofeu:

»Per peça ferida i no cobrada: 183,98 euros.

»Per peça cobrada:

 

Punts	Euros
Fins a 140	461,03
141	479,44
142	497,64
143	516,31
144	534,51
145	552,97
146	571,32
147	589,63
148	608,09
149	626,39
150	644,75
151	663,16
152	681,56
153	699,82
154	718,22
155	736,68
156	755,04
157	773,34
158	791,70
159	810,11
160	828,52
161	865,12
162	901,89
163	1.030,38
164	1.067,25
165	1.103,96
166	1.140,72
167	1.177,54
168	1.214,15
169	1.250,96
170	1.287,73
171	1.324,39
172	1.454,60
173	1.491,31
174	1.528,12
175	1.564,78
176	1.601,60
177	1.638,31
178	1.675,13
179	1.711,79
180	1.748,50
181	1.913,91
182	1.987,44
183	2.060,92
184	2.134,39
185	2.207,87
186	2.301,16
187	2.392,94
188	2.484,82
189	2.576,86
190	2.668,64
191	2.815,64
192	2.962,44
193	3.109,50
194	3.258,01
195	3.405,01
196	3.588,68
197	3.772,39
198	3.956,16
199	4.141,33
200	4.325,05
201	4.600,54
202	4.876,20
203	5.153,36
204	5.428,85
205	5.704,50
206	6.073,29
207	6.440,82
208	6.808,26
209	7.177,09
210	7.544,42
Més de 210	7.544,42	més 461,03 per punt addicional

 

 

»2.5. Daina:

»Caça selectiva:

»De femelles: 66,09 euros.

»De mascles: 132,08 euros.

»Caça de trofeu:

»Per peça ferida i no cobrada: 79,25 euros.

»Per peça cobrada: 171,70 euros.

»2.6. Mufló:

»Caça selectiva:

»De femelles: 66,09 euros.

»De mascles: 132,08 euros.

»Caça de trofeu:

»Per peça ferida i no cobrada: 79,25 euros.

»Per peça cobrada: 171,70 euros.

»2.7. L’establiment i la modificació de les fórmules per al càlcul de la puntuació corresponent a cada peça cobrada, per tal de determinar la quantia de la quota variable o complementària de la taxa, es fan mitjançant ordre o ordres del conseller o consellera del departament competent en matèria de caça, amb l’informe favorable de la Intervenció Delegada i del departament competent en matèria d’economia i hisenda. En l’expedient d’elaboració de l’ordre o les ordres ha de constar una memòria econòmica en la qual s’ha de justificar que la fórmula compleix el principi d’equivalència de l’article 1.2-8. Les fórmules que s’estableixin s’han d’equiparar, de la manera que sigui possible, a les fórmules internacionals fixades pel Consell Internacional de la Caça, però la puntuació que en resulti és independent de les puntuacions oficials d’homologació i en limita els efectes a la liquidació de la quota de la taxa, sens perjudici que altres normes, actes o contractes es puguin remetre també a les fórmules de l’ordre o ordres esmentades.»

2. Es modifica l’epígraf de l’article 12.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 12.3-5. Exempcions i bonificacions»

3. S’afegeixen tres apartats, el 5, el 6 i el 7, a l’article 12.3-5 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«5. Els propietaris de terrenys inclosos en reserves nacionals de caça tenen una bonificació del 50% de la quota fixa o d’entrada, excepte en la quota de caça menor i porc senglar, dels permisos que els corresponguin i subhastin.

»6. Els caçadors que participin en les caceres autoritzades excepcionalment per a capturar cérvols, daines i muflons dins de les reserves nacionals de caça per tal de controlar els danys que aquestes espècies hagin causat o puguin causar resten exempts de pagar les quotes d’entrada i complementàries dels exemplars abatuts d’aquestes espècies.

»7. Els caçadors que participin en les caceres autoritzades amb batudes per a capturar cabirols, cérvols, daines i muflons dins de les reserves nacionals de caça per tal de controlar els danys que aquestes espècies hagin causat o puguin causar resten exempts de pagar les quotes d’entrada i complementàries dels exemplars abatuts d’aquestes espècies.»

 

Article 111. Supressió de la taxa per l’homologació de trofeus de caça

Es deroga el capítol VIII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per l’homologació de trofeus de caça.

 

Article 112. Modificació de la taxa pels serveis d’autorització ambiental d’activitats

1. Es modifica la lletra e de l’article 12.13-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

«e) Els relatius als procediments de revisió de l’autorització ambiental d’activitats de l’annex I.1 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental d’activitats, sia revisió anticipada d’ofici per l’òrgan ambiental, sia a instància de part, i els relatius als procediments de revisió periòdica de l’autorització ambiental d’activitats de l’annex I.2. de la dita Llei 20/2009.»

2. Es modifica la lletra a de l’article 12.13-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactada de la manera següent:

«a) En els supòsits a què fan referència les lletres a, b, b bis, c, d i e de l’article 12.13-1, en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent o s’aporta la informació necessària per a la revisió d’ofici, la qual no es pot tramitar si no s’ha efectuat l’ingrés de la taxa.»

 

Article 113. Modificació de la taxa pels serveis d’habilitació d’entitats col·laboradores en matèria de medi ambient

Es modifica el capítol XIV del títol XII de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol XIV. Taxa pels serveis d’habilitació d’entitats col·laboradores en matèria de medi ambient

»Article 12.14-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius següents:

»a) Els relatius al procediment d’habilitació i a la realització d’auditories de seguiment de l’habilitació de les entitats col·laboradores.

»b) Els relatius al procediment de modificació de l’habilitació de les entitats col·laboradores.

»c) Els relatius a l’avaluació de les reclamacions fonamentades que es formulen contra les actuacions de les entitats col·laboradores.

»d) Els relatius a la supervisió de les entitats col·laboradores i de les actuacions fetes per aquestes.

»e) Els relatius al procediment d’aixecament d’una suspensió de l’habilitació.

»Article 12.14-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que demanen o són objecte de la prestació dels serveis especificats en l’article 12.14-1.

»Article 12.14-3. Pagament de la taxa

»1. La quota en concepte d’estudi documental pel fet imposable a, b i e de l’article 12.14-1 s’ha de liquidar en el moment de presentar la sol·licitud corresponent.

»2. La resta de quotes es liquiden un cop fetes les auditories o estudis documentals corresponents.

»Article 12.14-4. Quota

»Per la prestació dels serveis corresponents als fets imposables de l’article 12.14-1, es fixen les quotes següents:

»1. Fet imposable de l’article 12.14-1.a, relatiu al procediment d’habilitació i realització d’auditories de seguiment de l’habilitació de les entitats col·laboradores de l’Administració.

»1.1. Quota en concepte d’estudi documental:

»a) Per les entitats que s’habiliten d’acord amb l’article 5.1.b del Decret 60/2015: 589,70 euros. En el cas de laboratoris d’anàlisis, aquest import es liquida per a cada grup de fins a 10 paràmetres a habilitar.

»b) Per les entitats que s’habiliten d’acord amb l’article 5.2.b del Decret 60/2015, inclosa l’avaluació dels criteris d’independència i imparcialitat, si escau: 294,85 euros.

»1.2. Quota en concepte d’auditoria:

»a) Per jornada presencial d’auditoria i auditor a les instal·lacions de l’entitat: 1.320,25 euros.

»b) Per jornada presencial d’auditoria de camp i auditor: 1.005,95 euros.

»2. Fet imposable de l’article 12.14-1.b, relatiu al procediment de modificació de l’habilitació de les entitats col·laboradores.

»2.1. Quota en concepte d’estudi documental, si escau: 294,85 euros. En el cas de laboratoris d’anàlisis, aquest import es liquidarà per a cada grup de fins a 10 paràmetres a habilitar.

»2.2. Quota en concepte d’auditoria: la mateixa quota en concepte d’auditoria que pel fet imposable de l’article 12.14-1.a.

»3. Fet imposable de l’article 12.14-1.c, relatiu a l’avaluació de les reclamacions fonamentades que es formulen contra les actuacions de les entitats col·laboradores.

»3.1. Quota en concepte d’investigació documental de la reclamació: 655,20 euros.

»3.2. Addicionalment, si cal fer auditories de supervisió, quota en concepte de les auditories de supervisió derivades de cada reclamació:

»– 1.005,95 euros si l’auditoria de supervisió és amb resultat amb desviacions.

»– 1.320,25 euros si l’auditoria de supervisió és amb resultat desfavorable.

»4. Fet imposable de l’article 12.14.1.d, relatiu a les auditories de supervisió de les entitats col·laboradores i de les actuacions fetes per aquestes entitats.

»4.1. Quota en concepte d’auditoria de supervisió a les instal·lacions de l’entitat, per jornada presencial d’auditoria i auditor: 1.320,25 euros.

»4.2. Quota en concepte d’auditoria de supervisió de l’actuació, independentment de si es fa documentalment o a l’establiment objecte d’actuació de l’entitat col·laboradora:

»– 655,20 euros si l’auditoria de supervisió és amb resultat favorable.

»– 1.005,95 euros si l’auditoria de supervisió és amb resultat amb desviacions.

»– 1.320,25 euros si l’auditoria de supervisió és amb resultat desfavorable.

»5. Fet imposable de l’article 12.14.1.e, relatiu al procediment d’aixecament de la suspensió d’una habilitació.

»5.1. Quota en concepte d’estudi documental: la mateixa quota que pel fet imposable de l’article 12.14-1.a.

»5.2. Quota en concepte d’auditoria: la mateixa quota en concepte d’auditoria que pel fet imposable de l’article 12.14-1.a.

»6. En el cas que les auditories d’habilitació i les auditories de supervisió comportin despeses de desplaçament fora de Catalunya o pernoctació, aquestes despeses van a càrrec de l’entitat peticionària.»

 

Article 114. Creació de la taxa pel servei de tramitació de l’autorització d’emissions regulada per l’article 13.2 de la Llei de l’Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera

S’afegeix un capítol, el XXV, al títol XII de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol XXV. Taxa pel servei de tramitació de l’autorització d’emissions regulada per l’article 13.2 de la Llei de l’Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera

»Article 12.25-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa el servei de tramitació de les sol·licituds d’autorització d’emissions, de revisions d’autorització d’emissions i les sol·licituds de canvis en l’autorització d’emissions.

»Article 12.25-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’autorització d’emissions, la revisió de l’autorització d’emissions o el canvi de l’autorització d’emissions.

»Article 12.25-3. Acreditament

»La taxa s’acredita amb la prestació del servei i és exigible a la bestreta des del moment que es formula la sol·licitud, que no es pot tramitar si no s’ha fet efectiu l’ingrés de la taxa.

»Article 12.25-4. Quota

»La quota per cada autorització, revisió i canvi d’autorització d’emissions és de 629,13 euros.

»Article 12.25-5. Exempció

»La Generalitat i la resta d’administracions públiques de Catalunya resten exemptes de la taxa pel servei de tramitació de l’autorització d’emissions.»

 

Article 115. Creació de la taxa pel servei de tramitació de la notificació d’emissions regulada per l’article 13.3 de la Llei de l’Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera

S’afegeix un capítol, el XXVI, al títol XII de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Capítol XXVI. Taxa pel servei de tramitació de la notificació d’emissions regulada per l’article 13.3 de la Llei de l’Estat 34/2007, del 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera

»Article 12.26-1. Fet imposable

Constitueix el fet imposable de la taxa el servei de tramitació de la notificació d’emissions i dels canvis de la notificació d’emissions.

»Article 12.26-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que fan la notificació d’emissions.

»Article 12.26-3. Acreditament

»La taxa s’acredita amb la prestació del servei i és exigible a la bestreta des del moment que es fa la notificació, que no es pot presentar si no s’ha fet efectiu l’ingrés de la taxa.

»Article 12.26-4. Quota

»La quota per cada tramitació de la notificació d’emissions i els seus canvis és de 135,96 euros.

»Article 12.26-5. Exempció

»La Generalitat i la resta d’administracions públiques de Catalunya, sobretot pel que fa a instal·lacions de servei públic, resten exemptes de la taxa pel servei de tramitació de la notificació d’emissions.»

 

Secció vuitena. Modificació del títol XIV de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 116. Modificació de la taxa per la prestació de serveis en matèria de metrologia, autoritzacions d’instal·lacions, inscripcions registrals, control d’aparells i vehicles, ordenació minera i certificacions tècniques i informes

Es modifica l’article 14.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 14.1-5 Exempcions

»1. Està exempta del pagament de la taxa l’expedició de duplicats de la targeta ITV, en cas de robatori, sempre que aquest es justifiqui mitjançant la denúncia corresponent.

»2. Estan exemptes del pagament de la taxa corresponent les sol·licituds de verificacions per motius de reclamació dels comptadors d’aigua de capacitat igual o inferior a 20 m3/h, dels comptadors de gas de capacitat igual o inferior a 20 m3/h i dels comptadors elèctrics monofàsics, establertes pels apartats 1.8.1, 1.8.3 i 1.8.5 de l’article 14.1-4, respectivament, per a les persones que acreditin que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica o equivalent, d’acord amb el que estableix la normativa vigent i que han estat reconegudes pels serveis socials de l’administració local competent, amb la vigència que aquests determinin.»

 

Article 117. Modificació de la taxa per la revisió, el control i la inspecció de certificats d’eficiència energètica d’edificis

S’afegeix un article, el 14.12-4 bis, a la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Article 14.12-4 bis. Exempcions i bonificacions

»1. Resten exempts de la taxa les certificacions d’edificis o habitatges existents o certificacions per rehabilitacions d’aquests edificis que obtinguin una qualificació energètica A.

»2. S’estableix una bonificació del 50% sobre les quotes establertes per l’apartat 2 de l’article 14.12-4 en el cas que la certificació d’un edifici o habitatge existent obtingui una qualificació energètica B i també en el cas que es rehabiliti un habitatge o edifici existent i aquest obtingui la qualificació energètica B.»

 

Secció novena. Modificació del títol XV de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 118. Modificació de la taxa per la prestació de serveis en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives

S’afegeixen cinc apartats, el 7, el 8, el 9, el 10 i l’11, a l’article 15.2-4 de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«7. Tramitació de l’ampliació excepcional de l’horari de tancament: 75 euros.

»8. Tramitació de l’ampliació de l’horari específic per als establiments de restaurant, bar i restaurant bar: 75 euros.

»9. Tramitació per a l’exempció o reducció de vigilants de seguretat privada: 110 euros.

»10. Tramitació habilitació d’acadèmies per a la formació de personal de control d’accés: 225 euros.

»11. Tramitació de la validació de les condicions per a exercir el dret d’admissió: 50 euros.»

 

Secció desena. Modificació del títol XVI de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 119. Modificació de la taxa pel servei de guarda de vehicles del Patronat de la Muntanya de Montserrat

Es modifica l’article 16.1-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 16.1-5. Exempcions i bonificacions

»1. Queda exempta la primera mitja hora d’ús de l’aparcament per a qualsevol tipus de vehicles, excepte autocars.

»2. Queden exempts de pagament els vehicles estacionats en els aparcaments privats dins del recinte del monestir de Montserrat.

»3. S’estableixen les següents bonificacions en la quota determinada per l’article 16.1-4:

»a) Gaudeixen d’una bonificació de 2,5 euros per vehicle les persones que participen en activitats o esdeveniments autoritzats pel Patronat, promoguts per persones físiques o jurídiques legalment constituïdes, que transcorren dins la zona urbana de la muntanya de Montserrat i que tenen un abast o un contingut cultural, esportiu, religiós o social.

»b) Les persones que s’allotgen al recinte urbà, als refugis de la muntanya, i també les que fan ús dels serveis de funicular, de restauració i d’hoteleria al recinte urbà de la muntanya de Montserrat, gaudeixen d’una bonificació única de 2,5 euros per vehicle. Aquesta bonificació no és acumulable a la que estableix la lletra a.

»c) Els autocars que fan ús dels serveis de visites culturals, restauració i hoteleria dins del recinte del monestir de Montserrat gaudeixen d’una bonificació màxima de 22,5 euros per vehicle i servei. Aquesta bonificació no és acumulable a altres.

»d) Gaudeixen d’una bonificació de 60 minuts per vehicle (cotxe o moto) les persones que s’acreditin com a «Amics de Montserrat». Aquesta bonificació no és acumulable a altres.»

 

Secció onzena. Modificació del títol XVII de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 120. Modificació de la taxa per la llicència de pesca recreativa i matrícula d’embarcacions i aparells flotants per a la pesca

1. Es modifica l’article 17.3-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 17.3-3. Exempcions

»Estan exempts de pagar la taxa exigida pel concepte d’expedició de la llicència per a exercir la pesca recreativa els subjectes passius que acreditin documentalment alguna de les situacions següents:

»a) Tenir una discapacitat igual o superior al 33% reconeguda per resolució o certificat expedit per l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials (Imserso) o l’òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent. A Catalunya, l’òrgan competent és la Secretaria d’Inclusió Social i Promoció de l’Autonomia Personal.

»b) Tenir la condició de pensionista per incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa reconeguda per resolució de l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

»c) Ésser beneficiari d’una pensió de jubilació o retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat, reconeguda per resolució del Ministeri d’Economia i Hisenda o del Ministeri de Defensa.

»d) Les persones menors de 18 anys.

»e) Les persones majors de 65 anys.»

2. Es modifica l’apartat 1.1 de l’article 17.3-5 del capítol III del títol XVII, que resta redactat de la manera següent:

«1.1 Pesca recreativa

»a) Pesca recreativa general (amb mort o sense mort indistintament):

»Durada 1 dia: 3 euros.

»Durada 2 dies: 5 euros.

»Durada 15 dies: 11 euros.

»Durada 1 any: 26 euros.

»Durada 2 anys: 42 euros.

»Durada 3 anys: 60 euros.

»Durada 4 anys: 71 euros.

»b) Pesca recreativa exclusivament sense mort:

»Durada 1 any: 19 euros.

»Durada 2 anys: 35 euros.

»Durada 3 anys: 51 euros

»Durada 4 anys: 66 euros.»

 

Secció dotzena. Modificació del títol XX de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 121. Modificació de les taxes de l’Agència de Residus de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 20.1-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«2. La tramitació d’expedients d’inscripció i l’anotació de modificacions en el Registre general de persones productores de residus de Catalunya.»

2. Es deroga l’apartat 4 de l’article 20.1-1 de la Llei de taxes i preus públics.
3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 20.1-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«2. En el supòsit 2 de l’article 20.1-1, la persona física o jurídica productora de residus perillosos i la persona física o jurídica productora de residus no perillosos que superin les 1.000 t/any.»

4. Es deroga l’apartat 4 de l’article 20.1-2 de la Llei de taxes i preus públics.
5. Es modifica l’apartat 2.b de l’article 20.1-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«b) En els supòsits de realització del fet imposable dels apartats 2 i 3 de l’article 20.1-1, es pot exigir a la bestreta en el moment de la presentació de la sol·licitud.»

6. Es modifica l’article 20.1-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«La quota per cada fet imposable establert per l’article 20.1-1 és:

»1. Fet imposable 1: 220,20 euros.

»2. Fet imposable 2: 37,70 euros.

»3. Fet imposable 3:

»3.1. Per fitxa d’acceptació de residus: 55,85 euros.

»3.2. Per full de seguiment: 3,55 euros.

»3.3. Per full de seguiment itinerant: 3,55 euros.

»3.4. Per full d’importació d’expedició de transports transfronterers de residus: 100,85 euros.

»3.5. Per justificant de recepció de residus: 1,20 euros per full unitari.

»4. Quan els fets imposables a què fa referència l’apartat 3 de l’article 20.1-1 es tramiten per mitjans electrònics, s’aplica una bonificació del 60% de la quota que correspongui segons els apartats anteriors.»

 

Secció tretzena. Modificació del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 122. Modificació de la taxa per autoritzacions, anotacions o registres administratius, així com per les activitats de control sanitari, en matèria de protecció de la salut, fet sobre indústries, establiments, serveis, laboratoris, productes i altres activitats relacionades

Es modifica el capítol I del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol I. Taxa per autoritzacions, anotacions o registres administratius, així com per les activitats de control sanitari, en matèria de protecció de la salut, fet sobre indústries, establiments, serveis, laboratoris, productes i altres activitats relacionades

»Article 21.1-1. Fet imposable

»1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que duu a terme el Departament de Salut o l’ens competent dels serveis següents:

»a) Control sanitari oficial en matèria de protecció de la salut.

»b) Estudis, informes i elaboració de propostes de resolució d’autorització.

»c) Estudis i informes tècnics per a la inscripció en registres oficials.

»d) Estudis i informes tècnics.

»e) Comprovació de dades i emissió de certificats.

»f) Tramitació administrativa.

»2. Els serveis consignats en l’apartat 1 es presten per a acomplir els actes o activitats següents:

»a) L’autorització sanitària per al funcionament d’indústries, establiments, laboratoris, serveis o instal·lacions, i les seves modificacions posteriors per reforma, ampliació, trasllat o canvi de titular, entre altres.

»b) Les anotacions o qualsevol acte d’inscripció en els registres oficials que disposin els organismes competents relatius a la salut ambiental, la seguretat alimentària, inclosos els serveis exigits en el comerç internacional d’aliments, i, en general, a l’àmbit de la protecció de la salut.

»c) L’expedició dels certificats sanitaris derivats de les activitats de control sanitari i dels registres, les anotacions i les autoritzacions esmentats anteriorment, inclosos els certificats de salut pública exigits en el comerç internacional d’aliments.

»d) Les actuacions periòdiques de control sanitari sobre les indústries, els establiments, els serveis, les instal·lacions i els productes.

»e) Els controls extraordinaris sobre establiments, serveis, instal·lacions i productes motivats per la investigació d’alertes sanitàries, brots i denúncies, i també per la verificació oficial del compliment de requeriments, mesures cautelars, mesures correctores, i resposta a resultats no conformes en plans de mostreig, inclosa la verificació de reexpedicions o retorns de mercaderies del mercat internacional.

»Article 21.1-2. Subjecte passiu

»1. Són subjectes passius de la taxa les persones naturals o jurídiques, públiques o privades, en interès de les quals es presten els serveis.

»2. En el cas de les actuacions de control descrites en la lletra e de l’apartat 2 de l’article 21.1-1, es considera subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica que amb la seva actuació ha causat els fets que motiven els controls extraordinaris.

»Article 21.1-3. Exempcions

»1. Estan exempts del pagament de la taxa, en qualsevol dels supòsits determinats per l’article 21.1-1, els centres que fan activitats de caràcter social, sostinguts totalment amb fons públics.

»2. Per a gaudir d’aquesta exempció, els establiments que s’hi acullin han d’acreditar de manera fefaent, davant del Departament de Salut o de l’ens competent, que són centres que fan activitats de caràcter social i que estan totalment sostinguts amb fons públics, per mitjà d’un document emès per l’administració pública competent o una declaració jurada acreditativa del caràcter social de les activitats dutes a terme i que aquestes són sostingudes totalment amb fons públics.

»Article 21.1-4. Acreditament

»La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment en què la persona interessada fa la sol·licitud de la prestació del servei.

»Article 21.1-5 Quota

»1. L’import de la quota pels serveis de tramitació d’actuacions administratives obligades per la normativa vigent és el següent:

»a) Per la tramitació d’autoritzacions sanitàries d’establiments o empreses seguides d’inscripció inicial en un registre oficial o de modificacions de dades registrals, que comportin una activitat de control sanitari, in situ, en el domicili de la indústria, establiment o servei: 141,20 euros.

»b) Per la tramitació d’autoritzacions sanitàries d’establiments o empreses que comportin una activitat de control sanitari, in situ, en el domicili de la indústria, establiment o servei: 131,40 euros.

»c) Per la tramitació d’autoritzacions sanitàries d’establiments o empreses que comportin un estudi de caràcter tècnic, sense activitat de control sanitari in situ, o simultàniament amb d’altres tramitacions que el comportin: 61,70 euros.

»d) Per la tramitació de la inscripció inicial d’establiments o empreses en un registre oficial o de modificacions de dades registrals, que comportin un estudi de caràcter tècnic: 61,70 euros.

»e) Per la tramitació d’anotacions en registres oficials sense l’existència d’un acte d’autorització o estudi tècnic: 9,85 euros.

»f) Per la realització d’estudis i informes tècnics, entre els quals els relatius als productes alimentaris: 51,35 euros per informe.

»g) Per la validació de les comunicacions de posada en el mercat de productes alimentaris: 61,70 euros per producte.

»h) Per l’emissió de certificats sanitaris oficials que provenen d’arxius i registres del Departament de Salut, o de l’ens competent, que no requereixi verificació oficial in situ, per cada certificat emès de producte o empresa: 14,50 euros.

»i) Per l’emissió de certificats sanitaris oficials que requereixen verificació oficial in situ: 66,05 euros. En cas que en un mateix acte de verificació oficial in situ s’emetin diversos certificats, el primer liquida una quota de 66,05 euros, i els successius, emesos en el mateix acte oficial, una quota de 14,50 euros.

»Pel que fa als certificats emesos pels serveis veterinaris oficials adscrits, amb presència permanent en un establiment determinat, la quota és en tots els casos de 14,50 euros.

»j) Per l’emissió de duplicats de documents oficials: 14,50 euros per document.

»2. L’import de la quota pels serveis de control oficial obligats per la normativa vigent és el següent:

»a) Per actuació de control sanitari o inspecció periòdica planificada derivada dels programes de control oficial: 59,50 euros per cada actuació.

»b) Per actuació de control sanitari o inspecció periòdica planificada derivada dels programes de control oficial exigibles per a l’exportació a països tercers, addicionals als requisits comunitaris: 99,80 euros per cada actuació.

»c) Per actuació de control sanitari motivada per inclusió en llistes per a l’exportació a països tercers: 157,80 euros per cada actuació.

»d) Per actuació de control sanitari extraordinària sobre establiments, serveis, instal·lacions i productes, amb desplaçament in situ a l’indret objecte de l’actuació: 157,80 euros.

»3. Quan es facin simultàniament dues actuacions administratives o més (autoritzacions i anotacions), soles o combinades entre si, en interès del mateix sol·licitant, i el contingut de l’acte s’entengui com a unitari, es cobra la quota d’un sol acte, atenent a un mateix cost del servei, excepte en el cas de les lletres f, g, h, i i j de l’apartat 1, que es cobra per cada informe o certificat emès.

»4. Als efectes del que estableix aquest capítol, l’actuació de control sanitari no solament és l’acte d’inspecció realitzat in situ de les instal·lacions o dels processos de fabricació o manipulació, sinó que també comprèn, d’acord amb la normativa europea que regula el control oficial, la presa de mostres, la revisió documental i qualsevol altra actuació de comprovació d’aspectes relacionats amb la protecció de la salut de la població. La quota corresponent als serveis analítics taxats per raó d’activitat de laboratori, establerta pel capítol XV, no es considera inclosa en l’actuació de control sanitari, a la qual s’afegeix quan s’escaigui.

»Article 21.1-6. Afectació de la taxa

»La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven s’afecten a actuacions per a millorar el control sanitari i la protecció de la salut.»

 

Article 123. Modificació de la taxa per activitats de control i inspecció sanitària en escorxadors, sales d’especejament i establiments de manipulació de caça subjectes a control oficial

Es modifica el capítol VII del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol VII. Taxa per activitats de control i inspecció sanitària en escorxadors, sales d’especejament i establiments de manipulació de caça subjectes a control oficial

»Article 21.7-1. Fet imposable

»1. Constitueix el fet imposable de la taxa la realització dels controls sanitaris oficials concretats en la normativa vigent sobre prevenció, eliminació o reducció de riscos per a les persones provinents de les carns destinades a consum humà obtingudes en escorxadors, sales d’especejament i establiments de manipulació de caça.

»2. Als efectes del que estableix aquest capítol, es considera assimilable a l’activitat d’escorxador, l’activitat dels establiments de sacrifici de palmípedes destinats a la producció de fetges grassos.

»3. El control oficial a què es refereix l’apartat 1 es concreta en les actuacions següents:

»a) El control oficial ante mortem i post mortem dels animals sacrificats a l’escorxador i de les carns obtingudes amb destinació al consum humà; el control oficial post mortem dels animals presentats a inspecció en establiments de manipulació de caça i de les carns obtingudes amb destinació al consum humà, i el control oficial de les carns manipulades en sales d’especejament.

»b) El control de determinades substàncies i residus en els animals i llurs productes, en la forma establerta per la normativa vigent.

»4. No es consideren inclosos en el fet imposable d’aquesta taxa els supòsits establerts en el capítol I, que meritaran igualment la taxa corresponent, quan es produeixin les circumstàncies allà establertes.

»Article 21.7-2. Subjecte passiu

»1. Són subjectes passius de la taxa, a títol de contribuent, les persones físiques o jurídiques operadores o explotadores responsables de les activitats que es fan en escorxadors, sales d’especejament, establiments de manipulació de caça, que són objecte de control, d’acord amb el fet imposable regulat per l’article 21.7-1.

»2. En tot cas, tenen la condició de subjectes passius les herències jacents, les comunitats de béns i altres entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d’imposició.

»3. Són responsables subsidiàries del deute tributari les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, propietàries dels immobles o instal·lacions utilitzats com a escorxadors que no exerceixen per a si mateixes l’activitat comercial.

»4. En les activitats objecte d’aquesta taxa, els obligats a pagar-la no la poden fer repercutir sobre aquell per a qui s’efectua l’activitat objecte de control, llevat que es tracti de l’actuació regulada per la lletra b de l’apartat 3 de l’article 21.7-1 i llevat de la quantia corresponent a la investigació de residus que s’especifica en cada cas en la quota de sacrifici. La repercussió s’ha de fer per mitjà d’una factura o document substitutiu que s’expedeix a la persona interessada.

»Article 21.7-3. Lloc de realització del fet imposable i acreditació

»1. S’entén realitzat el fet imposable al territori de Catalunya si hi és situat el lloc en què es porten a terme les activitats descrites per l’article 21.7-1 com a fet imposable de la taxa.

»2. La taxa s’acredita en el moment en què es porten a terme les activitats descrites per l’article 21.7-1.

»Article 21.7-4. Quota

»1. Les quotes totals de sacrifici, pels controls als escorxadors, amb relació a cada animal sacrificat són les següents:

»Boví

»Boví pesat: 6,732995 euros per animal (0,481872 euros per investigació de residus).

»Boví jove: 2,693199 euros per animal (0,332689 euros per investigació de residus).

»Solípede equí: 4,039797 euros per animal (0,279882 euros per investigació de residus).

»Porcí

»Porcí de 25 kg o més en canal: 1,346598 euro per animal (0,139940 euros per investigació de residus).

»Porcí de menys de 25 kg en canal: 0,673300 euros per animal (0,038286 euros per investigació de residus).

»Oví, cabrum i altres remugants

»Oví, cabrum i altres remugants de 12 kg o més en canal: 0,336649 euros per animal (0,036965 euros per investigació de residus).

»Oví, cabrum i altres remugants de menys de 12 kg: 0,201990 euros per animal (0,011882 euros per investigació de residus).

»Aviram i conills

»Ocells del gènere Gallus i pintades: 0,006733 euros per animal (0,001320 euros per investigació de residus).

»Ànecs i oques: 0,013466 euros per animal (0,002641 euros per investigació de residus).

»Gall dindi: 0,033665 euros per animal (0,002641 euros per investigació de residus).

»Conill de granja: 0,006733 euros per animal (0,001320 euros per investigació de residus).

»La quota per les operacions de control de determinades substàncies i la investigació de residus en animals vius destinats al sacrifici i de les carns incloses en l’objecte d’aquesta taxa, practicades segons els mètodes d’anàlisi establerts per les reglamentacions tecnicosanitàries relatives a la matèria, dictades per l’Estat o catalogades de compliment obligat en virtut de normes de la Unió Europea, està inclosa en la totalitat de la quota de sacrifici establerta anteriorment, en la qual figura de manera indicativa i desglossada la quantia que pertany a aquest concepte.

»Les operacions de control i investigació de residus es poden portar a terme de manera aleatòria. El mostreig aleatori pot ocasionar que, durant un període, en alguns establiments no es recullin mostres. Malgrat això, si l’execució del pla establert per la normativa vigent es fa efectiva amb caràcter general, el fet imposable establert per aquestes disposicions s’entén que s’ha produït.

»2. Per als controls sanitaris fets en les sales d’especejament, s’apliquen les quotes establertes per l’article 21.1-5.

»3. Per als controls fets en les instal·lacions i els establiments de manipulació de caça:

»Caça menor de ploma: 0,006733 euros per animal.

»Caça menor de pèl: 0,013466 euros per animal.

»Ratites (estruços, emús i nyandús): 0,673300 euros per animal.

»Mamífers terrestres:

»Verros: 2,019898 euros per animal.

»Remugants: 0,673300 euros per animal.

»Article 21.7-5. Deduccions

»1. Els subjectes passius, si escau, es poden aplicar, amb relació a les quotes establertes per l’article 21.7-4, les deduccions següents:

»a) Deduccions en les quotes de sacrifici:

»El subjecte passiu es pot aplicar, en cada liquidació del període impositiu, les deduccions que corresponguin de manera additiva només per la part de la producció que reuneixi les condicions objecte de la deducció i amb un límit màxim del 56% de la quota.

»a.1) Deduccions per horari regular diürn:

»La deducció es pot aplicar quan en el període impositiu el subjecte passiu ha portat a terme l’activitat entre les 6.00 h i les 22.00 h de dilluns a divendres laborables.

»S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 25% sobre la quota esmentada.

»a.2) Deduccions per personal de suport al control oficial:

»La deducció per personal de suport al control oficial es pot aplicar quan el subjecte passiu, d’acord amb la seva activitat i la normativa vigent, disposa de personal que fa tasques de suport a la inspecció. Aquest personal va a càrrec del subjecte passiu, de conformitat amb el punt B del capítol III, de la secció III de l’annex I del Reglament 854/2004 del Parlament Europeu i del Consell, del 29 d’abril. S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 11% sobre la quota esmentada.

»a.3) Deduccions per suport instrumental al control oficial:

»La deducció per suport instrumental al control oficial es pot aplicar quan l’establiment posa a disposició dels serveis d’inspecció el material i els equipaments apropiats per dur a terme les activitats de control específiques en les mateixes instal·lacions. Aquesta dotació instrumental es concreta en equips de protecció adequats, espai de treball degudament equipat i en condicions, eines, servei informàtic i material d’oficina i comunicacions.

»S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 20% sobre la quota esmentada.

»a.4) Deduccions per implantació de sistemes d’autocontrol:

La deducció per implantació de sistemes d’autocontrol es pot aplicar quan l’establiment disposa d’un sistema d’autocontrol eficaç basat en l’anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC).

»S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 6% sobre la quota esmentada.

»a.5) Deduccions per activitat planificada i estable:

»La deducció per activitat planificada i estable es pot aplicar quan els subjectes passius que porten a terme l’activitat de sacrifici disposen en llur producció d’un sistema de planificació i programació i el porten a la pràctica de manera efectiva, la qual cosa permet als serveis d’inspecció conèixer el servei que cal prestar amb una anticipació mínima de setanta-dues hores, a fi de preveure els recursos i optimitzar-ne l’organització.

»S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 25% sobre la quota esmentada.

»b) Deduccions en les quotes de manipulació de caça:

»El subjecte passiu es pot aplicar, quan correspongui, la deducció per sistemes d’autocontrol avaluats. Aquesta deducció es pot aplicar quan l’establiment disposa d’un sistema d’autocontrol basat en l’anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC), és avaluat oficialment per l’autoritat competent i aquesta dona un resultat favorable.

»S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 20% sobre la quota esmentada.

»Article 21.7-6. Acumulació de quotes

»1. Si en un mateix establiment es fan de manera integrada i simultània les activitats de sacrifici o de manipulació de caça i les d’especejament, les quotes meritades s’acumulen i només es percep taxa per l’activitat que té un import superior.

»2. A l’efecte del que disposa aquest article, s’entén per «un mateix establiment» l’establiment integrat per diferents instal·lacions adjacents o annexes que estan dedicades a les activitats a què fa referència l’apartat 1.

»Article 21.7-7. Liquidació de la taxa i ingrés

»La liquidació i l’ingrés de la taxa en les quotes establertes pels apartats 1, 2 i 3 de l’article 21.7-4 han d’ésser efectuats pel subjecte passiu mitjançant autoliquidació. El termini impositiu és el trimestre natural i la presentació de l’autoliquidació i ingrés al Departament de Salut o ens competent s’ha d’efectuar durant els quinze dies següents a la data de finalització del trimestre corresponent.

»Article 21.7-8. Obligació de registre

»Els escorxadors i els establiments de manipulació de caça subjectes a control oficial han de portar un registre diari que doni compliment a la legislació vigent i que reculli totes les operacions que afecten la taxa. Hi han de constar els animals sacrificats amb el nombre, la data i l’horari de les operacions i el pes dels animals, d’acord amb la tipologia establerta per aquesta llei. Així mateix, hi ha de constar el registre de les repercussions, amb indicació expressa de la persona repercutida.

»Article 21.7-9. Inspecció de la taxa

»A l’efecte del que estableix aquesta llei en matèria d’inspecció, s’estableix la col·laboració del Departament de Salut o ens competent en la funció inspectora de la taxa regulada per aquest capítol.

»Article 21.7-10. Prohibició de restitució

»L’import de la taxa regulada per aquest capítol no pot ésser objecte de restitució a terceres persones a causa de l’exportació de les carns, ja sigui de manera directa o indirecta.

»Article 21.7-11. Afectació de la taxa

»La taxa regulada per aquest capítol té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb aquesta llei, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost del control sanitari prestat pel Departament de Salut o ens competent.»

 

Article 124. Taxa per la realització d’anàlisis de laboratori en matèria de protecció de la salut ambiental i alimentària

Es modifica el capítol XV del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol XV. Taxa per la realització d’anàlisis de laboratori en matèria de protecció de la salut ambiental i alimentària

»Article 21.15-1. Fet imposable

»1. Constitueix el fet imposable de la taxa la realització d’anàlisis de laboratori derivades de les activitats de control sanitari en matèria de protecció de la salut.

»2. El fet imposable es produeix només en el cas que els serveis es prestin per disposició normativa expressa o quan la mateixa Administració els efectua d’ofici.

»Article 21.15-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, receptores del servei de laboratori.

»Article 21.15-3. Acreditament

»La taxa s’acredita mitjançant la realització de les anàlisis, però en pot ésser exigit el pagament a la bestreta si és la persona interessada qui fa la sol·licitud de la prestació del servei.

»Article 21.15-4. Quota

»La quota de la taxa és la següent:

»1. Anàlisis per mètodes basats en creixements en medi de cultiu.

»1.1. Identificació per investigació de microorganismes: 26,10 euros.

»1.2. Recompte de microorganismes: 36,55 euros.

»1.3. Identificació/recompte de Legionella pneumophila per investigació/recompte de Legionella spp: 83,30 euros.

»1.4. Investigació de substàncies inhibidores: 20 euros.

»1.5. Determinació de resistències microbianes: 68 euros.

»2. Anàlisis per mètodes basats en tècniques moleculars.

»2.1. Detecció i/o investigació de bacteris patògens per PCR: 60 euros.

»2.2. Quantificació de virus i altres microorganismes per PCR: 125,00 euros.

»2.3. Tipificació molecular de soques: 83,80 euros.

»3. Anàlisis per mètodes basats en bioassaigs.

»3.1. Investigació de biotoxina marina: 110,25 euros.

»3.2. Identificació i quantificació d’altres substàncies no identificades per bioassaig: 208,7 euros.

»4. Anàlisis per mètodes basats en tècniques de parasitologia.

»4.1. Detecció de larves de triquina: 31,25 euros.

»4.2. Detecció de larves d’Anisakis: 22,75 euros.

»5. Anàlisis per mètodes basats en tècniques fisicoquímiques.

»5.1. Gravimetries: 20 euros.

»5.2. Volumetries: 20 euros.

»5.3. Identificació i quantificació de substàncies per altres tècniques no instrumentals no especificades: 20 euros.

»6. Anàlisis per mètodes basats en tècniques instrumentals.

»6.1. Potenciometria: 15,60 euros.

»6.2. Turbidimetria: 15,70 euros.

»6.3. Conductimetria: 15,60 euros.

»6.4. Espectrometria ultraviolada visible:30,00 euros.

»6.5. Identificació i quantificació de substàncies per altres tècniques instrumentals no especificades: 150 euros.

»7. Anàlisis per mètodes basats en tècniques instrumentals separatives (d’1 a 10 anàlits).

»7.1. Cromatografia de gasos (CG-FID/NPD/FPD/ECD): 104,20 euros.

»7.2. Cromatografia de gasos (CG-MS): 219,25 euros.

»7.3. Cromatografia líquida CL-DAD/IR/FLD/COND: 219,25 euros.

»7.4. Cromatografia líquida CL-MS-MS: 395,00 euros.

»8. Anàlisis de metalls (individual).

»8.1. Metall per emissió de plasma induït ICP: 42 euros.

»8.2. Metall per emissió de plasma induït ICP-MS: 88,80 euros.

»9. Anàlisis per mètodes basats en tècniques immunològiques.

»9.1. Identificació serològica de microorganismes: 45 euros.

»9.2. Tècniques enzimàtiques d’identificació de substàncies amb equips específics: 60 euros.

»9.3. Tècniques immunològiques d’identificació de substàncies. ELISA: 60 euros.

»9.4. Tècniques immunològiques de quantificació de substàncies. ELISA: 100 euros.

»10. Preparació de mostres, a comptabilitzar afegit a l’anàlisi.

»10.1. Preparació de mostres per a anàlisi amb operacions bàsiques (extraccions, destil·lacions, mineralitzacions, etc.): 26,15 euros.

»10.2. Preparació de mostres mitjançant sistemes instrumentals: 41,50 euros.

»11. Paràmetres procedents de càlcul.

»11.1. Es comptabilitza la suma del preu dels paràmetres necessaris per al càlcul tant si figuren a la sol·licitud com si no hi figuren.»

 

Article 125. Supressió de la taxa per la formació higiènica dels manipuladors d’aliments d’alt risc

Es deroga el capítol XX del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la formació higiènica dels manipuladors d’aliments d’alt risc.

 

Article 126. Modificació de la taxa pel servei d’acreditació de la formació sanitària

Es modifica el capítol XXIII del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Capítol XXIII. Taxa pel servei d’acreditació i reacreditació de la formació sanitària

»Article 21.23-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació feta pel Departament de Salut, o l’ens competent, del servei d’acreditació i reacreditació de formació sanitària.

»Article 21.23-2. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa les persones naturals o jurídiques, públiques o privades, en interès de les quals es presten els serveis.

»Article 21.23-3. Acreditament

»La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment en què la persona interessada fa la sol·licitud de la prestació del servei.

»Article 21.23-4. Quota

»L’import de la quota per a la realització dels serveis és de:

»Acreditació de la formació presencial: 157,40 euros.

»Acreditació de la formació a distància: 184,86 euros.

»Reacreditació de la formació presencial: 133,11 euros.

»Reacreditació de la formació a distància: 160,57 euros.»

 

Article 127. Modificació de la taxa per la renovació i reposició de la targeta sanitària individual

Es modifica l’article 21.25-4 del capítol XXV del títol XXI de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 21.25-4. Quota

»L’import de la taxa és de 10 euros.»

 

Secció catorzena. Modificació del títol XXII de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 128. Modificació de la taxa per l’habilitació acreditativa dels bombers d’empresa i del personal tècnic competent per a elaborar plans d’autoprotecció, i també dels centres de formació

1. Es modifica l’article 22.3-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 22.3-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació de les activitats administratives següents:

»a) Habilitació acreditativa per a exercir la funció de bombers d’empresa.

»b) Acreditació de personal tècnic competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil.

»c) Acreditació de centres de formació de tècnics en l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil.

»d) Homologació de centres per a formar bombers d’empresa.

»e) Inscripció a l’examen lliure per a obtenir la certificació tècnica necessària per a l’habilitació com a tècnic o tècnica per a actuar en l’àmbit de la prevenció i seguretat en cas d’incendi per mitjà de les entitats col·laboradores de l’Administració.»

2. Es modifica l’article 22.3-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 22.3-2. Subjectes passius

»1. Són subjectes passius de la taxa, pel que fa a les lletres a, c, d i e de l’article 22.3-1, les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la prestació de les activitats administratives de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya que constitueixen el fet imposable.

»2. Són subjectes passius de la taxa, pel que fa a la lletra b de l’article 22.3-1, les persones físiques o jurídiques que sol·liciten la prestació de les activitats administratives de la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior que constitueixen el fet imposable.»

3. Es modifica l’article 22.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 22.3-4. Quota

»L’import de la quota és el següent:

»a) Habilitació acreditativa per a exercir la funció de bomber d’empresa: 50,85 euros.

»b) Acreditació de personal tècnic competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil: 50,85 euros.

»c) Acreditació de centres de formació de tècnics en l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil: 389,65 euros

»d) Homologació de centres per a formar bombers d’empresa: 389,65 euros.

»e) Inscripció a l’examen lliure per a obtenir la certificació tècnica necessària per a l’habilitació com a tècnic o tècnica per a actuar en l’àmbit de la prevenció i seguretat en cas d’incendi per mitjà de les entitats col·laboradores de l’Administració: 48,15 euros.»

