Reglamento para Viviendas vacías COMUNIDAD VALENCIANA
DECRET 130/2021, d’1 d’octubre, del Consell, d’aprovació del reglament per a la mobilització d’habitatges buits i deshabitats.
Estos Documentos, con los que puedan modificar o les acompañan, se han incorporado a los contenidos ya existentes en el siguiente TÍTULO publicado y a su disposición:
(DOGV núm. 9192 de 11.10.2021)
Index
Títol preliminar. Objecte i àmbit
Article 1. Objecte i àmbit
Títol I. De la intervenció de les administracions públiques sobre habitatges deshabitats
Capítol I. Dels supòsits d’intervenció administrativa i del règim de col·laboració amb les administracions públiques
Secció 1a. Dels habitatges deshabitats i la seua declaració administrativa
Article 2. Concepte d’habitatge deshabitat
Article 3. Declaració d’habitatge deshabitat
Article 4. Presumpció d’habitatge deshabitat
Article 5. Indicis de desocupació
Article 6. Eficàcia de la declaració administrativa d’habitatge deshabitat
Article 7. Resolució de pèrdua d’eficàcia
Secció 2a. De les causes justificades de desocupació
Article 8. Causes justificades de desocupació
Article 9. Desocupació justificada d’habitatges destinats a usos d’habitatge de segona residència
Article 10. Desocupació justificada d’habitatges destinats a usos d’habitatge turístic o terciaris
Article 11. Desocupació justificada d’habitatges destinats a polítiques socials
Article 12. Desocupació justificada d’habitatges les persones titulars dels quals els oferisquen en venda o lloguer
Article 13. Desocupació justificada d’habitatges que es troben pendents de resolució judicial
Article 14. Desocupació justificada d’habitatges per trasllat temporal de domicili
Secció 3a. Dels deures de col·laboració amb les administracions públiques
Article 15. Deures de col·laboració per a la investigació de situacions de desocupació o de falta d’ús residencial
Article 16. Deures de col·laboració específics de les persones titulars d’habitatges
Article 17. Deure de col·laboració per a l’entrada en habitatges que revestisquen la condició de domicili
Article 18. Manera de cursar els requeriments i el seu compliment
Capítol II. Dels drets i obligacions dels grans tenidors
Article 19. Concepte de gran tenidor
Article 20. Obligacions del gran tenidor
Article 21. Contingut de les comunicacions semestrals del gran tenidor
Article 22. Drets del gran tenidor
Capítol III. Del procediment per a la declaració d’habitatge deshabitat
Secció 1a. Disposicions generals
Article 23. Naturalesa jurídica
Article 24. Persones interessades
Article 25. Delegació de competències
Article 26. Acumulació
Article 27. Caducitat
Article 28. Transmissió d’habitatges declarats deshabitats o incursos en un procediment administratiu per a la seua declaració
Secció 2a. Actuacions prèvies i iniciació del procediment
Article 29. Informació i actuacions prèvies
Article 30. Òrgan competent per a la iniciació
Article 31. Inici del procediment
Article 32. Denúncia
Article 33. Acord d’iniciació
Article 34. Mesures provisionals
Secció 3a. De la instrucció del procediment
Article 35. Al·legacions
Article 36. Prova
Article 37. Tràmit d’audiència amb oferiment de mesures de foment
Secció 4a. De la finalització del procediment.
Article 38. Terminació del procediment
Article 39. Proposta de resolució
Article 40. Tràmit d’audiència
Article 41. Actuacions complementàries
Article 42. Resolució
Article 43. Competència per a resoldre
Article 44. Efectes de la resolució declarativa d’habitatge deshabitat amb aprovació de mesures de foment o acords d’intermediació
Article 45. Efectes de la resolució declarativa d’habitatge deshabitat sense aprovació de mesures de foment o acords d’intermediació
Article 46. Recursos
Secció 5a. De l’execució de resolucions
Article 47. Execució forçosa
Article 48. Competència per a l’execució
Article 49. Especialitats en l’execució forçosa de resolucions declaratives d’habitatges deshabitats sense mesures de foment i sense acords d’intermediació
Article 50. Especialitats en l’execució forçosa de resolucions declaratives d’habitatges deshabitats amb mesures de foment o acords d’intermediació
Secció 6a. Del procediment abreujat per a la declaració d’habitatge deshabitat