 

Article 129. Modificació de la taxa pels serveis prestats pel Cos de Mossos d’Esquadra

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 22.4-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«2. En el supòsit a què fa referencia la lletra e de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, la quota de la taxa és la següent:

»– Motocicletes, ciclomotors, bicicletes: 75 euros.

»– Turismes, autotaxis, furgonetes i vehicles tot terreny, caravanes, autocaravanes i remolcs lleugers, tricicles i quadricicles amb motor: 95 euros.

»– Autocars, camions, camions tractors i la resta de remolcs i similars: 110 euros.»

2. Es modifica l’article 22.4-6 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 22.4-6. Gestió, liquidació i recaptació

»1. La gestió, la liquidació i la recaptació de la taxa establerta per les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 22.4-1 corresponen al Servei Català de Trànsit. El pagament de la taxa s’ha d’efectuar al Servei Català de Trànsit, el qual ha d’ingressar l’import total recaptat al Tresor de la Generalitat en els terminis legalment establerts.

»2. La gestió, la liquidació i la recaptació de la taxa establerta per les lletres d i e de l’apartat 1 i per l’apartat 2 de l’article 22.4-1 corresponen al departament competent en matèria de seguretat pública. El pagament de la taxa s’ha d’efectuar a aquest departament, el qual ha d’ingressar l’import total recaptat al Tresor de la Generalitat en els terminis legalment establerts.»

 

Secció quinzena. Modificació del títol XXIII de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 130. Modificació de la taxa per l’emissió dels informes d’estrangeria

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 23.3-1de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«2. S’inclouen, concretament, les modalitats d’informe següents:

»INF01: adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar.

»INF04: adequació de l’habitatge per a la renovació de residència per reagrupament familiar.»

2. Es modifica l’article 23.3-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 23.3-4. Quota

»La quota de la taxa es fixa en 38,22 euros per a qualsevol de les modalitats d’informe d’estrangeria a què fa referència l’apartat 2 de l’article 23.3-1.»

 

Secció setzena. Modificació del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 131. Supressió de la taxa per la verificació de projectes tècnics d’infraestructures comunes de telecomunicacions que es presenten sense la verificació d’una entitat habilitada

Es deroga el capítol V del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics, que regula la taxa per la verificació de projectes tècnics d’infraestructures comunes de telecomunicacions que es presenten sense la verificació d’una entitat habilitada.

 

Secció dissetena. Modificació del títol XXV de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 132. Modificació de la taxa per la utilització o l’aprofitament del domini públic viari

1. Es modifica l’article 25.24-1 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 25.24-1. Fet imposable

»Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització privativa o l’aprofitament del domini públic viari, els terrenys del qual siguin de titularitat de la Generalitat de Catalunya, destinats a la realització de les activitats següents:

»1. Encreuament subterrani de serveis públics essencials (conduccions de líquids o gasos, conduccions elèctriques o conduccions de telecomunicacions).

»2. Paral·lelisme subterrani de serveis públics essencials (conduccions de líquids o gasos, conduccions elèctriques o conduccions de telecomunicacions).

»3. Accés de 1ª categoria a carretera convencional.»

2. Es modifica l’article 25.24-2 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 25.24-2. Exempcions i bonificacions

»1. Està exempta de la taxa la utilització del domini públic per causa de:

»– Accés a finques rústiques destinades a usos agropecuaris i forestals.

»– Les connexions de servei, enteses com la part d’una instal·lació de consum que enllaça la xarxa de distribució de l’empresa subministradora amb la instal·lació particular d’un abonat al servei.

»2. Estan exemptes de pagar la taxa per la utilització o l’aprofitament del domini públic viari l’Administració general de l’Estat; l’Administració de la Generalitat de Catalunya; les entitats que integren l’Administració local, i llurs respectius sectors públics institucionals vinculats o dependents.»

3. Es modifica l’article 25.24-3 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 25.24-3. Subjecte passiu

»Són subjectes passius de la taxa:

»a) Les persones físiques o jurídiques titulars de les autoritzacions o, si s’escau, les que s’hi subroguin, llevat que s’acrediti fefaentment que la persona física o jurídica beneficiada per les activitats autoritzades és una altra. En aquest cas, el subjecte passiu de la taxa és la beneficiària.

»b) Les persones físiques o jurídiques titulars d’activitats o serveis que, arran de l’execució de les obres previstes en un projecte de carreteres, passen a realitzar el fet imposable de la taxa.»

4. Es modifica l’article 25.24-4 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«Article 25.24-4. Acreditament

»1. La taxa s’acredita mitjançant l’atorgament de l’autorització corresponent respecte a l’anualitat en curs. La taxa per l’execució de les obres previstes en un projecte de carreteres s’acredita amb la recepció d’aquestes obres.

»2. En les successives anualitats de vigència de l’autorització o de manteniment de l’activitat o servei, l’acreditament s’ha d’efectuar l’1 de gener de cada any i és exigible en la quantitat que sigui procedent i, si s’escau, en els terminis i les condicions que s’assenyalin.

»3. Pel que fa a les autoritzacions atorgades abans de l’1 de gener de 2014, la taxa s’acredita per les successives anualitats de vigència de l’autorització, l’1 de gener de cada any, i és exigible en la quantitat corresponent i, si s’escau, en els terminis i les condicions que s’assenyalin en l’autorització i les seves modificacions.

»4. La taxa per l’execució de les obres previstes en un projecte de carreteres realitzada abans de l’1 de gener de 2014 s’acredita per les successives anualitats de manteniment de l’activitat o servei, l’1 de gener de cada any.»

5. Es modifica l’apartat 1.1 de l’article 25.24-5 de la Llei de taxes i preus públics, que resta redactat de la manera següent:

«1.1. Per la utilització privativa dels béns de domini públic que siguin de titularitat de la Generalitat de Catalunya: el valor del terreny ocupat i, si s’escau, de les instal·lacions ocupades, prenent com a referència els valors següents:

»– Sòl urbà (aplicable també en ponts i túnels): 39,31 euros/m2.

»– Sòl urbanitzable: 21,84 euros/m2.

»– Sòl no urbanitzable: 1,66 euros/m2.»

 

Secció divuitena. Modificació de la part final de la Llei de taxes i preus públics

 

Article 133. Cessió de la taxa pels serveis facultatius veterinaris

S’afegeix una disposició addicional, la setena, a la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Disposició addicional setena

»1. Quan es deleguin a una corporació de dret públic funcions relatives a serveis gravats amb la taxa pel control i la supervisió de l’expedició del passaport per a desplaçaments, sense ànim comercial, de gossos, gats i fures regulada en l’apartat 12 de l’article 4.3-5 d’aquesta llei, aquesta taxa s’ha de considerar ingrés propi de la mateixa corporació de dret públic.

»2. Juntament amb el rendiment, la cessió de la taxa comprèn la gestió corresponent, les actuacions per a cobrar-ne l’import, tant per via voluntària com per via executiva, la revisió dels actes de naturalesa tributària i la instrucció i la resolució del recurs de reposició previ a la reclamació economicoadministrativa.»

 

Article 134. Supòsits d’inexigibilitat de la taxa per l’accés a les infraestructures de sanejament en alta

S’afegeix una disposició addicional, la vuitena, al text refós de la Llei de taxes i preus públics, amb el text següent:

«Disposició addicional vuitena. Supòsits d’inexigibilitat de la taxa per l’accés a les infraestructures de sanejament en alta

»No és exigible la taxa per l’accés a les infraestructures de sanejament en alta, regulada pel capítol II del títol V, en el cas que un conveni urbanístic vigent a l’entrada en vigor de la present disposició addicional estableixi clàusules específiques d’exigibilitat i pagament de les despeses d’urbanització relatives a les infraestructures de sanejament a càrrec de les actuacions urbanístiques corresponents.»

 

 

Capítol II. Modificació del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 2/2010, del 3 d’agost

 

Article 135. Supressió de la regla d’actualització dels elements de quantificació dels tributs portuaris

Es deroga l’article 6 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat.

 

Article 136. Modificació de la taxa per ocupació privativa del domini públic portuari (T01)

Es modifica l’article 20 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

«Article 20. Quota tributària primària

»1. Càlcul de la quota:

»1.1. La quota íntegra primària de la taxa es determina multiplicant el valor del metre quadrat o lineal de la modalitat de domini públic portuari pel nombre de metres quadrats o lineals realment ocupats i pel tipus de gravamen. Quan la base imposable i el tipus de gravamen aplicables als béns ocupats siguin diferents, s’ha de calcular la quota íntegra corresponent a cada un d’ells de manera independent i se n’ha de sumar el resultat.

»1.2. Sobre la quota íntegra primària s’han d’aplicar de manera successiva i multiplicadora les reduccions i bonificacions que li siguin aplicables. A aquest efecte, la quota íntegra primària s’ha de multiplicar, successivament, pels coeficients reductors corresponents. S’entén per coeficient reductor la unitat menys el valor de la reducció o bonificació en tant per u.

»2. Reduccions de la quota íntegra primària:

»2.1. La quota íntegra de la taxa es redueix en un 50% quan només s’ocupi el vol o subsòl dels terrenys, espais submergits o zones de platja. Aquesta reducció no és aplicable quan s’impedeixi la utilització de la superfície.

»2.2. La quota íntegra primària de la taxa, reduïda, si s’escau, d’acord amb el que estableix el punt 2.1, és reductible en un 20% en ocupacions de superfície superiors als 5.000 m2 destinades a l’activitat nàutica esportiva i a la reparació i conservació d’embarcacions.

»3. Bonificacions:

»3.1. Bonificació per inversió: els obligats tributaris que facin una inversió econòmica en el domini públic portuari que consisteixi en obres vinculades a l’activitat nàutica esportiva que afectin la infraestructura portuària i la superestructura per a potenciar la millora i qualitat del servei poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació de l’1% de la quota íntegra primària i, si s’escau, reduïda de la taxa per cada 200.000 euros objecte d’inversió. Aquesta bonificació es pot aplicar durant tot el termini concessional.

»3.2. Bonificacions per a potenciar pràctiques mediambientals i incentivar la qualitat en la prestació de serveis: els obligats tributaris que acreditin la implantació d’un sistema de gestió i auditoria mediambiental segons el reglament europeu EMAS o disposin d’un sistema de gestió mediambiental segons la norma internacional ISO 14001 poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació de la quota íntegra primària i, si s’escau, reduïda i bonificada de la taxa del 15% o del 10%, respectivament, de manera no acumulativa. Si es disposa de l’ISO 9001 de qualitat, la bonificació és del 5%, acumulable a les anteriors. Aquesta bonificació s’ha d’aplicar durant tot el termini concessional sempre que les certificacions estiguin en vigor.

»3.3. Bonificació per foment de la vela: els contribuents que destinin espais per al foment de la vela poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació del 50% del còmput dels metres quadrats destinats a aquesta activitat. S’aplica sobre la part de la quota íntegra primària i, si s’escau, reduïda i bonificada que correspongui.

»4. Limitació de l’aplicació de reduccions, de bonificacions o de reduccions i bonificacions de manera conjunta: les reduccions i bonificacions es poden aplicar en cascada simultàniament amb el límit màxim, juntament amb les reduccions aplicades, del 50% de la quota íntegra primària.»

 

Article 137. Modificació de la taxa de càrrega, descàrrega, transbord i trànsit de mercaderies (TA3M)

Es modifica la primera taula de l’apartat 3 de l’article 60 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactada de la manera següent:

«En el cas de captació d’un nou tràfic:

 

Percentatge de bonificació	Grup 1/2 (a dojo: mercaderia a granel)			Grup 3/4/5 – Grup 1-2 (aplecs: mercaderia envasada, embalada o lligada)
	de tones	fins a		de tones	fins a
5%	0	10.000		0	5.000
10%	10.001	20.000		5.001	10.000
15%	20.001	40.000		10.001	20.000
20%	40.001	80.000		20.001	40.000
30%	80.001	120.000		40.001	60.000
40%	120.001	160.000		60.001	80.000
50%	Més de 160.000			Més de 80.000

 

 

Article 138. Modificació de la taxa de la pesca fresca (TA4)

Es modifica la lletra b de l’apartat 2 de l’article 71 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactada de la manera següent:

«b) De l’1% en els casos de productes de l’aqüicultura i productes procedents d’operacions de transferència o de centres d’engreix.»

 

Article 139. Modificació de la taxa de les embarcacions esportives o de lleure (TA5)

1. Es modifica el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 77 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

«Si el port, dàrsena, marina interior o instal·lació portuària disposa de presa d’aigua les quanties fixes contingudes en la tarifa anterior s’han d’incrementar en 0,023 euros; si disposa de presa d’energia elèctrica s’han d’incrementar en 0,036 euros; si disposa de presa d’aigua i energia elèctrica s’han d’incrementar en 0,059 euros; si disposa de mort per a l’atracada s’han d’incrementar en 0,036 euros, i si disposa de servei addicional de temporada s’han d’incrementar en 0,047 euros.»

2. Es modifica el paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 77 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

«La quota íntegra de la taxa s’ha de determinar amb caràcter general pel mètode d’estimació directa. No obstant això, amb la sol·licitud prèvia de l’obligat tributari, la quota íntegra de la taxa s’ha de determinar pel mètode d’estimació objectiva. Els vaixells que ocupen una superfície superior a 100 m2 estan subjectes a l’estimació directa.»

3. Es modifica el paràgraf setè de l’apartat 2 de l’article 77 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

«La superfície ocupada per una embarcació tipus no ha de ser inferior a 10 metres quadrats ni superior a 100 metres quadrats. Correspon a Ports de la Generalitat determinar anualment la superfície ocupada per una embarcació tipus a cada port, dàrsena, marina interior o instal·lació portuària en règim de concessió o autorització.»

 

 

Títol III. Modificacions en l’àmbit dels tributs cedits

 

Capítol I. Impost sobre la renda de les persones físiques

 

Article 140. Modificació de la Llei 21/2005 amb relació a la deducció per donacions a determinades entitats

Es modifiquen, amb efectes de l’1 de gener de 2017, els apartats 1 i 2 de l’article 14 de la Llei 21/2005, del 29 de desembre, de mesures financeres, que resten redactats de la manera següent:

«1. En la part corresponent a la comunitat autònoma de la quota íntegra de l’impost sobre la renda de les persones físiques, es pot aplicar, juntament amb la reducció percentual que correspongui sobre l’import total de les deduccions de la quota establertes per la Llei de l’Estat reguladora de l’impost, una deducció per donatius a favor de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Institut d’Estudis Aranesos – Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana, d’entitats privades sense finalitat de lucre, d’organitzacions sindicals i empresarials o de col·legis professionals o altres corporacions de dret públic que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana o de l’occitana i que figurin en el cens d’aquestes entitats que elabora el departament competent en matèria de política lingüística. L’import de la deducció es fixa en el 15% de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.

»2. També són objecte de la deducció els donatius que es facin a favor dels instituts universitaris i altres centres de recerca integrats o adscrits a universitats catalanes, i dels centres de recerca promoguts o participats per la Generalitat, que tinguin per objecte el foment de la recerca científica i el desenvolupament i la innovació tecnològics. L’import de la deducció es deixa, en aquest cas, en el 25% de les quantitats donades, amb el límit màxim del 10% de la quota íntegra autonòmica.»

 

Article 141. Modificació de la Llei 26/2009 per a la supressió de la deducció per inversió en accions d’entitats que cotitzen en el segment d’empreses en expansió del mercat alternatiu borsari

Es deroga, amb efectes de l’1 de gener de 2017, l’article 21 de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, de manera que resta suprimida des d’aquesta data la deducció per inversió en accions d’entitats que cotitzen en el segment d’empreses en expansió del mercat alternatiu borsari.

 

Article 142. Modificació de la Llei 7/2011 amb relació als requisits per a gaudir del percentatge incrementat de deducció per inversió en l’habitatge habitual

Es modifica, amb efectes de l’1 de gener del 2017, la disposició transitòria sisena de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que resta redactada de la manera següent:

«Sisena. Deducció per inversió en l’habitatge habitual adquirit abans del 30 de juliol de 2011

»1. Els contribuents que han adquirit l’habitatge habitual abans de l’entrada en vigor de la present disposició transitòria, o han satisfet abans d’aquesta data quantitats per a la construcció de l’habitatge habitual i tinguin dret a la deducció per inversió en l’habitatge, s’apliquen el percentatge del 9% quan es trobin en alguna de les situacions següents:

»a) Tenir trenta-dos anys o menys en la data de meritació de l’impost

»b) Haver estat a l’atur durant cent vuitanta-tres dies o més durant l’exercici.

»c) Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

»d) Formar part d’una unitat familiar que inclogui almenys un fill en la data de meritació de l’impost.

»2. Per a poder gaudir del percentatge del 9% de deducció, cal que la base imposable total, menys el mínim personal i familiar, en la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques del contribuent corresponent a l’exercici en què s’aplica la deducció no excedeixi de 30.000 euros. En el cas de tributació conjunta, aquest límit es computa de manera individual per a cadascun dels contribuents que tingui dret a la deducció per haver realitzat inversions en l’habitatge habitual durant l’exercici.»

 

 

Capítol II. Impost sobre successions i donacions

 

Article 143. Modificació de la Llei 19/2010 (Impost sobre successions i donacions)

1. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 7 de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions, amb el text següent:

«3. Sens perjudici del que disposa l’apartat anterior, s’entén que l’arrendament d’immobles es fa com a activitat empresarial quan per a l’ordenació de l’activitat es té empleada com a mínim una persona amb contracte laboral i a jornada completa.»

2. Es modifica l’article 11 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

«Article 11. Requisits

»1. Per a poder gaudir de la reducció que estableix aquesta secció, cal que es compleixin els requisits següents:

»a) Que l’entitat no tingui com a activitat principal, en els termes que estableix l’article 12, la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari.

»b) Que la participació del causant en el capital de l’entitat en constitueixi almenys el 5%, computat individualment, o el 20 %, computat conjuntament amb el cònjuge, els descendents, els ascendents o els col·laterals fins al tercer grau del causant, tant per consanguinitat o adopció com per afinitat.

»c) Que el causant hagi exercit efectivament funcions de direcció en l’entitat i hagi percebut per aquesta tasca una remuneració que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal, en els termes que estableix l’apartat 2.

»Si la participació en l’entitat era conjunta amb alguna o algunes de les persones a què es refereix la lletra b, almenys una de les persones d’aquest grup de parentiu ha de complir els requisits relatius a les funcions de direcció i a les remuneracions que en deriven.

»2. A l’efecte del que estableix la lletra c de l’apartat 1, no s’han de computar entre els rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal els rendiments de l’activitat econòmica a què es refereix l’article 7. Si el causant era titular de participacions en diverses entitats i hi desenvolupava tasques directives retribuïdes, i sempre que es compleixin els requisits que estableixen les lletres a i b de l’apartat 1, en el càlcul del percentatge que representa la remuneració per les funcions de direcció exercides en cada entitat respecte a la totalitat dels rendiments del treball i d’activitats econòmiques no s’han de computar els rendiments derivats de l’exercici de les funcions de direcció en les altres entitats.

»3. S’han de desplegar per reglament els requisits que determina l’apartat 1.»

3. Es modifica l’article 42 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

«Article 42. Requisits

»1. Per a poder gaudir de la reducció que estableix aquesta secció, cal que es compleixin els requisits següents:

»a) Que el donant hagi complert seixanta-cinc anys, o es trobi en situació d’incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa.

»b) Que l’entitat no tingui com a activitat principal, en els termes que estableix l’article 12, la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari.

»c) Que la participació del donant en el capital de l’entitat sigui almenys del 5%, computat individualment, o del 20%, computat conjuntament amb el cònjuge, els descendents, els ascendents o els col·laterals fins al tercer grau del donant, tant per consanguinitat o adopció com per afinitat.

»d) Que el donant hagi exercit efectivament funcions de direcció en l’entitat i hagi percebut per aquesta tasca una remuneració que constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal, en els termes que estableix l’apartat 2.

»Si la participació en l’entitat és conjunta amb alguna o algunes de les persones a què es refereix la lletra c d’aquest apartat, almenys una de les persones d’aquest grup de parentiu ha de complir els requisits relatius a les funcions de direcció i a les remuneracions que en deriven.

»e) Que el donant, en la data de la donació, si exerceix funcions de direcció en l’entitat, deixi d’exercir-les i deixi de percebre les remuneracions corresponents.

»2. A l’efecte del que estableix la lletra d de l’apartat 1:

»a) No s’han de computar com a rendiments del treball personal els rendiments derivats de l’exercici de funcions de direcció en altres entitats, sempre que es compleixin els requisits que estableixen les lletres b i c de l’apartat 1.

»b) No s’han de computar com a rendiments d’activitats econòmiques els rendiments derivats de l’exercici d’altres activitats empresarials o professionals del donant, sempre que la suma de la totalitat dels rendiments d’activitats econòmiques constitueixi almenys el 50% de la totalitat dels rendiments del treball personal, del capital mobiliari i immobiliari i d’activitats econòmiques, amb la mateixa excepció que estableix la lletra a pel que fa als rendiments derivats de l’exercici de funcions de direcció.

»3. S’han de desplegar per reglament els requisits que determina l’apartat 1.»

4. Es modifica l’epígraf de la secció quarta del capítol únic del títol II de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

«Secció quarta. Reducció per la donació de diners per a constituir o adquirir una empresa o un negoci professional o per a adquirir participacions en entitats.»

5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 47 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

«1. En les donacions de diners a favor de descendents per a constituir o adquirir un negoci professional o una empresa o per adquirir participacions, sempre que l’empresa, el negoci o l’entitat tinguin el domicili social i fiscal a Catalunya, es pot aplicar en la base imposable una reducció del 95% de l’import donat, amb una reducció màxima de 125.000 euros, límit que es fixa en 250.000 euros per als donataris que tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 33%.»

6. Es modifica la lletra a de l’article 48 de la Llei 19/2010, que resta redactada de la manera següent:

«a) La donació s’ha de formalitzar en escriptura pública, atorgada en el termini d’un mes a comptar de la data de lliurament dels diners. S’ha de fer constar de manera expressa en l’escriptura que el donatari destina els diners donats exclusivament a la constitució o l’adquisició de la seva primera empresa o del seu primer negoci professional o a l’adquisició de les seves primeres participacions en entitats que compleixen els requisits que determina aquest article.»

7. Es modifica la lletra c de l’article 48 de la Llei 19/2010, que resta redactada de la manera següent:

«c) La constitució o l’adquisició de l’empresa o el negoci professional o l’adquisició de les participacions s’ha de produir en el termini de sis mesos a comptar de la data de formalització de la donació.»

8. Es modifica la lletra g de l’article 48 de la Llei 19/2010, que resta redactada de la manera següent:

«g) En el cas d’adquisició d’una empresa o un negoci, l’import del volum de negoci net del darrer exercici tancat abans de la data d’adquisició no pot superar els límits següents:

»– Tres milions d’euros, en el cas d’adquisició d’una empresa.

»– Un milió d’euros, en el cas d’adquisició d’un negoci professional.»

9. Es modifica l’article 51 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

«Article 51. Regla de manteniment

»El gaudi definitiu de la reducció que estableix aquesta secció resta condicionat al manteniment dels béns objecte de la donació en el patrimoni del donatari durant els cinc anys següents a la donació, o al negoci jurídic equiparable, llevat que dins aquest termini mori el donatari o els béns siguin adquirits a títol gratuït per la Generalitat o per un ens local territorial de Catalunya.»

10. Es modifica l’apartat 2 de l’article 57 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

«2. Per a poder aplicar la tarifa que estableix l’apartat 1, la donació entre vius, o el negoci jurídic equiparable, s’ha d’haver formalitzat en escriptura pública. Si l’escriptura no és requisit de validesa, cal que l’atorgant o atorgants l’elevin a públic:

»a) En el cas de la donació, en el termini d’un mes a comptar de la data de lliurament del bé.

»b) En el cas del negoci jurídic equiparable, en el termini d’un mes a comptar de la celebració del negoci.»

11.Es modifica l’apartat 1 de l’article 73 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

«1. Els òrgans de l’Agència Tributària de Catalunya competents en matèria de gestió de l’impost sobre successions i donacions poden acordar, a sol·licitud del contribuent, un ajornament de fins a un any del pagament de les liquidacions practicades per causa de mort, sempre que l’inventari de l’herència no comprengui suficients diners efectius o béns fàcilment realitzables per a pagar les quotes liquidades i sempre que l’ajornament se sol·liciti abans del finiment del termini reglamentari de pagament. La concessió de l’ajornament implica l’obligació de satisfer l’interès de demora corresponent.

»En els mateixos supòsits i condicions, es pot acordar el fraccionament del pagament, en un màxim de cinc anualitats, sempre que es constitueixi garantia que cobreixi el pagament de l’obligació tributària principal i dels interessos de demora, més un 25% de la suma d’ambdós conceptes.

»En els supòsits a què fa referència aquest apartat, a sol·licitud de la persona interessada, i sempre que ho autoritzi la direcció general competent en matèria de patrimoni, amb l’informe previ favorable del departament o l’entitat competent en funció de l’ús del bé immoble que s’ofereix, els òrgans de gestió esmentats poden acordar que el pagament es faci mitjançant béns immobles constitutius de l’herència.»

 

 

Capítol III. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

 

Article 144. Modificació de la Llei 12/2004 amb relació a la transmissió de vehicles usats

Es modifica la lletra b de l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres, que resta redactada de la manera següent:

«b) Els vehicles el valor dels quals, sense aplicació dels coeficients de depreciació per antiguitat, sigui igual o superior a 40.000 euros. Per als vehicles inclosos en l’ordre per la qual s’aproven els preus mitjans de venda aplicables a la gestió de l’impost, aquest valor equival al preu mitjà de venda corresponent al primer any.»

 

Article 145. Modificació de la Llei 25/1998 amb relació al tipus de gravamen de la modalitat de transmissions patrimonials oneroses

Es modifica l’article 32 de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que resta redactat de la manera següent:

«Article 32. Tipus de gravamen en negocis sobre béns immobles

»En els termes de l’article 49.1.a de la Llei de l’Estat 22/2009, del 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, s’aproven els tipus de gravamen següents de l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses:

»a) La transmissió d’immobles, i la constitució i la cessió de drets reals que recaiguin sobre béns immobles, llevat dels drets reals de garantia, tributa al tipus mitjà que resulta d’aplicar la tarifa següent establerta en funció del valor real de l’immoble:

 

Valor total de l’immoble Des de (euros)	Quota íntegra (euros)	Resta valor fins a (euros)	Tipus aplicable (%)
0,00	0,00	1.000.000,00	10
1.000.000,00	100.000,00	En endavant	11

 

 

»b) La transmissió d’habitatges amb protecció oficial, així com la constitució i la cessió de drets reals que hi recaiguin, llevat dels drets reals de garantia, tributa al tipus del 7%.

»c) La transmissió de béns mobles, així com la constitució i la cessió de drets reals que hi recaiguin, llevat dels drets reals de garantia, tributa al tipus del 5%.»

 

Article 146. Modificació de la Llei 21/2001 amb relació al tipus de gravamen de la modalitat d’actes jurídics documentats dels documents notarials en cas de renúncia a l’exempció en l’impost sobre el valor afegit

Es modifica la lletra b de l’article 7 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactada de la manera següent:

«b) El 2,5%, en el cas de documents en què s’hagi renunciat a l’exempció en l’IVA d’acord amb el que disposa l’article 20.2 de la Llei de l’Estat 37/1992, del 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit.»

 

Article 147. Bonificació dels arrendaments d’habitatges del parc públic destinat a lloguer social

1. Gaudeixen d’una bonificació del 99% de la quota de l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses els contractes d’arrendament d’habitatges del parc públic destinat a lloguer social.
2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, són habitatges del parc públic destinats a lloguer social els que estan adscrits al Fons d’habitatge de lloguer destinat a polítiques socials que coordina l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

 

Article 148. Bonificació de les escriptures de subrogació de préstec o crèdit hipotecaris atorgat per la secció de crèdit d’una cooperativa

1. L’escriptura pública per la qual una entitat financera se subroga en la posició creditora d’un préstec o crèdit hipotecari atorgat per la secció de crèdit d’una cooperativa, gaudeix d’una bonificació del 99% de la quota gradual de la modalitat d’actes jurídics documentats. En aquesta escriptura només es pot pactar la modificació de les condicions del tipus d’interès, tant l’ordinari com el de demora, pactat inicialment o vigent, i també la modificació del termini del préstec o crèdit, o ambdues.
2. Als efectes de l’aplicació de la bonificació, són entitats financeres les entitats a què es refereix l’article 2 de la Llei de l’Estat 2/1981, del 25 de març, de mercat hipotecari.
3. També s’aplica la bonificació si és la cooperativa de segon grau administradora del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit la que se subroga en la posició creditora.

 

 

Capítol IV. Obligacions formals pel que fa al subministrament d’informació tributària

 

Article 149. Modificació de la Llei 5/2007 amb relació a l’obligació de presentació de documents als efectes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l’impost sobre successions i donacions

Es modifica l’article 21 de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que resta redactat de la manera següent:

«Article 21. Obligació de presentació de documents als efectes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l’impost sobre successions i donacions

»S’entén complerta l’obligació de presentar els documents comprensius dels fets imposables de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l’impost sobre successions i donacions quan la presentació i, si escau, el pagament de l’autoliquidació corresponent hagi estat efectuada per via telemàtica.»

 

Article 150. Modificació de la Llei 31/2002 amb relació al subministrament d’informació per les empreses i entitats que fan les subhastes de béns

Es modifica l’article 29 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

«Article 29. Obligacions formals de les persones físiques o jurídiques que fan subhastes de béns pel que fa a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

»Les persones físiques o jurídiques que fan subhastes de béns han de trametre a l’Agència Tributària de Catalunya, amb caràcter general i en la forma i els terminis que determini l’ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda, informació sobre les transmissions de béns en què han intervingut en qualitat d’intermediàries per compte d’altri, quan el transmitent no actuï en l’exercici d’una activitat econòmica. S’ha d’informar tant de les operacions en què els béns s’han adjudicat per mitjà d’una subhasta com per qualsevol altre tipus d’operació, inclosos els casos d’adjudicació directa.»

 

Article 151. Subministrament d’informació per les empreses dedicades a la revenda de béns mobles

Les persones físiques o jurídiques dedicades professionalment a la revenda de béns mobles han de trametre a l’Agència Tributària de Catalunya, amb caràcter general i en la forma i els terminis que determini l’ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda, informació sobre les adquisicions de béns prèvies que siguin susceptibles de tributar per l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics en què han intervingut, tant per compte propi com en qualitat d’intermediaris per compte d’altri.

 

Article 152. Subministrament d’informació per les entitats autoritzades per a la gestió dels sistemes de bingo electrònic

Les entitats o empreses autoritzades per a la gestió dels sistemes de bingo electrònic han de comunicar a l’Agència Tributària de Catalunya, amb caràcter general i en la forma i els terminis que determini l’ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda, la informació relativa a les partides efectuades.

 

Article 153. Subministrament d’informació per les entitats asseguradores

Les entitats asseguradores han de trametre a l’Agència Tributària de Catalunya, amb caràcter general i en la forma i els terminis que determini l’ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’hisenda, informació sobre les indemnitzacions pagades com a conseqüència de les pòlisses de les assegurances de vida contractades per persones residents a Catalunya.

 

 

Capítol V. Tributació sobre el joc

 

Article 154. Modificació de la Llei 21/2001 amb relació a les quotes fixes de les màquines recreatives i d’atzar

Es modifica, amb efectes del primer dia del trimestre següent a l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’article 8 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

«Article 8. Quotes fixes de les màquines recreatives i d’atzar

»1. La quota aplicable, en els casos d’explotació de màquines o aparells automàtics aptes per al joc, s’ha de determinar en funció de la classificació de les màquines que estableix el Reglament de màquines recreatives i d’atzar, aprovat pel Decret 23/2005, del 22 de febrer. D’acord amb aquesta classificació, són aplicables les quotes següents:

»a) Les màquines de tipus B o recreatives amb premi: 1.005 euros trimestrals. Si es tracta de màquines o aparells automàtics de tipus B en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània, sempre que el joc de cada jugador o jugadora sigui independent del dels altres jugadors, són aplicables les quotes trimestrals següents:

»Màquines o aparells de dos jugadors: l’import que resulti de multiplicar per 2 la quota general que fixa aquesta lletra.

»Màquines o aparells de tres jugadors o més: 2.010 euros, més el resultat de multiplicar per 570 el producte del nombre de jugadors pel preu màxim autoritzat per a la partida.

»Si es tracta de màquines de tipus B d’un sol jugador, que tenen limitada l’aposta a 10 cèntims d’euro: 412 euros trimestrals. L’empresa operadora de màquines recreatives de tipus B pot explotar màquines amb aquestes característiques en substitució de les màquines de tipus B que estan en situació de suspensió temporal. Aquestes màquines computen en el percentatge del 20% establert per l’article 22.7 del Decret 23/2005, del 22 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de màquines recreatives i d’atzar, i no poden superar en cap cas el límit del 50% d’aquell percentatge.

»b) Les màquines de tipus C o d’atzar: s’estableix una quota trimestral de 1.448 euros. Si es tracta de màquines o aparells automàtics de tipus C en què poden intervenir dos jugadors o més de manera simultània, sempre que el joc de cada jugador o jugadora sigui independent del dels altres jugadors, són aplicables les quotes trimestrals següents:

»Màquines o aparells de dos jugadors: l’import que resulti de multiplicar per dos la quota general que fixa aquesta lletra.

»Màquines o aparells de tres jugadors o més: 2.896 euros, més el resultat de multiplicar per 395 el nombre màxim de jugadors autoritzats.

»2. La quota tributària de 1.005 euros a què fa referència l’apartat 1.a, en el cas de modificació del preu màxim de 20 cèntims d’euro autoritzat per a la partida de màquines de tipus B o recreatives amb premi, s’ha d’incrementar 17 euros per cada 5 cèntims d’euro en què el nou preu màxim autoritzat excedeixi de 20 cèntims d’euro.»

 

 

Part segona. Mesures financeres

 

Títol I. Mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques

 

Article 155. Modificació del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya

1. Es modifiquen els articles 68 i 69 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, que resten redactats de la manera següent:

«Article 68

»1. La Intervenció General pot utilitzar, per a exercir les seves funcions, les modalitats de control següents:

»a) La funció interventora o fiscalització prèvia plena, que pot ésser substituïda, en els supòsits que es determinin, per una fiscalització per mostreig o control posterior.

»b) El control financer, que es pot fer de manera periòdica o permanent.

»2. La funció interventora té per objecte controlar tots els actes, documents i expedients de la Generalitat que determinin el reconeixement de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i pagaments que en derivin i la recaptació i aplicació dels cabals.

»3. L’exercici de la funció interventora comprèn:

»a) La intervenció prèvia o crítica de tots els actes, documents i expedients susceptibles de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons i valors.

»b) La intervenció formal de l’ordenació de pagaments.

»c) La intervenció material dels pagaments.

»d) La intervenció de l’aplicació de les quantitats destinades a obres, subministraments, adquisicions i serveis, i que inclou també el seu examen documental.

»e) La interposició de recursos i de reclamacions en els supòsits previstos per les lleis.

»f) La comanda a l’òrgan o als òrgans competents, quan la naturalesa de l’acte, document o expedient a intervenir ho requereixi, dels assessoraments adients amb el cas, així com dels antecedents necessaris per al millor exercici de la funció interventora.

»4. El control financer té per objecte comprovar que el funcionament econòmic i financer de l’entitat o òrgan o procediment controlat s’ajusta a l’ordenament jurídic i als principis generals de la bona gestió financera.

»5. Les competències atribuïdes a la intervenció, a la funció interventora i al control financer són exercides, en l’àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya, pel personal del Cos d’Interventors de la Generalitat.

»Article 69

»1. El Govern, a proposta de la Intervenció General, pot acordar les modalitats de control que ha d’exercir la Intervenció en els òrgans, les entitats del sector públic de la Generalitat, els procediments o les actuacions, amb els requisits que es determinin, per tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència en les seves finalitats.

»2. Les modalitats de control s’han d’acordar tenint en compte la normativa específica aplicable per raó de la matèria.

»3. El que estableix l’apartat 1 és aplicable a les entitats a què fa referència l’article 71.»

2. Es modifica l’article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 71

»1. Les entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirectament, i les entitats adscrites a l’Administració de la Generalitat són objecte de control financer mitjançant la forma d’auditoria sota la direcció de la Intervenció General, d’acord amb el pla anual que per a cada exercici econòmic aprova el conseller o consellera del departament competent en matèria d’economia i finances a proposta de la Intervenció General.

»2. Les subvencions corrents i de capital, préstecs, avals i altres ajuts de la Generalitat i entitats que en depenguin que rebin les persones i entitats privades i públiques alienes a la Generalitat o participades minoritàriament per la Generalitat són objecte de control financer mitjançant la forma d’auditoria sota la direcció de la Intervenció General.

»3. Les entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirectament, han d’establir òrgans propis de control econòmic i financer intern, segons el que sigui establert per reglament, que han de dependre directament del màxim òrgan de govern de l’entitat. El departament competent en matèria de finances, a proposta de la Intervenció General, ha d’establir per reglament les funcions, les competències, l’abast i els criteris del control intern d’aquests òrgans, tenint en compte el volum de recursos anuals que gestiona l’entitat, el nombre de personal i altres factors que es considerin rellevants i que puguin afectar els aspectes econòmics i financers de l’entitat.

»4. Les actuacions de control financer a què fa referència aquest article han de comprendre una auditoria financera i de regularitat, a fi de comprovar que l’actuació de l’entitat s’ha ajustat a la legalitat vigent i a les directrius del Govern i del departament competent en matèria de finances que li siguin aplicables, i també que les transferències rebudes de la Generalitat s’han aplicat a les finalitats previstes; en cas contrari, poden incloure la proposta de les mesures d’ajust i de compensació que siguin pertinents.

»5. Els informes resultants dels controls financers a què fa referència l’apartat 1 han d’incloure els errors, els incompliments, les deficiències i les debilitats relatives als comptes anuals, al compliment de la legalitat o dels procediments de gestió, i també les recomanacions amb les mesures que ha d’adoptar l’entitat controlada.

»L’entitat controlada ha de comunicar a la Intervenció General, per mitjà del departament d’adscripció, les mesures correctores que s’han d’adoptar i el calendari previst per a aplicar-les, i també les actuacions que cal fer per tal de rescabalar i evitar perjudicis a la hisenda de la Generalitat.

»En el cas que per les actuacions dutes a terme es consideri que hi ha evidències de possibles responsabilitats, la Intervenció General ha de proposar al titular del departament competent en matèria de finances l’inici de l’expedient corresponent.»

3. S’afegeix un article, el 76 bis, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«Article 76 bis

»1. La Intervenció General és l’òrgan competent en el retiment de comptes de totes les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes, en els termes de la normativa de transparència, estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

»2. Les universitats públiques, les empreses i les entitats que, d’acord amb les normes reguladores del sistema europeu de comptes, són considerades part del sector de les administracions públiques, i també la resta d’entitats el pressupost de les quals figura en els pressupostos de la Generalitat que aprova el Parlament, han de trametre a la Intervenció General mensualment, dins el mes següent, o amb la periodicitat que es determini, la informació d’acord amb el contingut que a aquest efecte ha d’establir la Intervenció General.

»3. Sens perjudici del que estableix l’apartat 2, les entitats no majoritàries de la Generalitat que, d’acord amb les normes del sistema europeu de comptes, han estat classificades en el sector d’Administració pública de la Generalitat se sotmeten a les normes que en matèria de finances estableixin expressament la llei de pressupostos anual i la normativa que la desplegui. Així mateix, han de presentar llurs comptes anuals en els mateixos terminis establerts per a la resta d’entitats del sector públic de la Generalitat.

»4. Les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes que prevegin formalitzar contractes de creació i explotació d’infraestructures per mitjà d’associacions publicoprivades, d’acord amb la regulació establerta pel sistema europeu de comptes, han de remetre la proposta de licitació a la Intervenció General, en els terminis i amb la informació que aquest centre directiu estableixi per reglament, per a analitzar l’impacte potencial en la capacitat o necessitat de finançament segons el tractament que estableix la comptabilitat nacional i per a avaluar-ne la sostenibilitat financera, prèviament a l’inici de la licitació.

»El Govern de la Generalitat, a proposta de la Intervenció General, ha d’aprovar la modalitat de control a què s’han de sotmetre aquestes operacions. En operacions d’aquesta naturalesa superiors als deu milions d’euros, la Intervenció General ha de donar compte a la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament, amb una periodicitat semestral, del resultat del control exercit.»

4. Es modifiquen els articles 80, 81 i 82 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

«Article 80

»1. El Compte general de la Generalitat ha de subministrar informació sobre l’execució i la liquidació dels pressupostos i sobre la situació econòmica, financera i patrimonial del sector públic de la Generalitat.

»2. Formen part del Compte general:

»a) El compte de l’Administració de la Generalitat.

»b) Els comptes de les entitats del sector públic participades de manera majoritària, directament o indirectament, per la Generalitat i les entitats independents creades amb règim singular i que es relacionen amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya, els pressupostos de les quals s’aprovin per mitjà de la llei de pressupostos de la Generalitat.

»c) Els comptes de les entitats públiques adscrites a l’Administració de la Generalitat.

»Article 81

»1. Mitjançant una ordre de la persona titular del departament competent en matèria de finances i a proposta de la Intervenció General s’han de determinar l’estructura i el contingut del Compte general i les normes de consolidació dels comptes.

»2. Les entitats del sector públic subjectes a fiscalització prèvia han de presentar a la Intervenció General els comptes anuals aprovats abans del 31 de març de l’any posterior al de tancament.

»La resta d’entitats del sector públic de la Generalitat han de formular els seus comptes anuals d’acord amb els principis comptables que els són aplicables i s’han de comunicar a la Intervenció General i posar a disposició dels responsables de l’auditoria abans del 31 de març de l’any posterior.

»3. Les entitats del sector públic de la Generalitat, les entitats adscrites a la Generalitat, les universitats públiques finançades per la Generalitat, les fundacions i els consorcis en què participa majoritàriament o minoritàriament han de trametre els comptes anuals degudament aprovats per l’òrgan corresponent amb l’informe d’auditoria a la Intervenció General i a la Sindicatura de Comptes abans del 30 de juny de l’any posterior. També han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses i altres entitats en què participen.

»4. Correspon de confeccionar el Compte general a la Intervenció General, que l’ha de presentar a la Sindicatura de Comptes abans del 31 de juliol.

»Article 82

»El Compte general de la Generalitat es forma amb els comptes que els diferents comptedants remetin a la Intervenció General. La manca de remissió de comptes no obsta perquè la Intervenció General no pugui formar el Compte general amb els comptes rebuts.»

5. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 87 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«5. Les aportacions dineràries de la Generalitat a les universitats públiques destinades al finançament global de llur activitat es consideren transferències.»

6. Es modifica l’apartat 1 de l’article 88 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«1. El que disposa aquest capítol és aplicable a les subvencions que tramiti:

»a) L’Administració de la Generalitat.

»b) Les entitats creades o participades de manera majoritària, directament o indirectament, per la Generalitat.»

7. S’afegeix una lletra, la e, a l’apartat 3 de l’article 90 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«e) Si les subvencions corresponen a aportacions destinades al finançament global d’entitats de dret públic o privat amb participació minoritària de la Generalitat, derivades de llurs normes de creació, estatuts i altres disposicions.»

8. Es modifiquen els apartats 5 i 6 de l’article 94 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que queden redactats de la manera següent:

«5. Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits que estableix aquest capítol.

»6. Els ens concedents han de donar publicitat a les subvencions atorgades d’acord amb la normativa aplicable en matèria de transparència.»

9. S’afegeix un article, el 96 bis, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«Article 96 bis. Registre de subvencions i ajuts de Catalunya

»1. Es crea el Registre de subvencions i ajuts de Catalunya amb la finalitat de promoure la transparència, millorar la planificació i la gestió de les polítiques de les administracions públiques catalanes i col·laborar en la lluita contra el frau amb relació a subvencions i ajuts.

»2. L’àmbit subjectiu del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya comprèn:

»a) L’Administració de la Generalitat i les entitats públiques en què participa de manera majoritària, directament o indirectament, i també els consorcis adscrits a aquesta administració.

»b) Les entitats que integren l’Administració local i les entitats públiques en què participen de manera majoritària, directament o indirectament, i també els consorcis locals.

»c) L’Administració pròpia d’Aran.

»d) Les entitats creades per llei del Parlament que no depenen de l’Administració de la Generalitat ni hi estan vinculades, quan exerceixen potestats administratives.

»3. La Intervenció General de la Generalitat és l’òrgan responsable de l’administració i custòdia del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya. L’abast, el contingut i el funcionament del Registre s’han de determinar per reglament.

»4. L’obligació establerta per l’article 15.c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, es fa efectiva amb la tramesa de la informació exigida al Registre de subvencions i ajuts de Catalunya.»

10. Es modifica l’apartat 2 de l’article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«2. Si la resolució estableix que s’ha produït una causa de revocació, s’ha d’acordar, d’acord amb la normativa reguladora dels ingressos de dret públic, el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes i l’exigència dels interessos de demora des de la data de pagament de la subvenció o, en el cas que s’hagin pagat bestretes, des de la data límit que es va fixar a la persona beneficiària per a justificar el compliment de la finalitat que va motivar la concessió, o des que es va efectuar el pagament, si aquest fos posterior. En tot cas, l’incompliment de l’obligació de reintegrament pot originar l’execució de les garanties prestades.»