Article 51. Procediment abreujat per a la declaració d’habitatge deshabitat
Capítol IV. Del Registre d’habitatges deshabitats
Secció 1a. Disposicions generals
Article 52. Objecte i àmbit
Article 53. Naturalesa i adscripció
Article 54. Finalitat
Article 55. Òrgan responsable
Article 56. Estructura
Article 57. Organització i funcionament
Article 58. Publicitat, transparència i protecció de les dades del Registre
Secció 2a. Inscripció
Article 59. Resolucions inscriptibles
Article 60. Contingut de la inscripció
Article 61. Efectes de la inscripció
Article 62. Anotacions posteriors
Article 63. Cancel·lació
Títol II. De la intermediació en matèria d’habitatge i mesures de foment del lloguer
De la intermediació en matèria de lloguer d’habitatge a la Comunitat Valenciana
Secció 1a. De la creació i regulació de la Xarxa Lloga’m
Article 64. Intermediació de la Generalitat per al foment del lloguer d’habitatge
Article 65. Estructura
Article 66. Objectius
Article 67. Tipologia de serveis
Secció 2a. Dels agents immobiliaris col·laboradors
Article 68. Requisits dels agents immobiliaris col·laboradors
Article 69. Sol·licitud de reconeixement de la condició d’agent col·laborador
Article 70. Resolució de reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador
Article 71. Règim de recursos
Article 72. Revocació de la resolució
Article 73. Efectes del reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador
Article 74. Directori d’agents immobiliaris col·laboradors
Secció 3a. Del règim jurídic dels agents immobiliaris col·laboradors
Article 75. Drets dels agents immobiliaris col·laboradors
Article 76. Garantia d’exclusivitat en la gestió dels habitatges captats per a la Xarxa Lloga’m
Article 77. Retribucions dels agents immobiliaris col·laboradors
Article 78. Funcions i compromisos dels agents immobiliaris col·laboradors
Secció 4a. Dels requisits d’inscripció en la Xarxa Lloga’m i les causes d’exclusió
Article 79. Requisits de les persones arrendadores
Article 80. Compromisos de les persones arrendadores
Article 81. Requisits de les persones arrendatàries
Article 82. Compromisos de les persones arrendatàries
Article 83. Requisits dels habitatges
Article 84. Exclusió de la Xarxa Lloga’m
Secció 5a. Del funcionament de la Xarxa Lloga’m
Article 85. Captació d’habitatges
Article 86. Verificació de requisits i inventari dels habitatges
Article 87. Sol·licitud d’inscripció dels habitatges
Article 88. Oferta dels habitatges inscrits
Article 89. Sol·licitud d’habitatge
Article 90. Adjudicació d’habitatges
Article 91. Formalització de contractes, inclusió en els programes d’ajudes de la Generalitat vinculats a la Xarxa Lloga’m i compliment de les obligacions derivades de la formalització
Article 92. Seguiment dels contractes
Article 93. Finalització de contractes
Secció 6a. De les mesures de foment del lloguer vinculades a la Xarxa Lloga’m
Article 94. Renda màxima dels habitatges
Article 95. Garanties
Article 96. Ajudes per a l’obtenció del certificat d’eficiència energètica
Article 97. Ajudes per al condicionament d’habitatge destinat a lloguer a través de la Xarxa Lloga’m
Capítol II. De les mesures de foment del lloguer
Secció 1a. Del Programa d’ajudes al lloguer i ajudes al lloguer jove
Article 98. Ajudes per al pagament del lloguer
Article 99. Abonament de les ajudes per al pagament del lloguer
Article 100. Extinció de les ajudes
Article 101. Entitats col·laboradores
Article 102. Coordinació de les ajudes al lloguer amb els municipis
Secció 2a. Del programa de lloguer solidari
Article 103. Lloguer solidari d’habitatges
Article 104. Requisits de les persones propietàries
Article 105. Requisits dels habitatges
Article 106. Condicions de la cessió d’habitatge i contraprestació de la Generalitat
Secció 3a. De la Borsa Habita
Article 107. Creació de la Borsa Habita
Article 108. Condicions de la cessió d’habitatges i contraprestació de la Generalitat
Article 109. Captació d’habitatges
Article 110. Requisits dels habitatges
Article 111. Gestió dels habitatges incorporats a la Borsa Habita
Article 112. Requisits de les persones adjudicatàries i condicions de l’adjudicació
Títol III. De l’activitat inspectora
Capítol I.