11. Es modifica l’apartat 4 de l’article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«4. El termini de prescripció del dret de la Generalitat a la revocació i, si escau, al rescabalament dels fons rebuts per beneficiaris de subvencions és de cinc anys i es computa, segons el cas:

»a) Des del moment en què va vèncer el termini per a presentar la justificació per part del beneficiari.

»b) Des del moment de la concessió de la subvenció, en els casos que s’hagi concedit en consideració a la concurrència d’una determinada situació en el perceptor que no requereix altra justificació que l’acreditació per qualsevol mitjà admissible en dret de la situació esmentada prèviament a la concessió.

»c) Des del moment en què venç el termini en què s’hagin de complir o mantenir, per part del beneficiari, determinades condicions o obligacions establertes.»

12. S’afegeix una disposició transitòria, la tercera, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició transitòria tercera

»El que estableixen els articles 80, 81 i 82 és aplicable a partir del Compte general del 2017.»

13. S’afegeix una disposició transitòria, la quarta, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició transitòria quarta

»La tramesa d’informació a què fa referència l’article 96 bis s’ha fer efectiva un cop el Portal de la Transparència faci possible la consulta directa i dinàmica del Registre de subvencions i ajuts de Catalunya.»

 

Article 156. Modificació de la Llei 2/2014 amb relació als òrgans de l’Administració amb autonomia de gestió sense personalitat jurídica

Es modifica l’apartat 4.8 de la disposició addicional dinovena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resta redactat de la manera següent:

«4.8. L’òrgan ha d’utilitzar el programa informàtic de comptabilitat que el departament competent en matèria d’economia i hisenda facilita als centres d’autonomia econòmica. Els estats comptables i la liquidació anual del pressupost de l’òrgan han de presentar-se a la Intervenció General, un cop aprovats, a través del departament d’adscripció abans del 31 de març de l’any posterior al de tancament.»

 

 

Títol II. Modificacions legislatives en matèria de patrimoni

 

Article 157. Modificació del text refós de la Llei de patrimoni

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 12 bis del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

«3. La successió legal de la Generalitat es regeix per la normativa civil catalana, i la seva acceptació, que sempre és a benefici d’inventari, s’entén feta directament per imposició de la llei, amb la resolució administrativa que la declari.»

2. Es modifica l’article 15 bis del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 15 bis

«1. Els immobles destinats a ús administratiu ocupats, en virtut de qualsevol títol, per la Generalitat, o pels organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques a què és aplicable l’article 15, han de complir els criteris d’ocupació i les tipologies d’espais que siguin establerts.

»2. El que disposa aquest article no s’aplica a les adquisicions de béns per a les empreses públiques que, d’acord amb les funcions que tenen atribuïdes, tenen la finalitat de retornar els béns o drets reals al tràfic jurídic privat.

»3. Correspon al titular del departament competent en matèria de patrimoni, a proposta del titular de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, aprovar els criteris d’ocupació i les tipologies d’espais d’immobles destinats a ús administratiu.

»4. Per a tramitar les propostes d’adquisició per mitjà de qualsevol títol d’immobles o drets reals a títol onerós o de disposició com a arrendataris, ocupants o usuaris amb relació a immobles destinats a ús administratiu, la unitat proposant ha d’acreditar que es compleixen els criteris d’ocupació i les tipologies d’espais que siguin establerts.

»El que estableix aquest apartat afecta la Generalitat i els organismes, les entitats autònomes o les empreses públiques a què és aplicable l’article 15.»

3. Es modifica l’article 16 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 16

»L’adquisició a títol onerós de quotes, parts alíquotes o títols representatius del capital d’empreses constituïdes d’acord amb el dret civil o el mercantil s’ha de fer per compra o per subscripció. Correspon al Govern acordar l’adquisició per part de l’Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic, d’acord amb el que estableix l’Estatut de l’empresa pública catalana. En el cas de societats mercantils, la participació en conjunt de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic en el capital de l’empresa com a resultat de l’adquisició no pot ésser inferior al 5% del capital.»

4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 37 del text refós de la Llei del patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«2. L’inventari general del patrimoni de la Generalitat es divideix en les seccions següents:

»a) Els béns immobles i els drets reals sobre aquests béns.

»b) Els drets d’arrendament i qualsevol altre de caràcter personal en virtut del qual s’atribueixi a la Generalitat l’ús o gaudiment d’immobles aliens.

»c) Els béns mobles i els drets sobre aquests béns, ja siguin reals o personals.

»d) Els drets immaterials de la propietat industrial i intel·lectual.

»e) Els títols valor.

»f) Les concessions administratives a favor de la Generalitat.»

5. S’afegeixen tres apartats, el 4, el 5 i el 6, a l’article 37 del text refós de la Llei del patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

«4. L’inventari general del patrimoni de la Generalitat porta associat un mòdul de gestió en què ha de constar la informació necessària per a l’anàlisi tècnica i econòmica dels immobles, amb l’objectiu de dur a terme tant actuacions de racionalització i optimització com l’exercici de les facultats dominicals que se’n derivin.

»5. El mòdul de gestió a què fa referència l’apartat 4 ha d’estar integrat amb l’aplicació informàtica corporativa de comptabilitat de la Generalitat, a fi que les dades econòmiques dels immobles siguin les derivades de les anotacions comptables corresponents.

»6. Correspon al titular del departament competent en matèria de patrimoni regular per mitjà d’una ordre el funcionament, la formació i l’accés a l’inventari general, i també establir les directrius per tal que els departaments, els organismes autònoms i els ens del sector públic de la Generalitat facilitin les dades que han de constar en aquest inventari.»

 

Article 158. Modificació de l’Estatut de l’empresa pública catalana

1. Es modifica l’article 35 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

«Article 35

«1. L’Administració de la Generalitat pot constituir societats civils i mercantils, o tenir-hi participació, per tal d’assolir les seves finalitats. Les entitats del sector públic de la Generalitat, si així ho estableixen llurs estatuts, també disposen d’aquesta facultat, que està subjecta a l’autorització del Govern.

»2. Correspon al Govern d’acordar la constitució de societats per part de l’Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic. L’acord del Govern ha de determinar necessàriament la denominació de la societat, la forma jurídica que ha d’adoptar, l’objecte social, el capital fundacional i el percentatge de participació que hi ha de tenir directament o indirectament la Generalitat i el departament d’adscripció o vinculació, i ha d’incloure l’aprovació dels estatuts.

»3. Correspon al Govern d’acordar la participació en societats ja constituïdes mitjançant la compra o subscripció de títols representatius de capital per part de l’Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic. L’acord del Govern ha de determinar necessàriament el preu d’adquisició o l’import de subscripció, inclosa la prima d’emissió o qualsevol altra prestació econòmica, el percentatge de participació que hi ha de tenir directament o indirectament la Generalitat i el departament d’adscripció o vinculació. Si la participació de la Generalitat implica la modificació dels estatuts, l’acord n’ha d’incloure l’aprovació.

»4. Correspon al Govern d’acordar la subscripció de compromisos d’adquisició o alienació futura de títols representatius de capital, la constitució de gravàmens sobre aquests i la subscripció de pactes extraestatutaris que limitin o condicionin els drets polítics o econòmics inherents a la participació en societats per part de l’Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic.

»5. Han d’ésser autoritzades per mitjà d’un acord del Govern les operacions en societats participades per l’Administració de la Generalitat i per les entitats del seu sector públic que es relacionen a continuació:

»a) La modificació dels estatuts.

»b) L’augment i la reducció del capital social.

»c) Els negocis sobre les participacions o accions pròpies.

»d) L’adquisició, l’alienació o l’aportació a una altra entitat d’actius essencials d’acord amb la definició de la legislació reguladora de les societats de capital.

»e) La transformació, la fusió, l’escissió o la cessió global d’actius i passius i llur acceptació.

»f) La dissolució.

»6. Correspon al Govern d’acordar l’alienació de títols representatius de capital de societats participades per part de l’Administració de la Generalitat i concedir les autoritzacions per a aquesta finalitat a les entitats del seu sector públic. L’acord del Govern ha d’establir el preu mínim d’alienació, que s’ha de fixar d’acord amb els mètodes de valoració comunament acceptats, i les característiques essencials del procediment per a la seva alienació, que ha d’adjudicar l’òrgan administratiu responsable del patrimoni de la Generalitat, en el cas dels títols propietat de l’Administració de la Generalitat, o l’òrgan competent de l’entitat que correspongui quan es tracti d’alienar títols de la seva propietat. Amb caràcter general, l’alienació dels títols s’ha de fer mitjançant subhasta o concurs en el marc d’un procediment sotmès als principis de publicitat i concurrència. No obstant això, el Govern pot acordar o autoritzar l’alienació directa, de manera motivada, quan es doni algun dels casos següents:

»a) Quan hi hagi limitacions estatutàries o legals a la lliure transmissibilitat de les accions o participacions o existeixin drets d’adquisició preferent.

»b) Quan l’alienació es faci a la mateixa societat o a algun dels seus socis.

»c) En el cas de participacions iguals o inferiors al cinquanta per cent del capital de la societat, quan l’alienació es faci en el marc d’una oferta global en ferm per al conjunt del capital de la societat i hi hagi el compromís ferm acreditat de cadascun de la resta de socis per alienar.

»d) Quan la subhasta o el concurs promogut per a l’alienació dels títols es declarin deserts o resultin fallits i, sempre que no hagi transcorregut més d’un any des de la celebració de la subhasta o el concurs. En aquest cas, les condicions de l’alienació no poden ésser inferiors a les anunciades prèviament o a aquelles en què s’hauria produït l’adjudicació.

»e) Quan l’adquirent sigui una administració pública o qualsevol persona jurídica de dret públic o privat dependent o adscrita a aquesta.

»7. El Govern, en el marc de les polítiques de racionalització i simplificació de les entitats del sector públic de la Generalitat, pot acordar i autoritzar transmissions de participacions en societats amb caràcter gratuït entre l’Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic i d’aquestes entre si, i també operacions societàries sense contraprestació, i dictar instruccions a les entitats en aquest sentit.»

2. S’afegeix un article, el 36, al text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, amb el text següent:

«Article 36

»1. Els expedients relatius a les propostes d’acord del Govern a què fa referència l’article 35 han d’ésser instruïts i tramitats pel departament o departaments competents per raó de la matèria o per adscripció o vinculació de la societat, que les ha d’elevar al Govern perquè les aprovi, a proposta conjunta amb el departament competent en matèria de patrimoni de la Generalitat. Aquests acords del Govern s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

»2. Les entitats del sector públic de la Generalitat han d’obtenir les autoritzacions a què fa referència l’article 35 prèviament a l’adopció de l’acord definitiu de llur òrgan competent.

»3. Els representants de l’Administració de la Generalitat o d’entitats del seu sector públic en els òrgans de decisió de societats que pretenguin aprovar les operacions a què fa referència l’apartat 5 de l’article 35 han d’obtenir l’autorització del Govern prèviament a l’exercici de llur vot.

»4. Els representants de l’Administració de la Generalitat o d’entitats del seu sector públic en entitats de qualsevol forma jurídica admesa en dret participades minoritàriament per la Generalitat no requereixen l’autorització del Govern per a les operacions que afectin llurs societats civils i mercantils participades, llevat que l’entitat participada minoritàriament per la Generalitat hagi estat classificada com a sector d’Administració pública de la Generalitat d’acord amb les normes del sistema europeu de comptes nacionals i regionals.

»5. El règim d’autoritzacions relatiu a les societats participades per les entitats del sector públic de la Generalitat que tenen la condició de centre Cerca es regeix per la seva normativa específica. Les alienacions s’han de fer d’acord amb les condicions i el procediment d’adjudicació que estableix l’apartat 6 de l’article 35.

»6. Les autoritzacions a què fa referència l’article 35 també són aplicables a les participacions en entitats que, tot i que no tenen forma jurídica societària, s’hi assimilen, tenen personalitat jurídica pròpia i l’obligació d’estar inscrites en el Registre Mercantil.»

3. Es modifica l’article 38 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana, que resta redactat de la manera següent:

«Article 38

»1. El titular de l’òrgan administratiu responsable del patrimoni de la Generalitat exerceix la representació de l’Administració de la Generalitat com a soci únic en les societats en el capital social de les quals la Generalitat participa directament i totalment, i la representació en les juntes generals de la resta de societats en les quals la Generalitat participa directament, i pot delegar l’exercici d’aquesta representació. La representació com a soci únic o en les juntes generals de les societats participades per les entitats del sector públic de la Generalitat s’exerceix d’acord amb llur normativa reguladora.

»2. Els administradors en societats participades per l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic en la seva representació són nomenades atenent criteris de competència empresarial, professional o tècnica i d’idoneïtat per a exercir el càrrec.

»3. Correspon al Govern d’acordar el nomenament i el cessament de les persones que han d’exercir d’administradores de les societats mercantils en el capital social de les quals l’Administració de la Generalitat participa totalment, la qual cosa ha d’ésser consignada en l’acta de decisions del soci únic i, per mitjà del representant en les juntes generals, proposar aquests mateixos acords respecte de les persones que exerceixen d’administradores en representació de l’Administració de la Generalitat en la resta de societats participades directament. El nomenament i cessament de les persones que han d’exercir d’administradores en les societats participades per les entitats del sector públic de la Generalitat es fa d’acord amb la seva normativa reguladora.

»4. A les societats amb participació majoritària i a les societats vinculades se’ls apliquen les limitacions establertes pels articles 18 i 19.»

 

 

Títol III. Mesures en matèria de contractació pública

 

Article 159. Mesures per a promoure la lliure concurrència i la prevenció del frau en la contractació pública de la Generalitat i del seu sector públic

1. Mesures de promoció de la lliure concurrència i la publicitat contractual

1.1. L’ús de procediments que limitin la lliure concurrència, com el procediment d’urgència, les pròrrogues i les modificacions contractuals, requereix un informe justificatiu de l’adequació de la mesura proposada amb relació a la finalitat del contracte. Aquest informe s’ha de publicar a la Plataforma de Serveis de la Contractació Pública i al Portal de la Transparència de la Generalitat.

1.2. En els contractes en què existeixi l’obligació de subrogació de personal, l’òrgan de contractació ha d’establir en els plecs de clàusules penalitats per a l’empresa que no faciliti o faciliti de manera incorrecta les dades del personal que s’ha de subrogar.

1.3. La formalització de més de dos contractes menors consecutius amb idèntic objecte i adjudicatari en un període de temps inferior a un any o la formalització de contractes menors amb idèntic objecte i destinatari durant tres anys consecutius requereix l’emissió d’un informe justificatiu per part de l’òrgan de contractació, en el cas de serveis i subministraments superiors a 5.000 €, IVA exclòs, i en el cas de contractes d’obra d’un import superior a 12.000 €, IVA exclòs. Aquest informe s’ha de publicar a la Plataforma de Serveis de la Contractació Pública i al Portal de la Transparència de la Generalitat.

1.4. Els òrgans de contractació, en cas que detectin l’existència d’un conflicte d’interessos durant la tramitació o execució d’un contracte, ho han de comunicar a la Comissió d’Ètica en la Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya. Aquesta comissió, amb l’informe previ de l’òrgan competent de la Generalitat en matèria de contractació pública, ha de determinar si existeix o no la situació de conflicte d’interessos. S’entén que hi ha conflicte d’interessos quan es dona alguna de les situacions a què fa referència l’article 24 de la Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública. S’ha de prestar una atenció especial als serveis públics de l’àmbit social i sanitari adreçats a les persones.

1.5. Els òrgans de contractació han de publicar íntegrament els informes de valoració de les proposicions a la Plataforma de Serveis de la Contractació Pública de la Generalitat llevat de la informació declarada confidencial.

1.6. Els contractes que tenen per objecte tasques d’assessorament, treballs tècnics, ponències, peritatges o similars fets per persones físiques com a membres d’un òrgan col·legiat s’han de tramitar com a contractes menors i l’existència del contracte s’ha d’acreditar per mitjà de la designació o nomenament. El reconeixement de l’obligació s’efectua amb la conformitat prèvia del secretari de l’òrgan col·legiat amb el servei prestat i la factura o el document equivalent, d’acord amb les tarifes establertes en les disposicions de creació de l’òrgan.

2. Mesures de foment de l’ètica i la responsabilitat social

2.1. Els òrgans de contractació, per tal d’afavorir les empreses i entitats que tenen un nivell adequat de compromís social, poden exigir en els plecs de clàusules administratives, ja sigui com a criteris de solvència o com a condicions d’execució dels contractes, i amb la finalitat d’assegurar la qualitat de la prestació, que el contractista compleixi uns requisits mínims salarials d’estabilitat i salut laboral, de responsabilitat ambiental i de mesures de foment de la igualtat de gènere i de la conciliació personal amb relació a l’objecte del contracte. Els criteris que s’estableixin han d’estar vinculats a l’objecte del contracte, respectar els principis d’igualtat i no-discriminació i permetre d’obtenir l’oferta econòmicament més favorable.

2.2. El Govern, per mitjà de l’òrgan competent en matèria de contractació pública, ha de promoure, entre altres mesures, la introducció en els plecs de clàusules de l’exigència d’una declaració responsable o bé la inclusió d’una clàusula ètica per tal que els licitadors, adjudicataris i subcontractistes, o llurs empreses filials o vinculades, es comprometin a complir rigorosament la legislació tributària, laboral i de seguretat social, i, específicament, a no fer operacions financeres contràries a la normativa tributària en països que no tinguin normes sobre control de capitals i siguin considerats paradisos fiscals per la Unió Europea.

2.3. En els contractes de serveis, el pressupost de licitació ha d’incorporar tots els costos directes i indirectes associats a la prestació del servei. Entre aquests hi han de figurar els salarials, els de seguretat social, els de formació permanent obligatòria, els corresponents a assegurances, els de prevenció de riscos laborals, els de vigilància de la salut i els d’uniformes del personal, quan el contracte estableixi l’obligació d’adscriure un nombre determinat de personal a l’execució del contracte. Els costos salarials han de respectar els salaris derivats de l’aplicació del conveni sectorial que correspongui.

 

Article 160. Modificació de la Llei 16/2008 amb relació a l’actuació del Govern com a òrgan de contractació

S’afegeix un apartat, el 6, a l’article 45 de la Llei 16/2008, del 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres, amb el text següent:

«6. No obstant el que estableix l’apartat 1, el Govern pot actuar com a òrgan de contractació amb relació a grans projectes estratègics de caràcter horitzontal i d’especial transcendència, amb la deliberació prèvia del Consell Tècnic, en què s’hi apreciï la concurrència de circumstàncies excepcionals.

»En aquests supòsits, el Govern inicia la tramitació de l’expedient de contractació per mitjà d’un acord i adopta l’acord d’adjudicació del contracte. La tramitació de l’expedient, el control de l’execució i l’exercici de la resta de potestats que corresponen a l’òrgan de contractació corresponen al departament que el Govern determini, i també la partida pressupostària a què s’ha d’aplicar la despesa.»

 

Article 161. Modificació de la Llei 3/2007 (Obra pública)

Es modifica l’apartat 5 de l’article 37 de la Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l’obra pública, que resta redactat de la manera següent:

«5. Els contractes que tenen per objecte redactar estudis informatius i projectes o dirigir obres no poden ésser objecte de subhastes electròniques. En els plecs de clàusules administratives particulars o el document equivalent dels contractes que tinguin aquest objecte, el poder adjudicador pot disposar que el factor cost pugui adoptar la forma d’un preu o cost fix sobre la base del qual els operadors econòmics competeixin únicament en funció de criteris de qualitat.»

 

 

Part tercera. Mesures en l’àmbit del sector públic

 

Títol I. Mesures administratives en matèria de funció pública

 

Article 162. Modificació de la Llei de la funció pública

1. Es modifica la lletra a de l’apartat 3 de l’article 7 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, que resta redactada de la manera següent:

«a) Emetre informe amb relació a les normes i disposicions de caràcter general en matèria de personal, amb exclusió dels projectes de disposició d’estructura orgànica o organitzativa que no continguin mesures específiques de personal més enllà de les afectacions que en derivin per al personal.»

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 104 bis de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta redactat de la manera següent:

«2. Excepcionalment, en el cas que el funcionari en pràctiques tingui una vinculació prèvia com a funcionari de carrera o interí, personal laboral fix o temporal amb la mateixa administració a què pertany el cos o escala a què aspira a ingressar, pot optar per percebre les retribucions que li corresponen com a funcionari en pràctiques o bé per percebre les retribucions del lloc que ocupava amb càrrec als crèdits del departament, organisme o ens d’adscripció. En ambdós casos, si escau, ha de continuar percebent l’antiguitat que té reconeguda.»

 

Article 163. Modificació de la Llei 2/2014 amb relació al personal directiu d’ens del sector públic i d’entitats anàlogues

1. Es modifiquen els apartats 1.2 i 1.3 de la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resten redactats de la manera següent:

«1.2. Als efectes del que estableix aquesta disposició, són personal directiu del sector públic les persones que, en règim de dedicació única o principal, ocupen llocs o càrrecs qualificats expressament com a directius en les normes de creació o regulació de les entitats, que impliquen l’exercici de funcions d’especial responsabilitat gerencial o executiva, enteses com a funcions que comporten participació directa en la definició i execució de polítiques públiques relatives als objectius generals o estratègics i que comprometin externament l’organització. Així mateix, actuen sota la dependència exclusiva del màxim òrgan de govern o exerceixen funcions amb autonomia i responsabilitat limitades per les instruccions o els criteris emesos per aquests màxims òrgans de govern.

»1.3. Per a l’exercici de les funcions directives a què fa referència aquesta disposició, el personal directiu del sector públic es vincula a l’ens o l’entitat per mitjà d’un contracte d’alta direcció. Excepcionalment, en les societats mercantils, el conseller delegat es pot vincular amb l’entitat per mitjà d’un contracte mercantil si ho estableixen d’aquesta manera llurs estatuts.»

2. Es modifica l’apartat 3.1 de la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 2/2014, que resta redactat de la manera següent:

«3.1. En cap cas no es poden pactar clàusules d’indemnització d’extinció contractual per desistiment de l’empresari o incompliment del preavís del personal laboral amb contracte d’alta direcció al servei de les entitats i ens a què fa referència aquesta disposició. Les extincions contractuals d’alta direcció, amb independència de la data de formalització dels contractes, únicament donen dret a percebre, si escau, les indemnitzacions que determina la legislació vigent en aquesta matèria. Així mateix, no hi ha dret a percebre indemnitzacions d’extinció contractual per desistiment de l’empresari si la persona afectada té la condició de funcionari de carrera, o bé la condició de personal laboral de qualsevol administració pública i del seu sector públic amb reserva del lloc de treball. En qualsevol cas, no es té dret a la percepció de les indemnitzacions esmentades quan la persona afectada es vinculi amb un nou contracte d’alta direcció al sector públic de l’Administració de la Generalitat.

»Són nul·les de ple dret les clàusules sobre indemnitzacions per extinció contractual que es pactin vulnerant el que disposa aquest apartat.»

3. S’afegeix un apartat, el 7 bis, a la disposició addicional vint-i-unena de la Llei 2/2014, amb el text següent:

«7 bis. Personal de les entitats independents

»El personal del Consell Audiovisual de Catalunya, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, de l’Institut Català Internacional per la Pau i de l’Autoritat Catalana de la Competència es regeix per les seves normes de creació, si bé els criteris establerts per aquesta disposició han d’inspirar les regulacions de desplegament corresponents.»

 

Article 164. Modificació de la Llei 10/1994 (Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra)

1. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 10/1994, de l’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, que resta redactada de la manera següent:

«d) Escala bàsica: titulació del grup C, subgrup C1.»

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

«2. Correspon a la persona titular del departament competent en matèria de seguretat pública efectuar les convocatòries per a ingressar a les diferents escales i categories del Cos de Mossos d’Esquadra. Les bases de cada convocatòria han d’establir els requisits i les condicions per a l’ingrés a les diferents escales i categories. No es pot establir en cap cas una limitació en l’edat màxima d’ingrés diferent de l’establerta amb caràcter general per a ingressar a la funció pública.»

3. Es modifica l’article 44 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

«Article 44

»1. El departament competent en matèria de policia ha de vetllar perquè els seus membres mantinguin les aptituds psicofísiques necessàries per a exercir llurs funcions. A aquest efecte, els membres del Cos de Mossos d’Esquadra s’han de sotmetre als exàmens que es determinin per tal de garantir llur aptitud psicofísica. Amb aquesta finalitat, es poden subscriure contractes o convenis de col·laboració amb professionals mèdics o entitats sanitàries.

»2. Els membres del Cos de Mossos d’Esquadra tenen dret a la vigilància de la salut d’acord amb el pla de prevenció de riscos laborals que s’estableixi.»

4. Es modifica l’article 45 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

«Article 45

»1. Els membres del Cos de Mossos d’Esquadra estan subjectes al règim d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, amb les especialitats que, d’acord amb la naturalesa de la funció policial que exerceixen, estableixen aquesta llei i la normativa que la desplega.

»2. No es pot autoritzar en cap cas la compatibilitat per a exercir una segona feina o activitat pública o privada que pugui impedir o disminuir l’estricte compliment dels deures professionals o comprometre la imparcialitat o independència del funcionari. La compatibilitat es pot denegar si és incompatible per raó del lloc de treball que s’ocupa o atempta contra la imatge i el prestigi del Cos de Mossos d’Esquadra o els seus principis bàsics d’actuació.

»3. Les sol·licituds de compatibilitat són resoltes pel secretari general del departament competent en matèria de seguretat pública, a proposta del director general de la Policia. La petició s’entén desestimada si en el termini de tres mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud d’autorització de compatibilitat l’òrgan competent no ha dictat una resolució expressa.

»4. El règim establert per aquest article també és aplicable al personal de l’escala de suport i al que ocupa llocs de segona activitat.»

5. Es modifica l’article 48 de la Llei 10/1994, que resta redactat de la manera següent:

«Article 48

»1. Els membres del Cos de Mossos d’Esquadra disposen dels permisos, les llicències i les vacances que siguin determinats per reglament.

»2. Les disposicions relatives a permisos, llicències, vacances i règim d’absències que estableix la normativa general de funció pública només s’apliquen directament als membres del Cos de Mossos d’Esquadra si ho disposa expressament la seva normativa específica.

»3. Ateses les característiques del Cos de Mossos d’Esquadra, la concessió de llicències i permisos i la distribució dels períodes de vacances resten condicionades a les necessitats del servei. No obstant això, en acabar l’any, tots els membres del Cos han d’haver fet les vacances anuals.»

6. S’afegeix un article, el 48 ter, a la Llei 10/1994, amb el text següent:

«Article 48 ter

»Els danys materials o lesions que pateixin els membres del Cos de Mossos d’Esquadra, en ocasió o com a conseqüència del servei prestat i sempre que no concorrin dol, negligència o imperícia greus, poden ésser reconeguts en els supòsits i d’acord amb el procediment que sigui determinat per reglament.»

7. Es modifica la lletra o de l’apartat 1 de l’article 68 de la Llei 10/1994, que resta redactada de la manera següent:

«o) L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats, si dona lloc a una situació d’incompatibilitat.»

8. S’afegeix una lletra, la t, a l’article 69 de la Llei 10/1994, amb el text següent:

«t) L’exercici d’activitats compatibles amb l’exercici de les seves funcions sense haver obtingut l’autorització pertinent, i també l’incompliment de les limitacions imposades en l’autorització administrativa d’una compatibilitat, sempre que aquest incompliment no doni lloc a una situació d’incompatibilitat.»

9. Es deroga l’apartat 4 de la disposició addicional sisena de la Llei 10/1994.
10. S’afegeix una disposició final, la tercera, a la Llei 10/1994, amb el text següent:

«Disposició final tercera

»Correspon al Govern de fer el desplegament reglamentari del règim d’incompatibilitats, que ha de regular el procediment administratiu i els supòsits més evidents d’activitats incompatibles amb la funció policial, de la jornada i l’horari de treball, dels permisos, les llicències i les vacances i del règim de les absències dels membres del Cos de Mossos d’Esquadra.»

 

Article 165. Modificació de la Llei 17/2003 (Cos d’Agents Rurals)

1. Es deroga la lletra d de l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei 17/2003, del 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals.
2. Es modifica la lletra c de l’apartat 1 de l’article 10 de la Llei 17/2003, que resta redactada de la manera següent:

«c) Pel que fa a l’escala bàsica, corresponen als oficials la coordinació, el control i la inspecció dels agents que tenen a càrrec, en els àmbits territorials o funcionals assignats. Correspon als agents majors, a més de les tasques executives bàsiques, dirigir les actuacions que els puguin ésser assignades en funció de llur preparació i especialització, i acomplir les tasques la complexitat de les quals requereixi més experiència i capacitació tècnica. Corresponen als agents les tasques d’execució definides pel capítol II.»

3. Es deroga la lletra d de l’apartat 1 de l’article 10 de la Llei 17/2003.
4. Es deroga la lletra d de l’apartat 1 de l’article 12 de la Llei 17/2003.
5. Es modifica l’apartat 4 de l’article 12 de la Llei 17/2003, que resta redactat de la manera següent:

«4. En les convocatòries d’accés a les escales superior, i executiva i bàsica, en torn de promoció interna, els membres del Cos d’Agents Rurals es poden acollir a la dispensa de titulació, d’acord amb el que disposen en aquest sentit els articles 15 i 16.»

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 14 de la Llei 17/2003, que resta redactat de la manera següent:

«2. L’accés a la categoria d’agent es fa pel sistema de concurs oposició i requereix la superació d’un curs selectiu i d’un període de pràctiques de sis mesos de durada. Els períodes de pràctiques es fan en els serveis i les demarcacions territorials que, en funció de llur activitat, siguin més adequats per a la formació integral de les persones aspirants i el particular coneixement de l’estructura i el funcionament de les tasques assignades al Cos d’Agents Rurals, a més de garantir el coneixement del territori i de les tasques pròpies de l’àmbit rural.»

7. Es modifica l’apartat 3 de l’article 14 de la Llei 17/2003, que resta redactat de la manera següent:

«3. Resten exemptes de fer el període de pràctiques les persones que hagin prestat servei en llocs de treball de la categoria d’agent durant un mínim de sis mesos, sempre que n’hagin obtingut una avaluació positiva.»

8. Es modifica l’article 16 de la Llei 17/2003, que resta redactat de la manera següent:

«Article 16. Accés a la categoria d’agent major i oficial o oficiala

»L’accés a la categoria d’agent major i oficial o oficiala es fa per promoció interna, mitjançant el sistema de concurs oposició entre els membres del Cos d’Agents Rurals que tinguin una antiguitat de dos anys de servei actiu en la categoria immediatament inferior i que superin el corresponent curs selectiu de formació, organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.»

9. S’afegeix una disposició transitòria, la cinquena, a la Llei 17/2003, amb el text següent:

«Disposició transitòria cinquena. Accés a la categoria d’agent de l’escala bàsica

»1. Els membres del Cos d’Agents Rurals de la categoria d’agent auxiliar que es trobin en servei actiu en aquesta categoria disposen de dues convocatòries per a accedir a la categoria d’agent de l’escala bàsica. Aquestes convocatòries s’han de dur a terme mitjançant un torn de promoció interna especial i s’han de fer conjuntament amb les dues primeres convocatòries d’accés a la categoria d’agent de l’escala bàsica.

»2. En les convocatòries d’accés a la categoria d’agent de l’escala bàsica resten exemptes de fer el període de pràctiques les persones que hagin prestat servei en llocs de treball de la categoria d’agent auxiliar durant un mínim de sis mesos, sempre que n’hagin obtingut una avaluació positiva.»

 

Article 166. Modificació de la Llei 8/2007 (Institut Català de la Salut)

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 20 de la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de Institut Català de la Salut, que resta redactat de la manera següent:

«3. Els càrrecs directius de l’Institut Català de la Salut són sotmesos periòdicament a procediments de verificació de les responsabilitats de la gestió encomanada. El Consell d’Administració ha de regular aquests procediments, que han de permetre avaluar, en tots els casos, l’eficiència i l’eficàcia en l’activitat duta a terme, l’equitat en les decisions, l’austeritat i el control de la despesa, l’acció per a assolir la qualitat total i l’ètica en l’actuació.

»El resultat del procés de verificació i d’avaluació de la gestió o, si s’escau, la manca de verificació de les responsabilitats de la gestió encomanada s’ha de traslladar als òrgans competents en matèria de nomenaments, que hi resten vinculats.

»La superació dels processos de verificació de les responsabilitats permet la continuïtat en la gestió encomanada. Transcorreguts quatre anys des que s’hagi encomanat la gestió, la manca de verificació de les responsabilitats o la no superació dels processos de verificació comporta el cessament automàtic en les funcions assignades.»

2. Es modifica la disposició addicional setena de la Llei 8/2007, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional setena. Certificació d’avaluació positiva de les funcions de gestió clínica de l’Institut Català de la Salut

»1. Per a la continuïtat en l’exercici de les funcions de gestió clínica, un cop transcorreguts el primer i següents quadriennis des de l’inici de l’exercici de les funcions, la persona titular ha d’estar en possessió del certificat d’avaluació positiva de les funcions assignades.

»2. El procediment per a l’obtenció del certificat d’avaluació positiva s’inicia a instància de la persona que tingui encarregades les funcions de gestió clínica per mitjà d’una sol·licitud adreçada a la direcció de centre hospitalari o a la direcció d’atenció primària a què és adscrita, i s’ha d’acompanyar la sol·licitud amb la memòria de l’activitat duta a terme i el projecte a desenvolupar en els quatre anys següents.

»3. El termini de presentació de les sol·licituds d’inici del procediment per a l’obtenció del certificat d’avaluació positiva és d’un mes a comptar de la data en què manquin quatre mesos per a la finalització de l’exercici de les funcions assignades.

»4. El director o directora de l’hospital o del centre d’atenció primària ha de verificar i valorar:

»a) La memòria de l’activitat duta a terme en els darrers quatre anys.

»b) El projecte a desenvolupar en els quatre anys següents.

»c) Les competències en gestió i lideratge de la persona interessada per mitjà d’instruments en què participin els professionals de l’entorn de la persona avaluada.

»d) Qualsevol altra documentació que pugui recaptar l’òrgan competent per a la resolució del procediment.

»5. Contra la resolució que posa fi al procediment el professional pot interposar recurs d’alçada davant el director o directora gerent de l’Institut Català de la Salut. Transcorreguts tres mesos des de la data d’inici del procediment sense que s’hagi notificat cap resolució expressa, la sol·licitud presentada s’entén desestimada.

»6. Els certificats d’avaluació positiva tenen una validesa de quatre anys. Un cop transcorreguts els quatre anys des de l’assignació de les funcions de gestió clínica, la manca del certificat d’avaluació positiva comporta el cessament automàtic en les funcions assignades.

La manca de presentació de la sol·licitud per a l’inici del procediment per a l’obtenció del certificat d’avaluació positiva dins del termini establert per aquesta disposició comporta, també, el cessament automàtic en les funcions assignades per la manca de voluntat de la persona interessada per a continuar exercint-les.

»7. Tenen la consideració de funcions de gestió clínica les descrites a l’article 10 de la Llei de l’Estat 44/2003, del 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, i en particular les funcions assignades a les direccions i subdireccions mèdiques, a les direccions i subdireccions d’infermeria, a les direccions clíniques, als de cap de servei i de secció del serveis jerarquitzats d’atenció hospitalària i d’atenció primària, als adjunts i als supervisors d’infermeria, i als directors i als adjunts d’equip d’atenció primària i d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT).»

3. S’afegeix una disposició transitòria, la tercera, a la Llei 8/2007, amb el text següent:

«Disposició transitòria tercera. Període transitori per a obtenir la certificació d’avaluació positiva de les funcions de gestió clínica de l’Institut Català de la Salut

»1. Els professionals que tinguin encomanades funcions de gestió clínica que en la data d’entrada en vigor de la present disposició transitòria no hagin estat avaluats, o faci més de tres anys i vuit mesos que hagin estat avaluats, disposen de quatre mesos, comptadors des de l’esmentada entrada en vigor, per a iniciar el procediment per a obtenir el certificat d’avaluació positiva.

»2. El termini de resolució i notificació dels procediments per a obtenir el certificat d’avaluació positiva a què fa referència aquesta disposició transitòria és de divuit mesos, a comptar de la data de presentació de les sol·licituds d’inici del procediment.

»3. Resten excloses del que estableixen els apartats 1 i 2 les persones que tenen assignades funcions de cap de servei i de cap de secció, que resten subjectes al que determina l’apartat 2 de la disposició addicional quarta de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.»

 

Article 167. Modificació de la Llei 1/2003 (Universitats de Catalunya)

S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 47 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, amb el text següent:

«5. L’ingrés en la categoria contractual de catedràtic es fa per mitjà de convocatòria lliure, a la qual poden accedir els candidats que compleixin els requisits establerts per aquest article per a aquesta categoria, i per mitjà de convocatòria de promoció interna.

»Les universitats poden convocar per a l’accés a catedràtic des de la figura de professorat agregat permanent llocs de treball de promoció interna que estiguin dotats a l’estat de despeses de llur pressupost. Els procediments i els criteris de promoció interna s’estableixen per mitjà de la negociació col·lectiva.»

 

Article 168. Modificació de la Llei 3/1995 (Universitat Oberta de Catalunya)

Es modifica l’apartat 5 de l’article 8 de la Llei 3/1995, del 6 d’abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«5. Ateses les característiques especials de la Universitat Oberta de Catalunya, el nomenament i el cessament del rector, màxima autoritat acadèmica de la universitat, han d’ésser ratificats, a instàncies del Patronat de la Fundació i un cop escoltat el Consell, pel Govern de la Generalitat. El personal funcionari és declarat en situació de serveis especials quan és nomenat per a l’exercici del càrrec de rector de la Universitat Oberta de Catalunya, als efectes del que estableix l’article 88 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre.»

 

Article 169. Personal laboral al servei dels consorcis adscrits a la Generalitat

1. El règim jurídic aplicable al personal al servei dels consorcis és el de l’Administració de la Generalitat, sens perjudici de l’aplicació de les condicions de treball que s’acordin per mitjà de la negociació col·lectiva en l’àmbit respectiu.
2. El personal al servei dels consorcis que es regeixi per convenis col·lectius vigents en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei ha de continuar regint-s’hi durant llur vigència i període d’ultraactivitat.
3. L’aplicació d’aquest règim jurídic no implica en cap cas l’adquisició de la condició de personal al servei de l’Administració de la Generalitat.

 

Article 170. Modificació de la Llei 16/1984 (Estatut de la funció interventora)

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei 16/1984, del 20 de març, de l’estatut de la funció interventora, que resta redactat de la manera següent:

«3. L’interventor adjunt per a la Seguretat Social depèn orgànicament i funcionalment de l’interventor general de l’Administració de la Generalitat.»

2. Es modifica l’apartat 5 de l’article 7 de la Llei 16/1984, que resta redactat de la manera següent:

«5. S’han de determinar per reglament l’estructura, les competències i les funcions de la Intervenció Adjunta per a la Seguretat Social. Així mateix, se’n pot modificar per reglament la denominació i la denominació de la persona titular.»

3. Es deroga la disposició addicional primera de la Llei 16/1984.

 

 

Títol II. Modificacions legislatives en matèria d’òrgans reguladors o consultius

 

Article 171. Modificació de la Llei 14/2008 (Oficina Antifrau de Catalunya)

Es modifica l’article 22 de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«Article 22. Presentació

»El director o directora de l’Oficina Antifrau de Catalunya ha de retre compte anualment de la gestió de l’Oficina davant el Parlament de Catalunya amb una memòria que és pública. El director o directora de l’Oficina ha de presentar la memòria de cada any dins el primer trimestre de l’any següent.»

 

Article 172. Modificació de la Llei 18/2010 (Sindicatura de Comptes)

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes, que resta redactat de la manera següent:

«1. La Sindicatura de Comptes, en l’exercici de la funció fiscalitzadora que té assignada, actua per mandat legal, a instància del Parlament o d’ofici, ja sia per iniciativa de l’òrgan competent o per escrit presentat per una persona física o jurídica.»

2. S’afegeix un capítol, el IV, abans de l’article 43 de la Llei 18/2010, i l’antic capítol IV passa a ésser el capítol V. El nou capítol IV s’encapçala amb l’epígraf següent:

«Capítol IV. Informes de fiscalització puntuals i publicitat de tots els informes»

3. Es modifica l’article 43 de la Llei 18/2010, que resta redactat de la manera següent:

«Article 43. Informes de fiscalització puntuals

»1. Els informes de fiscalització puntuals tenen l’objectiu de verificar una presumpta irregularitat relacionada amb algun dels aspectes i ens sotmesos a la fiscalització de la Sindicatura de Comptes. Tanmateix, cal que el departament de la Sindicatura de Comptes corresponent consideri adequat d’elaborar aquest informe atenent la rellevància del cas; d’altra banda, cal que el Ple acordi d’incloure’l en el programa anual d’activitats, sobre la base dels objectius de la Sindicatura i els mitjans a la seva disposició.

»2. La presumpta irregularitat, que ha d’afectar ens sotmesos a fiscalització de la Sindicatura, pot ésser comunicada per mitjà d’un escrit presentat per qualsevol persona física o jurídica. En aquest escrit hi han de constar la identitat i el domicili, per a poder trametre-hi notificacions, i ha d’anar acompanyat de la documentació que acrediti la presumpta irregularitat, en qualsevol suport legalment admès.

»La Sindicatura ha de registrar els escrits que se li presentin, i ha de comunicar a les persones que els subscriguin la decisió presa, d’acord amb la normativa interna reguladora de la tramitació d’aquests escrits.»

 

 

Títol III. Mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

 

Capítol I. Règim de funcionament de les entitats del sector públic

 

Article 173. Supervisió contínua d’entitats del sector públic

1. Les entitats participades majoritàriament per l’Administració de la Generalitat estan sotmeses a un sistema de supervisió contínua amb la finalitat de verificar la subsistència dels motius que en van justificar la creació i el grau de compliment dels objectius propis de les funcions i activitats encomanades d’acord amb els instruments de gestió corresponents, i també l’adequació dels serveis i activitats a les pràctiques de bona administració, mesurada en termes d’eficàcia organitzativa, qualitat del servei i bon govern.
2. El sistema de supervisió contínua a què fa referència l’apartat 1, sens perjudici de les funcions que corresponen a la Intervenció General en l’àmbit economicofinancer establert per la normativa vigent, és exercit pel departament competent en matèria d’administració pública d’acord amb el marc d’actuació, la metodologia i l’abast que determini per reglament el Govern.

 

 

Capítol II. Règim de les fundacions del sector públic de la Generalitat

 

Article 174. Concepte i activitats de les fundacions del sector públic

1. Són fundacions del sector públic de l’Administració de la Generalitat les fundacions que compleixen alguna de les condicions següents:
2. a) Que el patrimoni de la fundació sigui integrat en més d’un 50% per béns o drets aportats o cedits per l’Administració de la Generalitat, o qualsevol de les entitats del seu sector públic.
3. b) Que la majoria absoluta dels drets de vot en el patronat correspongui a l’Administració de la Generalitat, o a les entitats del seu sector públic, o a càrrecs que els representin.
4. Són activitats pròpies de les fundacions del sector públic de l’Administració de la Generalitat les fetes sense ànim de lucre per al compliment de finalitats d’interès general, independentment de si el servei es presta gratuïtament o per mitjà d’una contraprestació econòmica.
5. Les activitats de les fundacions del sector públic de l’Administració de la Generalitat han d’ésser complementàries o coadjuvants de les activitats que corresponen competencialment als departaments de l’Administració o a les entitats del sector públic, sense que això comporti l’assumpció d’aquestes competències, llevat que es determini expressament. En qualsevol cas, les fundacions esmentades no poden exercir potestats administratives.

 

Article 175. Règim jurídic de les fundacions del sector públic

1. El règim d’adscripció de les fundacions del sector públic és l’establert per la normativa de règim jurídic de caràcter bàsic.
2. És aplicable a les fundacions adscrites al sector públic de la Generalitat el règim de transparència establert per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
3. Les fundacions del sector públic de l’Administració de la Generalitat i les que hi són adscrites es regeixen per aquesta llei, pel llibre tercer del Codi civil de Catalunya i per l’ordenament jurídic privat, sens perjudici de les matèries en què els sigui aplicable l’ordenament jurídic públic d’acord amb el que disposen els apartats següents.
4. Les fundacions del sector públic de l’Administració de la Generalitat i les que hi resten adscrites se subjecten al règim pressupostari, de comptabilitat, economicofinancer i de control de la Generalitat.
5. El règim de contractació és l’establert per la normativa de contractes del sector públic, i es regeixen per la normativa de patrimoni de la Generalitat de Catalunya en allò que els és aplicable.
6. El personal al servei de les fundacions del sector públic de l’Administració de la Generalitat i de les que hi són adscrites es regeix pel dret laboral i per les normes de dret públic aplicables al personal laboral del sector públic de la Generalitat, incloses les que siguin establertes per la normativa pressupostària.

 

Article 176. Dissolució de les fundacions del sector públic

Sens perjudici del que estableix el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, en els processos de dissolució de les fundacions del sector públic de l’Administració de la Generalitat, l’acord de dissolució obre el període de liquidació de manera automàtica, i aquesta es duu a terme per mitjà de la cessió global d’actius i passius en favor de l’Administració de la Generalitat, o de les entitats del seu sector públic. Excepcionalment, i per causes degudament justificades, la liquidació es pot dur a terme per mitjà de la realització del patrimoni.

 

Article 177. Règim jurídic dels centres Cerca i de la fundació ICREA

Els règims aplicables als centres Cerca del sector públic de l’Administració de la Generalitat que tinguin naturalesa jurídica de fundació i a la fundació ICREA són els que estan d’acord amb la singular autonomia de gestió d’aquests centres i fundació, legalment establerta.

 

Article 178. Control economicofinancer de les fundacions del sector públic

1. Sens perjudici de les funcions del protectorat legalment establertes pel llibre tercer del Codi civil de Catalunya i per la Llei 21/2014, del 29 de desembre, correspon a la Intervenció General de la Generalitat exercir el control economicofinancer de les fundacions del sector públic de l’Administració de la Generalitat i de les que hi són adscrites, i també vetllar pel compliment de les obligacions derivades de la normativa pública.
2. Les funcions de protectorat es duen a terme sens perjudici de la supervisió contínua i el control d’eficàcia que exerceixin els òrgans establerts per reglament.

 

Article 179. Modificació de la Llei 7/2011 amb relació als centres Cerca

S’afegeix un apartat, el 7, a l’article 67 de la Llei 7/2011, amb el text següent:

«7. Els centres Cerca constituïts sota la figura jurídica de fundació, que consoliden llur pressupost amb l’Administració de la Generalitat i que estan inscrits al Registre del sector públic de la Generalitat de Catalunya, als efectes de l’acreditació de llur capacitat financera, quan els sigui requerida en la participació en les accions de foment europees del Programa marc de recerca i innovació, són considerats integrats dintre del sector públic de la Generalitat.»

 

 

Capítol III. Altres mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

 

Article 180. Modificació de la Llei 20/2000 (Institut Català de les Indústries Culturals)

S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 3 de la Llei 20/2000, del 29 de desembre, de creació de l’Institut Català de les Indústries Culturals, amb el text següent:

«4. L’Institut Català de les Empreses Culturals pot impulsar línies d’ajuts que tinguin la doble modalitat d’aportacions reintegrables i subvencions, per al desenvolupament de les empreses culturals, amb les característiques següents:

»a) Les aportacions reintegrables s’han de reintegrar en llur totalitat.

»b) Sens perjudici de les causes de reintegrament establertes per la normativa de subvencions, les subvencions s’han de reintegrar totalment o parcialment en funció dels rendiments d’explotació o d’altres indicadors d’èxit del projecte, en els termes que determinin les bases reguladores.»

 

Article 181. Modificació de la Llei 6/2008 (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts)

1. Es modifica la lletra c de l’article 5 de la Llei 6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que resta redactada de la manera següent:

«c) La vicepresidència.»

2. Es modifica l’epígraf de l’article 7 de la Llei 6/2008, que resta redactat de la manera següent:

«Article 7. Presidència i vicepresidència.»

3. Es modifica el darrer apartat de l’article 7 de la Llei 6/2008, que es renumera com a apartat 3 i resta redactat de la manera següent:

«3. La presidència, per al compliment de les seves funcions, compta amb la col·laboració de la vicepresidència, escollida pel Plenari d’entre els seus membres. La vicepresidència substitueix la presidència en els casos d’absència, de vacant o de malaltia.»

4. Es modifica l’article 9 de la Llei 6/2008, que resta redactat de la manera següent:

«Article 9. Estatut personal dels membres del Plenari

»1. La persona que ocupa la presidència té dedicació a temps parcial, amb dret a percebre retribucions o bé indemnitzacions, d’acord amb el que es determini per mitjà d’un acord de govern. La resta de membres assisteixen a les reunions del Plenari i de les comissions de treball a què fa referència l’article 8.e, i poden percebre indemnitzacions d’acord amb la normativa aplicable.

»2. Els membres del Plenari actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.

»3. La condició de membre del Plenari és incompatible amb:

»a) La condició de membre del Parlament o del Govern.

»b) L’exercici de qualsevol càrrec d’elecció o designació polítiques.

»c) L’exercici de funcions de direcció o executives en partits polítics o en organitzacions sindicals o empresarials.

»4. En el cas que la presidència ocupi un lloc de treball amb dret a percebre retribucions, està subjecta al règim d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat.»

 

Article 182. Modificació de la Llei 15/2001 (Meteorologia)

S’afegeix una lletra, la k bis, a l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei 15/2001, del 14 de novembre, de meteorologia, amb el text següent:

«k bis. Proveir serveis meteorològics de suport a la navegació aèria, un cop obtinguda la certificació de l’autoritat competent i després que hagi estat designat per a exercir aquesta tasca en alguna part de l’espai aeri.»

 

Article 183. Modificació de la Llei 9/2004 (Agència Catalana del Consum)

S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 15 de la Llei 9/2004, del 24 de desembre, de creació de l’Agència Catalana del Consum, amb el text següent:

«3. Els imports derivats de les sancions imposades per l’Agència Catalana del Consum que hagin de satisfer les empreses subministradores d’electricitat, gas canalitzat i aigua com a conseqüència d’infraccions comeses contra els drets de les persones consumidores relacionades amb la pobresa energètica han d’ésser destinats de manera íntegra i amb caràcter finalista a les actuacions que duu a terme l’Agència Catalana del Consum derivades dels plans de lluita contra les situacions de vulnerabilitat econòmica relacionada amb la pobresa energètica.»

 

Article 184. Modificació de la Llei 7/2007 (Agència Tributària de Catalunya)

S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-cinquena, a la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició addicional vint-i-cinquena. Cessió de dades a la direcció general competent en matèria de tributs

»1. Les dades, els informes o els antecedents obtinguts per l’Agència Tributària de Catalunya poden ésser cedits a la direcció general competent en matèria de tributs per a l’anàlisi i disseny de la política tributària, l’elaboració de la normativa tributària general, de les figures tributàries pròpies i dels tributs cedits, en el marc de les competències normatives de la Generalitat. La comunicació de la informació s’ha de fer de manera anonimitzada o, si la finalitat perseguida ho requereix, aplicant tècniques de pseudonimització que no permetin la identificació de les persones afectades per terceres persones diferents a l’entitat cedent.

»2. La cessió de dades de caràcter personal que s’hagi d’efectuar a la direcció general competent en matèria de tributs d’acord amb el que estableix l’apartat 1 no requereix el consentiment de la persona afectada.»

 

Article 185. Modificació de la Llei 2/2010 (Pesca i acció marítimes)

1. Es modifica el títol V de la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, que resta redactat de la manera següent:

«Títol V. Del Consell Català de Cogestió Marítima

»Article 98. Naturalesa

»1. El Consell Català de Cogestió Marítima és un òrgan de participació adscrit al departament competent en matèria de pesca i afers marítims.

»2. El Consell Català de Cogestió Marítima és integrat per representants de:

»a) El departament competent en matèria de pesca i afers marítims.

»b) Altres departaments de la Generalitat.

»c) Els agents i les entitats vinculats als sectors que duen a terme llur activitat en el medi marítim.

»d) Les entitats ambientals i de recerca.

»Article 99. Funcions

»El Consell Català de Cogestió Marítima exerceix les funcions següents:

»a) Elaborar propostes i recomanacions per a una gestió racional, sostenible i integrada de les activitats sectorials fetes en l’àmbit marítim.

»b) Contribuir a la definició i el desenvolupament de les polítiques marítimes de Catalunya en un règim de corresponsabilitat.

»c) Assessorar l’Administració marítima catalana sobre les prioritats de recerca i formació.

»d) Contribuir activament a l’aplicació de l’estratègia marítima de Catalunya.

»e) Qualsevol altra funció que se li atribueixi per norma legal o reglamentària.

»Article 100. Estructura i funcionament

»1. S’han d’establir per reglament la composició del Consell, la designació dels seus membres i el règim de funcionament intern. La composició del Consell ha de tendir a la representació paritària entre dones i homes.

»2. El Consell Català de Cogestió Marítima funciona en ple o en comissions, de la manera que sigui determinada per reglament.»

2. Es deroga la lletra c de l’article 131 de la Llei 2/2010.
3. S’afegeix una lletra, la j bis, a l’apartat 3 de l’article 132 de la Llei 2/2010, amb el text següent:

«j bis) Incomplir les disposicions reglamentàries relatives a la identificació o la senyalització dels arts i ormeigs de pesca o marisqueig.»

4. Es deroga l’article 148 de la Llei 2/2010.

 

Article 186. Modificació de la Llei 31/2002 amb relació a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 50 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

«3. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament és adscrita al departament competent en matèria d’acció exterior mitjançant la unitat directiva d’aquest departament que executa les competències en matèria de cooperació al desenvolupament.»

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 51 de la Llei 31/2002, que resta redactat de la manera següent:

«1. L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament té per objecte executar i gestionar la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat seguint les directrius establertes pel departament competent en matèria d’acció exterior de l’Administració de la Generalitat, que és qui exerceix el control d’eficàcia i eficiència sobre l’activitat de l’Agència.»

3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 52 de la Llei 31/2002, que resta redactat de la manera següent:

«1. Els òrgans de govern de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament són:

»a) El president o presidenta, que és la persona titular del departament competent en matèria d’acció exterior.

»b) El vicepresident o vicepresidenta, que és la persona titular de la unitat directiva del departament que té atribuïdes les funcions de cooperació al desenvolupament i mitjançant la qual s’adscriu l’Agència al departament.

»c) El Consell d’Administració, del qual s’ha de determinar per reglament la composició i el sistema de provisió.

»d) El director o directora, que és nomenat per acord del Govern a proposta del conseller o consellera del departament al qual és adscrita l’Agència i que es vincula amb l’Administració de la Generalitat per mitjà d’un contracte laboral de règim especial d’alta direcció.»

4. Es modifica l’article 55 de la Llei 31/2002, que resta redactat de la manera següent:

«Article 55. Recursos econòmics

»1. Constitueixen els recursos econòmics de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament:

»a) Les transferències que rebi anualment dels pressupostos generals de la Generalitat.

»b) Les aportacions procedents d’altres administracions públiques, de la Unió Europea i d’altres organismes internacionals.

»c) Les subvencions, donacions i qualsevol altra aportació.

»d) Els rendiments procedents de les activitats que dugui a terme.

»e) Els rendiments procedents de crèdits, els préstecs i les altres operacions financeres que es puguin concertar i estiguin reflectides en la llei de pressupostos de la Generalitat.

»f) Qualsevol altre ingrés que li pugui correspondre.

»2. Els recursos de les lletres b a f de l’apartat 1 tenen caràcter finalista i s’han de destinar a actuacions de cooperació al desenvolupament i a cobrir les despeses pròpies de l’Agència.»

5. Es modifica l’apartat 2 de l’article 57 de la Llei 31/2002, que resta redactat de la manera següent:

«2. Els actes administratius i les resolucions dictats pel president o presidenta o pel director o directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament exhaureixen la via administrativa i són impugnables en via contenciosa administrativa, sens perjudici de la interposició de recurs potestatiu de reposició previ. Els actes administratius i les resolucions dictats per òrgans dins de l’estructura de l’Agència de rang inferior als anteriors poden ésser objecte de recurs d’alçada davant el director o directora de l’Agència en els termes establerts per la legislació sobre el procediment administratiu comú.»

 

Article 187. Modificació de la Llei 14/2007 (Institut Català Internacional per la Pau)

1. S’afegeix una lletra, la k, a l’article 3 de la Llei 14/2007, del 5 de desembre, de l’Institut Català Internacional per la Pau, amb el text següent:

«k) Atorgar beques, subvencions i premis per al compliment de les finalitats per a les quals ha estat creat.»

 

Article 188. Modificació de la Llei 13/2007 (Memorial Democràtic)

1. S’afegeix una lletra, la d, a l’article 4 de la Llei 13/2007, del 31 d’octubre, del Memorial Democràtic, amb el text següent:

«d) Atorgar beques, subvencions i premis per al compliment de les finalitats per a les quals ha estat creat.»

2. Es modifica l’article 6 de la Llei 13/2007, que resta redactat de la manera següent:

«Article 6. La Junta de Govern

»1. La Junta de Govern és el màxim òrgan de govern i administració del Memorial Democràtic.

»2. La Junta de Govern és integrada pel conseller o consellera del departament al qual és adscrit el Memorial Democràtic, que n’ocupa la presidència, i pels membres següents:

»a) Tres membres designats pel Govern, a proposta del departament competent en matèria de memòria democràtica.

»b) Tants membres com grups parlamentaris hi hagi constituïts, designats pel Parlament a proposta de cada grup d’entre professionals de prestigi reconegut en la matèria pròpia d’aquesta llei, que poden ésser membres d’entitats, associacions o plataformes en defensa de la memòria antifeixista.

»c) El director o directora del Museu d’Història de Catalunya.

»d) El director o directora de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

»e) El director o directora del Memorial Democràtic.

»f) El president o presidenta de l’Institut Català de les Dones.

»Assisteixen a les reunions de la Junta de Govern, amb veu però sense vot, un representant o una representant del Consell Assessor i un representant o una representant del Consell de Participació.

»En la composició de la Junta de Govern s’ha de procurar garantir la presència equilibrada de dones i homes.»

 

Article 189. Modificació del text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 21 del text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

«2. El secretari o secretària és nomenat lliurement per la Junta i no té la consideració de membre ni dret de vot.»

2. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 21 del text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, amb el text següent:

«3. En cas de vacant, absència o malaltia del secretari o secretària designat per la Junta de Govern, l’ha de substituir la persona que designi en cada cas el president o presidenta de la Junta de Govern o de la comissió corresponent.»

3. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 32 del text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, amb el text següent:

«3. L’Institut Català de Finances ha de fer arribar a la comissió del Parlament competent en matèria d’economia i finances, per mitjà del conseller competent en aquesta matèria, durant el primer semestre de cada any, informació agregada i sumària de l’exercici anterior relativa a les característiques i el volum de les operacions de préstec i aval que s’han fet, la incidència sectorial i territorial que tenen i els resultats de la gestió.»

4. S’afegeixen dues disposicions addicionals, la tercera i la quarta, al text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, amb el text següent:

«Disposició addicional tercera. Execució dels instruments financers del programa Feder

»Es confereixen a l’Institut Català de Finances les tasques d’execució dels instruments financers del Programa operatiu de Catalunya Feder 2014-20 (Decisió CE 2015-894) en els termes de l’article 38.4.c del Reglament (UE) núm. 1303/2013, del Parlament Europeu i del Consell, i se l’habilita perquè adopti les mesures oportunes per a assegurar la bona gestió dels instruments financers del dit programa.

»Disposició addicional quarta. Política remunerativa

»1. Sens perjudici del que estableix l’apartat 4 de l’article 1 del Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, que sotmet l’entitat a la normativa aplicable a les entitats de crèdit, són aplicables a l’Institut Català de Finances les regles següents:

»a) El Govern de la Generalitat, a proposta de la Junta de Govern de l’Institut Català de Finances, ha d’aprovar la política de remuneracions dels òrgans de govern de l’Institut. Els membres de la Junta de Govern de l’Institut que tinguin la consideració de personal al servei de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic resten en tot cas sotmesos a les disposicions dictades per a aquest personal amb caràcter general.

»b) La llei de pressupostos de cada exercici determina, respecte a les disposicions que contingui en matèria de personal, aquelles a què resta sotmès l’Institut Català de Finances. No li són aplicables les limitacions a la contractació, llevat de les que derivin del compliment de la normativa bàsica.

»2. Les societats i les filials de l’Institut Català de Finances resten sotmeses al mateix règim jurídic establert per a aquest en l’apartat 1, sens perjudici dels requeriments específics de la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, en el cas que formin part del sector d’administracions públiques de la Generalitat, en els termes del sistema europeu de comptes.»

 

 

Part quarta. Mesures administratives

 

Títol I. Mesures administratives en matèria d’habitatge, d’urbanisme, d’ordenació ambiental, d’ordenació d’aigües i d’ordenació territorial

 

Capítol I. Modificacions legislatives en matèria d’habitatge i urbanisme

 

Article 190. Modificació de la Llei 18/2007 (Dret a l’habitatge)

1. S’afegeix una lletra, la e, a l’apartat 2 de l’article 125 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, amb el text següent:

«e) No retirar les plaques col·locades en habitatges que han deixat de tenir la qualificació d’habitatges amb protecció oficial.»

2. S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-cinquena, a la Llei 18/2007, amb el text següent:

«Disposició addicional vint-i-cinquena. Retirada de les plaques dels habitatges que han deixat de tenir la qualificació d’habitatges protegits

»1. Els propietaris i les comunitats de propietaris han de retirar en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la present disposició addicional les plaques col·locades en els habitatges que han deixat de tenir la qualificació d’habitatges protegits.

»2. La manca de retirada de les plaques en el termini establert per l’apartat 1 constitueix una infracció lleu, d’acord amb l’article 125.»

 

Article 191. Modificació del text refós de la Llei d’urbanisme

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 9 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, que resta redactat de la manera següent:

«2. En els terrenys situats en zones de risc d’inundació o d’altres riscos quan, d’acord amb la legislació sectorial, puguin produir danys a les persones o béns, regeixen les limitacions d’ús del sòl que estableix la dita legislació. En el cas que la legislació sectorial no reguli les limitacions d’ús, no es pot admetre en les zones de risc greu dur a terme actuacions de nova urbanització, ni incrementar l’edificabilitat o la intensitat de l’ús previstes pel planejament en sòl urbà ni edificar en els terrenys situats en sòl no urbanitzable, llevat que es tracti d’una actuació urbanística que inclogui entre les obres d’urbanització les infraestructures o altres mesures que l’administració sectorial consideri necessàries.»

2. S’afegeix un apartat, el 2 bis, a l’article 9 del text refós de la Llei d’urbanisme, amb el text següent:

«2 bis. El planejament urbanístic no pot establir determinacions que contravinguin o dificultin l’execució dels plans sectorials que gestionin els riscos, i, en particular, ha d’adaptar-ne les determinacions al que estableixin aquests plans amb relació a les edificacions i els usos preexistents.»

3. Es modifica la lletra e de l’apartat 1 de l’article 48 del text refós de la Llei d’urbanisme, que resta redactada de la manera següent:

«e) Un informe de l’administració hidràulica, si l’actuació afecta aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent, o masses d’aigua en mal estat o en risc d’estar-ho.»

4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 49 del text refós de la Llei d’urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

«2. Els projectes de noves construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si superen els llindars que estableixen el planejament territorial i l’urbanístic, llevat del supòsit de l’incís final de l’apartat 3, s’han de sotmetre a l’informe de la comissió territorial d’urbanisme que pertoqui, que l’ha d’emetre en el termini de dos mesos a partir que disposi de l’expedient. Aquest informe s’ha de referir als aspectes de legalitat dels projectes i a l’estudi d’impacte i integració paisatgística de la nova construcció que el promotor del projecte ha de presentar. La llicència només es pot atorgar si el dit informe és favorable i, si escau, ha de fixar les mesures correctores i les condicions de caràcter urbanístic a què fa referència l’article 48.2.»

5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 50 del text refós de la Llei d’urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

«1. En el procediment d’atorgament de llicències urbanístiques de projectes relatius a la reconstrucció i rehabilitació de les construccions que estableix l’article 47.3, els projectes, si són susceptibles de pertorbar el funcionament normal de les explotacions agràries de l’entorn immediat, han d’incorporar en llur memòria una anàlisi d’afeccions agràries que avaluï la incidència del projecte amb relació al funcionament de les explotacions agràries existents i sobre les eventuals mesures per a compatibilitzar-lo amb aquestes explotacions. L’ajuntament ha de sol·licitar un informe al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia sobre les afeccions agràries. L’anàlisi sobre les afeccions agràries i l’informe del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia no són preceptius en el cas que aquests projectes només comportin obres de conservació, d’adequació o de millorament i es mantingui l’ús existent admès per l’ordenament urbanístic.»

6. S’afegeix un apartat, el 7, a l’article 89 del text refós de la Llei d’urbanisme, amb el text següent:

«7. L’Agència Catalana de l’Aigua ha d’emetre un informe sobre la solució de sanejament proposada en els projectes d’urbanització. En el cas d’adopció de la solució de sanejament col·lectiu mitjançant les infraestructures previstes en la planificació hidrològica, s’ha de justificar el pagament de la corresponent taxa per l’accés a les infraestructures de sanejament en alta abans de l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització.»

7. S’afegeix un article, el 118 bis, al text refós de la Llei d’urbanisme, amb el text següent:

«Article 118 bis. Infraestructures comunes a diversos polígons d’actuació urbanística

»1. En el cas que l’execució de diverses actuacions urbanístiques de gestió integrada requereixi l’execució prèvia o simultània i íntegra d’una infraestructura comuna a totes aquestes actuacions, el planejament urbanístic general pot afectar els polígons d’actuació respectius per tal de garantir-ne l’execució i repartir el cost d’execució entre els polígons, inclòs el cost d’obtenció del sòl corresponent, si s’escau. Amb aquesta finalitat, el planejament urbanístic general ha de determinar la quota de participació en el cost d’execució que pertoca a cada polígon afectat en proporció a l’aprofitament urbanístic assignat a cada actuació urbanística. Es poden afectar diversos polígons d’actuació urbanística a l’execució d’una infraestructura comuna en els supòsits següents:

»a) Quan els terrenys que hi són destinats estiguin parcialment inclosos en els polígons respectius.

»b) Fora dels polígons afectats, quan la infraestructura sigui necessària per a connectar-los amb els sistemes urbanístics generals o quan, per a atendre la demanda de serveis generada per les actuacions esmentades, calgui ampliar i reforçar una infraestructura existent.

»2. Correspon de formular el projecte d’obres per a l’execució d’una infraestructura comuna:

»a) En el supòsit a què fa referència l’apartat 1.a, a l’Administració actuant o a les entitats urbanístiques col·laboradores que s’hagin constituït per a dur a terme la gestió integrada de les actuacions urbanístiques corresponents. En aquest supòsit, els terrenys destinats a l’execució de la infraestructura s’obtenen per l’aportació dels propietaris a la reparcel·lació o, si no s’ha iniciat la gestió integrada de l’actuació urbanística corresponent, per l’ocupació directa o l’expropiació.

»b) En el supòsit a què fa referència l’apartat 1.b, a l’Administració pública o entitat privada que esdevingui titular de la infraestructura. En aquest supòsit, els terrenys destinats a l’execució de la infraestructura s’obtenen per l’expropiació.

»3. Correspon a l’Administració o entitat que formuli el projecte d’obres per a l’execució d’una infraestructura comuna d’executar-les a càrrec dels propietaris.

»4. L’Administració actuant pot exigir el pagament de bestretes, exigibles per la via de constrenyiment en cas d’impagament, als propietaris dels terrenys inclosos en els polígons afectats per l’execució d’una infraestructura comuna.

»5. El cost d’execució d’una infraestructura comuna s’ha de fer repercutir en els projectes de reparcel·lació de cada polígon afectat com a despesa d’urbanització a càrrec dels propietaris en proporció a la quota de participació respectiva. En cas que no s’hagin abonat bestretes, s’ha d’actualitzar la quota a la data d’aprovació inicial dels projectes de reparcel·lació corresponents a les actuacions urbanístiques que iniciïn la gestió integrada amb posterioritat a l’execució de la infraestructura. Per acord entre l’entitat urbanística col·laboradora corresponent i l’Administració o entitat que hagi executat la infraestructura es pot fer el pagament de la quota que pertoqui mitjançant l’adjudicació de solars resultants de la reparcel·lació dins del polígon afectat.»

8. S’afegeix una disposició addicional, la dinovena, al text refós de la Llei d’urbanisme, amb el text següent:

«Disposició addicional dinovena. Pla de gestió del risc dels càmpings

»Per a poder mantenir l’activitat dels càmpings legalment implantats a l’entrada en vigor de la present disposició addicional que, d’acord amb la legislació sectorial, es trobin en zones de risc d’inundació que poden produir danys greus a les persones o els béns, els titulars han d’elaborar un pla de gestió del risc i costejar i, si s’escau, executar les mesures correctores que siguin necessàries per a prevenir els danys, de conformitat amb el pla especial urbanístic tramitat amb aquesta finalitat.»

9. Es modifica l’apartat 2 de la disposició transitòria quinzena del text refós de la Llei d’urbanisme, que resta redactat de la manera següent:

«2. Les edificacions i les activitats existents en sòl no urbanitzable, degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajustin al règim d’ús del sòl no urbanitzable que estableix la llei present, es poden ampliar sempre que el planejament urbanístic vigent, aprovat definitivament abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002, ho prevegi expressament. L’ampliació s’autoritza d’acord amb el procediment establert per l’article 49.2.»

10. S’afegeix una disposició transitòria, la dinovena, al text refós de la Llei d’urbanisme, amb el text següent:

«Disposició transitòria dinovena. Procediments d’atorgament de llicències urbanístiques per a la reconstrucció o rehabilitació de determinades construccions en sòl no urbanitzable

»La tramitació dels procediments d’atorgament de llicències urbanístiques per a la reconstrucció o rehabilitació de les construccions en sòl no urbanitzable iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta disposició transitòria, de conformitat amb l’article 50, s’ha de completar d’acord amb la normativa vigent a partir de la data d’entrada en vigor esmentada si en aquesta data encara no s’ha sol·licitat l’informe de la comissió territorial d’urbanisme competent.»

 

Article 192. Modificació de la Llei 3/2012 amb relació a la pròrroga de llicències d’obra atorgades a l’empara de normativa prèvia

Es modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria primera de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, que resta redactat de la manera següent:

«3. El termini màxim de pròrroga de les llicències d’obres a les quals fan referència els apartats 1 i 2 és el 31 de desembre de 2018.»

 

Article 193. Modificació de la Llei 31/2010 (Àrea Metropolitana de Barcelona)

Es modifica la lletra d de l’apartat D de l’article 14 de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que resta redactada de la manera següent:

«d) El servei de deixalleria pel que fa al transport dels materials dipositats, sens perjudici de la gestió de les instal·lacions pels municipis.»

 

 

Capítol II. Modificacions legislatives en matèria d’ordenació ambiental

 

Article 194. Modificació de la Llei 12/2006 (Medi ambient)

Es modifica l’article 18 de la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental, que resta redactat de la manera següent:

«Article 18. Òrgan ambiental

»1. Als efectes del que estableix l’article 11.2 de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en l’àmbit territorial de Catalunya l’òrgan ambiental pels projectes i instal·lacions previstos en els annexos de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, és la ponència ambiental establerta per l’article 14 d’aquesta llei, excepte per als supòsits establerts pel Decret 147/2009, del 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, en què l’òrgan ambiental és la ponència ambiental establerta per aquest decret.

»2. Als efectes del que estableix l’article 11.2 de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en l’àmbit territorial de Catalunya l’òrgan ambiental per als projectes i instal·lacions no previstos en els annexos de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, és la direcció general del departament competent en matèria de medi ambient que exerceixi les funcions relatives a l’avaluació d’impacte ambiental en projectes d’infraestructures.

»3. Als efectes del que estableix l’article 52.1 de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en l’àmbit territorial de Catalunya correspon a l’òrgan ambiental competent en l’avaluació d’impacte ambiental el seguiment del compliment de la declaració d’impacte ambiental o de l’informe d’impacte ambiental.

»4. Als efectes del que estableix l’article 53 de la Llei 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, en l’àmbit territorial de Catalunya correspon a l’òrgan ambiental competent en l’avaluació d’impacte ambiental la potestat sancionadora.

»5. En el cas de projectes i instal·lacions que estan dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei 21/2013 que, de conformitat amb la normativa vigent, no requereixen una autorització expressa ni la presentació d’una declaració responsable o una comunicació prèvia, les funcions atribuïdes per la Llei a l’òrgan substantiu corresponen a l’òrgan ambiental competent en l’avaluació d’impacte ambiental.»

 

Article 195. Modificació del text refós de la Llei reguladora dels residus

1. S’afegeixen dues lletres, la h i la i, a l’apartat 1 de l’article 3 del text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, amb el text següent:

«h) Espai degradat: el sòl afectat per abocaments incontrolats de residus, les característiques del qual no es veuen alterades negativament per la presència de components químics de caràcter perillós en concentració superior als nivells genèrics de referència establerts per la normativa vigent.

»i) Sòl alterat: el sòl les característiques del qual han estat alterades negativament per la presència de components químics de caràcter perillós procedents de l’activitat humana, en concentració tal que superen els nivells genèrics de referència establerts per la normativa vigent o els 50 mg/kg d’hidrocarburs totals de petroli i que no tenen la consideració de sòl contaminat, atès que l’anàlisi de risc feta ha resultat acceptable per a la salut humana o el medi ambient.»

2. S’afegeixen dues lletres, la e i la f, a l’apartat 2 de l’article 3 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«e) Bossa de caixa: qualsevol bossa utilitzada per a transportar la compra i que es pot portar en una sola mà gràcies a la confecció de les nanses, com ara bosses samarreta, bosses de nansa encunyada, bosses de nanses de plàstic flexible, bosses de nanses rígides, bosses de nanses de corda, i qualsevol altre tipus de bossa amb nanses.

»f) Bossa de lliurament a domicili: qualsevol bossa, amb nanses o sense, utilitzada pels serveis propis o subcontractats pels punts de venda de mercaderies o productes per a transportar i lliurar a domicili la compra de llurs clients.»

3. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 10 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«5. Es prohibeix el lliurament gratuït de bosses de caixa o de lliurament a domicili de qualsevol material plàstic, inclòs el plàstic en general, el plàstic oxodegradable i el plàstic biodegradable, amb exclusió de les bosses compostables que compleixin els requisits de la norma UNE-EN 13432 o equivalent, en els punts de venda de mercaderies o productes.»

4. Es modifica l’article 19 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

«Article 19. Espais degradats, sòls alterats i sòls contaminats

»Per a la regeneració dels espais degradats, per al control dels sòls alterats i per a la recuperació dels sòls contaminats, s’ha de tenir en compte:

»a) Que estan obligades a assumir el cost de les operacions de regeneració dels espais degradats, de control i millora dels sòls alterats i de recuperació dels sòls contaminats i, si escau, a elaborar a càrrec els estudis d’investigació i anàlisi de risc necessaris per a determinar aquestes operacions, les persones següents:

»1r. Les persones causants de la possible contaminació, que han de respondre de manera solidària en el cas que es tracti de més d’una.

»2n. Subsidiàriament a les anteriors, i per aquest ordre, les persones propietàries dels terrenys i les persones posseïdores, que han de respondre de manera solidària en el cas que es tracti de més d’una persona.

»b) Que les mesures de regeneració, control, millora i recuperació d’un sòl s’han de dur a terme de la manera i en els terminis que estableix l’autoritat competent.

»c) Que les actuacions de regeneració d’espais degradats han d’ésser ordenades per l’ajuntament, o, si escau, pel consell comarcal, on hi ha emplaçat l’espai degradat.

»d) Que l’acció de govern de la Generalitat encaminada a la regeneració dels espais degradats de Catalunya s’ha de dur a terme assistint els ens locals i cooperant-hi, i, si això no és suficient, aplicant la subrogació o l’execució subsidiària que estableix l’article 151 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril.

»e) Que les competències que amb relació als sòls alterats i contaminats corresponen a la Generalitat són exercides per l’Agència de Residus de Catalunya. Correspon al director o directora de l’Agència iniciar i resoldre els procediments de declaració de sòls contaminats, aprovar els projectes de recuperació i desclassificar el sòl que ha deixat d’estar contaminat. Correspon també al director o directora de l’Agència de Residus de Catalunya aprovar els programes de control i seguiment i els plans de millora ambiental dels sòls alterats.

»f) Que les persones causants de la contaminació d’un emplaçament resten obligades a recuperar-lo en funció de l’ús urbanístic vigent existent quan es va produir la contaminació, de manera que no es poden requerir mesures de sanejament complementàries derivades d’un nou ús del sòl, llevat que hagi estat promogut per elles mateixes. En tot cas, és el promotor del nou ús qui ha d’adoptar les mesures addicionals de recuperació.»

5. S’afegeix un article, el 19 bis, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«Article 19 bis. Sòl alterat

»1. Les persones causants d’una alteració del sòl i, a falta d’aquestes, per aquest ordre, les persones propietàries o posseïdores del mateix, quan presenten a l’Agència de Residus de Catalunya la valoració detallada de risc a què es refereix l’article 4.3 del Decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, han de presentar un programa de control i seguiment periòdic del sòl, o dels vapors o de les aigües subterrànies, que permeti valorar l’evolució de les substàncies contaminants en el temps i l’espai. Aquest programa ha d’ésser aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

»2. Els resultats dels controls periòdics fets en compliment dels programes a què es refereix l’apartat 1 s’han de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya amb la periodicitat que s’hagi establert en la resolució d’aprovació. Quan l’evolució de l’alteració s’estimi tècnicament no favorable, l’Administració pot requerir l’aportació d’un pla de millora ambiental, que ha d’ésser aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya en el termini de sis mesos a comptar de la presentació.

»3. L’Agència de Residus de Catalunya ha de portar un registre administratiu dels sòls alterats en què es faci constar la informació ambiental relativa a l’emplaçament. Aquest registre és d’accés públic, en els termes que estableix la normativa vigent en matèria d’accés a la informació en matèria de medi ambient.»

6. S’afegeix un article 19 ter al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«Article 19 ter. Contaminació històrica i contaminació nova

»1. Es considera històrica la contaminació o l’alteració d’un sòl produïda abans del 28 d’agost de 1994, data d’entrada en vigor de la Llei 6/1993, reguladora dels residus. En el cas en que no es pugui determinar el moment temporal en què es va produir la contaminació o l’alteració, es presumeix històrica la que té l’origen en una activitat implantada abans de la data esmentada, amb independència de la seva continuïtat en el temps.

»2. En els sòls en què es detecta una contaminació considerada històrica, les mesures de descontaminació han de tenir com a finalitat retornar a aquest sòl la capacitat per a desenvolupar les funcions pròpies de l’ús a què estigués destinat segons el planejament vigent en el moment en què es va produir la contaminació, garantint uns nivells de risc acceptables d’acord amb aquell ús del sòl. En els casos històrics, per raons justificades de caràcter tècnic, econòmic o mediambiental, es permeten mesures de descontaminació recuperació tendents a reduir l’exposició, sempre que incloguin mesures permanents de contenció o confinament dels sòls afectats. No es considera mesura permanent de contenció la mera pavimentació en superfície.

»3. Si l’acció contaminant s’ha produït amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 6/1993, es considera nova i les mesures de recuperació del sòl han de tenir com a finalitat el restabliment d’aquest a l’estat anterior a la contaminació o, si aquest no és conegut, fins a arribar a un nivell de risc acceptable d’acord amb l’ús vigent present, sens perjudici del que estableix la lletra f de l’article 19. En aquest cas de nova contaminació s’han d’aplicar obligatòriament tècniques de recuperació tendents a l’eliminació del focus o de reducció de la concentració dels contaminants en el sòl. Excepcionalment es poden admetre la contenció o el confinament si es demostra la impossibilitat tècnica, econòmica o ambiental d’altres solucions de recuperació.»

7. Es modifica l’article 20 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

«Article 20. Llicències i limitacions en l’aprofitament del sòl

»1. En el tràmit d’obtenció d’autoritzacions o llicències que comporten un canvi d’ús d’un sòl que prèviament ha suportat una activitat potencialment contaminant del sòl, l’ens competent per a atorgar-les requereix la presentació per part del sol·licitant d’un estudi detallat del sòl i, si escau segons els resultats, d’una anàlisi de risc feta d’acord amb el que estableix el Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

»Aquesta informació s’ha de trametre a l’Agència de Residus de Catalunya, que ha d’emetre un informe preceptiu prèviament a l’atorgament de les autoritzacions o llicències que habiliten l’actuació, l’activitat o l’obra.

»2. La descontaminació d’un sòl pot comportar la suspensió de l’executivitat dels drets d’edificació i altres aprofitaments del sòl que siguin incompatibles amb les mesures de neteja i recuperació del terreny que s’hi estableixin, fins que aquestes es duguin a terme o es declari el sòl com a no contaminat.»

8. S’afegeix un article, el 20 bis, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«Article 20 bis. Fiança

»Quan es consideri necessari l’administració que declara el sòl contaminat pot exigir la constitució d’avals, fiances o d’altres garanties suficients per tal d’assegurar el compliment de les obligacions de recuperació establertes en cada cas.»

9. S’afegeix un article, el 20 ter, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«Article 20 ter. Eliminació de productes lliures no aquosos

»Els productes lliures no aquosos que es detectin en el medi s’han d’extreure en tots els casos i han d’ésser gestionats d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus, ja que constitueixen un focus actiu de contaminació.»

10. S’afegeix un article, el 20 quater, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«Article 20 quater. Informes d’entitats de control en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl

»1. L’informe base o de situació de partida i l’avaluació de l’estat del sòl i de la contaminació de les aigües subterrànies en el cas de tancament definitiu d’una activitat, a què fa referència la Llei de l’Estat 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, han d’ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d’acord amb el Decret 60/2015, del 28 d’abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl.

»2. També han d’ésser fets per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d’acord amb el Decret 60/2015, del 28 d’abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl:

»a) L’informe preliminar de situació, l’informe complementari i l’informe de situació a què es refereix l’article 3 del Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, quan portin associades tasques de recollida de mostres de sòl o d’aigües subterrànies o interpretació de resultats analítics.

»b) L’anàlisi quantitativa de risc a què es refereix l’article 4 del Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableixen la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

»c) Els projectes de descontaminació que hagi d’aprovar l’autoritat competent, inclosos els projectes de reparació de danys al sòl presentats en aplicació de la Llei 26/2007, del 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental.

»d) Els programes de control i seguiment o de millora ambiental del sòl alterat.

»3. L’acreditació de la recuperació d’un sòl declarat contaminat i l’acreditació de la recuperació per la via voluntària es fan aportant un informe a l’Agència de Residus de Catalunya. Aquest informe ha d’ésser elaborat per una entitat col·laboradora de medi ambient degudament habilitada i acreditada com a entitat de control, d’acord amb el Decret 60/2015, del 28 d’abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient, en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl.»

11. S’afegeix un article, el 20 quinquies, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«Article 20 quinquies. Nivells genèrics de referència per metalls i metal·loides

»1. Els nivells genèrics de referència per metalls i metal·loides a Catalunya són els establerts a l’annex II.

»2. Per a aplicar els nivells genèrics de referència per metalls i metal·loides, l’objecte de protecció és sempre la salut humana, a excepció dels emplaçaments inclosos en el Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya (ENPE, PEIN, Xarxa Natura 2000 i inventari de zones humides), en què l’objecte de protecció és l’ecosistema. En aquest cas, per a la determinació de l’organisme objecte de protecció s’ha de sol·licitar un informe preceptiu a l’òrgan ambiental competent.»

12. Es modifica el punt 2 de l’article 24 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

«2. Les persones gestores han de garantir que les operacions de gestió es duen a terme conformement al que estableix llur autorització o llicència o d’acord amb la informació incorporada en la comunicació, i sense posar en perill la salut de les persones; sense emprar procediments ni mètodes que perjudiquin el medi ambient, que originin riscos per a l’aire, l’aigua o el sòl, la flora i la fauna, o que provoquin molèsties per sorolls i olors, que tinguin un impacte mínim o assumible quant a sorolls i olors i que això sigui quantificable, i sense atemptar contra el paisatge ni contra els espais i els elements especialment protegits.»

13. Es modifica l’apartat 2 de l’article 32 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

«2. Són beneficiaris del fons econòmic els ens locals en el territori dels quals se situen instal·lacions que duen a terme operacions de gestió de residus especials declarades servei públic de titularitat de la Generalitat.»

14. Es modifica la lletra a de l’article 75 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactada de la manera següent:

«a) L’exercici d’una activitat descrita per aquesta llei sense la comunicació, la llicència o l’autorització preceptives, o amb aquesta comunicació, llicència o autorització caducada o suspesa, i també l’incompliment de les obligacions imposades en les autoritzacions i llicències o de la informació incorporada en la comunicació, sense que hagi comportat un perill greu o un dany per a la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.»

15. S’afegeixen tres lletres, la t, la u i la v, a l’article 75 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el següent redactat:

«t) L’incompliment de l’obligació de presentació del programa de control i seguiment o millora ambiental a què es refereix l’article 19 bis en el cas dels sòls alterats.

»u) L’incompliment de l’obligació de dur a terme les operacions de control i seguiment o millores ambientals dels sòls alterats, un cop requerides per l’Administració en funció del programa aprovat.

»v) L’incompliment de l’obligació de retirada del producte lliure no aquós existent en el medi un cop ha estat requerida per l’Administració.»

16. Es deroga l’article 79 del text refós de la Llei reguladora dels residus.
17. S’afegeix un apartat, l’1 bis, a l’article 105 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«1 bis. En l’Agència de Residus de Catalunya, són òrgans competents per a acordar la incoació del procediment sancionador els directors d’àrea.»

18. S’afegeix una disposició addicional, la tercera, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«Disposició addicional tercera. Activitats potencialment contaminants del sòl i informes de situació per a activitats no incloses en la Llei de l’Estat 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació

»1. L’informe preliminar de situació regulat pel Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, en el cas d’establiment d’una nova activitat potencialment contaminant del sòl s’ha de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya en un termini de dos anys a comptar de l’obtenció de l’autorització o llicència regulada per la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

»2. Els informes de situació periòdics regulats pel Reial decret 9/2005, del 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats, s’han de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya, amb el mateix contingut que l’informe preliminar de situació i amb una periodicitat de deu anys, si l’autorització o llicència ambiental de l’activitat no estableix un termini inferior.

»3. L’informe de situació, independentment de la periodicitat establerta, s’ha de presentar en tot cas en els supòsits de canvi substancial i de clausura de l’activitat en el moment de la sol·licitud del canvi a l’òrgan competent o en el moment d’inici dels tràmits de cessament.»

19. Es modifica la disposició transitòria segona del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició transitòria segona

»Els ens locals que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 9/2008, del 10 de juliol, eren beneficiaris del fons econòmic en els termes establerts per l’apartat 2 de l’article 32 continuen tenint aquesta condició.»

20. S’afegeix una disposició final, la setena, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«Disposició final setena

»S’habilita el conseller competent en matèria de medi ambient per a modificar per mitjà d’una ordre els nivells genèrics de referència per metalls i metal·loides a Catalunya, en funció del progrés cientificotècnic.»

21. S’afegeix un annex, el II, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

«Annex II. Nivells genèrics de referència per a metalls i metal·loides a Catalunya

»a) Per a la protecció de la salut humana:

 

Element	Ús industrial mg/kg m s	Ús urbà mg/kg m s	Altres usos1 mg/kg m s
Antimoni	30 *	6 **	6 **
Arsènic	30 **	30 **	30 **
Bari	1.000 ***	880	500
Beril·li	90	40	10
Cadmi	55 *	5,5	2,5
Cobalt	90	45	25 **
Coure	1.000 ***	310	90
Crom (III)	1.000 ***	1.000 ***	400
Crom (VI)	25	10	1
Estany	1.000 ***	1.000 ***	50
Mercuri	30 *	3	2 **
Molibdè	70 *	7 *	3,5 **
Níquel	1.000 ***	470 *	45 **
Plom	550 *	60 **	60 **
Seleni	70 *	7 *	0,7
Tal·li	45 *	4,5 *	1,5 **
Vanadi	1.000 ***	190	135 **
Zinc	1.000 ***	650 *	170 **

 

 

»1. En els sòls en què siguin aplicables els NGR per altres usos en la protecció de la salut humana, la mostra representativa superficial del sòl és la que resulta d’una mostra homogènia dels primers 50 cm, un cop retirada la cobertura natural del terreny (els primers 5-10 cm).

»* En aplicació del criteri de contigüitat.

»** En aplicació dels valors de referència.

»*** En aplicació del criteri de reducció.

»b) Per a la protecció dels ecosistemes:

 

Valors de NGR en mg/kg sòl sec: Protecció ecosistemes
Element	Resta1	Zona agropecuària i forestal2
Antimoni	6,0	6,0
Arsènic	30	30
Bari	270	500
Beril·li	4,5	10
Cadmi	0,6	2,5
Cobalt	25	25
Coure	55	90
Crom (III)	85	400
Crom (VI)	1,0	1,0
Estany	7	50
Mercuri	2,0	2,0
Molibdè	3,5	3,5
Níquel	45	45
Plom	60	60
Seleni	0,5	0,7
Tal·li	1,5	1,5
Vanadi	135	135
Zinc	110	170

 

 

»1. Nivells de referència: cota superior de l’interval de confiança del percentil 95 calculat a partir de les mostres de sòl natural.

»2. La columna de NGR definida com a zona agropecuària i forestal és aplicable a tots els sòls sotmesos a pràctiques agrícoles de fertilització. En aquest cas, la mostra representativa superficial del sòl és la que resulta d’una mostra homogènia dels primers 50 cm, un cop retirada la cobertura natural del terreny (5-10 cm).»

 

Article 196. Modificació de la Llei 20/2009 (Prevenció i control ambiental de les activitats)

1. S’afegeix un epígraf, l’1.14, a l’apartat 1 (Energia) de l’annex II de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, amb el text següent:

«1.14. Centrals hidroelèctriques amb una potència superior a 10 MW.»