Article 113. Objecte de l’activitat inspectora
Article 114. Òrgans competents
Capítol II. Del desenvolupament de l’activitat inspectora
Article 115. Inici de l’activitat
Article 116. Exercici de l’activitat
Article 117. Funcions
Article 118. Facultats
Article 119. Deures de la inspecció
Capítol III. De la documentació de les actuacions inspectores
Article 120. Documentació
Article 121. Actes d’inspecció
Capítol IV. De la planificació de la inspecció d’habitatge
Article 122. Plans periòdics d’inspecció
Article 123. Contingut dels plans
Article 124. Memòries d’execució
Títol IV. Del procediment sancionador per incompliment de la funció social de l’habitatge
Capítol I. Disposicions generals
Article 125. Règim jurídic
Article 126. Concepte d’infracció
Article 127. Persones responsables
Article 128. Graduació de les sancions
Article 129. Concurrència d’infraccions
Article 130. Compatibilitat de sanció i rescabalament
Article 131. Mesures complementàries
Article 132. Concurrència amb l’ordre jurisdiccional penal
Article 133. Acumulació
Article 134. Prescripció i arxivament de les actuacions
Article 135. Caducitat
Article 136. Destinació dels ingressos procedents de sancions
Capítol II. Del procediment sancionador
Secció 1a. Actuacions prèvies i iniciació del procediment
Article 137. Informació i actuacions prèvies
Article 138. Òrgan competent per a la iniciació
Article 139. Inici del procediment
Article 140. Denúncia
Article 141. Acord d’iniciació
Article 142. Mesures provisionals
Secció 2a. Instrucció
Article 143. Al·legacions
Article 144. Prova
Secció 3a. De la finalització del procediment
Article 145. Terminació del procediment
Article 146. Proposta de resolució
Article 147. Tràmit d’audiència
Article 148. Actuacions complementàries
Article 149. Resolució
Article 150. Competència per a resoldre
Article 151. Inscripció en el llibre registre de sancions
Article 152. Recursos
Secció 4a. De l’execució de resolucions
Article 153. Execució forçosa
Article 154. Competència per a l’execució
Disposicions addicionals
Primera. Limitació de la renda màxima de lloguer
Segona. Actualització d’imports
Tercera. Distintiu d’inscripció en el directori d’agent immobiliari col·laborador
Quarta. Models normalitzats
Cinquena. Creació del llibre de registre de sancions
Sisena. Protecció de dades de caràcter personal
Setena. Modificació de la quantia de les sancions previstes en la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.
Disposicions transitòries
Primera. Comunicacions semestrals de grans tenidors
Segona. Reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador
Tercera. Registre provisional d’habitatges deshabitats
Quarta. Llibre registre provisional de sancions
Disposició derogatòria
Única. Derogació normativa
Disposicions finals
Primera. Habilitació de desplegament
Segona. Entrada en vigor
El Ple de les Corts, en sessió celebrada el dia 3 de febrer de 2017, va aprovar la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana. Aquesta norma reconeix el dret a l’habitatge, reconegut en l’article 47 de la Constitució Espanyola, com a part essencial de la funció social del dret a la propietat prevista en l’article 33.2 de la Constitució, i garanteix aquesta funció mitjançant l’obligació que certs habitatges desocupats per un llarg període de temps passen a ser destinats a usos residencials.
L’esmentada Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, en la seua disposició final segona, faculta el Consell per a dictar quantes disposicions siguen necessàries per al desenvolupament i l’execució del que disposa aquesta llei. Així mateix, habilita el Consell per a modificar, revisar o actualitzar el contingut dels annexos de la llei, les quanties de les sancions i les referències a l’indicador públic de renda d’efectes múltiples. Entre els annexos es troba el procediment administratiu per a la declaració d’habitatges deshabitats.
D’aquesta manera, en compliment del mandat legalment establit, és objecte d’aquest decret el desplegament normatiu de les previsions de la Llei 2/2017 respecte de la intervenció de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana sobre habitatges deshabitats i les mesures de foment per a la seua mobilització contingudes en els títols IV i V de la llei esmentada, respectivament.
Així mateix, és objecte d’aquest decret el desenvolupament del Registre d’habitatges deshabitats que preveu l’article 11 i la regulació del procediment administratiu per a la imposició de les sancions previstes en el títol VII per incompliment de la funció social de l’habitatge.
Per a això, aquest decret s’estructura en 154 articles ordenats en cinc títols, 12 capítols, cinc disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
El títol preliminar regula l’objecte i àmbit d’aplicació del decret.
El títol I es dedica a la intervenció de les administracions públiques sobre els habitatges deshabitats. El primer capítol fita els supòsits d’intervenció per a la declaració administrativa d’habitatges deshabitats partint de la definició legal d’habitatge deshabitat i de les causes de desocupació justificada que s’hi preveuen. Així mateix, aquest capítol primer recull els deures de col·laboració que competeixen al conjunt de la ciutadania per a esclarir les situacions de desocupació.
El segon capítol es refereix al règim jurídic dels grans tenidors d’habitatge a la Comunitat Valenciana i desplega els preceptes de la llei referits a aquests. Com a novetat, s’introdueixen drets específics per a aquells grans tenidors que accepten mesures de foment en el procediment de declaració d’habitatge deshabitat.
El capítol III regula el procediment administratiu per a la declaració d’habitatges deshabitats. Anteriorment, l’esmentat procediment es trobava regulat en l’annex II de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana. No obstant això, atés el caràcter reglamentari que a aquest annex II li atorga la disposició final segona de la Llei, s’ha optat per realitzar una revisió completa del procediment a fi de regular-ne expressament totes les singularitats i aprofundir en una major seguretat jurídica. S’estableix un procediment contradictori i garantista que assegura que les persones propietàries dels habitatges puguen fer valdre els seus drets o al·legar les eventuals causes justificades de desocupació en el si d’aquest. D’