2. S’afegeix un epígraf, l’1.14, a l’apartat 1 (Energia) de l’annex III de la Llei 20/2009, amb el text següent:

«1.14. Centrals hidroelèctriques amb una potència igual o inferior a 10 MW.»

Capítol III. Modificacions legislatives en matèria d’ordenació d’aigües

 

Article 197. Modificació del text refós de la legislació en matèria d’aigües

1. Es modifica la lletra l de l’apartat 2 de l’article 8 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactada de la manera següent:

«l) L’ordenació dels serveis d’abastament en alta i de sanejament. L’ordenació de l’abastament en alta inclou l’aprovació de les tarifes corresponents en els termes de l’article 31.4.»

2. S’afegeixen dues lletres, la j i la k, a l’apartat 7 de l’article 11 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«j) Acordar la introducció de canvis de solució tècnica en les obres i actuacions previstes en un pla o programa, incloses la modificació de la tipologia de l’actuació o en l’agrupament o desagrupament de determinades actuacions amb la mateixa finalitat, sempre que siguin compatibles amb l’assoliment dels objectius ambientals i que es disposi de la consignació pressupostària corresponent. Aquests acords s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

»k) Elaborar i proposar al titular del departament competent en matèria d’aigües la declaració de zones sensibles i de zones menys sensibles, de conformitat amb la regulació vigent del tractament d’aigües residuals urbanes.»

3. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 12 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«4. No obstant el que estableix l’apartat 12.3, l’Agència Catalana de l’Aigua pot traspassar de manera motivada la titularitat dels béns vinculats a la prestació de serveis de competència local a ens locals o a agrupacions d’ens locals, per mitjà del mecanisme específic de subscripció dels convenis corresponents.»

4. Es modifica l’apartat 3 de l’article 31 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«3. L’Agència Catalana de l’Aigua, en l’exercici de les seves competències en matèria d’ordenació dels serveis d’abastament en alta, proposa al Govern de regular les condicions de prestació d’aquests serveis i les tarifes corresponents.»

5. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 31 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«4. El Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua aprova les tarifes per la prestació del servei d’abastament en alta quan hi concorrin els requisits següents:

»a) Que tinguin caràcter supramunicipal.

»b) Que siguin gestionats per un ens local supramunicipal o per una agrupació d’ens locals, o bé en els casos en què la gestió sigui acordada entre ens locals.»

6. Es modifica l’apartat 1 de l’article 55 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«1. L’Agència Catalana de l’Aigua ha de garantir el finançament dels sistemes públics de sanejament, de conformitat amb el que estableix la planificació hidrològica, mitjançant les corresponents atribucions de recursos. L’atribució s’efectua amb afectació de destinació i comprèn les despeses directes de prestació d’aquests serveis i les de reposició i millorament de les infraestructures. L’import d’aquestes atribucions de recursos per als exercicis pressupostaris del 2013 i següents es calcula d’acord amb aquests criteris:

»a) Criteris de càlcul del cost directe d’explotació:

»a.1) En el cas que el cost directe d’explotació dels sistemes públics de sanejament resulti, de manera directa i específica, d’un procés selectiu de pública concurrència que afecti la totalitat de la despesa del sistema, l’Agència Catalana de l’Aigua ha de reconèixer la quantitat resultant d’aquest procés.

»a.2) En el cas que el cost directe d’explotació no resulti, de manera directa i específica, d’un procés selectiu de pública concurrència que afecti la totalitat de la despesa del sistema, el valor màxim en concepte de cost directe d’explotació en l’atribució de recursos corresponent a aquests sistemes de sanejament és l’import certificat i validat per l’Agència Catalana de l’Aigua com a despesa directa d’explotació per a l’exercici immediatament anterior, entenent l’atribució de recursos com a global per al conjunt d’aquests sistemes.

»a.3) En qualsevol cas cal descomptar de les quantitats certificades per aquest concepte l’import de les contraprestacions econòmiques (cànons, aportacions directes o indirectes, etc.) que hagin percebut els ens gestors i que no siguin d’aplicació directa en benefici dels sistemes de sanejament de llur responsabilitat.

»a.4 La incorporació de nous sistemes, o les ampliacions dels ja existents, al servei públic de sanejament en alta comporta la revisió de l’atribució de recursos corresponent. Tenen aquest mateix efecte les actuacions aprovades i finançades per l’Agència Catalana de l’Aigua que tinguin com a finalitat el millorament de l’explotació.

»a.5 Els valors màxims en concepte de cost directe d’explotació s’han de revisar, a l’alça o a la baixa, quan es generin variacions en la destinació dels fangs motivades per modificacions imposades per l’Agència Catalana de l’Aigua, en la gestió de les instal·lacions de posttractament de fangs del Pla de sanejament de Catalunya.

»b) Criteris de càlcul dels costos de reposicions i millores.

»b.1) Les atribucions de recursos en concepte de reposicions i millores s’han d’ajustar a les disponibilitats pressupostàries.

»b.2 En el cas de sistemes de sanejament en què, per llurs característiques, no es duu a terme una extracció continua dels fangs, com poden ésser els llacunatges i els sistemes de condicionament de fangs de tipus rizocompost, el cost de la gestió té la consideració de cost de reposició.

»b.3 En el cas dels ens gestors que fan una gestió directa del servei i respecte dels quals l’atribució de recursos en concepte de cost directe d’explotació no supera els cinquanta mil euros anuals, l’Agència Catalana de l’Aigua pot considerar com a costos de reposició i millora les despeses de manteniment que posin en crisi l’equilibri econòmic de l’explotació.»

7. Es modifica la lletra a de l’apartat 2 de l’article 55 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«a) Amb caràcter general, l’import de l’atribució de recursos en concepte de costos indirectes d’explotació es determina aplicant a l’import certificat i validat per l’Agència Catalana de l’Aigua, en concepte de cost directe d’explotació per l’exercici pressupostari immediatament anterior, el coeficient que correspongui de la relació següent:

 

1. DDE < 1M€	0,055
2. 1M€ < DDE < 5M€	0,035
3. 5M€ < DDE < 15M€	0,025
4. DDE > 15M€	0,015

 

 

DDE: Despesa directa d’explotació.

M€: milions €.

»Els imports que resultin inferiors al màxim del grup immediatament anterior es regularitzen fins aquest màxim.

»Atès el caràcter finalista de les atribucions de recursos, l’import declarat com a despesa indirecta es considera justificat de manera automàtica i fins a la quantitat màxima objecte d’atribució mitjançant l’emissió d’un certificat de la seva intervenció relatiu a la seva aplicació efectiva a la gestió dels sistemes públics de sanejament.»

8. Es modifiquen les lletres a i b de l’apartat 2 de l’article 57 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resten redactades de la manera següent:

«a) L’incompliment de les condicions establertes en l’autorització d’abocament, sempre que aquest no causi danys o perjudicis al sistema de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.000 euros.

»b) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament inferiors a 3.000 euros.»

9. Es modifica la lletra g de l’apartat 2 de l’article 57 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«g) L’abocament al sistema en els supòsits en què estigui establerta la seva submissió a règim de declaració responsable, efectuat sense comptar amb la declaració responsable corresponent, sempre que no causi danys o perjudicis al sistema públic de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.000 euros.»

10. Es modifiquen les lletres c i d de l’apartat 3 de l’article 57 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resten redactades de la manera següent:

«c) L’incompliment de les condicions establertes en l’autorització, sempre que causi danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros.

»d) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros.»

11. Es modifica la lletra i de l’apartat 3 de l’article 57 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«i) L’abocament al sistema en els supòsits en què estigui establerta la seva submissió a règim de declaració responsable, efectuat sense comptar amb la declaració responsable corresponent, sempre que causi danys o perjudicis al sistema públic de sanejament superiors a 3.000 euros i fins a 15.000 euros.»

12. Es modifica la lletra a de l’apartat 4 de l’article 57 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«a) La comissió de qualsevol conducta tipificada per l’apartat 3 si causa danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 15.000 euros.»

13. Es modifica l’apartat 1 de l’article 59 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

«1. Les infraccions tipificades per aquesta llei poden ésser sancionades amb les multes següents:

»a) Les infraccions lleus, amb una multa de fins a 10.000 euros.

»b) Les infraccions greus, amb una multa d’entre 10.000,01 i 50.000 euros.

»c) Les infraccions molt greus, amb multa d’entre 50.000,01 i 150.000 euros.»

14. S’afegeix una disposició addicional, la vintena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«Vintena. Terminis en els procediments relatius a la seguretat de preses i embassaments

»1. El termini per a aprovar les normes d’explotació i dels plans d’emergència de les preses, embassaments i basses, de conformitat amb el que estableix l’article 362.2.d del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, de l’11 d’abril, és d’un any a comptar de la correcta presentació de la sol·licitud corresponent.

»2. El termini per a emetre els informes relatius als projectes o als canvis de fase o d’etapa en la vida de la presa o embassament, a què fa referència l’article 362.2.b del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, de l’11 d’abril, és de quatre mesos a comptar de la correcta presentació de la sol·licitud corresponent.»

15. S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-unena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«Vint-i-unena. Transport de purgues de sistemes públics de sanejament

»El transport dels volums líquids generats en les purgues de les instal·lacions corresponents a un sistema públic de sanejament per a llur tractament i gestió a les instal·lacions corresponents a un altre sistema públic de sanejament es considera, a tots els efectes, una continuació dels processos de tractament de les aigües residuals de les instal·lacions de procedència. Correspon a l’ens gestor del sistema públic de procedència comprovar que el transport es fa en les condicions adequades i a l’ens gestor del sistema de destinació validar que la incorporació de les purgues es duu a terme d’acord amb les condicions adequades de funcionament del sistema de sanejament de recepció.»

16. S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-dosena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

«Vint-i-dosena. Sistemes de control dels cabals en derivacions de més de 10 hm3/any

»1. Els usuaris de captacions situades dins del districte de conca fluvial de Catalunya que derivin més de 10 hm3/any han d’instal·lar un sistema de mesura amb telecontrol que permeti l’accés continu de l’Agència Catalana de l’Aigua a les dades de cabal circulant i volum acumulat i que registri les dades com a mínim d’hora en hora. En el cas de captacions superficials en làmina lliure s’ha d’incloure també la dada de nivell, obtinguda en una secció de control proveïda d’una escala limnimètrica.

»2. L’Agència Catalana de l’Aigua també pot requerir:

»a) La instal·lació d’un velocímetre, o de més d’un, o d’altres elements de mesura que permetin determinar el cabal circulant pel canal, en les instal·lacions de captació en làmina lliure en què no es pugui establir una relació biunívoca entre el cabal i el nivell.

»b) La instal·lació d’una passarel·la amb baranes, quan sigui necessària per a poder fer comprovacions del cabal circulant per mitjà de mesuraments directes tot garantint la seguretat de les persones.

»3. No obstant el que estableixen els apartats 1 i 2, quan no existeixin a les instal·lacions altres elements de sobreeiximent que els situats als encontorns de la captació, l’Agència Catalana de l’Aigua pot autoritzar el control de volums per mètodes indirectes fiables, en particular mesurant l’energia elèctrica produïda. En aquests casos s’ha de fer un contrast de l’equivalència entre els paràmetres físics corresponents (volum circulant i energia obtinguda) amb periodicitat bianual.»

17. S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-tresena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües, amb el text següent:

«Disposició addicional vint-i-tresena. Supòsits d’inexigibilitat de deutes en concepte de cànon de l’aigua

»No són exigibles als ens locals els deutes tributaris pel concepte de cànon de l’aigua i sancions tributàries associades que en la data d’entrada en vigor de la present disposició addicional restin pendents de pagament per part de les entitats prestadores de servei de subministrament domiciliari d’aigua, quan, per raons d’interès públic, procedeixin, com a molt tard l’any 2017, al rescat o la intervenció d’aquest servei o concessió o a la recepció de la xarxa d’abastament d’aigua potable de la urbanització o desenvolupament urbanístic el subministrament del qual ha generat el deute, amb independència de llur obligació de compliment de les mesures cautelars que es dictin en el procediment executiu que se segueixi amb relació a l’entitat deutora principal.»

18. S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-quatrena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües, amb el text següent:

«Disposició addicional vint-i-quatrena. Atribució de recursos extraordinària per sobrecostos significatius en la gestió de fangs

»L’Agència Catalana de l’Aigua ha de portar a terme una atribució de fons complementària de caràcter puntual i extraordinari per tal de rescabalar els ens gestors de sistemes públics de sanejament dels sobrecostos generats en la gestió dels fangs per increments significatius de la càrrega depurada que hagin suportat durant les anualitats 2016 i següents i que no hagin estat tinguts en compte en l’atribució de recursos corresponent. A aquest efecte, s’entén que s’han generat sobrecostos en la gestió dels fangs en un sistema públic de sanejament quan l’increment en la producció de fangs en una determinada anualitat, mesurat en matèria seca, ha estat superior al 50% respecte a l’anualitat del 2012.»

19. Es modifica la disposició transitòria onzena del text refós de la legislació en matèria d’aigües, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició transitòria onzena. Aplicació del que estableixen els apartats 4 i 5 de l’article 74

»El que estableixen els apartats 4 i 5 de l’article 74 és aplicable a les liquidacions que s’emetin a partir de l’1 de gener de 2018.

»Per a les liquidacions corresponents a l’exercici del 2016, els valors per a la determinació objectiva de la quota corresponent a usos industrials d’aigua per a la producció d’energia elèctrica efectuats per centrals hidroelèctriques són els següents:

 

Règim de producció d’energia	Potència	Import	Unitat
Grup 1	>= 50 MW	0,00608	euros/KWh
Grup 2 *	< 50 MW	0,00040	euros/KWh

 

 

*Sempre que el titular no faci en altres establiments activitats de producció amb potència superior a 50 MW. En aquest cas, es considera que la potència és superior a 50 MW.

 

20. S’afegeix una disposició transitòria, la dotzena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües, amb el text següent:

«Disposició transitòria dotzena. No exigibilitat del cànon de l’aigua a usos industrials efectuats per les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals

»Durant les anualitats del 2017 i el 2018 no és exigible a les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals el cànon de l’aigua corresponent als usos d’abastament fet a través de les xarxes bàsiques, i, en general, a l’abastament en alta d’altres serveis públics de distribució d’aigua potable.»

21. S’afegeix una disposició transitòria, la tretzena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües, amb el text següent:

«Disposició transitòria tretzena. Atribucions de fons a les entitats locals de la part catalana de les conques intercomunitàries

»L’Agència Catalana de l’Aigua fa atribucions de fons a les entitats locals de la part catalana de les conques hidrogràfiques intercomunitàries, havent-ho sol·licitat prèviament aquestes entitats, mentre no s’executin les instal·lacions de sanejament de les aigües residuals previstes en la planificació hidrològica, amb l’objecte de finançar l’import corresponent a l’increment que per aquesta causa s’apliqui al cànon de control d’abocaments dels exercicis del 2016 i següents.»

22. S’afegeix una disposició transitòria, la catorzena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües, amb el text següent:

«Les ocupacions de béns de domini públic hidràulic per part de les entitats locals que corresponen a actuacions de protecció i millora d’aquest domini, executades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present disposició transitòria, romanen exemptes del pagament del cànon d’utilització i ocupació del domini públic hidràulic.»

 

Article 198. Modificació de la Llei 16/2008 amb relació a l’abocament d’aigües residuals

Es modifica la disposició transitòria quarta de la Llei 16/2008, del 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres, que resta redactada de la manera següent:

«Quarta. Abocaments d’aigües residuals

Els abocaments d’aigües residuals urbanes la depuració dels quals ha estat assumida per l’Agència Catalana de l’Aigua mitjançant la inclusió en la planificació hidrològica vigent resten autoritzats en les condicions actuals fins que entrin en servei les actuacions previstes. L’autorització d’abocament definitiva s’ha de tramitar conjuntament amb l’aprovació del projecte d’obres. Tanmateix, qualsevol increment de càrrega o cabal de l’abocament resultat d’un desenvolupament urbanístic no previst en la planificació hidrològica vigent obliga a instal·lar els sistemes de tractament adequats i a obtenir prèviament l’autorització d’abocament.»

 

 

Capítol IV. Modificacions legislatives en matèria d’infraestructures i mobilitat

 

Article 199. Modificació de la Llei 4/2006 (Ferroviària)

1. Es modifica l’article 46 de la Llei 4/2006, del 31 de març, ferroviària, que resta redactat de la manera següent:

«Article 46. Normes de seguretat

»1. L’Agència de Seguretat Ferroviària ha de vetllar perquè totes les infraestructures i tots els serveis del Sistema Ferroviari de Catalunya se subjectin a les normes de seguretat que estableixen aquesta llei i les altres normes aplicables en aquesta matèria.

»2. Per al compliment del que estableix l’apartat 1, l’Agència exerceix les funcions següents:

»a) Vetllar pel manteniment general de la seguretat en la circulació del Sistema Ferroviari de Catalunya mitjançant la supervisió del compliment de les obligacions dels diferents actors en aquesta matèria; i també, exercir la potestat sancionadora en matèria de seguretat ferroviària.

»b) Autoritzar la posada en servei dels subsistemes estructurals que constitueixen el sistema ferroviari i dels vehicles que hi circulen, i comprovar que mantenen els requisits.

»c) Expedir, renovar, modificar o revocar els certificats de seguretat i les autoritzacions de seguretat de les empreses ferroviàries o dels administradors d’infraestructura i supervisar-los posteriorment.

»d) Proposar, elaborar i desenvolupar el marc normatiu de seguretat i supervisar el compliment d’aquesta normativa per part dels agents del sistema ferroviari.

»e) Atorgar, renovar, suspendre i revocar les llicències i els títols de conducció del personal ferroviari.

»f) Concedir, suspendre o revocar l’homologació dels centres de formació i de reconeixement psicofísic del personal ferroviari.

»g) Concedir, suspendre o revocar l’homologació dels centres de manteniment de material rodant i la certificació de les entitats encarregades del manteniment d’aquest material.

»h) Organitzar i gestionar el Registre especial ferroviari.

»i) Altres de relacionades que li siguin encomanades per reglament.

»3. Les empreses ferroviàries, abans de prestar serveis de transport sobre la xarxa d’infraestructures del Sistema Ferroviari de Catalunya, han d’obtenir el certificat de seguretat que expedeix l’Agència de Seguretat Ferroviària d’acord amb el procediment que sigui establert per reglament.

»4. El certificat de seguretat ha de garantir que l’empresa ferroviària presta serveis de transport d’acord amb el pla d’autoprotecció de les infraestructures ferroviàries i amb les condicions de seguretat establertes en matèria de gestió de la seguretat, de personal de conducció i acompanyament i de material rodant.

»5. El departament competent en matèria d’infraestructures i serveis de transport ha d’establir per reglament les condicions i els requisits per a homologar i registrar el material rodant que presti serveis en la xarxa d’infraestructures del Sistema Ferroviari de Catalunya, i també el règim d’autorització i funcionament dels centres d’homologació d’aquest material».

»6. L’Agència de Seguretat Ferroviària comença a exercir les seves funcions en la data d’aprovació dels seus estatuts, de la manera que s’hi prevegi i amb la consignació de les dotacions pressupostàries adequades a aquest exercici.»

2. S’afegeix un apartat, el 3, a la disposició addicional tercera de la Llei 4/2006, amb el text següent:

«3. Les xarxes tramviàries definides per l’apartat 1 resten integrades en el sistema tramviari unificat de l’àrea de Barcelona de titularitat de la Generalitat. L’Autoritat del Transport Metropolità exerceix les funcions de planificació, ordenació, construcció i gestió amb relació a la dita xarxa unificada amb l’abast i en els termes que li siguin encomanats.»

3. S’afegeix una disposició addicional, la quinzena, a la Llei 4/2006, amb el text següent:

«Quinzena. Infraestructures del ferrocarril metropolità de Barcelona

»1. Les administracions locals, en els termes que siguin acordats amb el Govern, poden participar en l’establiment de les infraestructures ferroviàries de la xarxa del ferrocarril metropolità de Barcelona destinades a la prestació del servei de transport públic subterrani de viatgers.

»2. Les condicions tècniques i econòmiques de la projecció, el finançament, la construcció i la integració d’aquestes infraestructures en la xarxa del ferrocarril metropolità de Barcelona s’han d’establir per mitjà d’un conveni entre el Govern i l’Administració local corresponent.»

4. S’afegeix una disposició addicional, la setzena, a la Llei 4/2006, amb el text següent:

«Disposició addicional setzena. Agència de Seguretat Ferroviària

»1. Es crea l’Agència de Seguretat Ferroviària, com a autoritat responsable encarregada de l’aplicació al sistema ferroviari de Catalunya de la normativa vigent en matèria de seguretat ferroviària.

»2. L’Agència de Seguretat Ferroviària té naturalesa administrativa d’organisme autònom administratiu, compleix les funcions que determina l’article 46 i es regeix per la legislació sectorial ferroviària i pels seus estatuts, que han d’ésser aprovats pel Govern.

»3. L’Agència de Seguretat Ferroviària resta adscrita al departament competent en matèria d’infraestructures i serveis ferroviaris.»

 

Article 200. Modificació del text refós de la Llei de carreteres

1. Es modifica la lletra d de l’article 3 del text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, del 25 d’agost, que resta redactada de la manera següent:

«d) Element funcional de la carretera: qualsevol element o equipament, permanent o provisional, vinculat a la conservació, el manteniment, l’explotació i la mobilitat de la xarxa viària de transport terrestre o a l’ús del servei públic viari, com els destinats a la senyalització, als parcs de conservació, als centres de control de carreteres, àrees de servei, descans, zones d’estacionament, serveis de control del trànsit, instal·lacions per a l’explotació de la via, auxili i atenció mèdica d’urgència, àrees de peatges, estacions d’autobusos, parades d’autobusos i altres finalitats auxiliars de la via.»

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 6 del text refós de la Llei de carreteres, que resta redactat de la manera següent:

«3. Es poden afegir a la xarxa local de carreteres les que defineixin com a tals els plans zonals que, amb aquesta finalitat, redactin les diputacions o els ens supramunicipals que les substitueixin.

»Els plans zonals poden incorporar actuacions de millorament de la xarxa local de carreteres en llurs àmbits territorials respectius. De manera justificada, poden adoptar característiques geomètriques i de secció transversal, tant per a la incorporació de vies a la xarxa local com per a la xarxa local ja existent, que no s’ajustin estrictament a les establertes per la normativa tècnica vigent.

»Els plans zonals, exclusivament als efectes de la definició de la xarxa local de carreteres, han d’ésser aprovats pel departament competent en matèria de carreteres.»

3. S’afegeixen dos apartats, el 4 i el 5, a l’article 10 del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

«4. La direcció general competent en matèria de carreteres ha d’elaborar i aprovar el pla de senyalització dels trams de concentració d’accidents amb ungulats.

»5. El pla de senyalització dels trams de concentració d’accidents amb ungulats s’ha de publicar al web del departament competent en matèria de carreteres.»

4. Es modifica l’apartat 2 de l’article 15 del text refós de la Llei de carreteres, que resta redactat de la manera següent:

«2. L’elaboració de l’estudi informatiu previ és preceptiva, llevat que es tracti d’executar actuacions que tinguin per objecte el condicionament, l’eixamplament de plataforma o millores puntuals de traçat de la carretera existent en una longitud inferior a 10 km, o la millora o la modificació d’un nus, intersecció o enllaç existent, o qualsevol altra actuació relacionada amb la millora, la rehabilitació, el manteniment i la conservació del ferm i dels seus elements funcionals, i la construcció o modificació d’aquests elements, la senyalització de la via o l’execució d’elements tècnics complementaris. En aquests supòsits, en funció de l’abast de l’actuació, el projecte es pot sotmetre a audiència de les persones afectades. Això no obstant, en el cas que per la naturalesa o les circumstàncies de l’actuació en comptes d’un estudi informatiu previ es redacti un projecte de traçat, aquest últim resta subjecte a la mateixa tramitació i a les mateixes conseqüències que si es tractés d’un estudi informatiu.»

5. Es modifica l’apartat 2 de l’article 20 del text refós de la Llei de carreteres, que resta redactat de la manera següent:

«2. Els projectes de carreteres i les obres de construcció i explotació d’aquestes i de llurs elements funcionals, pel fet que constitueixen obres públiques d’interès general, no estan sotmesos a llicència municipal ni als altres actes de control preventiu a què fa referència l’article 236 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril. L’execució d’aquestes obres, sempre que es faci d’acord amb els projectes aprovats, només pot ésser suspesa per l’autoritat judicial.»

 

Article 201. Modificació de la Llei 21/2015 (Finançament del sistema de transport públic de Catalunya)

1. Es modifica la disposició addicional vuitena de la Llei 21/2015, del 29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

«Vuitena. Gestió del servei

»1. La gestió directa del servei dels operadors públics es basa en criteris de rendibilitat, eficiència i productivitat, amb aplicació dels instruments jurídics i econòmics de gestió empresarial necessaris per a fer efectiva llur autonomia de decisió en tots els àmbits de la gestió del servei que tenen encomanat i que s’han de reflectir en els plans d’actuació o en els contractes programa que siguin aprovats pels òrgans competents, en el marc del que estableix aquesta llei.

»2. El contracte programa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és aprovat pel Govern, té vigència pluriennal i ha de contenir, entre altres, les mesures que permetin disposar d’un marc de finançament estable i sostenible per a l’empresa, inclòs el tractament adequat del seu endeutament a llarg termini, i gestionar-ne els recursos humans de manera que asseguri el dimensionament correcte de la plantilla pel que fa al nombre i l’especialització dels seus efectius, llur retribució, llur jubilació i al relleu generacional i les necessitats organitzatives derivades de l’evolució del servei.

»3. L’aplicació de les mesures incloses en el contracte programa entre la Generalitat de Catalunya i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que no pot comportar un increment de la despesa pública més enllà dels límits autoritzats, no resta subjecta a les limitacions genèriques que puguin establir la legislació pressupostària en matèria de personal destinades al conjunt del sector públic de la Generalitat, llevat que s’indiqui el contrari.

»4. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 són aplicables íntegrament a totes les activitats empresarials que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya exerceix, directament o indirectament per mitjà de la participació majoritària en altres entitats, en règim d’autonomia organitzativa i econòmica per encàrrec del Govern.»

2. S’afegeix una disposició addicional, l’onzena, a la Llei 21/2015, amb el text següent:

«Disposició addicional onzena. Mecanismes de col·laboració interadministrativa per a l’intercanvi electrònic de les dades de caràcter personal dels usuaris del sistema de transport públic per a la tramitació, validació i verificació electrònica de títols de transport públic de tarifació social

»Amb l’objecte de tramitar, validar i verificar electrònicament els títols de transport públic de tarifació social, es faculta les administracions titulars dels serveis que integrin els títols de transport de tarifació social i les empreses operadores que presten algun dels serveis integrats perquè convinguin la manera d’intercanviar-se electrònicament les dades de caràcter personal dels usuaris del servei de transport públic imprescindibles per a la tramitació, validació i verificació electrònica del títol de tarifació social, que siguin necessàries per a l’exercici de les funcions respectives en la gestió del títol. Tot això, sens perjudici que es doni compliment a qualsevol altre requeriment que exigeixi la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal.»

3. S’afegeix una disposició addicional, la dotzena, a la Llei 21/2015, amb el text següent:

«Disposició addicional dotzena. Durada dels convenis d’adhesió al sistema tarifari integrat que hagin estat subscrits o siguin subscrits entre consorcis de transport públic, autoritats territorials de mobilitat o altres operadors públics i administracions titulars de transport públic

»Els convenis d’adhesió al sistema tarifari integrat que hagin estat subscrits o siguin subscrits en l’àmbit competencial dels consorcis de transport públic o les autoritats territorials de mobilitat, atesa la naturalesa especial de convergència institucional del sistema tarifari integrat i la rellevància del sistema en la prestació del servei públic de transport, poden tenir una durada superior al termini màxim de vigència regulat per als convenis en la normativa aplicable i poden ésser objecte de pròrrogues anuals, a fi de garantir la seguretat jurídica del sistema tarifari integrat.

 

Article 202. Modificació de la Llei 14/2009 (Aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries)

1. S’afegeix una lletra, la a bis, a l’article 3 de la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, amb el text següent:

«a bis) Aeròdrom eventual: la superfície apta per a l’ús d’aeronaus que, segons el parer de l’operador, reuneix les condicions mínimes per a la seguretat de les operacions i la utilització del qual, llevat de quan es tracti de les operacions per a atendre situacions d’emergència sobrevingudes (com ara operacions mèdiques, de lluita contra incendis o de cerca i salvament, catàstrofes naturals o altres d’equivalents), no excedeixi les quaranta operacions anuals, sense sobrepassar quinze operacions al mes. Si l’ús de la superfície excedeix aquest nombre d’operacions, es considera, als efectes del que estableix aquesta llei, un aeròdrom d’ús restringit.»

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 14/2009, que resta redactat de la manera següent:

«1. Els aeroports i els aeròdroms d’ús públic han de disposar d’un pla director urbanístic aeroportuari que en delimiti i en defineixi la zona de servei. Els aeròdroms d’ús restringit especialitzats han de disposar d’un pla director urbanístic aeroportuari, en els casos en què ho determini el departament competent en matèria aeroportuària, si les característiques de l’aeròdrom o el volum i la tipologia de les operacions que s’hi duen a terme ho fan necessari.»

3. S’afegeix un article, el 42 bis, a la Llei 14/2009, amb el text següent:

«42 bis. Aeròdroms eventuals

»1. L’establiment d’un aeròdrom eventual s’ha de fer saber al departament competent en matèria aeroportuària per mitjà de la presentació d’una declaració responsable de l’operador.

»2. La declaració responsable formulada per l’operador acredita el deure d’aquest de disposar de les autoritzacions pertinents de conformitat amb la normativa aplicable i de la disponibilitat dels terrenys corresponents.»

 

Article 203. Modificació de la Llei 5/1998 (Ports)

S’afegeix una disposició addicional, la quarta, a la Llei 5/1998, del 17 d’abril, de ports de Catalunya, amb el text següent:

«Disposició addicional quarta. Gestió de les infraestructures portuàries situades a Barcelona

»La Generalitat, en exercici de les seves competències, pot delegar a l’Ajuntament de Barcelona, en els termes que siguin acordats entre ambdues administracions, les competències relacionades amb la gestió de les infraestructures portuàries situades en aquesta ciutat.»

 

 

Títol II. Mesures administratives en matèria de medi natural, agricultura, pesca i alimentació

 

Article 204. Modificació de la Llei 5/2003 (Prevenció dels incendis forestals)

1. Es modifica l’apartat 4 de l’article 4 de la Llei 5/2003, del 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals, que resta redactat de la manera següent:

«4. En relació amb els treballs de neteja a què fan referència les lletres a, b i e de l’article 3.1, si no els han fet els subjectes obligats, correspon al municipi de fer-los. El municipi pot establir la taxa per a la prestació d’aquests serveis d’acord amb la normativa reguladora de les hisendes locals. Així mateix, corresponen al municipi les tasques de neteja dels vials i els camins interns i d’accés a la urbanització, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local.»

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei 5/2003, que resta redactat de la manera següent:

«1. Sens perjudici de la taxa a què fa referència l’article 4.4, els municipis poden establir preus públics per la prestació dels serveis determinats per les lletres a, b i e de l’article 3.1.»

 

Article 205. Modificació de la Llei 12/1985 (Espais naturals)

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals, que resta redactat de la manera següent:

«3. Gaudeixen de la consideració d’espais naturals protegits els espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural definit en el capítol III, que, alhora, inclou els espais naturals de protecció especial als quals s’aplica qualsevol de les modalitats de protecció definides en el capítol IV. També tenen la consideració d’espais naturals protegits les zones especials de conservació (ZEC), les zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) i els llocs d’importància comunitària (LIC) quan la proposta sigui aprovada pel Govern.

2. Es modifica l’article 5 de la Llei 12/1985, que resta redactat de la manera següent:

«Article 5. Plans de protecció del medi natural i del paisatge

»1. L’Administració de la Generalitat ha de prendre les mesures procedents per a elaborar i actualitzar els estudis bàsics sobre el medi natural necessaris per a protegir-lo i gestionar-lo. També pot formular i tramitar plans de protecció del medi natural i del paisatge, l’objecte dels quals és la protecció, l’ordenació i la gestió dels espais naturals.

»2. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge determinen els objectius de l’espai natural, regulen els usos del sòl i l’aprofitament dels recursos naturals, l’ús públic de l’espai i la seva utilització per al gaudi dels ciutadans, i estableixen les mesures, tant normatives com, si escau, d’actuació, necessàries per a conservar el patrimoni natural, la biodiversitat, la geodiversitat i la qualitat paisatgística dels espais naturals. També poden establir la zonificació de l’espai i la regulació de la seva xarxa viària, delimitar zones perifèriques de protecció, àmbits d’influència i àmbits de connectivitat amb altres espais naturals, i establir mesures per a la promoció socioeconòmica i de governació de l’espai.

»3. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge són instruments d’ordenació i de gestió dels espais naturals protegits i, pel que fa a l’ordenació dels usos del sòl, tenen la naturalesa jurídica pròpia dels plans directors urbanístics.»

3. S’afegeix un article, el 5 bis, a la Llei 12/1985, amb el text següent:

«Article 5 bis. Competències per a formular i aprovar els plans de protecció del medi natural i del paisatge

»1. Correspon al departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat formular els plans de protecció del medi natural i del paisatge.

»2. Correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat aprovar inicialment i provisionalment els plans de protecció del medi natural i del paisatge.

»3. Correspon al Govern aprovar definitivament els plans de protecció del medi natural i del paisatge.»

4. S’afegeix un article, el 5 ter, a la Llei 12/1985, amb el text següent:

«Article 5 ter. Tramitació dels plans de protecció del medi natural i del paisatge

»1. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge se subjecten a avaluació ambiental estratègica d’acord amb la legislació aplicable. Un cop aprovats inicialment, s’han de sotmetre a un procediment d’informació pública i a un tràmit d’audiència als ens locals compresos en l’àmbit territorial del pla, a les organitzacions professionals agràries més representatives, i a les associacions i agrupacions sense ànim de lucre de propietaris forestals i agraris més representatives de la zona d’interès, i s’han de sol·licitar informes del Consell de Protecció de la Natura, dels departaments interessats i dels organismes afectats per raó de llurs competències sectorials.

»2. Abans de sotmetre la proposta de pla a la seva aprovació definitiva, cal sol·licitar informe a:

»a) El departament competent en matèria d’agricultura, ramaderia i pesca, sobre els aspectes que afectin les seves competències.

»b) El departament competent en matèria de territori i urbanisme, sobre els aspectes territorials i urbanístics.»

5. S’afegeix article, el 5 quater, a la Llei 12/1985, amb el text següent:

«Article 5 quater. Documents que han de contenir els plans de protecció del medi natural i del paisatge

»1. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge han de contenir els documents següents:

»a) La memòria, que ha d’incloure els objectius de protecció de l’espai natural i del mateix pla; la diagnosi de l’espai amb relació a aquests objectius, i les referències o fonts d’informació emprades per a la definició dels objectius i l’elaboració de la diagnosi; i la definició i la justificació de l’ordenació establerta.

»b) Els plànols d’ordenació.

»c) Les normes.

»2. Els plans també poden contenir els documents següents:

»a) Les directrius d’ordenació i de gestió.

»b) El programa d’actuacions.»

6. S’afegeix un article, el 20 bis, a la Llei 12/1985, amb el text següent:

«Article 20 bis. Gestió dels espais del Pla d’espais d’interès natural

«1. Correspon al departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat, sens perjudici del que estableix l’article 29 sobre la gestió dels espais naturals de protecció especial, d’implementar les mesures de gestió necessàries per conservar el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat dels espais del Pla d’espais d’interès natural i les determinacions i disposicions dels plans de protecció del medi natural i del paisatge. Per implementar aquestes mesures, el departament competent pot subscriure convenis de col·laboració amb altres departaments, les administracions locals, els propietaris del sòl, els titulars d’explotacions agràries i forestals o amb les entitats sense ànim de lucre que tinguin per objecte la conservació del patrimoni natural.

»2. En el cas dels espais del Pla d’espais d’interès natural amb pla aprovat, corresponen al seu òrgan gestor les funcions següents:

»a) Informar sobre els efectes previsibles en la conservació de l’espai natural protegit dels plans territorials i urbanístics i dels projectes d’actuació específica en sòl no urbanitzable, i també de les llicències urbanístiques sol·licitades que no requereixin l’aprovació prèvia d’aquests projectes.

»b) Emetre un informe preceptiu previ a l’atorgament de les autoritzacions necessàries per a l’execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions dels recursos naturals, a l’interior o a l’exterior de l’espai protegit i que poden afectar-lo.

»c) Promoure i, en el cas que li correspongui la competència, executar les actuacions relatives a:

»1r. La conservació i restauració del patrimoni natural, la biodiversitat, la geodiversitat i la qualitat paisatgística.

»2n. La recerca científica, l’estudi, la divulgació, l’educació i la interpretació ambientals.

»3r. El seguiment, el control i la vigilància.

»4t. L’ordenació o el foment de l’ús públic.

»5è. El desenvolupament socioeconòmic i la millora rural.

»6è. La dotació d’infraestructures i serveis.

»7è. La formació i la capacitació.

»3. Els plans de protecció del medi natural i del paisatge poden subjectar a l’autorització o la comunicació prèvies la utilització de l’espai natural protegit per al gaudi dels ciutadans. Correspon a l’òrgan gestor de l’espai natural protegit autoritzar l’acte d’utilització corresponent o rebre la comunicació exigida.»

7. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 26 de la Llei 12/1985, amb el text següent:

«3. Els plans, programes i projectes de naturalesa sectorial s’han d’ajustar a les determinacions i criteris que s’estableixen en els plans de protecció del medi natural i del paisatge i en els instruments de planificació de la gestió aprovats pel Govern.»

8. S’afegeix un apartat, l’1 bis, a l’article 27 de la Llei 12/1985, amb el text següent:

«1 bis. En l’elaboració de les propostes de reserves naturals i de parcs naturals, s’ha d’obrir, prèviament a la tramitació que estableix l’apartat 2, un procés d’informació i de participació adreçat als ciutadans i a les entitats de l’àmbit territorial objecte de declaració.»

9. Es modifica l’apartat 2 de l’article 27, de la Llei 12/1985, que resta redactat de la manera següent:

«2. Les propostes de reserves naturals i de parcs naturals han de contenir els estudis justificatius necessaris, la delimitació exacta de l’espai en qüestió, els criteris i les normes de protecció bàsics i la descripció detallada de l’organització de la gestió i els mecanismes de finançament que s’estableixin per a assolir els objectius plantejats, amb una justificació de llur viabilitat.

»El Departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat ha de sotmetre la proposta a informe del departament competent en matèria d’agricultura, ramaderia i pesca i dels altres departaments i organismes afectats, a informació pública i a audiència de les corporacions locals interessades i de la resta d’entitats interessades. En el cas de les propostes establertes per l’apartat 1.b també s’ha de donar audiència als propietaris que han promogut la proposta.»

10. Es modifica l’apartat 3 de l’article 34 bis de la Llei 12/1985, que resta redactat de la manera següent:

«3. L’elaboració i la tramitació de la proposta d’espais perquè siguin seleccionats per la Comissió Europea com a llocs d’importància comunitària correspon al departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat. En la tramitació cal sol·licitar un informe del departament competent en matèria d’agricultura, ramaderia i pesca i dels altres departaments i organismes afectats per la proposta; s’ha de fer un tràmit d’informació pública i s’ha de donar audiència a les corporacions locals interessades, a les organitzacions professionals agràries més representatives, a les associacions i agrupacions sense ànim de lucre de propietaris forestals i agraris més representatives de la zona d’interès i a la resta d’entitats interessades. Una vegada instruït l’expedient, s’ha d’elevar al Govern perquè aprovi la proposta per mitjà d’un acord.»

11. S’afegeix una lletra, la i, a l’apartat 1 de l’article 37, de la Llei 12/1985, amb el text següent:

«i) L’incompliment de les obligacions i les prohibicions establertes per les normes dels plans de protecció del medi natural i del paisatge.»

12. S’afegeix una disposició addicional, la tercera, a la Llei 12/1985, amb el text següent:

«Disposició addicional tercera. Modificació de les delimitacions d’espais del Pla d’espais d’interès natural

»Les modificacions de les delimitacions dels espais naturals que no són de protecció especial contingudes en el Pla d’espais d’interès natural s’aproven per mitjà d’un acord del Govern.»

13. Es modifica l’apartat 2 de la disposició addicional quarta de la Llei 12/1985, que resta redactat de la manera següent:

«2. La definició de l’estructura, la composició i les funcions dels òrgans gestors dels espais naturals de protecció especial adscrits al departament competent en matèria de planificació i gestió dels espais naturals protegits s’ha d’establir per ordre del conseller o consellera competent en matèria de medi natural i biodiversitat.»

14. S’afegeix una disposició addicional, la cinquena, a la Llei 12/1985, amb el text següent:

«Disposició addicional cinquena. Subvencions a activitats, actuacions, projectes o plans en espais naturals protegits

»1. En les subvencions per a activitats, actuacions, projectes o plans que afectin l’àmbit territorial d’espais naturals protegits cal que l’activitat, l’actuació, el projecte o el pla per al qual se sol·licita la subvenció compleixi els tràmits ambientals que determina la normativa vigent.

»2. Les bases reguladores de les subvencions que inclouen en llur objecte activitats, actuacions, projectes o plans en espais naturals protegits han de preveure el requisit a què fa referència l’apartat 1.»

15. S’afegeix una disposició addicional, la sisena, a la Llei 12/1985, amb el text següent:

«Disposició addicional sisena

» La revisió o la modificació dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge aprovats definitivament abans de l’entrada en vigor de la present disposició addicional s’han de dur a terme, mitjançant l’elaboració i l’aprovació del pla de protecció corresponent, de conformitat amb la regulació que estableix aquesta llei des de la data esmentada.»

16. Es modifica la disposició transitòria segona de la Llei 12/1985, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició transitòria segona

»Els plans especials de protecció del medi natural i del paisatge en tràmit en el moment de l’entrada en vigor de la present disposició transitòria resten subjectes a la regulació que establia aquesta llei fins a la data esmentada.»

 

Article 206. Modificació de la Llei 5/1995 (Protecció dels animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques)

S’afegeixen dues disposicions addicionals, la primera i la segona, a la Llei 5/1995, del 21 de juny, de protecció dels animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques, amb el text següent:

«Disposició addicional primera

»Les notificacions i autoritzacions establertes pel capítol V tenen una durada màxima de cinc anys.

»Disposició addicional segona

»1. Els centres descrits en el capítol III han de disposar de personal suficient in situ. El personal ha de rebre l’educació i la formació adequades abans d’exercir qualsevol de les funcions següents:

»a) Tenir cura dels animals.

»b) Practicar l’eutanàsia d’animals.

»c) Realitzar procediments amb animals.

»d) Dissenyar projectes i procediments.

»2. El personal que faci les funcions establertes per la lletra d de l’apartat 1 ha de disposar d’una preparació en una disciplina científica pertinent per al treball realitzat i un coneixement específic de les espècies involucrades.

»3. El personal que faci les funcions de les lletres a, b i c de l’apartat 1 ha d’estar sota supervisió durant la realització de les seves tasques fins que hagi demostrat la competència requerida.

»4. Els centres descrits en el capítol III han de disposar, en qualsevol cas, d’un veterinari amb coneixements i experiència en medicina d’animals de laboratori i de personal que ha de:

»a) Ésser responsable de la supervisió del benestar i la cura dels animals a l’establiment.

»b) Garantir que el personal que s’ocupa dels animals té accés a la informació específica sobre les espècies allotjades en el centre.

»c) Ésser responsable de vetllar per la formació del personal, de la seva competència i que el personal està sotmès a supervisió fins que hagi demostrat la competència requerida.»

 

Article 207. Modificació del text refós de la Llei de protecció dels animals

1. Es modifica la lletra a de l’apartat 2 de l’article 24 del text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, que resta redactada de la manera següent:

«a) Per a qualsevol transacció d’animals per mitjà de revistes de reclam, publicacions assimilables i altres sistemes de difusió, s’ha d’incloure a l’anunci el número de registre del nucli zoològic del centre venedor o donant. Les empreses proveïdores de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic que facin publicitat de transaccions amb animals han d’incloure en el seu sistema de difusió l’advertiment que els anunciants han d’incloure en llurs anuncis el número d’inscripció en el Registre de nuclis zoològics.»

2. Es modifica l’apartat 4 de l’article 46 del text refós de la Llei de protecció dels animals, que resta redactat de la manera següent:

«4. En el cas de comissió, per primer cop, d’infraccions de caràcter lleu, sens perjudici de la necessitat de portar a terme la instrucció del procediment, es pot substituir la imposició de sancions pecuniàries per sancions amb què es duguin a terme actuacions d’educació ambiental o de prestació de serveis de caràcter cívic en benefici de la comunitat relacionades amb la protecció dels animals. D’acord amb el que sigui establert per reglament, el Govern pot estendre aquestes actuacions d’educació ambiental o de prestació d’activitats de caràcter cívic en benefici de la comunitat relacionades amb la protecció dels animals a qualsevol infractor, sigui quina sigui la infracció comesa, i si escau, la sanció imposada, com a mesura específica complementària.»

3. Es modifica l’apartat 1 de l’article 51 del text refós de la Llei de protecció dels animals, que resta redactat de la manera següent:

«1. La imposició de les sancions establertes per la comissió de les infraccions tipificades en aquesta llei correspon:

»a) En el cas de les infraccions relatives a la fauna salvatge autòctona:

»1r. Al director o a la directora dels serveis territorials del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d’infraccions lleus o greus.

»2n. Al conseller o a la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d’infraccions molt greus.

»b) Per a la resta d’infraccions:

»1r. Als alcaldes dels municipis de 5.000 habitants o més, si es tracta d’infraccions lleus comeses en el terme municipal, i als alcaldes dels municipis de 10.000 habitants o més, si es tracta d’infraccions greus comeses en el terme municipal.

»2n. Al director o a la directora dels serveis territorials del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d’infraccions lleus comeses en municipis de menys de 5.000 habitants o d’infraccions greus comeses en municipis de menys de 10.000 habitants.

»3r. Al conseller o a la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, si es tracta d’infraccions molt greus.»

4. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 51 del text refós de la Llei de protecció dels animals, amb el text següent:

«3. El conseller o consellera del departament competent en matèria de medi ambient pot delegar les competències sancionadores per la comissió de la infracció establerta per l’article 44.4.c als municipis, els consells comarcals o les entitats locals supramunicipals que ho sol·licitin.»

 

Article 208. Modificació de la Llei 34/2010 (Festes tradicionals amb bous)

Se suprimeixen de l’annex «Llista actualitzada dels municipis on se celebren festes tradicionals amb bous» de la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, els municipis d’Olot, Roses i Torroella de Montgrí, de manera que la taula de l’annex corresponent a la demarcació de Girona resta redactada de la manera següent:

 

Municipis amb correbous	Nucli de població	Festivitat
Vidreres	Vidreres	Festa Major (setembre)

 

 

Article 209. Modificació de la 18/2001 (Orientació agrària)

S’afegeix un capítol, el VII, a la Llei 18/2001, del 31 de desembre, d’orientació agrària, amb el text següent:

«Capítol VII. Règim sancionador en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants i del personal tècnic habilitat redactor de plans de gestió de dejeccions ramaderes

»Secció primera. Règim sancionador en matèria de gestió de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants

»Article 22. Tipificació de les infraccions en matèria de gestió de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants

»1. Són infraccions molt greus les accions o les omissions següents:

»a) Aplicar dejeccions ramaderes o altres fertilitzants en dosis superiors al doble de les màximes establertes per reglament, quan afecti una superfície igual o superior a quatre hectàrees.

»b) Superar en més del doble el contingut màxim de nitrogen al sòl, en les condicions establertes per reglament, quan afecti una superfície igual o superior a quatre hectàrees.

»c) En els sòls en què la concentració de qualsevol nutrient, llevat del nitrogen, estigui per sobre del llindar establert per reglament, superar els increments màxims de concentració del nutrient establerts per reglament, quan afecti una superfície igual o superior a quatre hectàrees.

»d) Disposar d’un cens d’animals que doni lloc a un increment anual en la generació de nitrogen en les dejeccions superior a 10.000 kg de nitrogen calculat amb coeficients estàndards d’excreció, establerts per reglament, respecte a la capacitat autoritzada en el Registre d’explotacions ramaderes.

»e) Incomplir el tipus d’alimentació a què s’ha compromès l’explotació ramadera per tal de reduir l’excreció nitrogenada dels animals, si aquest incompliment dona lloc a un increment en la generació de nitrogen en les dejeccions superior a 10.000 kg anuals.

»f) Falsejar les dades en els estudis per la reducció en l’excreció nitrogenada mitjançant la millora de l’alimentació.

»g) No permetre o impedir l’actuació dels serveis d’inspecció.

»h) Coaccionar, amenaçar, injuriar o agredir el personal que fa funcions d’inspecció o els instructors dels expedients sancionadors, prendre represàlies contra aquestes persones o exercir-hi qualsevol altra forma de pressió.

»2. Són infraccions greus les accions o les omissions següents:

»a) En el cas d’explotacions sotmeses al règim de comunicació en què la generació de nitrogen amb les dejeccions ramaderes del bestiar intensiu, calculada amb els coeficients estàndard d’excreció, establerts per reglament, sigui superior a 1.500 kg de nitrogen anuals, exercir l’activitat sense haver presentat el pla de gestió de dejeccions o, havent-lo presentat, sense que hagi rebut informe favorable del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia d’acord amb el que estableix la normativa específica aplicable, o haver-lo presentat sense la signatura del tècnic habilitat quan sigui necessària d’acord amb la normativa específica aplicable.

»b) Disposar d’un sistema d’emmagatzematge de dejeccions ramaderes o d’efluents generats en cellers o almàsseres que no assoleixi el noranta per cent del volum mínim establert per reglament, o que no sigui estanc i impermeable.

»c) El vessament del sistema d’emmagatzematge de dejeccions ramaderes o d’altres fertilitzants.

»d) Escampar, aplicar o incorporar dejeccions ramaderes o altres fertilitzants al sòl en terrenys on sigui prohibit per reglament, quan afecti una superfície superior a una hectàrea.

»e) Aplicar dejeccions ramaderes o altres fertilitzants en les èpoques prohibides per als diferents cultius i zones, d’acord amb la normativa, quan afecti una superfície igual o superior a quatre hectàrees.

»f) Aplicar dejeccions ramaderes o altres fertilitzants en dosis superiors al doble de les màximes establertes per reglament, quan afecti una superfície superior a una hectàrea i inferior a quatre.

»g) Superar en més del doble el contingut màxim de nitrogen al sòl, en les condicions establertes per reglament, quan afecti una superfície superior a una hectàrea i inferior a quatre.

»h) En els sòls en què la concentració de qualsevol nutrient, llevat del nitrogen, estigui per sobre del llindar establert per reglament, superar els increments màxims de concentració del nutrient establerts per reglament, quan afecti una superfície superior a una hectàrea i inferior a quatre.

»i) Disposar d’un cens d’animals que doni lloc a un increment anual en la generació de nitrogen en les dejeccions superior a 5.000 kg i inferior o igual a 10.000 kg de nitrogen calculat amb coeficients estàndards d’excreció, establerts per reglament, respecte a la capacitat autoritzada en el Registre d’explotacions ramaderes.

»j) Incomplir el tipus d’alimentació a què s’ha compromès l’explotació ramadera per tal de reduir l’excreció nitrogenada dels animals, si aquest incompliment dona lloc a un increment anual en la generació de nitrogen en les dejeccions superior a 5.000 kg anuals i igual o inferior a 10.000.

»k) Aplicar dejeccions directament des de la bota de transport sense mediació de dispositius de repartiment o espargiment o utilitzant sistemes de reg no permesos per a l’aplicació de purins.

»l) Incomplir les obligacions relatives a la instal·lació de dispositius electrònics de posicionament global (GPS) o relatives a unitats d’adquisició i registre de dades, per als casos i en els termes establerts per reglament.

»m) Incomplir les condicions establertes en les resolucions dels plans de gestió de dejeccions ramaderes, o incomplir les condicions imposades en l’autorització ambiental o en la llicència ambiental referents a la gestió de les dejeccions ramaderes que hagin estat imposades per l’Administració agrària, sense perjudici de les funcions de l’òrgan competent en matèria d’aigües, sempre que l’incompliment no correspongui a cap altra infracció tipificada en aquesta secció.

»n) Falsejar o ometre dades, declaracions o documents o informacions referents a la gestió de dejeccions ramaderes, a la gestió d’efluents de cellers i almàsseres, a la gestió d’altres fertilitzants o a la gestió dels pinsos si aquests pinsos serveixen o han de servir per a reduir l’excreció del bestiar quant al nitrogen o altres elements que poden limitar la utilització de les dejeccions com a fertilitzants.

»o) No presentar a la direcció general competent en matèria d’agricultura, amb relació a cellers o almàsseres, la declaració anual establerta per reglament.

»p) No disposar del llibre de gestió de les dejeccions ramaderes o dels llibres de gestió d’altres fertilitzants en què s’anotin les aplicacions fetes durant la campanya o no conservar-lo durant el termini fixat per la normativa vigent.

»q) Negar-se o resistir-se a subministrar dades, o a facilitar la informació requerida pels òrgans competents, pels inspectors o pel personal d’inspecció i control i subministrar, amb coneixement i intencionalitat, informació inexacta o documentació falsa.

»r) Haver iniciat l’aplicació agrícola d’efluents produïts en cellers i almàsseres sense haver tramitat, si s’escau, la comunicació prèvia a la direcció general competent en matèria d’agricultura.

»3. Són infraccions lleus les accions o les omissions següents:

»a) En el cas d’explotacions sotmeses al règim de comunicació en què la generació de nitrogen amb les dejeccions ramaderes del bestiar intensiu, calculada amb els coeficients estàndard d’excreció, establerts per reglament, sigui igual o inferior a 1.500 kg de nitrogen anuals, exercir l’activitat sense haver presentat el pla de gestió de dejeccions o, havent-lo presentat, sense que hagi rebut informe favorable del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia d’acord amb el que estableix la normativa específica aplicable, o haver-lo presentat sense la signatura del tècnic habilitat quan sigui necessària d’acord amb la normativa específica aplicable.

»b) Aplicar agrícolament dejeccions ramaderes o altres fertilitzants sense ajustar-se a la normativa sobre distàncies que s’han de respectar en l’aplicació i sobre terminis màxims d’incorporació al sòl.

»c) Incomplir la normativa sobre ubicació i durada màxima dels apilaments temporals de fems, o altres productes orgànics amb valor fertilitzant, a peu de finca.

»d) Qualsevol altre incompliment de la normativa relativa a la gestió de les dejeccions ramaderes com a fertilitzants, o a la gestió dels altres fertilitzants, o a la gestió dels efluents de cellers o almàsseres, quan no estigui tipificat com a infracció greu o molt greu.

»e) Disposar d’un cens d’animals que doni lloc a un increment anual en la generació de nitrogen en les dejeccions superior a 1.500 kg i inferior o igual a 5.000 kg de nitrogen calculat amb coeficients estàndards d’excreció, establerts per reglament, respecte a la capacitat autoritzada en el Registre d’explotacions ramaderes.

»f) No presentar les declaracions o els documents relatius a la gestió de dejeccions ramaderes o presentar-los incomplets, amb inexactituds, errades o omissions, o fora del termini reglamentari.

»g) La manca d’actualització dels llibres de gestió de les dejeccions ramaderes o dels llibres de gestió d’altres fertilitzants, o la presència d’inexactituds, errades o omissions en aquests llibres.

»h) No prestar la col·laboració necessària per a dur a terme les actuacions inspectores o de control, sense arribar a impedir-ne la realització.

»Article 23. Sancions

»1. Les sancions aplicables a les infraccions tipificades per l’article 22 són les següents:

»a) Per infraccions molt greus: sanció pecuniària d’entre 15.001 i 60.000 euros.

»b) Per infraccions greus: sanció pecuniària d’entre 3.001 i 15.000 euros.

»c) Per infraccions lleus: sanció pecuniària d’entre 100 i 3.000 euros.

»2. En el cas de les infraccions greus i molt greus, l’òrgan competent per a resoldre pot imposar com a sanció accessòria la prohibició d’entrada o la obligació de retirada d’animals de l’explotació ramadera.

»Article 24. Responsabilitat per les infraccions en matèria de gestió de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants

»1. Són responsables de les infraccions les persones físiques o jurídiques que incorren en les accions o omissions tipificades com a infracció en aquesta secció.

»2. La responsabilitat ha d’ésser solidària si hi ha diverses persones responsables i no és possible determinar el grau de participació de cadascuna en la comissió de la infracció.

»3. En el cas d’infraccions greus o molt greus, quan una infracció és imputada a una persona jurídica, poden ésser considerades també responsables les persones que n’integren els òrgans rectors o de direcció o els tècnics responsables de l’activitat.

»4. La responsabilitat administrativa per les infraccions a què es refereix aquesta secció és compatible amb la exigència a l’infractor de la reposició de la situació alterada per aquest al seu estat originari, i també amb la indemnització pels danys i perjudicis, i és independent de la responsabilitat civil, penal o d’un altre ordre que, si s’escau, es pugui exigir, en els termes establerts per l’ordenament jurídic.

»Secció Segona. Règim sancionador del personal tècnic habilitat redactor de plans de gestió

»Article 25. Tipificació de les infraccions comeses pel personal tècnic habilitat redactor de plans de gestió de dejeccions ramaderes

»1. Són infraccions molt greus les accions o les omissions següents:

»a) Signar com a tècnic habilitat plans de gestió que es presentin a l’Administració que no compleixin la normativa sobre la matèria o els criteris tècnics aprovats pel departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, si l’incompliment consisteix en algun dels fets següents o comporta alguna de les conseqüències següents:

»a.1) Increment de capacitat de bestiar superior, en termes equivalents, a una excreció de dejeccions de 4.000 kg N, comptabilitzant-ho amb els coeficients estàndards d’excreció, establerts per reglament per a cada tipus de bestiar i fase productiva, si la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o superior a 6.000 kg N si la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»a.2) Manca de base agrícola per a aplicar les dejeccions, o manca d’altres vies de gestió, quan això afecta una quantitat de dejeccions equivalent superior a 15.000 kg N, comptabilitzant-ho amb els valors estàndard d’excreció per a cada tipus de bestiar i fase productiva, si la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o superior a 30.000 kg N, si la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»a.3) Manca d’acreditació documental de la disponibilitat de la base agrícola per aplicar les dejeccions, si afecta més de 75 ha quan la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o si afecta més de 150 ha quan la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»a.4) Manca de capacitat d’emmagatzematge impermeable de dejeccions ramaderes, si aquesta mancança és superior a 1.000 m3, quan la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o si és superior a 1.500 m3 quan la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»a.5) Tractament de dejeccions en origen que no compleixi els criteris admesos quan afecti una quantitat de dejeccions superior, en termes equivalents, a 15.000 kg N, comptabilitzant-ho amb els valors estàndard d’excreció per a cada tipus de bestiar i fase productiva, si la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o superior a 30.000 kg N, si la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»b) Falsejar dades, declaracions o documents relatius al pla de gestió.

»2. Són infraccions greus les accions o les omissions següents:

»a) Signar com a tècnic habilitat plans de gestió que es presentin a l’Administració que no compleixin la normativa sobre la matèria o els criteris tècnics aprovats pel departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, si l’incompliment consisteix en algun dels fets següents o comporta alguna de les conseqüències següents:

»a.1) Increment de capacitat de bestiar superior, en termes equivalents, a una excreció de dejeccions de 2.000 kg N, comptabilitzant-ho amb els coeficients estàndards d’excreció, establerts per reglament per a cada tipus de bestiar i fase productiva, si la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o superior a 3.000 kg N, si la instal·lació ramadera està situada fora de zones vulnerables.

»a.2) Manca de base agrícola per a aplicar les dejeccions o manca d’altres vies de gestió, quan això afecta una quantitat de dejeccions equivalent superior a 5.000 kg N, comptabilitzant-ho amb els valors estàndard d’excreció per a cada tipus de bestiar i fase productiva, si la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o superior a 10.000 kg N, si la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»a.3) Manca d’acreditació documental de la disponibilitat de la base agrícola per a aplicar les dejeccions, si afecta més de 25 ha, quan la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o si afecta més de 50 ha, quan la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»a.4) Manca de capacitat d’emmagatzematge impermeable de dejeccions ramaderes, si aquesta mancança és superior a 500 m3, quan la instal·lació ramadera està situada en zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o si és superior a 750 m3, quan la instal·lació ramadera està situada fora de zona vulnerable.

»a.5) Tractament de dejeccions en origen que no compleixi els criteris admesos, quan afecti una quantitat de dejeccions superior, en termes equivalents, a 5.000 kg N, comptabilitzant-ho amb els valors estàndard d’excreció per a cada tipus de bestiar i fase productiva, si la instal·lació ramadera està situada en zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o superior a 10.000 kg N, si la instal·lació ramadera està situada fora de zona vulnerable.

»3. Són infraccions lleus les accions o les omissions següents:

»a) Signar, com a tècnic habilitat, plans de gestió de les dejeccions ramaderes que es presentin a l’Administració, que no compleixin la normativa sobre la matèria o els criteris tècnics aprovats pel departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, si l’incompliment consisteix en algun dels fets següents o comporta alguna de les conseqüències següents:

»a.1) Increment de capacitat de bestiar superior, en termes equivalents, a una excreció de dejeccions inferior a 2.000 kg N, comptabilitzant-ho amb els coeficients estàndards d’excreció, establerts per reglament per a cada tipus de bestiar i fase productiva, si la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o inferior a 3.000 kg N, si la instal·lació ramadera està situada fora de zones vulnerables.

»a.2) Manca de base agrícola per a aplicar les dejeccions o manca d’altres vies de gestió, quan això afecta una quantitat de dejeccions equivalent inferior a 5.000 kg N, comptabilitzant-ho amb els valors estàndard d’excreció per a cada tipus de bestiar i fase productiva, si la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o inferior a 10.000 kg N, si la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»a.3) Manca d’acreditació documental de la disponibilitat de la base agrícola per a aplicar les dejeccions, si afecta menys de 25 ha, quan la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o si afecta menys de 50 ha, quan la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»a.4) Manca de capacitat d’emmagatzematge impermeable de dejeccions ramaderes, si aquesta mancança és inferior a 500 m3, quan la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o si és inferior a 750 m3, quan la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»a.5) Tractament de dejeccions en origen que no compleixi els criteris admesos, quan afecti una quantitat de dejeccions inferior, en termes equivalents, a 5.000 kg N, comptabilitzant-ho amb els valors estàndard d’excreció per a cada tipus de bestiar i fase productiva, si la instal·lació ramadera està situada en una zona vulnerable a la contaminació per nitrats, o inferior a 10.000 kg N, si la instal·lació ramadera està situada fora d’una zona vulnerable.

»b) Qualsevol error o incompliment en l’elaboració i presentació de plans de gestió, quan no estigui tipificat com a infracció greu o molt greu.

»Article 26. Sancions

Les sancions aplicables a les infraccions tipificades per l’article 25 són les següents:

1. a) Per infraccions molt greus: retirada de l’habilitació per un període d’entre 2 i 4 anys.
2. b) Per infraccions greus: retirada de l’habilitació per un període d’entre 1 a 2 anys.
3. c) Per infraccions lleus: retirada de l’habilitació per un període d’entre 4 mesos i 1 any.

»Article 27. Responsabilitat per les infraccions

»Són responsables de les infraccions tipificades per l’article 25 els tècnics habilitats redactors de plans de gestió de dejeccions ramaderes.

»Secció Tercera. Disposicions comunes al règim sancionador en matèria de gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants i del personal tècnic habilitat redactor de plans de gestió de dejeccions ramaderes

»Article 28. Criteris de graduació de les sancions

»1. La imposició de sancions s’ha d’adequar a la gravetat del fet constitutiu de la infracció i a la graduació de les sancions establertes per aquest capítol i a la resta de la normativa sectorial aplicable a l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia, i s’han de tenir en compte les circumstàncies següents:

»a) El grau de culpabilitat o l’existència d’intencionalitat.

»b) La continuïtat o persistència en la conducta infractora.

»c) La naturalesa dels perjudicis causats.

»d) La reincidència.

»e) L’incompliment dels advertiments.

»f) El benefici derivat de l’activitat infractora.

»g) Els quilograms de nitrogen de dejeccions la gestió dels quals no està prevista en el pla de gestió de les dejeccions ramaderes.

»h) Els riscos que la infracció pot produir per a la salut humana o dels animals i l’afectació del medi ambient.

»i) La concurrència de diverses infraccions en uns mateixos fets.

»j) L’afectació d’una zona vulnerable.

»2. Quan ho justifiqui l’adequació deguda entre la sanció que s’hagi d’aplicar amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció i les circumstàncies concurrents, l’òrgan competent per a resoldre pot imposar la sanció en el grau inferior, sempre que la persona imputada no hagi estat sancionada per una infracció igual o similar en els darrers cinc anys.

»Article 29. Concurrència d’infraccions

»1. A la persona responsable de dues o més infraccions se li han d’imposar totes les sancions corresponents a les diverses infraccions.

»2. Les conductes tipificades d’infracció administrativa per aquest capítol s’entenen sens perjudici de les altres que resultin de la legislació sectorial que afecti les dejeccions ramaderes i no puguin ésser subsumides en les que estableix aquest capítol.

»3. Quan la comissió de les infraccions tipificades per aquest capítol produeixi conseqüències que comportin la comissió d’infraccions tipificades en altres àmbits materials, les sancions per a cadascuna de les infraccions són compatibles, sens perjudici que, si s’aprecia identitat de subjectes, fets i fonaments, s’apliqui el règim que sancioni amb més gravetat la conducta infractora.

»Article 30. Competències per a la imposició de sancions i per a la resolució de recursos

»1. Correspon al director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia acordar l’inici dels procediments sancionadors i designar-ne l’instructor o instructora.

»2. Són competents per a imposar les sancions que estableix aquest capítol els òrgans següents:

»a) El director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, en cas d’infraccions lleus i greus.

»b) El director o directora general competent en matèria d’agricultura i ramaderia, en cas d’infraccions molt greus.

»3 Els òrgans competents per a resoldre els recursos d’alçada són:

»a) El director o directora general competent en matèria d’agricultura i ramaderia, si el recurs s’interposa contra actes dictats pel director o directora dels serveis territorials corresponents.

»b) El conseller o consellera del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, si el recurs s’interposa contra actes dictats pel director o directora general competent en matèria d’agricultura i ramaderia.»

 

 

Títol III. Mesures administratives en matèria de política social

 

Article 210. Modificació de la Llei 13/2015 (Sistema d’ocupació i Servei Públic d’Ocupació de Catalunya)

1. S’afegeix una lletra, la e bis, a l’article 27 de la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, amb el text següent:

«e bis) Proposar i impulsar les bases reguladores de la concessió de subvencions de l’àmbit de competència del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, que han de ser aprovades pel conseller del departament competent en matèria d’ocupació.»

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 40 de la Llei 13/2015, que resta redactat de la manera següent:

«Així mateix, en compliment del que estableix l’article 100 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya ha d’iniciar els processos de revocació quan escaigui. Resten exclosos els supòsits de revocacions d’imports inferiors a 60 euros o que impliquin el reintegrament d’un import inferior a 60 euros».

 

Article 211. Modificació de la Llei 12/2007 (Serveis socials)

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 91 de la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials, que resta redactat de la manera següent:

«1. Són subjectes responsables de les infraccions que tipifica aquesta llei les persones físiques o jurídiques que són titulars o gestionen els serveis o establiments socials i els directius d’aquests. També en poden ésser responsables les persones que assumeixin les funcions d’administració, gerència, direcció o responsabilitat en algun àmbit concret del servei.»

2. Es modifica la lletra d de l’article 97 de la Llei 12/2007, que resta redactada de la manera següent:

«d) No disposar de la programació de dietes supervisada per la persona responsable de l’organització higienicosanitària, que la programació no estableixi els nutrients amb les quantitats per ració ni el valor calòric necessari total diari, que els menús preparats no s’ajustin a la programació o que la programació no s’ajusti a les necessitats recollides en l’expedient assistencial.»

3. Es modifica la lletra k de l’article 97 de la Llei 12/2007, que resta redactada de la manera següent:

«k) Dificultar injustificadament als usuaris el gaudi dels drets que reconeix aquesta llei, si no són infraccions tipificades com a molt greus, i, en particular, els que reconeixen les lletres b, h, i, j, k i q de l’apartat 1 i l’apartat 2 de l’article 12.»

4. S’afegeix una lletra, la n, a l’article 97 de la Llei 12/2007, amb el text següent:

«n) Incomplir l’obligació de comunicar la guarda de fet de les persones residents, quan aquesta sigui preceptiva, o incomplir les funcions inherents a la guarda de fet, quan aquesta recaigui en la persona responsable d’un establiment residencial.»

5. Es modifica la lletra i de l’article 98 de la Llei 12/2007, que resta redactada de la manera següent:

«i) Incomplir la normativa reguladora de les condicions materials i funcionals mínimes que han de complir els serveis i establiments, si l’incompliment posa en risc la salut o la seguretat dels usuaris.»

6. Es modifica la lletra k de l’article 98 de la Llei 12/2007, que resta redactada de la manera següent:

«k) Imposar als usuaris un horari totalment inadequat pel que fa al descans o als àpats d’acord amb els estàndards de vida socialment admesos o els hàbits alimentaris saludables.»

7. Es modifica la lletra o de l’article 98 de la Llei 12/2007, que resta redactada de la manera següent:

«o) Servir aliments en una quantitat insuficient en el pes o la composició, que no s’adeqüin a la dieta prescrita o que en el total diari o per cada ració no compleixin les condicions higièniques, nutritives i de valor calòric. Si aquest incompliment es dona en el cas dels menjars triturats, es considera que hi concorre una circumstància agreujant.»

8. S’afegeix una lletra, la r, a l’article 98 de la Llei 12/2007, amb el text següent:

«r) Vulnerar el dret dels usuaris a rebre una atenció personalitzada d’acord amb llurs necessitats específiques.»

9. Es modifica l’apartat 1 de l’article 99 de la Llei 12/2007, que resta redactat de la manera següent:

«1. Les infraccions lleus es poden sancionar amb una amonestació o amb una multa, o ambdues alhora, per una quantia equivalent a l’import de l’indicador de la renda de suficiència corresponent a un període d’entre un dia i quatre mesos.»

10. Es modifica la lletra a de l’apartat 2 de l’article 99 de la Llei 12/2007, que resta redactada de la manera següent:

«a) Multa per una quantia equivalent a l’import de l’indicador de renda de suficiència corresponent a un període d’entre quatre mesos i un dia i vuit mesos.»

11. Es modifica la lletra a de l’apartat 3 de l’article 99 de la Llei 12/2007, que resta redactada de la manera següent:

«a) Multa per una quantia equivalent a l’import de l’indicador de renda de suficiència corresponent a un període d’entre vuit mesos i un dia i un any.»

12. Es modifica l’apartat 5 de l’article 100 de la Llei 12/2007, que resta redactat de la manera següent:

«5. L’objectiu de la sanció ha d’ésser la correcció de les distorsions i dels perjudicis causats en la prestació dels serveis socials; això no obstant, quan de la instrucció es conclogui que les infraccions han vulnerat la salut, la integritat, la dignitat, la intimitat o la seguretat dels usuaris, es pot imposar la sanció de tancament o suspensió de la prestació dels serveis o de les activitats afectades.»

13. S’afegeix una disposició addicional, l’onzena, a la Llei 12/2007, amb el text següent:

«Disposició addicional onzena. Règim general de preus dels establiments residencials

»Als efectes del règim general de preus dels establiments residencials regulat per l’article 23.4 del Decret 284/1996, del 23 de juliol, de regulació del Sistema Català de Serveis Socials, la liquidació per baixa definitiva dels usuaris dels establiments residencials s’ha de fer en el termini de dos mesos.»

14. S’afegeix una disposició addicional, la dotzena, a la Llei 12/2007, amb el text següent:

«Disposició addicional dotzena. Intercanvi d’informació entre el Sistema Públic de Serveis Socials i el Sistema Públic de Salut

»S’habilita les administracions públiques competents en matèria de serveis socials perquè puguin accedir, sense el consentiment previ de les persones interessades, a les dades identificatives i el codi d’identificació personal (CIP-AUT) assignat pel Servei Català de la Salut, pel que fa a les que es troben incloses en el Registre central de persones assegurades del departament competent en matèria de salut, amb la finalitat d’intercanviar informació entre el sistema públic de serveis socials i el sistema públic de salut en els casos en què la normativa vigent ho permeti, quan sigui necessari per a atendre les persones de manera integral, abordant coordinadament llurs necessitats assistencials, socials, laborals i de salut.»

 

Article 212. Modificació de la Llei 38/1991 (Instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves)

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 38/1991, del 30 de desembre, d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, que resta redactat de la manera següent:

«1. El funcionament de les instal·lacions objecte d’aquesta llei requereix la comunicació prèvia a l’administració competent, perquè es manifesti sobre el compliment dels requisits que estableix la normativa.»

2. Es modifica l’article 5 de la Llei 38/1991, que resta redactat de la manera següent:

«El funcionament d’instal·lacions destinades a activitats de lleure amb infants i joves situades en immobles declarats béns culturals d’interès nacional o catalogats que, atès el seu valor cultural, no poden complir les condicions reglamentàries per a aquests tipus d’establiments, requereix l’adopció de mesures alternatives per a garantir la manca de risc per a la seguretat i la higiene de les persones i per a la integritat de l’immoble. En el seu cas, la tramitació de l’expedient s’ha d’ajustar a allò que disposi la normativa sectorial corresponent.»

3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 10 de la Llei 38/1991, que resta redactat de la manera següent:

«3. Són faltes molt greus contra el que disposa aquesta Llei:

»a) La reincidència en les faltes greus.

»b) El funcionament de la instal·lació sense comunicació prèvia a l’Administració competent, i la inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en les dades, les manifestacions o els documents que acompanyin una comunicació prèvia o s’hi incorporin.

»c) El fet que la persona titular de la instal·lació hi organitzi, hi permeti o hi toleri activitats il·legals, sens perjudici de les responsabilitats que es derivin d’aquestes activitats.

»d) Les modificacions de la instal·lació que alterin de manera substancial les condicions amb què es va fer la comunicació prèvia sense haver fet una nova comunicació.

»e) L’incompliment de qualsevol norma sobre locals i instal·lacions que signifiqui un risc greu per a la seguretat de les persones.

»f) L’excés en l’aforament establert en la comunicació, si comporta un risc manifest per a la salut o la seguretat dels usuaris i usuàries.

»g) La negativa a permetre l’accés a la instal·lació de les persones inspectores acreditades, en l’exercici de llurs funcions.

»h) El deteriorament de l’estat general o d’algun element determinat de la instal·lació que impliqui un perill greu per a la salut o la seguretat de les persones.»

4. Es modifica l’article 11 de la Llei 38/1991, que resta redactat de la manera següent:

«1. Les faltes molt greus poden ser sancionades amb una multa de 6.000 a 30.000 euros i, alternativament o conjuntament amb aquesta, es pot acordar el cessament temporal en l’exercici de l’activitat corresponent per un període màxim de dotze mesos. Aquesta suspensió s’ha d’inscriure al Registre d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves.

»2. La reincidència i la reiteració en faltes molt greus i la comissió de les faltes molt greus establertes per les lletres b i d de l’article 10.3 comporten deixar sense efecte la comunicació prèvia, l’anul·lació de la inscripció en el Registre d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, i el tancament de la instal·lació.

»3. Les faltes greus poden ser sancionades amb una multa de 600 a 5.999 euros i, alternativament o conjuntament amb aquesta, es pot acordar la impossibilitat de continuar l’exercici de l’activitat corresponent per un període màxim de sis mesos. Aquesta suspensió s’ha d’inscriure al Registre d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves.

»4. Les faltes lleus poden ser sancionades amb una multa de 150 a 599 euros.

»5. La imposició de multes és independent del rescabalament dels danys i de la indemnització dels prejudicis ocasionats per la infracció.»

5. Es modifica l’article 14 de la Llei 38/1991, que resta redactat de la manera següent:

«1. És aplicable a les sancions establertes per aquesta llei el procediment sancionador regulat per la Llei de procediment administratiu.

»2. Són competents per a la incoació d’expedients sancionadors el director o la directora general de Joventut i els presidents dels ens locals que hagin assumit les competències executives d’acord amb el que estableix aquesta llei.

»3. Són competents per a la resolució dels expedients sancionadors:

»a) Els presidents dels ens locals esmentats al paràgraf anterior, per a sancionar infraccions amb multes de fins a 14.000 euros i amb el cessament temporal en l’exercici de l’activitat corresponent per un període màxim de sis mesos.

»b) La unitat directiva competent en matèria de joventut, per sancionar infraccions amb multes de 14.001 a 22.000 euros i el cessament temporal en l’exercici de l’activitat corresponent per un període màxim de dotze mesos.

»c) El conseller o la consellera competent en matèria de joventut, per a sancionar infraccions amb multes superiors als 22.000 euros i amb el tancament de la instal·lació.

»4. Contra les resolucions del director o la directora general de Joventut es pot interposar recurs d’alçada davant del titular del departament competent en matèria de joventut.

»5. Contra les resolucions dels presidents dels consells comarcals i dels alcaldes es poden interposar els recursos que estableix la legislació corresponent aplicable.»

6. Es modifica l’article 16 de la Llei 38/1991, que resta redactat de la manera següent:

«Les sancions fermes per faltes molt greus s’han d’inscriure al Registre i s’han de publicar amb el nom de les persones infractores als mitjans propis de la direcció general competent en matèria de joventut.»

7. Es deroguen les disposicions transitòries primera, segona i tercera de la Llei 38/1991.

 

Article 213. Modificació de la Llei 14/2010 (Drets i oportunitats en la infància i l’adolescència)

Es modifica la disposició addicional setena de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional setena. Afectació de les prestacions o pensions

»1. L’import de les prestacions o pensions que causin els infants o els adolescents que estan sota tutela o guarda de la Generalitat resta afectat a subvenir les despeses derivades de l’atenció del servei públic que reben només en relació amb el compliment de les obligacions alimentàries a favor dels fills, segons el que estableix la normativa en matèria de seguretat social.

»2. La pensió d’orfenesa d’un infant o adolescent sota la guarda o tutela de la Generalitat s’integra en el patrimoni de l’infant o l’adolescent orfe, del qual passa a formar part en els termes i les condicions que siguin establerts per reglament.»

 

Article 214. Modificació de la Llei 13/2006 (Prestacions socials de caràcter econòmic)

1. Es modifica l’apartat 2 bis de l’article 19 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, que resta redactat de la manera següent:

«2 bis. Els joves extutelats que, complint la resta de requisits, hagin deixat d’ésser tutelats en l’any immediatament anterior a l’assoliment de la majoria d’edat, si se n’ha constatat la situació de vulnerabilitat i exclusió social com a resultat de llur retorn al nucli d’origen, poden, excepcionalment, accedir als programes d’autonomia personal i, per tant, tenir dret a la prestació per a joves extutelats, amb les limitacions que escaiguin.»

2. Es modifica l’apartat 4 bis de l’article 19 de la Llei 13/2006, que resta redactat de la manera següent:

«4 bis. Els joves extutelats beneficiaris de la prestació que regula aquest article que segueixin programes de formació reglada postobligatòria poden sol·licitar una pròrroga de la prestació econòmica i continuar essent beneficiaris del programa d’autonomia personal que tinguin establert fins que hagin acabat els estudis acadèmics en curs, i en tot cas, com a màxim, fins als 23 anys, inclosa aquesta edat.»

 

Article 215. Modificació del Decret 142/2010 (Cartera de Serveis Socials)

Es modifica l’annex 1 del Decret 142/2010, de l’11 d’octubre pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011, de manera que, mentre no s’aprovi una nova cartera, s’estableixen costos de referència i bases de càlcul per a les diverses prestacions de servei d’habitatge per a majors de divuit anys, en els termes següents:

1. a) Amb relació a la prestació 1.2.1.6 (Servei de pis assistit per a joves majors de 18 anys):

Cost de referència: 41,53 euros/estada – 1.263,20 euros/mes

Mòdul social: 1.003,20 euros/mes

Copagament: 260 euros/mes

1. b) Amb relació a la prestació 1.2.1.7 (Servei de residència o pisos per a joves vinculats a programes d’inserció laboral):

Cost de referència: 41,53 euros/estada – 1.263,20 euros/mes

Mòdul social: 1.003,20 euros/mes

Copagament: 260 euros/mes

1. c) Amb relació a la prestació 1.2.1.11 (Servei d’acompanyament per a joves tutelats i extutelats, en el cas dels joves majors de 18 anys beneficiaris de la prestació de servei d’habitatge):

Cost de referència: 41,53 euros/estada – 1.263,20 euros/mes

Mòdul social: 1.003,20 euros/mes

Copagament: 260 euros/mes

1. d) Per al càlcul del copagament, s’estableix la referència del tant per cent de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) a disposició del jove, segons la taula següent:

 

Joves amb ingressos superiors a 1,5 IRSC	260 €
Joves amb ingressos fins a 1,5 IRSC	170 €
Joves amb ingressos iguals a l’IRSC	57 €
Joves amb ingressos entre el 70% i IRSC	30 €

 

 

Títol IV. Mesures administratives en matèria de política sanitària

 

Article 216. Modificació de la Llei 15/1990 (Ordenació sanitària)

1. Es modifiquen els apartats 5 bis i 6 de l’article 10 bis de la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

«5 bis. Les funcions dels consells de participació territorial de salut que tinguin un àmbit territorial inferior a la regió sanitària s’han d’establir per reglament, en funció de la demarcació amb què es creïn d’acord amb l’apartat 4. En el cas que substitueixin, com a estructura de participació, els consells de participació territorial de salut de les regions sanitàries, els corresponen, com a mínim, les funcions que estableix l’apartat 5.

»6. S’ha de regular per reglament el règim de funcionament i la composició del Consell de Salut de Catalunya i dels consells de participació territorial de salut.

»La regulació de la composició del Consell de Salut de Catalunya i dels consells de participació territorial de salut ha de garantir que hi tinguin representació les entitats locals, els usuaris dels serveis sanitaris, els proveïdors de serveis sanitaris, els sindicats, les organitzacions empresarials, les corporacions professionals, les entitats veïnals, i també les associacions de pacients i familiars rellevants en el territori i altres entitats vinculades a aspectes de salut en el territori.

»Atesa la singularitat organitzativa de l’Administració sanitària a la ciutat de Barcelona, mitjançant el Consorci Sanitari de Barcelona, i atès el règim jurídic especial de l’Ajuntament de Barcelona, que emana de la Llei 22/1998, del 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, el Govern pot establir, per reglament, un règim especial en el règim de funcionament i la composició dels consells de participació territorial de salut corresponents als sectors sanitaris o altres demarcacions funcionals en l’àmbit territorial de la ciutat de Barcelona.»

2. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 15/1990, que resta redactada de la manera següent:

«d) Vint-i-nou vocals, amb la distribució següent:

»1r. Un vocal o una vocal en representació del departament competent en matèria d’economia.

»2n. Sis vocals en representació del departament competent en matèria de salut.

»3r. Els presidents dels consells de direcció de les regions sanitàries.

»4t. El conseller o consellera· competent en matèria de salut del Consell General d’Aran.

»5è. Dos vocals en representació dels consells comarcals.

»6è. Dos vocals en representació dels ajuntaments.

»7è. Tres vocals en representació de les organitzacions sindicals més representatives de Catalunya.

»8è. Tres vocals en representació de les organitzacions empresarials més representatives del sector sanitari de cobertura pública a Catalunya.

»9è. Dos vocals en representació de les corporacions professionals sanitàries de Catalunya.

»10è. Dos vocals en representació de les associacions de consumidors, usuaris i malalts.

»Els vocals del Consell de Direcció són nomenats i separats del càrrec pel conseller o consellera competent en matèria de salut, a proposta de cada una de les representacions que el componen. Els vocals que representen els consells comarcals i els ajuntaments han d’ésser designats, a parts iguals, per les entitats associatives d’ens locals de Catalunya.

»El nomenament dels vocals del Consell de Direcció es fa per un període màxim de quatre anys, sens perjudici que els vocals puguin ésser reelegits successivament, sempre que gaudeixin de la representació requerida.»

3. Es deroga la lletra o de l’apartat 1 de l’article 14 de la Llei 15/1990.
4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 28 de la Llei 15/1990, que resta redactat de la manera següent:

«1. El Gerent assumeix la direcció i la gestió de la respectiva regió sanitària, així com la representació plena del seu consell de direcció en relació amb l’execució dels acords que aquest adopti. El seu nomenament i cessament correspon al titular del departament competent en matèria de salut.»

 

Article 217. Modificació de la Llei 18/2009 (Salut pública)

Es modifica l’apartat 8 de l’article 60 de la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública, que resta redactat de la manera següent:

«8. Les despeses derivades de les anàlisis inicials són a càrrec de l’Administració. Les despeses originades per la pràctica de les anàlisis contradictòries són a càrrec de la persona interessada si el resultat és igual a l’inicial. Les despeses derivades de les proves analítiques diriments són a càrrec de la persona interessada o de l’Administració, segons que el resultat ratifiqui, respectivament, el resultat inicial o el contradictori.

»En el cas que la presa de mostres es faci per sospita fonamentada d’incompliment de la normativa sanitària aplicable, les despeses derivades de les anàlisis són a càrrec de l’Administració, tret que el resultat final confirmi aquest incompliment. En aquest cas, totes les despeses de les anàlisis han d’anar a càrrec de la persona interessada.»

 

 

Títol V. Altres mesures administratives de caràcter sectorial

 

Capítol I. Espectacles públics i activitats recreatives

 

Article 218. Modificació de la Llei 11/2009 (Espectacles públics i activitats recreatives)

1. Es modifiquen les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 11/2009, del 26 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, que resten redactades de la manera següent:

«a) Activitats d’espectacles públics: activitats adreçades al lleure o l’entreteniment, consistents en representacions, actuacions, exhibicions, projeccions, o altres de similars, que són ofertes per un titular, explotador o organitzador i fetes per actors, artistes o altres executants, i que congreguen un públic que hi acudeix per a contemplar-les.

»b) Activitats recreatives: activitats musicals que congreguen un públic amb l’objectiu principal de fer-lo participar en l’activitat o d’oferir-li el consum de productes o serveis amb finalitats d’oci, entreteniment o diversió.

»Les activitats d’espectacles públics i les activitats recreatives poden ésser:

»-Ordinàries: activitats que es duen a terme habitualment en establiments oberts al públic, fixos o no permanents desmuntables, que disposen d’autorització, llicència o comunicació prèvia per a les activitats que es volen dur a terme.

»-Extraordinàries: activitats que es duen a terme en establiments oberts al públic que disposen d’autorització, llicència o comunicació prèvia per a una activitat diferent de la que es vol dur a terme o en espais oberts al públic o en altres establiments no regulats per aquesta llei.»

2. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 4 de la Llei 11/2009, que resten redactats de la manera següent:

«2. Són responsables dels espectacles públics, de les activitats recreatives i dels establiments oberts al públic les persones físiques o jurídiques, de caràcter públic o privat, amb ànim de lucre o sense, que tenen la condició d’organitzadors, explotadors o de titulars.

»3. Aquesta llei és aplicable a les activitats d’espectacles públics en què es facin servir animals, llevat de les festes tradicionals amb bous, que es regeixen per llur normativa específica, i és aplicable supletòriament a les activitats de restauració, que es regeixen per llur normativa específica.»

3. Es deroga l’apartat 4 de l’article 4 de la Llei 11/2009.
4. S’afegeixen dues lletres, la c i la d, a l’apartat 5 de l’article 4 de la Llei 11/2009, amb el text següent:

«c) Els actes i les celebracions de caràcter veïnal o associatiu, amb un aforament baix o mitjà, que no es duen a terme en establiments oberts al públic inclosos en el catàleg establert per reglament, sempre que no comportin risc greu per a la seguretat de les persones, per als drets de tercers o per a la integritat dels espais públics, sens perjudici del que estableixin les ordenances municipals.

»d) Totes les manifestacions festives que consten en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya, sens perjudici del que estableixin les ordenances municipals.»

5. Es modifica l’article 21 de la Llei 11/2009, que resta redactat de la manera següent:

«Article 21. Venda i revenda d’entrades

»1. En les activitats d’espectacles públics o recreatives en què es requereixi la venda d’entrades o abonaments, els titulars, explotadors i organitzadors poden habilitar les expenedories necessàries per al despatx presencial i directe d’aquestes entrades o abonaments al públic. Així mateix, es poden establir o autoritzar plataformes tecnològiques accessibles per a la venda d’entrades o abonaments.

»2. Està prohibida la venda i revenda d’entrades o abonaments per persones o en llocs de venda físics que no hagin estat autoritzats pels titulars, explotadors i organitzadors de les activitats. En aquests supòsits s’ha de procedir d’ofici, com a mesura cautelar, a la retirada immediata i al comís de les entrades i abonaments i dels diners objecte de la transacció, sens perjudici de la iniciació d’un procediment sancionador.

»3. La venda i revenda telemàtica d’entrades o abonaments es regeix per la normativa en matèria de comerç electrònic.

»4. En els casos en què l’activitat d’espectacle públic o recreativa se suspengui o es modifiqui de manera injustificada, els espectadors o participants i, si escau, l’Administració poden exigir als titulars, als explotadors o als organitzadors la devolució de l’import de les entrades o els abonaments o el canvi per un altre dia, sempre que sigui possible, a criteri de l’espectador o usuari.»

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 24 de la Llei 11/2009, que resta redactat de la manera següent:

«2. El personal responsable del control d’accés i d’aforaments dels establiments oberts al públic ha de complir els requisits professionals i d’idoneïtat necessaris. Aquest personal ha d’assistir a cursos de formació impartits per un centre degudament habilitat i superar les proves de selecció que convoqui la direcció general competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives.»

7. Es modifica l’apartat 2 de l’article 36 de la Llei 11/2009, que resta redactat de la manera següent:

«2. No es poden transmetre les comunicacions prèvies, ni les llicències, ni les autoritzacions, ni l’explotació de les activitats d’espectacles públics i recreatives, quan llur titular, explotador o organitzador sigui objecte d’un expedient sancionador, d’un procediment de mesures provisionals o de qualsevol altre procediment d’exigència de responsabilitats administratives, mentre no s’hagi complert la sanció imposada, no s’hagi aixecat la mesura provisional, no s’hagi resolt l’arxiu de l’expedient per manca de responsabilitats o no s’hagi acreditat suficientment que la responsabilitat en la comissió de la infracció no afecta el propietari de l’establiment o el titular de la llicència o comunicació prèvia. Tampoc no es poden transmetre les comunicacions, ni les llicències, ni les autoritzacions subjectes a un expedient de revocació o caducitat, fins que no hi hagi una resolució ferma que confirmi la comunicació, la llicència o l’autorització.»

8. S’afegeix un apartat, el 3 bis, a l’article 36 de la Llei 11/2009, amb el text següent:

«3 bis. En el cas que es produeixi un canvi d’organitzador o d’explotador d’activitats d’espectacles públics i recreatives s’ha de comunicar en els mateixos termes que estableix l’apartat 3.»

9. Es modifiquen les lletres a i b de l’article 47 de la Llei 11/2009, que resten redactades de la manera següent:

«a) Obrir un establiment o dur a terme activitats d’espectacles públics o recreatives, o obrir un centre de formació de personal de control d’accés, o fer modificacions, sense tenir les llicències, les autoritzacions o les habilitacions pertinents, o sense haver presentat o formalitzat la comunicació prèvia corresponent, o incórrer en inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial de les dades o documents que les acompanyen, o incomplir les condicions o les normes de seguretat o d’accessibilitat, si comporta risc greu per a les persones o els béns.

»b) Tolerar de manera evident, els titulars, explotadors o organitzadors de les activitats d’espectacles públics i de les activitats recreatives, el consum il·legal i generalitzat de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques o tolerar-ne el tràfic. S’entén per tolerància la manca de diligència a evitar aquest consum o tràfic, i no fer els advertiments corresponents o, en el cas que es facin i els consumidors no els atenguin, no comunicar-ho a les autoritats competents o no col·laborar per a evitar que es torni a produir.»

10. Es modifica la lletra l de l’article 48 de la Llei 11/2009, que resta redactada de la manera següent:

«l) Incomplir la normativa sobre el personal de control d’accés o sobre els centres de formació d’aquest personal.»

11. S’afegeix una lletra, la r, a l’article 48 de la Llei 11/2009, amb el text següent:

«r) Tolerar, els titulars, explotadors o organitzadors de les activitats d’espectacles públics i de les activitats recreatives, el consum il·legal de drogues tòxiques, d’estupefaents o substàncies psicotròpiques. S’entén per tolerància la manca de diligència a evitar aquest consum, i no fer els advertiments corresponents o, en el cas que es facin i els consumidors no els atenguin, no comunicar-ho a les autoritats competents o no col·laborar per a evitar que es torni a produir.»

12. Es modifica l’apartat 1 de l’article 56 de la Llei 11/2009, que resta redactat de la manera següent:

«1. Són responsables de les infraccions establertes per aquesta llei les persones físiques o jurídiques, de caràcter públic o privat, que incorren en les faltes que aquesta tipifica.»

 

 

Capítol II. Turisme

 

Article 219. Modificació Llei 13/2002 (Turisme)

1. S’afegeix una lletra, la e bis, a l’article 2 de la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya, amb el text següent:

«e bis) Serveis turístics d’allotjament: els serveis amb contraprestació econòmica que possibiliten l’hostalatge temporal en infraestructures, instal·lacions, equipaments o béns mobles destinats a aquest efecte.»

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 38 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

«2. Les persones titulars dels establiments d’allotjament turístic han d’obtenir l’autorització o presentar la comunicació o declaració responsable exigida per la normativa vigent abans de l’inici de llur activitat.»

3. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 50 bis de la Llei 13/2002, que resten redactats de la manera següent:

«1. Els habitatges d’ús turístic són habitatges que són cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers, a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d’immediata disponibilitat i amb les característiques establertes per reglament.

»2. Els habitatges d’ús turístic requereixen la corresponent declaració responsable de compliment dels requisits exigits per la normativa vigent.»

4. Es modifica l’article 53 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

«Article 53. Agents de viatges i intermediaris en els serveis turístics d’allotjament

»1. L’agent de viatges és la persona física o jurídica que organitza o comercialitza viatges combinats o altres serveis turístics.

»2. Les activitats d’agent de viatges i la d’intermediació en serveis turístics d’allotjament són de lliure prestació a Catalunya, sens perjudici del deure de complir la normativa turística que els és aplicable i altra normativa sectorial especifica.»

5. Es deroguen els articles 54, 55 i 57 de la Llei 13/2002.
6. Es modifica la lletra k de l’apartat 1 de l’article 67 de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent:

«k) La inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya de les persones, físiques o jurídiques, establertes a Catalunya que disposin de la garantia a què fan referència els articles 17 i 19 de la Directiva 2015/2302, del 25 de novembre de 2015, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als viatges combinats i als serveis de viatge vinculats.»

7. Es modifica l’article 80 bis de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

«Article 80 bis. Obligació d’informació

»Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, estan obligades a proporcionar als inspectors de turisme tota classe de dades, informació, antecedents i justificants amb transcendència turística relacionada amb el compliment de llurs pròpies obligacions turístiques o deduïdes de llurs relacions econòmiques o professionals amb altres persones obligades.

»En particular:

»a) Els intermediaris i qualsevol persona que intervingui en la publicitat, l’oferiment o la mediació d’un servei o activitat turística.

»b) Les entitats bancàries o financeres que portin a terme la gestió o el cobrament de comissions o del preu.

»c) Les autoritats, qualsevol que sigui llur naturalesa, els òrgans de l’Estat, les comunitats autònomes, les entitats locals, els organismes públics, les entitats d’administració corporativa, les associacions professionals i les altres entitats amb finalitats públiques resten obligats a subministrar a l’Administració turística totes les dades, informes i antecedents amb transcendència turística i a prestar-li recolzament, concurs, auxili i protecció per a l’exercici de les seves funcions.

»Les obligacions a què fa referència aquest article s’han de complir amb caràcter general de la manera i en els terminis que siguin determinats per reglament o mitjançant el requeriment individualitzat de l’Administració turística.»

8. S’afegeix una lletra, la u quinquies, a l’article 88 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

«u quinquies. Incomplir l’ordre de retirada de la publicitat sense número d’inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya.»

9. Es modifica l’apartat 1 de l’article 94 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

«1. Les infraccions d’aquesta llei són sancionades amb l’aplicació de les mesures següents:

»a) Les infraccions lleus, amb un advertiment o amb una multa de fins a 3.000 euros.

»b) Les infraccions greus, amb una multa d’entre 3.001 i 60.000 euros o, si el caràcter i la gravetat de la infracció ho fan recomanable, amb la suspensió de l’activitat o el tancament temporal de l’establiment, per un temps màxim d’un any.

»c) Les infraccions molt greus, amb una multa d’entre 60.001 i 600.000 euros o, si el caràcter i la gravetat de la infracció ho fan recomanable, amb la suspensió de l’activitat o el tancament temporal de l’establiment, per un temps màxim de dos anys, o amb el tancament definitiu de l’establiment.»

10. Es modifica l’article 105 bis de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

«Article 105 bis. Reconeixement de responsabilitat i pagament voluntari

»1. El presumpte infractor pot fer el pagament voluntari del 50% de l’import de la sanció de multa determinada en la proposta de resolució. El pagament voluntari s’ha de fer en el termini que estableixi la notificació de la proposta de resolució, i comporta les conseqüències següents:

»a) El reconeixement de responsabilitat per part del presumpte infractor i la seva renúncia a formular al·legacions. En cas que es formulin, s’han de considerar no presentades.

»b) La terminació del procediment, sense necessitat de resolució expressa, el dia en què es fa el pagament.

»c) L’exhauriment de la via administrativa. El termini per a interposar recurs contenciós administratiu s’inicia l’endemà del dia en què té lloc el pagament voluntari.

»En el supòsit a què fa referència la lletra c, un cop s’hagi interposat el corresponent recurs contenciós administratiu contra la sanció, l’import de la reducció practicada, conforme al que estableix l’apartat 1, s’exigirà sense més requisit que la notificació a l’interessat.

»Quan s’exigeix l’import de la reducció practicada, no cal interposar recurs independent contra aquest acte. S’entén que la quantia a què es refereix el recurs interposat és l’import total de la sanció i s’estenen els efectes suspensius derivats del recurs a la reducció practicada que se li exigeix.

»2. El pagament voluntari a què es refereix l’apartat 1 no impedeix que es pugui continuar la tramitació del procediment sancionador si hi ha indicis raonables de frau o encobriment d’altres persones o entitats.»

11. Es deroga la disposició final segona de la Llei 13/2002.

 

 

Capítol III. Consum

 

Article 220. Modificació de la Llei 22/2010 (Codi de consum)

1. S’afegeix un article, el 252-10, a la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, amb el text següent:

«252-10. Garantia dels viatges combinats

»1. Els empresaris que organitzen o comercialitzen viatges combinats estan obligats a mantenir una garantia que, en cas d’insolvència, respongui de l’execució correcta del viatge fins que aquest finalitzi i que permeti de reemborsar tots els pagaments efectuats pels viatgers.

»2. La garantia es pot establir per qualsevol negoci jurídic adequat i s’ha de facilitar informació a les persones consumidores en la documentació precontractual, que s’ha de lliurar abans de la formalització del contracte del viatge combinat.

»També s’ha d’indicar en el contracte l’existència de la garantia i la manera de fer-la efectiva.

»3. La garantia ha de cobrir l’import dels pagaments efectuats pels usuaris amb relació a tots els viatges fins que finalitzin, i ha de comprendre també les despeses de l’allotjament previ i, en el cas que el transport estigui inclòs en el contracte, el retorn del viatger a l’origen.

»4. La garantia s’ha d’activar de manera efectiva i gratuïta pel que fa a les despeses del retorn de l’usuari o usuària a l’origen i l’allotjament previ a aquest retorn.

»5. Sens perjudici que la garantia ha d’ésser sempre suficient per a cobrir el reemborsament dels fons dipositats i la repatriació dels consumidors en els riscos esmentats respecte de tots els viatges que encara no han finalitzat, en tot cas, l’empresari o empresària ha de disposar d’un aval bancari o una pòlissa de caució o d’assegurances que cobreixi l’import equivalent almenys a un 5% del volum anual de negocis derivat de la comercialització o organització de viatges combinats, amb un import mínim de 100.000 euros.

»El volum de negocis s’ha de referir a l’any anterior al qual es refereix la pòlissa o aval, i s’ha d’adaptar i actualitzar si augmenten els riscos, especialment en el cas d’un increment important de la comercialització de viatges combinats o de llur import.

»6. En qualsevol cas, l’empresari o empresària també pot acreditar la garantia si ha subscrit i està al corrent del pagament d’una pòlissa d’assegurances que cobreixi –de manera individual i per a cada viatge combinat– els riscos a què fa referència l’apartat 1 per l’import dels pagaments efectuats pels usuaris amb relació a tots els viatges que encara no han finalitzat i a l’apartat 3.

»7. La documentació ha d’incloure, com a mínim, el nom de l’entitat garant, les dades de contacte, l’adreça geogràfica i, si s’escau, el nom de l’autoritat competent designada a tal fi i les seves dades de contacte.»

2. S’afegeix un article, el 252-11, a la Llei 22/2010, amb el text següent:

«252-11. Garantia dels serveis de viatge vinculats

»1. S’entén per serveis de viatge vinculats els definits per l’article 3, apartat cinquè, de la Directiva UE 2015/2302, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als viatges combinats i als serveis de viatge vinculats.

»2. Els empresaris que comercialitzen aquest tipus de serveis estan obligats a mantenir una garantia en els termes que estableix l’article 252-10, en cas d’insolvència, si l’incompliment es deriva de llur responsabilitat.

»3. Aquesta garantia ha de respondre també pel retorn a l’origen i l’allotjament previ, en els casos en què la persona que ha comercialitzat el servei és responsable del transport.»

3. S’afegeix un article, el 252-12, a la Llei 22/2010, amb el text següent:

«252-12. Acreditació de disponibilitat de garantia suficient

«Les persones, físiques o jurídiques, establertes a Catalunya que comercialitzen o organitzen viatges combinats o faciliten serveis de viatge vinculats han de presentar a la finestreta única empresarial una declaració responsable en què manifestin que disposen de la garantia que estableixen els articles anteriors.»

4. S’afegeix una disposició transitòria, la sisena, a la Llei 22/2010, amb el text següent:

«Disposició transitòria sisena. Entrada en vigor de les obligacions dels empresaris que organitzen o comercialitzen viatges combinats

»Les obligacions dels empresaris que organitzen o comercialitzen viatges combinats a què fan referència els articles 252-10, 252-11 i 252-12 entren en vigor i són de compliment obligat en un termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor de la present disposició transitòria.»

 

 

Capítol IV. Seguretat pública

 

Article 221. Modificació de la Llei 4/2003 (Sistema de seguretat pública de Catalunya)

1. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 4 de la Llei 4/2003, del 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, amb el text següent:

«5. Corresponen al titular del departament competent en matèria de seguretat pública i al titular de la direcció general competent en matèria de videovigilància policial, el control, la inspecció i la sanció de les infraccions relatives a les videocàmeres policials.»

2. Es modifica la lletra b de l’apartat 2 de la disposició addicional primera de la Llei 4/2003, que resta redactada de la manera següent:

«b) Les determinades per la Llei de l’Estat 5/2014, del 4 d’abril, de seguretat privada. Respecte a les facultats sancionadores establertes per la dita Llei, són competents:

»1r. El conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, pel que fa a les infraccions molt greus.

»2n. El director o directora general competent en matèria d’administració de seguretat, pel que fa a les infraccions greus i lleus, sens perjudici del que estableix l’apartat tercer.

»3r. Els titulars de la direcció dels serveis territorials del departament amb competències en matèria de seguretat pública, en el seu àmbit territorial respectiu, pel que fa a les infraccions greus i lleus que cometin els establiments i les instal·lacions industrials, comercials i de serveis que estiguin obligats a adoptar mesures de seguretat.»

 

 

Capítol V. Esport

 

Article 222. Modificació de la Llei 3/2008 (Exercici de les professions de l’esport)

1. Es deroga l’article 16 de la Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport.
2. Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria sisena de la Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, que resta redactat de la manera següent:

«1. Als efectes del que disposa l’article 4.2, específicament per a les activitats esportives de socorrisme aquàtic en piscines, resten habilitades per a exercir les funcions pròpies dels monitors esportius professionals en aquest tipus d’activitats les persones que acrediten la formació determinada pel Decret 95/2000, del 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic, modificat mitjançant el Decret 165/2001, del 12 de juny, o altres formacions contrastades referides a salvament i socorrisme, i que també tenen reconeguda l’experiència professional en socorrisme aquàtic en piscines, com a mínim de dues temporades, abans de l’entrada en vigor del present apartat 1.»

3. S’afegeix una disposició transitòria, la setena, a la Llei 3/2008, amb el text següent:

«Disposició transitòria setena. Règim temporal de suspensió de la vigència del règim sancionador aplicable a determinades infraccions administratives en l’àmbit de l’esport

»1. A partir de l’1 de gener de 2017 i fins a l’1 de gener de 2019, resta en suspens la vigència dels apartats 1 i 3 de l’article 13. Tanmateix, es manté la vigència de les infraccions tipificades en els epígrafs c i d de l’apartat 1 del dit article, relatius a l’obligació de col·legiació en el cas que sigui obligatòria i a la no-contractació de l’assegurança preceptiva.

»2. L’òrgan competent ha de resoldre d’ofici la finalització, per sobreseïment, dels expedients sancionadors que estiguin en tramitació en el moment de l’entrada en vigor de la present disposició transitòria per fets que no serien constitutius d’infracció administrativa, d’acord amb el règim temporal de suspensió de vigència establert per l’apartat 1.»

 

 

Capítol VI. Codi civil

 

Article 223. Modificació de la Llei 10/2008 (Llibre quart del Codi civil)

Es modifica l’article 442-12 de la Llei 10/2008, del 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, que resta redactat de la manera següent:

«Article 442-12. Successió a manca de parents dins del quart grau

»1. Si manquen les persones que assenyala aquest capítol, succeeix la Generalitat de Catalunya.

»2. En el cas a què fa referència l’apartat 1, l’herència és acceptada a benefici d’inventari mitjançant declaració d’hereu prèvia.»

 

 

Capítol VII. Política lingüística

 

Article 224. Modificació de la Llei 1/1998 (Política lingüística)

S’afegeix una disposició addicional, la novena, a la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, amb el text següent:

«Disposició addicional novena. Traduccions i interpretacions de caràcter oficial

»1. Les traduccions i les interpretacions jurades de caràcter oficial d’una altra llengua al català i a l’occità, i viceversa, han d’ésser fetes per persones nomenades o habilitades a aquest efecte.

»2. Les modalitats i els requisits de l’habilitació per a la traducció i la interpretació jurades amb relació al català i l’occità s’han de desplegar per decret. En el cas de l’occità, el Consell General d’Aran ha d’ésser consultat en l’elaboració del decret.

»3. Les persones habilitades per a la traducció i la interpretació jurades han de certificar amb llur firma i segell la fidelitat i l’exactitud de la traducció i la interpretació.»

 

 

Capítol VIII. Cambres oficials de comerç, indústria i navegació

 

Article 225. Modificació de la Llei 14/2002 (Cambres oficials de comerç, indústria i navegació)

1. Es deroga l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 14/2002, del 27 de juny, de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres.
2. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 8 de la Llei 14/2002, que resten redactats de la manera següent:

«2. L’aprovació d’una modificació territorial, fusió o integració cameral és plenament eficaç a partir del següent procés electoral.

»3. La persona titular del departament que tingui atribuïda la tutela de les cambres ha d’establir la manera d’adequar els censos electorals, els reglaments de règim interior, i les mesures necessàries per al funcionament de les cambres en el període transitori entre l’autorització del Govern fins al següent procés electoral, en particular el nombre de vocals i la composició del nou ple, el sistema de provisió de vocalies entre els vocals de les cambres preexistents, la constitució del nou ple i el sistema d’elecció de la resta d’òrgans de govern.»

 

 

Capítol IX. Equipaments comercials

 

Article 226. Modificació del Decret llei 1/2009 (Ordenació dels equipaments comercials)

1. S’afegeix una lletra, la j, a l’article 5 del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, amb el text següent:

«j) Parcel·la aïllada: la parcel·la que no té cap llinda comuna amb cap altra parcel·la d’aprofitament privat i que està envoltada, en tot el seu perímetre, per sistemes urbanístics públics.»

2. Es modifica el punt 1 de l’article 14 del Decret llei 1/2009, que resta redactat de la manera següent:

«1. En projectes que admetin l’ús comercial, i per tal de garantir aquest ús, l’ajuntament ha de vetllar pel compliment d’alguna d’aquestes dues condicions:

»a) Abans de l’atorgament de la llicència d’obres, que la persona sol·licitant disposa de la llicència comercial, atorgada per la direcció general competent en matèria de comerç, quan aquesta és preceptiva d’acord amb el que estableix aquest decret llei.

»b) Abans de l’obertura de l’establiment, que la persona sol·licitant ha presentat la comunicació juntament amb la documentació corresponent a què fan referència els articles 17 i 18.»

3. Es modifica l’article 17 del Decret llei 1/2009, que resta redactat de la manera següent:

«Article 17. Objecte i òrgan competent

»1. Estan sotmeses a aquest règim de comunicació:

»a) Les noves implantacions, les ampliacions i els canvis d’activitat d’establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats i inferior a 2.500 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 2.500 metres quadrats de superfície total de venda després de l’ampliació, llevat de les excepcions establertes per l’article 9, que requereixen llicència comercial.

»b) Les noves implantacions, els canvis d’activitat d’establiments comercials singulars, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 400 metres quadrats i inferior a 5.000 metres quadrats i les seves ampliacions quan siguin inferiors a 5.000 metres quadrats de superfície de venda total després de l’ampliació.

»c) Els canvis de titular i les remodelacions dels establiments comercials individuals o col·lectius amb una superfície de venda igual o superior a 800 metres quadrats.

»2. Les comunicacions relatives a noves implantacions, ampliacions i canvis d’activitat d’establiments comercials individuals o col·lectius a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article s’efectuen d’acord amb el que estableix la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica. Les comunicacions relatives als establiments no inclosos als annexos 1 i 2 de la Llei 16/2015 també es presenten a la finestreta única empresarial per mitjà dels canals de comunicació que en cada moment s’habilitin. En tots els casos aquestes comunicacions han d’ésser trameses a la direcció general competent en matèria de comerç en el termini d’un mes.

»3. Les comunicacions relatives a canvis de titular i remodelacions regulades per l’article 14 de la Llei 16/2015 que facin referència a establiments amb una superfície de venda igual o superior a 800 metres quadrats es presenten a la finestreta única empresarial per mitjà dels canals de comunicació que en cada moment s’habilitin i han d’ésser trameses a la direcció general competent en matèria de comerç en el termini d’un mes.»

4. Es modifica l’article 18 del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

«Article 18. Documents annexos a la comunicació

»1. La comunicació a què fa referència l’article 17 ha d’anar acompanyada, d’acord amb el que estableix l’article 13.1.b de la Llei 16/2015, del projecte tècnic justificatiu del compliment dels requisits establerts per la normativa vigent per a accedir a l’exercici de l’activitat signat per un tècnic competent, del certificat del tècnic competent que sigui responsable de la posada en funcionament de l’activitat i del certificat d’acte de comprovació en matèria d’incendis, si l’establiment comercial està inclòs en els supòsits de l’annex 1 la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

»2. Per al compliment del que estableix aquest decret llei, el projecte tècnic a què fa referència l’apartat 1 ha de contenir, com a mínim, la documentació gràfica següent:

»a) Plànol de situació.

»b) Plànol de la planta de l’establiment en què consti la superfície de venda amb la distribució de l’oferta comercial.

»c) Plànol en què consti la dotació de l’aparcament amb la distribució de les places d’aparcament. En el cas que estigui justificada una rebaixa de places d’aparcament, cal disposar de l’informe justificatiu municipal corresponent.»

5. Es modifica el punt 1 de l’article 25 del Decret llei 1/2009, que resta redactat de la manera següent:

«1. D’acord amb el procediment establert per l’article 7 de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, correspon a l’Administració local i al departament competent en matèria de comerç el control i la verificació del compliment dels preceptes d’aquest decret llei amb relació als establiments comercials amb una superfície de venda inferior a 2.500 metres quadrats i correspon al departament competent en matèria de comerç amb relació als establiments comercials amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.»

6. S’afegeix una lletra, la f, a l’apartat 1 de l’article 29 del Decret llei 1/2009, amb el text següent:

«f) Incomplir els criteris de localització continguts en aquest decret llei per a establiments de fins a 799 metres quadrats de superfície de venda.»

7. S’afegeix una lletra, la i, a l’apartat 2 de l’article 29 del Decret llei 1/2009, amb el text següent:

«i) Incomplir els criteris de localització continguts en aquest decret llei per a establiments amb una dimensió igual o superior als 800 metres quadrats de superfície de venda i fins a 2.499 metres quadrats de superfície de venda.»

8. S’afegeix una lletra, la f, a l’apartat 3 de l’article 29 del Decret llei 1/2009, amb el text següent:

«f) Incomplir els criteris de localització continguts en aquest decret llei per a establiments amb una dimensió igual o superior a 2.500 metres quadrats de superfície de venda.»

9. S’afegeixen tres lletres, la f, la g i la h, a la disposició addicional novena del Decret llei 1/2009, amb el text següent:

«f) A Collbató, en l’àmbit de planejament del Pla parcial del Castell, una superfície màxima de venda de 3.000 m2 en un equipament col·lectiu, que pot incorporar un establiment individual dedicat a la comercialització de productes alimentaris i de consum quotidià en règim d’autoservei d’una superfície màxima de venda de 1.600 m2.

»g) A la Jonquera, atesa la important activitat comercial transfronterera, 30.000 m2 addicionals que s’afegeixen a la superfície de venda total autoritzada al municipi en data del 31 de desembre de 2016.

»h) A Vilanova i la Geltrú, en l’àmbit de plantejament del polígon de Masia d’en Barreres II, una superfície màxima de venda de 19.000 m2 en un equipament col·lectiu que s’ha d’emplaçar necessàriament en una parcel·la que estigui connectada amb la TUC mitjançant un vial estructurant del municipi. Aquests metres s’han de materialitzar abans del 31 de desembre de 2021.

»i) A Blanes, en l’àmbit de la Ciutat Esportiva, una superfície màxima de venda de 3.000 m2 per a un gran establiment comercial complementari d’aquest equipament esportiu.»

 

 

Capítol X. Joc

 

Article 227. Modificació de la Llei 15/1984 (Joc)

S’afegeix un apartat, el 6, a l’article 6 de la Llei 15/1984, del 20 de març, del joc, que resta redactat de la manera següent:

«6. La instal·lació de màquines recreatives amb premi en establiments d’hostaleria i en altres establiments de característiques similars només es pot autoritzar a una empresa operadora.»

 

 

Capítol XI. Renda mínima d’inserció

 

Article 228. Modificació de la Llei 10/1997 (Renda mínima d’inserció)

Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 10/1997, del 3 de juliol, de la renda mínima d’inserció, que resta redactada de la manera següent:

«d) Que tinguin una edat compresa entre els vint-i-cinc anys i l’edat ordinària de jubilació, o bé que no arribin als vint-i-cinc anys en els casos següents: que tinguin menors o persones amb disminució a llur càrrec, o bé que estiguin en situació de desemparament o de risc social, d’acord amb les condicions que es determinin per reglament.»

 

 

Capítol XII. Cooperatives

 

Article 229. Modificació de la Llei 12/2015 (Cooperatives)

1. S’afegeixen cinc apartats, del 5 al 9, a l’article 132 de la Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives, amb el text següent:

«5. En el cas de cooperatives de treball associat amb més de vint-i-cinc socis treballadors que tinguin per activitat principal la realització, mitjançant subcontractació mercantil d’obres, subministraments o serveis de tota o part de la pròpia activitat o de l’activitat principal d’una altra empresa o empreses o grups empresarials contractistes, o bé que duguin a terme una activitat econòmica de mercat per a un client amb una dependència d’un 75% o més de la facturació anual de la cooperativa, els estatuts o el reglament de règim intern han de garantir i recollir obligatòriament, com a mínim, les condicions següents:

»a) Les condicions de treball, especialment pel que fa a la jornada laboral i les retribucions.

»b) La protecció social dels socis treballadors.

»6. La regulació que determina l’apartat 5 ha d’ésser pública i comprensible i ha d’ésser permanentment accessible per a tots els socis treballadors.

»7. Resten excloses de l’apartat 5 les cooperatives de prestació de serveis públics, les mutualitats i qualsevol altre tipus que es determini per reglament.

»8. Les condicions de treball a què es refereix l’apartat 5 han d’ésser, com a mínim, efectivament equivalents a les que reconeguin els convenis col·lectius laborals que siguin aplicables als treballadors per compte d’altri del sector o centre de treball de l’empresa principal per a la qual prestin serveis. Pel que fa a la protecció social, ha d’ésser equivalent a la dels treballadors inclosos en el règim general de la seguretat social.

»9. El que estableix aquest article és condició de dret necessari i de compliment obligatori.»

2. S’afegeix una lletra, la f, a l’article 150.3 de la Llei 12/2015, amb el text següent:

«f) Incomplir el que estableixen els apartats 5 i 6 de l’article 132.»

 

 

Capítol XIII. Prevenció de riscos laborals

 

Article 230. Modificació de la Llei 7/2004 amb relació a la destinació de les sancions per infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals

Es deroguen l’article 23 de la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres, i l’article 19 de la Llei 21/2005, del 29 de desembre, de mesures financeres, que modificaven l’article 58 de la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, i es modifica l’esmentat article 58 de la dita Llei 7/2004, que resta redactat de la manera següent:

«Article 58. Afectació de les quanties recaptades per la sanció d’infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals

»El deu per cent de l’import de les sancions econòmiques per infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals recaptades en l’exercici pressupostari anterior pel departament competent en matèria de relacions laborals s’ha de consignar en el pressupost de despeses per a ésser destinat a les actuacions preventives que programa aquest departament, competent en l’execució de polítiques de prevenció de riscos laborals, per mitjà de les accions que duu a terme l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral en matèria preventiva.»

 

 

Capítol XIV. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

 

Article 231. Modificació de la Llei 2/2014 amb relació a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Es modifica l’apartat 3 de l’article 152 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que resta redactat de la manera següent:

«3. La contractació d’aquesta entitat de dret públic es regeix per la legislació de contractes del sector públic. Corresponen a la Presidència del Consell Rector les funcions pròpies de l’òrgan de contractació.

»En el compliment de les seves funcions tindrà la consideració de mitjà propi instrumental i servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens, els organismes i les entitats que en depenen o hi estan vinculats i que tenen la consideració de poders adjudicadors, i dels ens locals de Catalunya, a l’efecte del que estableix la normativa de contractes del sector públic. Les relacions de l’ens amb els departaments i els ens, organismes o entitats dels quals és mitjà propi instrumental i de servei tècnic no tenen naturalesa contractual i s’articulen mitjançant encàrrecs que han d’especificar, com a mínim, l’abast de la prestació, la previsió dels costos i el sistema de finançament.

»L’ens no pot participar en les licitacions públiques convocades pels poders adjudicadors respecte als quals té la consideració de mitjà propi instrumental i de servei tècnic. Això no obstant, quan no hi concorri cap licitador, es pot encarregar a l’ens l’execució de l’activitat objecte de la licitació pública.

»El Govern ha d’aprovar anualment les directrius per a la fixació individualitzada de les tarifes de referència que s’ha d’aplicar per a les diferents activitats de l’ens i les condicions bàsiques d’execució d’aquestes activitats. La Comissió de Govern Local ha d’informar prèviament de la proposta de directrius per a la fixació de les tarifes per als encàrrecs dels ens locals.»

 

 

Capítol XV. Universitats

 

Article 232. Modificació de la Llei 3/2015 amb relació als consorcis universitaris

Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional dinovena de la Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, que resta redactat de la manera següent:

«1. El Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB), el Consorci Escola Tècnica d’Igualada (CETI) i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) són considerats agents d’execució en R+D+I, als efectes del que estableix la Llei de l’Estat 14/2011, de l’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació, ateses llur composició i llurs funcions universitàries.»

 

Article 233. Modificació de la Llei 3/2016 (Pròrroga del Pla Serra Húnter)

Es modifica l’article únic de la Llei 3/2016, del 15 de desembre, de pròrroga del Pla Serra Húnter, que resta redactat de la manera següent:

«Article únic. Pròrroga del Pla Serra Húnter

»El Pla Serra Húnter, aprovat pel Govern l’1 d’agost de 2003 d’acord amb l’apartat 3 de la disposició final segona de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, i amb les adaptacions introduïdes a l’apartat 2 de la disposició addicional dissetena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, es prorroga fins al 31 de desembre de 2020, amb efectes des de l’1 de gener de 2016.»

 

 

Títol VI. Mesures administratives de simplificació del règim d’intervenció de les activitats econòmiques

 

Article 234. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació a les activitats econòmiques innòcues o de baix risc en un establiment

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, que resta redactat de la manera següent:

«1. Els règims d’intervenció de les activitats econòmiques objecte d’aquesta llei són els següents:

»a) Les activitats econòmiques innòcues estan subjectes a declaració responsable. El titular, o la persona que el representi, ha de posar en coneixement de l’Administració pública competent l’inici d’una determinada activitat mitjançant la presentació d’una declaració responsable en la qual ha de declarar, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts per la normativa vigent per a accedir a l’exercici de l’activitat, que disposa d’un certificat tècnic justificatiu de complir-los i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la vigència de l’exercici de l’activitat.

»b) Les activitats econòmiques de baix risc estan subjectes al règim de comunicació prèvia. El titular, o la persona que el representi, ha de posar en coneixement de l’Administració pública competent l’inici de l’activitat mitjançant una comunicació prèvia, en els termes establerts per la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que ha d’anar acompanyada del projecte tècnic justificatiu del compliment dels requisits establerts per la normativa vigent per a accedir a l’exercici de l’activitat signat per un tècnic competent, i del certificat del tècnic competent que sigui responsable de la posada en funcionament de l’activitat.

»En el cas que el titular d’un establiment vulgui dur-hi a terme diverses activitats econòmiques incloses en diferents annexos d’aquesta llei, la presentació d’una sola comunicació prèvia habilita per a iniciar totes les activitats concurrents. Aquesta comunicació ha d’anar acompanyada del projecte tècnic i el certificat a què fa referència l’apartat 1.b.»

2. Es modifica l’apartat 6 de l’article 13 de la Llei 16/2015, que resta redactat de la manera següent:

«6. En el cas que les obres de condicionament dels locals per a dur a terme una activitat econòmica innòcua estiguin subjectes al règim de comunicació prèvia establert per la legislació urbanística, aquesta comunicació habilita el titular per a iniciar l’activitat, si un cop finalitzades les obres compleix els requisits que exigeix l’apartat 1a.

»En el cas d’activitats de baix risc, aquesta comunicació prèvia d’obres habilita el titular per a iniciar l’activitat si abans de l’inici, i finalitzades les obres, es presenta a l’Administració pública competent el projecte i certificat tècnic corresponent, a què fa referència l’apartat 1.b.»

3. S’afegeix un apartat, el 8, a l’article 13 de la Llei 16/2015, amb el text següent:

«8. Si s’estableix un règim diferenciat d’intervenció entre la normativa catalana, l’estatal o l’europea, l’inici d’activitat s’articula per mitjà d’un únic formulari que integra ambdós règims, segons escaigui, i es presenta a la finestreta única empresarial que, actuant com a xarxa interadministrativa, ho tramet a l’Administració corresponent.»

 

Article 235. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació al portal electrònic únic per a les empreses

Es modifica l’apartat 2 de l’article 16 de la Llei 16/2015, que resta redactat de la manera següent:

«2. Les administracions tenen l’obligació d’incloure en el portal electrònic únic la informació sobre els textos normatius, els règims d’intervenció administrativa i els requisits necessaris per a habilitar per a cada una de les activitats econòmiques, i també els models de formularis relatius als tràmits gestionats per la finestreta única empresarial.»

 

Article 236. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació a l’adopció per l’Administració del model de finestreta única empresarial

Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional primera de la Llei 16/2015, que resta redactat de la manera següent:

«1. Les administracions públiques de Catalunya, per a fer efectiu l’exercici de les funcions establertes per l’article 15, han d’adoptar el model organitzatiu de la finestreta única empresarial. Els ens locals, per a prestar d’una manera eficient aquest servei, poden emprar les solucions tecnològiques que el Consorci Administració Oberta de Catalunya els posa a l’abast o bé solucions pròpies, sempre que siguin interoperables amb els sistemes d’informació de la Generalitat.»

 

Article 237. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació a la documentació necessària per a l’inici d’activitats que requereixen informe preceptiu favorable per risc d’incendi

Es modifica la disposició addicional setena de la Llei 16/2015, que resta redactada de la manera següent:

«Disposició addicional setena. Documentació necessària per a l’inici d’activitats que requereixen informe preceptiu favorable per risc d’incendi

»1. L’informe preceptiu favorable per risc d’incendi a que fa referència l’article 21 per si mateix no habilita per a l’inici de les activitats que el requereixen. Per a poder iniciar l’activitat, la persona interessada ha d’obtenir i presentar a l’ajuntament el certificat d’acte de comprovació favorable en matèria de prevenció i seguretat pel que fa a incendis. A més, ha d’atendre els requisits i les determinacions ambientals o dels altres àmbits que regulen l’exercici de l’activitat.

»2. Els actes de comprovació prèvia a la posada en funcionament, revisió o control periòdic d’una activitat només poden ésser establerts per una norma amb rang de llei.

»3. En el cas que no hi hagi una regulació sectorial específica sobre el règim d’intervenció municipal per a iniciar l’activitat en un establiment, també cal presentar a l’Administració pública competent la comunicació prèvia, que ha d’anar acompanyada del projecte tècnic justificatiu del compliment dels requisits establerts per la normativa vigent per a accedir a l’exercici de l’activitat, signat per un tècnic competent, i del certificat del tècnic competent que sigui responsable de la posada en funcionament de l’activitat, d’acord amb el que estableix l’article 13.1.b.

»4. El titular pot sol·licitar una única actuació de control per part d’una entitat col·laboradora de l’Administració que acrediti el compliment dels requisits exigibles tant en matèria d’incendis com en matèria de prevenció i control ambiental de les activitats.»

 

Article 238. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació a activitats sotmeses a règim de declaració responsable

Es modifiquen els apartats següents de l’annex I («Activitats sotmeses a règim de declaració responsable») de la Llei 16/2015, que resten redactats de la manera següent:

 

				Declaració responsable	Observacions
A			Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
	13		Vivers i conreus de plantes ornamentals
		130	Vivers i conreus de plantes ornamentals	Si la superfície construïda ≤120m2.	S’exclouen les empreses que es dediquen a la producció, la protecció i el tractament de material vegetal i les empreses que es dediquen a la neteja de cereals de fecundació autògama i de lleguminoses per a dedicar-los a la sembra.
G			Comerç a l’engròs i al detall
	45		Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes	Només s’hi poden considerar els establiments comercials pròpiament, i no els d’ús industrial, als quals és aplicable el RSCIEI.
		451	Venda de vehicles de motor	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda ≤120m2.
		453	Venda de recanvis i accessoris de vehicles de motor	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda ≤120m2.
		454	Venda, manteniment i reparació de motocicletes i dels seus recanvis i accessoris	Si es consideren establiments comercials, si la superfície construïda ≤120m2.	S’exclou el manteniment i la reparació ja regulat per la Llei 20/2009.
I			Hostaleria
	55		Serveis d’allotjament
		552	Allotjaments turístics i altres de curta durada	Aplicable als establiments de turisme rural i als habitatges d’ús turístic, i, en general, a tota modalitat d’allotjament turístic que es pugui dur a terme en edificis o establiments amb ús característic residencial d’habitatge.	La cèdula d’habitabilitat equival al certificat tècnic justificatiu en els termes que estableix l’article 13.1.a.
J			Informació i comunicacions		Se n’han d’excloure les activitats considerades industrials: es limita a les administratives i professionals.
	58		Edició
		581	Edició de llibres, periòdics i altres activitats d’edició	Si la superfície construïda ≤120m2.	Se n’exclouen les impremtes que estan incloses a l’epígraf 181 i, per tant, no els és aplicable.
	59		Cinema i vídeo; enregistrament de so
		592	Activitats d’enregistrament de so i edició musical	Si la superfície construïda ≤500m2.	Si es fan enregistraments en directe, s’inclou en les activitats d’espectacles (CCAE 900).
M			Activitats professionals, científiques i tècniques
	71		Serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria
		712	Anàlisis i assajos tècnics	Si la superfície construïda ≤50m2 (excloent-ne despatxos, magatzems i altres àrees auxiliars, i sempre que la superfície construïda ≤500m2).	En resten exclosos els laboratoris d’investigació, químics o biològics establerts per la LPCAA (punt 12.23 dels annexos II i III)
N			Activitats administratives i serveis auxiliars
	79		Activitats de les agències de viatges, operadors turístics i altres serveis de reserves i activitats que s’hi relacionen
		791	Activitats de les agències de viatges i operadors turístics	Si la superfície construïda ≤500m2.
		799	Altres serveis de reserves i activitats que s’hi relacionen	Si la superfície construïda ≤500m2.
	81		Serveis a edificis i activitats de jardineria
		811	Serveis integrals a edificis i instal·lacions	Si la superfície construïda ≤500m2.
		812	Activitats de neteja	Si la superfície construïda ≤500m2.
		813	Activitats de jardineria	Si la superfície construïda ≤500m2.
	85		Educació
		855	Altres activitats d’educació	Si la superfície construïda ≤120m2.
		856	Activitats auxiliars d’educació	Si la superfície construïda ≤120m2.
R			Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment
	93		Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment
		931	Activitats esportives	Si la superfície construïda ≤120m2.	S’exclouen els camps de golf
S			Altres serveis
	96		Altres activitats de serveis personals
		960	Altres activitats de serveis personals
		9601	Rentatge i neteja de peces tèxtils i de pell	Si la superfície construïda ≤120m2.	No s’inclouen les bugaderies industrials o no comercials, que són les que no tenen botiga oberta al públic i es dediquen a rentar grans lots de roba provinents d’un sol client, i els seus clients principals no són particulars.
		9602	Perruqueria i altres tractaments de bellesa	Si la superfície construïda ≤120m2.
		9604	Activitats de manteniment físic	Si la superfície construïda ≤120m2.
		9609	Altres activitats de serveis personals no classificades en altres apartats	Si la superfície construïda ≤120m2.	Se n’exclouen les pompes fúnebres i activitats relacionades. Se n’exclouen les gosseres regulades per la Llei 20/2009.

 

 

Article 239. Modificació de la Llei 16/2015 amb relació a activitats sotmeses a règim de comunicació

Es modifiquen els apartats següents de l’annex II («Activitats sotmeses a règim de comunicació») de la Llei 16/2015, que resten redactats de la manera següent:

 

				Comunicació prèvia	Observacions
A			Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
	13		Vivers i conreus de plantes ornamentals
		130	Vivers i conreus de plantes ornamentals	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2< superfície construïda ≤750m2. – En altres casos, si 120 m2< superfície construïda ≤2000 m2. – Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos en l’annex 2 de la Llei 3/2010.	S’exclouen les empreses que es dediquen a la producció, la protecció i el tractament de material vegetal i les empreses que es dediquen a la neteja de cereals de fecundació autògama i de lleguminoses per a dedicar-los a la sembra.
G			Comerç a l’engròs i al detall
	45		Venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes	Només s’hi poden considerar els establiments comercials pròpiament, i no els d’ús industrial, als quals és aplicable el RSCIEI.
		451	Venda de vehicles de motor	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2< superfície construïda ≤750m2. – En altres casos, si 120 m2< superfície construïda ≤2000 m2. – Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos en l’annex 2 de la Llei 3/2010.
		453	Venda de recanvis i accessoris de vehicles de motor	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2< superfície construïda ≤750m2. – En altres casos, si 120 m2< superfície construïda ≤2000 m2. – Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos en l’annex 2 de la Llei 3/2010.
		454	Venda, manteniment i reparació de motocicletes, i dels seus recanvis i accessoris	Si es consideren establiments comercials: – En establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2< superfície construïda ≤750m2. – En altres casos, si 120 m2< superfície construïda ≤2000 m2. – Si es consideren establiments industrials, sempre que no es trobin inclosos en l’annex 2 de la Llei 3/2010.	S’exclou el manteniment i la reparació ja regulat per la Llei 20/2009.
H			Transport i emmagatzematge
	49		Transport terrestre; transport per canonades
		494	Transport de mercaderies per carretera i mudances	En el cas de naus d’empreses de camions o furgonetes de logística, campes d’aparcament de vehicles, etc. de més de 2 vehicles, sense magatzem regulador, i sempre que l’aparcament de vehicles no es trobi situat en una segona o més plantes sota rasant, o bé si es troba situat sota un edifici, tingui una superfície construïda ≤750 m2, o bé, en qualsevol altre cas, tingui una superfície construïda ≤2000m2.
	52		Emmagatzematge i activitats afins al transport
		521	Dipòsit i emmagatzematge	S’exclouen els magatzems d’activitats afectades per algun dels annexos de la Llei 20/2009 i les afectades per l’annex 2 de la Llei 3/2010.
		5221	Activitats afins al transport terrestre	En el cas de l’explotació d’estacionaments o garatges per a vehicles, sempre que l’aparcament de vehicles no es trobi situat en una segona o més plantes sota rasant, o bé si es troba situat sota un edifici, tingui una superfície construïda ≤750 m2, o bé, en qualsevol altre cas, tingui una superfície construïda ≤2000m2.
I			Hostaleria
	55		Serveis d’allotjament
		551	Hotels i allotjaments similars	Si el nombre de places disponibles és ≤a 20.
		552	Allotjaments turístics i altres de curta durada	Si el nombre de places disponibles és ≤a 20.
J			Informació i comunicacions		Se n’han d’excloure les activitats considerades industrials: es limita a les administratives i professionals.
	58		Edició
		581	Edició llibres, periòdics i altres activitats d’edició	Si la superfície construïda >120m2.	Se n’exclouen les impremtes que estan incloses a l’epígraf 181 i, per tant, no els és aplicable.
	59		Cinema i vídeo; enregistrament de so
		592	Activitats d’enregistrament de so i edició musical	Si la superfície construïda >500m2.	Si es fan enregistraments en directe, s’inclou en les activitats d’espectacles (CCAE 900)
N			Activitats administratives i serveis auxiliars
	77		Activitats de lloguer
		771	Lloguer de vehicles de motor	Si només es disposa de zones d’ús administratiu quan la superfície construïda >500 m2. Si disposen d’aparcament de vehicles, han de complir que: – L’aparcament de vehicles no es trobi situat en una segona o més plantes sota rasant, o bé si es troba situat sota un edifici, tingui una superfície construïda ≤750 m2, o bé, en qualsevol altre cas, tingui una superfície construïda ≤2000 m2.
	79		Activitats de les agències de viatges, operadors turístics i altres serveis de reserves i activitats que s’hi relacionen
		791	Activitats de les agències de viatges i operadors turístics	Si la superfície construïda >500m2.
		799	Altres serveis de reserves i activitats que s’hi relacionen	Si la superfície construïda >500m2.
	81		Serveis a edificis i activitats de jardineria
		811	Serveis integrals a edificis i instal·lacions	Si la superfície construïda >500m2.
		812	Activitats de neteja	Si la superfície construïda >500m2.
		813	Activitats de jardineria	Si la superfície construïda >500m2.
	85		Educació
		855	Altres activitats d’educació	Si 120 m2< superfície construïda ≤2000m2 i l’alçada d’evacuació és <=15 m.
		856	Activitats auxiliars d’educació	Si 120 m2< superfície construïda ≤2000m2 i l’alçada d’evacuació és <=15 m.
R			Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment
	93		Activitats esportives, recreatives i d’entreteniment
		931	Activitats esportives	Si 120 m2 < superfície construïda ≤500 m2.	S’exclouen els camps de golf
S			Altres serveis
	96		Altres activitats de serveis personals
		960	Altres activitats de serveis personals
		9601	Rentatge i neteja de peces tèxtils i de pell	Si es tracta de bugaderia no industrial: si 120 m2 < superfície construïda ≤750 m2.	No s’inclouen les bugaderies industrials o no comercials, que són les que no tenen botiga oberta al públic i es dediquen a rentar grans lots de roba provinents d’un sol client, i els seus clients principals no són particulars.
		9602	Perruqueria i altres tractaments de bellesa	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda ≤750m2. En altres casos, si 120 < superfície construïda ≤2000 m2.
		9604	Activitats de manteniment físic	Si 120 m2 < superfície construïda ≤500 m2.
		9609	Altres activitats de serveis personals no classificades en altres apartats	Establiments situats sota edificis de qualsevol ús, i de 120 m2 < superfície construïda ≤750m2. En altres casos, si 120 < superfície construïda ≤2000 m2.	Se n’exclouen les pompes fúnebres i activitats relacionades. Se n’exclouen les gosseres regulades per la Llei 20/2009.

 

 

Part final. Disposicions addicionals, derogatòries i finals

 

Disposicions addicionals

 

Primera. Règim de modificació o resolució de contractes públics com a conseqüència de mesures d’estabilitat pressupostària

1. Als efectes del que disposa la legislació de contractes del sector públic, les modificacions de contractes administratius que es duguin a terme durant l’exercici pressupostari de 2017 derivades de l’aplicació de les mesures d’estabilitat pressupostària s’entenen fetes per raons d’interès públic.
2. Els plecs de clàusules administratives de les noves contractacions han d’incorporar les previsions requerides per la legislació de contractes del sector públic respecte de l’eventual modificació o resolució contractual amb motiu de l’aplicació de les mesures d’estabilitat pressupostària que corresponguin.

 

Segona. Condicions de reintegració a l’Administració de la Generalitat de determinats imports corresponents a liquidacions provisionals de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres

1. En els casos en què les entitats locals, davant de la no realització, per desistiment de l’Administració de la Generalitat, d’una construcció, instal·lació o obra projectada dins dels seus termes municipals, de conformitat amb el text refós de la Llei d’hisendes locals, aprovat pel Decret legislatiu 2/2004, del 5 de març, hagin de reintegrar a l’Administració de la Generalitat els imports que aquesta hagi abonat en concepte de liquidació provisional a compte de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, el departament de la Generalitat competent en matèria d’economia i hisenda pot condonar, de manera total o parcial, el pagament dels interessos de demora que siguin aplicables en el cas que aquelles hagin sol·licitat l’ajornament o el fraccionament del deute.
2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, les entitats locals han de justificar l’existència de dificultats economicofinanceres que els impedeixen de manera transitòria fer front al deute.
3. Amb la tramitació prèvia del procediment corresponent, la persona titular del departament competent en matèria d’economia i hisenda ha de dictar una resolució motivada atorgant o no l’ajornament o el fraccionament i decidint els terminis de pagament, amb la determinació dels interessos de demora que corresponguin, els quals poden ésser condonats totalment o parcialment, d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2.

 

Tercera. Programació dels llocs escolars per al curs 2017-2018

La programació de llocs escolars de P3 en la preinscripció i matrícula per al curs 2017-2018 per als centres de titularitat del Departament d’Ensenyament s’ha de basar en el principi de continuïtat respecte a l’oferta actual, per la qual cosa s’ha de garantir l’entrada d’alumnes als grups actualment en funcionament. Tenint en compte els acords establerts en la Comissió Mixta formada pel Departament d’Ensenyament, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis s’han d’atendre les excepcions pactades amb els ajuntaments i els serveis territorials per tal de donar valor al diàleg i consens establert entre administracions.

 

Quarta. Concerts educatius

1. No es poden concertar noves línies en centres ordinaris de titularitat privada per al curs escolar 2017-2018.
2. Per a modificar els concerts educatius existents, un cop finit el període de preinscripció d’alumnes per al curs 2016-2017, i en funció de les dades de preinscripció, el Departament d’Ensenyament, abans que s’iniciï el període de matriculació, ha d’emetre la resolució definitiva de les modificacions dels concerts educatius per als ensenyaments obligatoris i per a l’educació infantil de segon cicle, que es s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Cinquena. Pla pilot de selecció de substituts

Resta suspès el desplegament del Pla pilot de substituts (PDI). El Govern ha de compartir amb els membres de la comunitat educativa que es determinin (sindicats i altres) l’anàlisi dels aspectes que es considerin convenients relatius a la seva aplicació, i si s’escau, revisar-los, respectant en tot cas els principis d’objectivitat en la valoració dels mèrits i la capacitat dels aspirants, de transparència i de publicitat, i vetllant per una òptima qualitat educativa, el millorament de l’atenció als alumnes i el respecte als projectes educatius i a l’autonomia dels centres.

 

Sisena. Aigües Ter-Llobregat

El Govern, en el cas que el Tribunal Suprem confirmi la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declara la nul·litat de l’adjudicació del contracte de serveis d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat, ha de presentar al Parlament la voluntat de recuperar-ne la gestió directa i el calendari d’actuacions i mesures per a fer-ho possible.

Així mateix, el Govern ha de presentar les iniciatives legislatives pertinents perquè la xarxa d’abastament en alta Ter-Llobregat es defineixi com un bé comú i com un servei que atén un dret humà essencial per a la vida i que no pot ésser objecte d’afany de lucre. Per aquest motiu, el Govern ha de garantir per reglament els espais necessaris de participació ciutadana que facilitin els mecanismes imprescindibles de transparència i control públic i també de control ciutadà de l’empresa pública gestora.

 

Setena. Control i fiscalització de les grans inversions de la Generalitat

Els òrgans de control financer de l’Administració de la Generalitat han d’emetre en el termini d’un any un informe extraordinari de control financer sobre l’execució dels contractes vigents per a la construcció i l’explotació de la línia 9 del metro de Barcelona i del canal Segarra-Garrigues. El Govern ha de donar compte al Parlament del resultat d’aquests informes.

 

 

Disposicions derogatòries

 

Primera

1. Es deroga la normativa següent relativa a l’impost sobre grans establiments comercials:
2. a) La Llei 16/2000, del 29 de desembre, de l’impost sobre grans establiments comercials.
3. b) El Decret 342/2001, del 24 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre grans establiments comercials, en tot el que s’oposi al que estableix aquesta llei.
4. Es deroga la normativa següent relativa a l’impost sobre estades en establiments turístics:
5. a) El títol III (articles 98 a 116) de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics.
6. b) L’apartat 3 de l’article 5 del Reglament de l’impost sobre les estades en establiments turístics aprovat pel Decret 129/2012, del 9 d’octubre.
7. Es deroga la normativa següent relativa a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural:
8. a) Les lletres c bis i c ter de l’article 72.3 i la disposició transitòria quarta bis de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.
9. b) Les lletres e i f de l’article 4.1, les lletres a, b, c i d de l’article 15, la lletra b de l’article 17 i la lletra f de l’article 18 dels estatuts de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, aprovats pel Decret 198/2013, del 23 de juliol.
10. Es deroguen els apartats 2 i 3 de l’article 7 i l’article 9 dels estatuts del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, aprovats pel Decret 40/2009, del 10 de març.
11. Es deroga la disposició addicional tercera de la Llei 21/2009, del 18 de desembre, de concessió d’un crèdit extraordinari i d’un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009, relativa al compliment dels objectius pressupostaris del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català de la Salut.
12. Es deroga l’article 6 de la Llei 24/1987, del 28 de desembre, de creació de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya.
13. Es deroga la normativa següent relativa al Consell Assessor de Ràdio i Televisió Espanyola a Catalunya:
14. a) La Llei 6/1981, del 19 de juny, reguladora del Consell Assessor de Ràdio i Televisió Espanyola (RTVE) a Catalunya.
15. b) La Llei 5/1982, del 6 de maig, de reforma de la Llei reguladora del Consell Assessor de RTVE a Catalunya.
16. c) El Decret 198/1982, del 7 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora del Consell Assessor de RTVE a Catalunya.
17. d) El Decret 538/1983, del 15 de desembre, pel qual s’aprova el reglament d’organització i funcionament del Consell Assessor de RTVE.
18. Es deroga la Llei 6/2012, del 17 de maig, d’estabilitat pressupostària.
19. Es deroguen l’article 6 i les disposicions transitòries primera, segona i tercera del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, del 18 de juliol.
20. Es deroga la lletra a de l’apartat 1 de l’article 59 del Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, aprovat pel Decret 64/2014, del 13 de maig.
21. Es deroga l’apartat 1.2 de l’article 1 del Reglament de l’impost sobre successions i donacions, aprovat pel Decret 414/2011, del 13 de desembre.
22. Es deroguen l’expressió «de forma reiterada» de l’article 66.1 i la frase «i es considera cessió reiterada quan l’habitatge es cedeix dues o més vegades dins el període d’un any» de l’article 66.3 del Decret 159/2012, del 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic.

 

Segona

En compliment del Pla de simplificació normativa 2016-2017, aprovat per l’Acord GOV/114/2016, del 2 d’agost, es deroguen expressament les normes i els preceptes enumerats en l’annex, amb la finalitat de determinar de manera certa que ja no són vigents.

 

 

Disposicions finals

 

Primera. Promoció interna especial del cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, al cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris

1. S’autoritza la persona titular del departament competent en matèria de justícia a convocar un segon procés selectiu especial, pel sistema d’oposició, en un termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, amb la finalitat de facilitar la promoció interna del personal funcionari del cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, al cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris.
2. El nombre màxim de places del cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, que es poden reconvertir al cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, i que s’han de convocar per mitjà del segon procés selectiu, ha d’ésser el mateix nombre de funcionaris del cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, que encara restin en servei actiu.
3. Poden participar en el segon procés selectiu a què fa referència l’apartat 1 els funcionaris en servei actiu que ocupin un lloc del cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, o estiguin en una situació administrativa que comporti dret a reserva d’un d’aquests llocs de treball, amb dos anys d’antiguitat en el cos com a funcionari o funcionària, que tinguin la titulació acadèmica requerida per a l’accés al cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, o si no la tenen, que comptin amb una antiguitat de deu anys en el cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, o una antiguitat en aquest cos de cinc anys i hagin superat el curs de formació que, a aquests efectes, imparteixi el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, i també la resta de requisits que s’estableixin en la convocatòria.
4. També poden prendre part en el procés especial de promoció interna regulat per aquesta llei els funcionaris del cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, que estiguin en situació d’excedència voluntària per incompatibilitat o per interès particular, sempre que hagin estat un mínim de dos anys en servei actiu en el cos com a funcionari o funcionària, que compleixin el requisit de titulació esmentat en l’apartat 3, i també la resta de requisits que s’estableixin en la convocatòria. En el cas de superar el procés selectiu convocat, aquests funcionaris resten, respecte del cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, en situació d’excedència voluntària del mateix tipus del que provenien i poden reingressar en el cas que hi hagi vacants dotades pressupostàriament.
5. Els funcionaris del cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, que no puguin adquirir la condició de funcionari o funcionària del cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, perquè no superen els processos selectius o perquè no compleixen els requisits de titulació o d’antiguitat exigits per aquesta llei, resten en el seu lloc de treball a extingir.
6. Els llocs de treball dels funcionaris del cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, que, en aplicació dels processos establerts per aquesta llei, accedeixin al cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, s’han de modificar en la relació de llocs de treball com a llocs de treball propis del cos tècnic d’especialistes, i els funcionaris mantenen la mateixa forma d’ocupació d’aquests.
7. La modificació en la relació de llocs de treball a què fa referència l’apartat 6 s’ha de fer també en els llocs dels funcionaris del cos auxiliar tècnic de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, que es trobin en situació d’excedència voluntària per incompatibilitats o interès particular respecte del cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, sempre que, complint els requisits de l’apartat 3, sol·licitin el reingrés al cos tècnic d’especialistes de la Generalitat de Catalunya, grup de serveis penitenciaris, en un termini de tres mesos.

 

Segona. Preus públics universitaris

1. El Govern ha de modificar durant l’any 2017 el decret pel qual es fixin els preus públics universitaris vigents per al curs 2017-18, en els termes següents:
2. a) Estendre el model de beques Equitat als màsters universitaris.
3. b) Aplicar una progressivitat més gran en els descomptes de cada tram de renda en els estudis de grau, amb reduccions de, com a mínim, el 30% sobre el preu total en els trams més baixos de renda, actuals trams 1 i 2.
4. S’han d’habilitar les partides necessàries per a compensar les universitats públiques per les possibles pèrdues d’ingressos derivades de l’aplicació d’aquesta disposició, d’acord amb la normativa vigent.

 

Tercera. Habilitació per a la refosa dels annexos I i II de la Llei 16/2015

S’autoritza el conseller competent en matèria d’empresa perquè, en el termini de tres mesos des de la publicació d’aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, aprovi per mitjà d’una ordre la refosa de l’annex I i l’annex II de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, amb les modificacions introduïdes per la llei present, per tal de facilitar-ne la comprensió.

 

Quarta. Elaboració d’un nou text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances

S’autoritza el Govern perquè, en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, elabori un nou text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, en substitució del text refós aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre. L’autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar-ne, aclarir-ne i harmonitzar-ne el contingut.

 

Cinquena. Modificació de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica

El Govern ha de presentar al Parlament un projecte de llei de modificació de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, per a incorporar-hi la resta de vehicles de tracció mecànica, a partir del moment en què disposi de la informació necessària per al càlcul de la base imposable.

 

Sisena. Desplegament reglamentari de tributs

Es faculta el Govern perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar el que disposa aquesta llei amb relació als tributs regulats pels capítols V, VI, VII i VIII del títol I de la part primera.

 

Setena. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat de:

1. a) Els capítols V, VI, VII i VIII del títol I de la part primera, relatius a l’impost sobre grans establiments comercials; a l’impost sobre les estades en establiments turístics; a l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics, i a l’impost sobre les begudes ensucrades envasades, que entren en vigor el primer dia del trimestre següent a l’entrada en vigor d’aquesta llei.
2. b) El capítol IX del títol I de la part primera, relatiu a l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, el qual és exigible a partir de 1’1 de gener de 2018, excepte en el cas de les motocicletes, en què és exigible a partir de l’1 de gener de 2019.
3. c) Els apartats 4 i 5 afegits a l’article 37 del text refós de la Llei de patrimoni, que són aplicables en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor de la llei present.
4. d) La modificació de la disposició addicional setena de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, que és aplicable a partir de l’aprovació de la disposició reglamentària corresponent.

 

 

Annex. Derogació de normes

 

Les normes i els preceptes expressament derogats en virtut de la disposició derogatòria segona són els següents:

 

1. A) Normes amb rang de llei
2. La Llei 2/1980, del 29 de juliol, concedint un crèdit extraordinari al pressupost de 1979, prorrogat per a 1980 pel Decret del Consell Executiu de la Generalitat del 24 de desembre de 1979.
3. La Llei 3/1980, del 29 de juliol, concedint un suplement de crèdit al pressupost corresponent a l’exercici de 1979, prorrogat per a 1980 pel Decret del Consell Executiu de la Generalitat del 24 de desembre de 1979.
4. La Llei 5/1980, del 17 de desembre, de pressupost de la Generalitat per a 1980.
5. La Llei 2/1981, del 22 d’abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya i de les seves entitats autònomes per al 1981.
6. La Llei 5/1981, del 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèria d’evacuació i tractament d’aigües residuals.
7. La Llei 7/1981, del 27 d’octubre, d’especificació del primer Pla d’obres públiques de la Generalitat de Catalunya.
8. La Llei 9/1981, del 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística.
9. Llei 11/1981, del 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
10. La Llei 13/1981, del 24 de desembre, de concessió d’un crèdit extraordinari per a atendre les despeses del Consell Consultiu de la Generalitat.
11. La Llei 15/1981, del 24 de desembre, d’aprovació del pressupost d’explotació i capital de l’Institut Català del Sòl de l’any 1981.
12. La Llei 7/1982, del 2 de juny, de pressupost de la Generalitat de Catalunya i de les seves entitats autònomes per al 1982.
13. La Llei 8/1982, del 25 de juny, de modificació del Pressupost de la Generalitat i les seves entitats autònomes per al 1982.
14. La Llei 9/1982, del 12 de juliol, concedint pròrroga per dictar el Reglament de la Llei de Patrimoni de la Generalitat.
15. La Llei 10/1982, del 12 de juliol, de finances públiques de Catalunya.
16. La Llei 12/1982, del 8 d’octubre, per la qual es regula el procediment per al canvi de nom dels municipis de Catalunya.
17. La Llei 14/1982, del 21 de desembre, de concessió d’un crèdit extraordinari destinat a les instal·lacions del tercer canal de TV i una xarxa de freqüència modulada.
18. La Llei 3/1983, del 9 de març, de modificació pressupostària per a atendre les despeses derivades de les inundacions a Catalunya.
19. La Llei 4/1983, del 9 de març, de cooperatives de Catalunya.
20. La Llei 11/1983, del 27 de juny, de modificació de la Llei 3/1982, de 23 de març, del Parlament, del president i del Consell Executiu de la Generalitat.
21. La Llei 13/1983, del 14 de juliol, per la qual s’autoritza un increment provisional en les retribucions del personal contractat per la Generalitat de Catalunya.
22. La Llei 16/1983, del 14 de juliol, per la qual s’habiliten crèdits en el pressupost prorrogat per a atendre les despeses de funcionament del tercer canal de TV i de la xarxa de freqüència modulada de la Generalitat.
23. La Llei 17/1983, del 14 de juliol, per la qual s’habiliten crèdits en el pressupost prorrogat per a atendre les despeses per a finançar les compensacions de la tarifació social dels transports públics.
24. La Llei 18/1983, del 14 de juliol, que autoritza determinades operacions financeres relatives a l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i a altres empreses.
25. La Llei 20/1983, del 2 d’agost, de pressupost de la Generalitat de Catalunya i les seves entitats autònomes per al 1983.
26. La Llei 1/1984, del 9 de gener, de pròrroga del termini de presentació del pressupost de la Generalitat i de les seves entitats autònomes per al 1984.
27. La Llei 3/1984, del 9 de gener, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya.
28. La Llei 5/1984, del 5 de març, per la qual s’adapta la normativa general electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1984.
29. La Llei 7/1984, del 5 de març, que prorroga fins al 30 de juny de 1984 l’autorització atorgada a Ferrocarrils de la Generalitat per l’article 12 de la Llei 18/1983, del 14 de juliol.
30. La Llei 8/1984, del 5 de març, de suplement de crèdit per a atendre els traspassos en matèria de serveis penitenciaris.
31. La Llei 12/1984, del 8 de març, d’habilitació de crèdits per a atendre les despeses institucionals de les eleccions al Parlament de Catalunya.
32. La Llei 17/1984, del 20 de març, de modificació de l’article 85 de la Llei de cooperatives de Catalunya.
33. La Llei 19/1984, del 4 d’abril, per la qual s’autoritza la Generalitat de Catalunya a concedir un aval per a la construcció del nou teatre de la Passió d’Olesa.
34. La Llei 20/1984, del 4 d’abril, d’habilitació d’un crèdit extraordinari per als serveis públics de radiodifusió i televisió.
35. La Llei 25/1984, del 10 de desembre, d’habilitació de crèdits en el pressupost vigent per a atendre les despeses de funcionament de la Sindicatura de Comptes.
36. La Llei 28/1984, del 21 de desembre, de pressupost de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1984.
37. La Llei 29/1984, del 31 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1985.
38. La Llei 2/1985, del 14 de gener, de l’Institut Català de Finances.
39. La Llei 3/1985, del 15 de març, de reorganització de la Comissió Jurídica Assessora.
40. La Llei 4/1985, del 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana.
41. La Llei 8/1985, del 24 de maig, de modificació de la Llei 3/1982, del 25 de març, del Parlament, del president i del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.
42. La Llei 9/1985, del 24 de maig, de modernització de l’empresa familiar agrària.
43. La Llei 13/1985, del 25 de juny, de modificació parcial de la Llei 1/1981, del Consell Consultiu de la Generalitat.
44. La Llei 15/1985, de l’1 de juliol, de caixes d’estalvis de Catalunya.
45. La Llei 17/1985, del 23 de juliol, de la funció pública de l’Administració de la Generalitat.
46. La Llei 19/1985, del 23 de juliol, d’habilitació d’un crèdit extraordinari per als serveis públics de radiodifusió i televisió.
47. La Llei 21/1985, del 8 de novembre, de modificació de la Llei 1/1982, del 3 de març, de fundacions privades catalanes.
48. La Llei 24/1985, del 29 de novembre, de concessió d’un suplement de crèdit al pressupost de l’Institut Català de la Salut per al 1985.
49. La Llei 26/1985, del 27 de desembre, de serveis socials.
50. La Llei 29/1985, del 27 de desembre, de modificació de la disposició transitòria segona de la Llei 4/1983, del 9 de març, de cooperatives de Catalunya.
51. La Llei 2/1986, del 6 de març, d’habilitació de crèdits en el pressupost vigent per un import de 20.000 milions de pessetes, destinats a operacions d’inversió.
52. La Llei 4/1986, del 10 de març, de bases de delegació en el Govern per a l’adequació de les lleis de Catalunya al dret de les Comunitats Europees.
53. La Llei 8/1986, del 2 de juny, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1986.
54. El Decret legislatiu 1/1986, del 4 d’agost, pel qual es modifica la Llei 13/1982, del 17 de desembre, de col·legis professionals, per adaptar-la a la normativa comunitària.
55. El Decret legislatiu 4/1986, del 4 d’agost, pel qual es modifica la Llei 9/1985, del 14 de maig, de modernització de l’empresa familiar agrària.
56. El Decret legislatiu 5/1986, del 25 de setembre, pel qual es modifica la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana.
57. La Llei 10/1986, del 24 de novembre, de concessió d’un crèdit extraordinari per a finançar el programa Foc Verd (programa de prevenció d’incendis i reconstrucció de les forests de Catalunya).
58. La Llei 1/1987, del 5 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per a 1987.
59. La Llei 6/1987, del 4 d’abril, de l’organització comarcal de Catalunya.
60. La Llei 8/1987, del 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.
61. La Llei 17/1987, de 13 de juliol, reguladora de l’Administració hidràulica de Catalunya.
62. La Llei 18/1987, del 13 de juliol, per la qual s’estableix la gratuïtat de l’ensenyament en els estudis de nivell mitjà i en els d’arts aplicades i oficis artístics.
63. La Llei 19/1987, del 15 de juliol, sobre concessió d’un crèdit extraordinari al pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 1987.
64. La Llei 22/1987, del 16 de desembre, per la qual s’estableixen la divisió i l’organització comarcals de Catalunya i sobre l’elecció dels consells comarcals.
65. Llei 25/1987, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1988.
66. La Llei 8/1988, del 7 d’abril, de l’esport.
67. La Llei 9/1988, del 12 d’abril, d’autorització d’un crèdit extraordinari per a atendre les despeses de les eleccions al Parlament de Catalunya.
68. La Llei 10/1988, del 27 de juliol, de modificació de la Llei 12/1983, del 14 de juliol, d’Administració institucional de la sanitat, i de l’assistència i els serveis socials de Catalunya.
69. La Llei 13/1988, del 31 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1989.
70. La Llei 6/1989, del 25 de maig, de modificació de la Llei 15/1985, de l’1 de juliol, de caixes d’estalvis de Catalunya.
71. La Llei 8/1989, del 5 de juny, de modificació de la Llei 6/1985, del 26 d’abril, d’arxius.
72. La Llei 9/1989, del 10 de juliol, de concessió d’un crèdit extraordinari i d’un suplement de crèdit al pressupost del 1989 per a operacions de capital.
73. La Llei 12/1989, del 14 de desembre, de modificació de la Llei 14/1984, del 20 de març, del Síndic de Greuges.
74. La Llei 3/1990, del 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya.
75. La Llei 12/1990, del 5 de juliol, per la qual s’autoritza la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
76. La Llei 14/1990, del 9 de juliol, de concessió d’un suplement de crèdit al pressupost de 1990 per a la creació de noves places universitàries.
77. La Llei 21/1990, del 28 de desembre, de reforma de la Llei 3/1985, de reorganització de la Comissió Jurídica Assessora.
78. La Llei 2/1991, del 18 de març, de mesures urgents per a la reducció i la gestió dels residus industrials.
79. La Llei 4/1991, del 22 de març, de creació del Departament de Medi Ambient.
80. La Llei 13/1991, de l’1 de juliol, de reforma de la Llei 4/1983, del 9 de març, de cooperatives de Catalunya.
81. La Llei 14/1991, del 4 de juliol, d’actuacions pressupostàries urgents.
82. La Llei 15/1991, del 4 de juliol, de modificació de la Llei 6/1984, del 5 de març, de la Sindicatura de Comptes.
83. La Llei 30/1991, del 13 de desembre, del Pla estadístic de Catalunya 1992-1995.
84. La Llei 1/1992, del 7 de juliol, de concessió d’un suplement de crèdit i d’autorització d’operacions financeres per al 1992.
85. La Llei 5/1993, del 28 de juny, d’ampliació del crèdit públic de la Generalitat de Catalunya per al 1993.
86. La Llei 12/1993, del 4 de novembre, de creació de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.
87. La Llei 13/1993, del 25 de novembre, d’adequació de la Llei 6/1989, del 25 de maig, en matèria de caixes d’estalvis.
88. La Llei 14/1993, del 25 de novembre, de modificació del Decret legislatiu 1/1992, del 10 de febrer, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de cooperatives de Catalunya.
89. La Llei 2/1994, del 24 de març, de bases de delegació en el Govern per a l’adequació de les lleis de Catalunya a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
90. El Decret legislatiu 1/1994, del 6 d’abril, pel qual s’aprova la refosa de les Lleis 15/1985, de l’1 de juliol, 6/1989, del 25 de maig, i 13/1993, del 25 de novembre, de caixes d’estalvis de Catalunya.
91. La Llei 3/1994, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/1988, de protecció dels animals.
92. La Llei 4/1994, del 20 d’abril, d’administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del sistema català de serveis socials.
93. La Llei 7/1994, del 18 de maig, de modificació de la Llei 19/1991, del 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament.
94. La Llei 9/1994, del 29 de juny, de reforma de la legislació relativa a la funció pública de la Generalitat de Catalunya.
95. El Decret legislatiu 3/1994, del 13 de juliol, pel qual es modifica la Llei 10/1981, del 2 de desembre, de creació de l’Institut Català de Serveis a la Joventut, a fi d’adaptar-la a la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
96. El Decret legislatiu 4/1994, del 13 de juliol, pel qual es modifica la Llei 1/1989, del 16 de febrer, de creació de l’Institut Català d’Estudis Mediterranis, a fi d’adaptar-la a la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
97. El Decret legislatiu 7/1994, del 13 de juliol, d’adequació a la Llei 30/1992, del 26 de novembre, del Decret legislatiu 1/1992, del 10 de febrer, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de cooperatives de Catalunya.
98. El Decret legislatiu 8/1994, del 13 de juliol, pel qual s’adequa la Llei 14/1987, del 9 de juliol, d’estadística, a la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
99. El Decret legislatiu 9/1994, del 13 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
100. El Decret legislatiu 12/1994, del 26 de juliol, pel qual s’adeqüen a la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú la Llei 13/1982, del 17 de desembre, de col·legis professionals, i la Llei 18/1990, del 15 de novembre, de creació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
101. El Decret legislatiu 15/1994, del 26 de juliol, pel qual s’adequa la Llei 11/1981, del 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, a la Llei 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
102. El Decret legislatiu 16/1994, del 26 de juliol, pel qual s’adeqüen a la Llei 30/1992, del 26 de novembre, normes amb rang de llei que afecten el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
103. La Llei 12/1994, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 1995.
104. La Llei 4/1995, del 27 d’abril, sobre el secretari del Govern i previsions sobre funció pública.
105. La Llei 10/1995, del 27 de juliol, de modificació parcial de la Llei 1/1989, del 16 de febrer, de creació de l’Institut Català d’Estudis Mediterranis.
106. La Llei 2/1996, del 2 d’abril, d’autoritzacions pressupostàries i financeres.
107. La Llei 3/1996, del 2 d’abril, d’autorització d’operacions d’endeutament a favor del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya.
108. La Llei 4/1996, del 2 d’abril, de reforma de la Llei 12/1993, de creació de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.
109. La Llei 5/1996, del 20 de maig, de modificació de la Llei 2/1985, del 14 de gener, de l’Institut Català de Finances.
110. La Llei 9/1996, del 15 de juliol, del Pla estadístic de Catalunya 1997-2000.
111. La Llei 14/1996, del 29 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1996.
112. La Llei 8/1997, del 23 de juny, per la qual s’autoritza la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.
113. La Llei 9/1997, del 23 de juny, sobre la participació de la Generalitat en societats mercantils i civils, i de modificació de les lleis 11/1981, 10/1982 i 4/1985.
114. La Llei 12/1997, del 3 de novembre, de crèdit extraordinari i habilitació de l’Institut Català del Crèdit Agrari per a afrontar les despeses derivades del tractament de la pesta porcina clàssica.
115. La Llei 16/1997, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1998.
116. La Llei 7/1998, del 8 de juny, de modificació de l’article 39 de la Llei 24/1991, del 29 de novembre, de l’habitatge.
117. La Llei 13/1998, del 19 de novembre, de modificació de la Llei 8/1987, del 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, en relació amb els requisits exigits per constituir municipis nous.
118. La Llei 18/1998, del 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1998, del 4 de març, de protecció dels animals.
119. La Llei 4/1999, del 12 de juliol, de modificació de l’article 8 de la Llei 1/1981, del 25 de febrer, de creació del Consell Consultiu de la Generalitat.
120. La Llei 9/1999, del 30 de juliol, de suport a les seleccions catalanes.
121. La Llei 3/2000, del 19 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2000.
122. La Llei 7/2000, del 19 de juny, de modificació de la Llei 5/1985, del 16 d’abril, de creació del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial, i de la Llei 23/1984, del 28 de novembre, del Laboratori General d’Assaigs i Investigacions.
123. La Llei 4/2001, del 9 d’abril, de modificació de l’apartat 2 de l’article 63 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
124. La Llei 8/2001, del 14 de juny, del Pla estadístic de Catalunya 2001-2004.
125. La Llei 9/2001, del 14 de juny, de modificació de l’article 34 de la Llei 14/2000, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2001.
126. La Llei 13/2001, del 13 de juliol, de modificació de la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.
127. La Llei 20/2001, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002.
128. La Llei 17/2001, del 31 de desembre, de modificació de la Llei 5/1990, del 9 de març, d’infraestructures hidràuliques de Catalunya.
129. La Llei 3/2002, del 22 de març, de quarta modificació de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya.
130. La Llei 4/2002, del 5 d’abril, de mesures extraordinàries per a finançar, especialment, les actuacions derivades de la pesta porcina clàssica i els efectes de les gelades al sector de l’olivera.
131. La Llei 7/2002, del 25 d’abril, de modificació de la Llei 6/1984, del 5 de març, de la Sindicatura de Comptes, modificada per la Llei 15/1991, del 4 de juliol.
132. La Llei 10/2002, del 27 de maig, sobre un torn especial de promoció interna de membres del cos auxiliar d’administració al cos administratiu.
133. La Llei 11/2002, del 27 de maig, de segona modificació de la Llei 12/1993, del 4 de novembre, de creació de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre.
134. La Llei 21/2002, del 5 de juliol, de setena modificació de la Llei 8/1987, del 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.
135. La Llei 30/2002, del 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2003
136. La Llei 3/2003, del 28 de març, d’autoritzacions financeres per a l’ampliació de la Fira de Barcelona i per a finançar l’aportació dels regants al canal Segarra-Garrigues.
137. La Llei 8/2003, del 5 de maig, de tercera modificació de la Llei 6/1987, del 4 d’abril, de l’organització comarcal de Catalunya.
138. La Llei 13/2003, del 13 de juny, de modificació de la Llei 18/2002, del 5 de juliol, de cooperatives.
139. La Llei 4/2004, de l’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.
140. La Llei 6/2004, del 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004.
141. La Llei 11/2004, del 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005.
142. La Llei 10/2005, del 7 de juliol, de concessió d’un crèdit extraordinari al Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2005 per a finançar les indemnitzacions i les despeses derivades dels danys ocasionats per les ensulsiades produïdes en les obres d’ampliació de la línia 5 del metro al barri del Carmel, de Barcelona.
143. La Llei 12/2005, del 17 de novembre, de nova regulació del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (Cidem).
144. La Llei 20/2005, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006.
145. La Llei 14/2006, del 27 de juliol, de modificació del text refós de les Lleis 15/1985, de l’1 de juliol, 6/1989, del 25 de maig, i 13/1993, del 25 de novembre, de caixes d’estalvis de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1994, del 6 d’abril.
146. La Llei 15/2006, del 27 de juliol, de concessió en els pressupostos de la Generalitat per al 2006 d’un suplement de crèdit per a les eleccions al Parlament i d’un crèdit extraordinari i d’autoritzacions financeres per a l’ampliació de la Fira de Barcelona.
147. La Llei 4/2007, del 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007.
148. La Llei 16/2007, del 21 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008.
149. La Llei 7/2008, del 5 de juny, de modificació de la Llei 16/2007, del 21 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008.
150. La Llei 11/2008, del 31 de juliol, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres.
151. La Llei 15/2008, del 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009.
152. La Llei 25/2009, del 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010.
153. La Llei 5/2010, del 26 de març, de bases de delegació en el Govern de la potestat legislativa per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
154. El Decret llei 1/2011, del 15 de febrer, de modificació de la Llei 18/2002, del 5 de juliol, de cooperatives de Catalunya.
155. La Llei 1/2011, del 17 de febrer, d’autoritzacions financeres i normes pressupostàries i tributàries durant el període de pròrroga pressupostària.
156. La Llei 6/2011, del 27 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011.
157. El Decret llei 4/2011, del 20 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària.
158. La Llei 1/2012, del 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012.
159. El Decret llei 1/2012, del 26 de juny, de mesures per complir el Pla econòmic financer de reequilibri de la Generalitat de Catalunya i altres necessitats derivades de la conjuntura economicofinancera.
160. La disposició addicional tercera de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa, el Decret llei 6/2012, del 27 de desembre, de modificació de la dita disposició addicional, i el Decret llei 5/2014, del 9 de desembre, de segona modificació de la mateixa disposició.
161. El Decret llei 1/2013, del 22 de gener, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària.
162. El Decret llei 6/2014, del 23 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària.

 

1. B) Preceptes no inclosos en lleis pressupostàries ni en lleis de mesures
2. L’article 1, la disposició addicional i la disposició final primera de la Llei 2/1992, del 7 de juliol, de modificació de la Llei 13/1989, relativa a l’Administració de la Generalitat, i de la Llei 26/1984, relativa a les universitats.
3. Els articles 1, 3, 4 i 6 del Decret legislatiu 13/1994, del 26 de juliol, pel qual s’aprova l’adequació a la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú de les Lleis que afecten el Departament de Governació en matèria de règim local, joc, espectacles, activitats recreatives, i el règim de recursos dels seus organismes autònoms.
4. La disposició addicional de la Llei 13/1996, del 29 de juliol, del registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes i de modificació de la Llei 24/1991, de l’habitatge.
5. La disposició addicional de la Llei 16/1996, del 27 de novembre, reguladora de les actuacions inspectores i de control en matèria de serveis socials i de modificació del Decret legislatiu 17/1994, del 16 de novembre, pel qual s’aprova la refosa de les lleis 12/1983, 26/1985 i 4/1994, en matèria d’assistència i serveis socials.
6. Els articles 1 i 2 de la Llei 1/2000, del 30 de març, de modificació de la Llei 13/1989, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, del Decret legislatiu 1/1991, pel qual s’aprova la refosa de les Lleis 3/1985 i 21/1990, de la Comissió Jurídica Assessora, i de la Llei 7/1996, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i de derogació parcial d’un article de la Llei 3/1982, del Parlament, del president i del Consell Executiu de la Generalitat.
7. Els articles 8 i 9 de la Llei 11/2005, del 7 de juliol, de modificació i derogació parcial de diverses lleis relatives a entitats públiques i privades en matèria de personal.
8. L’article 4 de la Llei 15/2005, del 27 de desembre, de reforma parcial de diversos preceptes legals en matèries d’agricultura, ramaderia i pesca, de comerç, de salut i de treball.
9. Els articles 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 i la disposició final primera de la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les Lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental.
10. L’article 1 de la Llei 23/2010, del 22 de juliol, de modificació de la Llei 1/1995 i de la Llei 23/1983 per a fixar l’àmbit de planificació territorial del Penedès.
11. Els articles 1, 5, 81, 82, 86, 89, 94, 95 i 96 del Decret legislatiu 3/2010, del 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.
12. L’article 2 i la disposició addicional del Decret llei 2/2011, del 15 de novembre, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de protecció dels animals aprovat pel Decret legislatiu 2/2008, del 15 d’abril, i s’estableix un règim provisional de captura en viu i possessió d’ocells fringíl·lids per a la cria en captivitat, adreçada a l’activitat tradicional de cant durant l’any 2011.

 

1. C) Preceptes de lleis pressupostàries
2. De l’article 1 a la disposició addicional quinzena, de la disposició addicional dissetena a la disposició final tercera i l’annex de la Llei 9/1990, del 16 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, de les seves entitats autònomes i de les entitats gestores de la Seguretat Social per al 1990.
3. De l’article 1 a la disposició addicional vint-i-dosena, de la disposició addicional vint-i-cinquena a la disposició final segona i l’annex de la Llei 20/1990, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 1991.
4. De l’article 1 a la disposició addicional catorzena, de la disposició addicional setzena a la disposició final segona i l’annex de la Llei 32/1991, del 24 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1992.
5. De l’article 1 a la disposició addicional catorzena, de la disposició addicional setzena a la disposició final sisena i l’annex de la Llei 3/1992, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1993.
6. De l’article 1 a la disposició addicional vint-i-tresena, de la disposició addicional vint-i-cinquena a la disposició final sisena i l’annex de la Llei 16/1993, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1994.
7. De l’article 1 a la disposició addicional vint-i-quatrena, de la disposició addicional vint-i-sisena a la disposició final tercera i l’annex de la Llei 19/1996, del 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1997.
8. De l’article 1 a la disposició addicional trenta-dosena, de la disposició addicional trenta-quatrena a la disposició final tercera i l’annex de la Llei 20/1998, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 1999.
9. De l’article 1 a la disposició addicional quinzena, de la disposició addicional dissetena a la disposició final tercera i l’annex de la Llei 14/2000, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2001.
10. Els articles 1 i 2 del Decret llei 1/2008, de l’1 de juliol, de mesures urgents en matèria fiscal i financera.
11. La Llei 21/2009, del 18 de desembre, de concessió d’un crèdit extraordinari i d’un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat per al 2009, excepte la disposició addicional tercera, que tanmateix resta derogada en virtut de l’apartat 5 de la disposició derogatòria primera de la llei present.
12. Els articles 1, 2, 3 i 5 i de la disposició addicional primera a la disposició addicional sisena del Decret llei 3/2010, del 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic.
13. De l’article 1 a l’article 34, de l’article 36 a la disposició final tercera i els annexos de la Llei 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014.

 

1. D) Preceptes de lleis de mesures
2. Els articles 3.1, 6.2, 8, 9, 10, 11, 14, 15 i 16 de la Llei 17/1997, del 24 de desembre, de mesures administratives i d’organització.
3. Els articles 8, 9, 12, 14, 24, 25, 26, 27, 28, 36, 37, 47.2, 48, 49, 50, 51, 52, 53 i 54, l’apartat primer de la disposició addicional primera, les disposicions addicionals quarta, sisena i vuitena, les disposicions transitòries segona i cinquena i la disposició final tercera de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro.
4. Els articles 1, 2, 3, 4, 16, 17.2, 19, 22, 23, 24, 25, 27.2, 28, 30, 32.1, 32.2 i 32.6 i les disposicions addicionals tercera, quarta, cinquena i setena de la Llei 4/2000, del 26 de maig, de mesures fiscals i administratives.
5. Els articles 1, 2, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 22, 24, 25 i 26, les disposicions addicionals tercera, quarta, vuitena, desena i onzena i les disposicions transitòries primera i segona de la Llei 15/2000, del 29 de desembre, de mesures fiscals i administratives.
6. Els articles 1.1, 1.2, 9, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31.1, 31.2, 33, 34, 35, 39, 41, 43, 44, 45.2, 45.3, 47, 49, 51, 52, 53.1, 53.2, 54, 55, 57, 59, 60 i 61.3, les disposicions addicionals primera, sisena, setena, desena, dotzena, quinzena, setzena, divuitena, vint-i-unena i vint-i-tresena i les disposicions finals primera a sisena de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives.
7. Els articles 7, 12, 14, 15, 18, 38, 39, 60, 62, 63.11, 63.12, 64, 65, 74.2, 74.3, 74.4, 77, 78, 81, 82, 83, 84, 85, 88, 89, 90, 91 i 92, la disposició transitòria segona i les disposicions finals primera a quarta de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives.
8. Els articles 3, 5, 6, 18.7, 20.2, 20.3, 22.1, 22.2, 22.5, 22.6, 23, 24, 25, 27, 30, 33.1, 38, 39, 44, 45, 46 i 47, les disposicions addicionals segona a setena, la disposició transitòria primera i les disposicions finals segona, tercera i quarta de la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives.
9. Els articles 1.1, 1.2, 1.3, 1.5, 1.6, 20, 21 i 23, la disposició addicional primera, la disposició final primera i l’apartat 1 i 2 de la disposició final tercera de la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres.
10. Els articles 1, 2.1, 2.2, 2.3, 2.4, 2.5, 2.6, 2.7, 2.8, 2.9, 2.11, 15, 18, 20 i 21, la disposició addicional quarta i la disposició final primera de la Llei 21/2005, del 29 de desembre, de mesures financeres.
11. La disposició addicional primera de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres.
12. Els articles 1.1, 8.1, 8.2, 8.3, 18.2, 20.1, 20.2, 26, 27 i 28, les disposicions addicionals cinquena a setena i les disposicions finals primera i segona de la Llei 17/2007, del 21 de desembre, de mesures fiscals i financeres.
13. Els articles 1, 3, 4, 5, 10, 11, 13, 14, 15, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 40, 41, 44, 49.1 i 49.3, la disposició addicional cinquena, les disposicions transitòries tercera, cinquena i sisena de la Llei 16/2008, del 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres.
14. Els articles 1.1, 1.2, 1.3, 3.1, 3.2, 4, 5, 7, 9, 12, 14, 16, 17, 30, 36.1, 36.2, 38, 39, 40, 41.1, 41.6, 44, 54, 59, 60, 61 i 64, les disposicions addicionals quarta i cinquena, les disposicions transitòries primera a tercera i les disposicions finals primera a tercera de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives.
15. Els articles 1, 2, 11, 12, 13, 14, 15.4, 16.1, 16.2, 16.3, 17, 21, 22, 24, 27, 30, 31, 40, 42, 43, 47, 50, 55.1, 55.4, 61.3, 61.4, 61.5, 61.6, 61.10, 61.11, 61.12, 61.13, 61.14, 62.2 i 62.3 i les disposicions addicionals primera, desena i dotzena de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres.
16. Els articles 1, 8, 12, 14, 24, 25, 27.2, 28.2, 30.2, 36, 38, 41, 44, 45, 46, 53, 54, 56, 57, 59, 74.3, 88.1, 88.2, 88.3 i 95, la disposició addicional divuitena i les disposicions transitòries primera, segona, quarta i onzena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics.
17. Els articles 6, 29.1, 30.3, 52, 53.1, 53.2, 65, 84, 92, 147.6, 147.8, 147.9, 147.11 167.4, 169.5, 170.10, 170.12, 173.6, 173.7, 173.8, 206.3 i 213.1, les disposicions addicionals primera, novena i trentena i la disposició transitòria primera de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

 

 

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

 

Palau de la Generalitat, 28 de març de 2017

 

Carles Puigdemont i Casamajó

President de la Generalitat de Catalunya

 

24. s. (Decret 24/2017, de 23 de març, DOGC núm. 7336, de 24.3.2017)

Oriol Junqueras i Vies

Vicepresident del Govern

 

Oriol Junqueras i Vies

Vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda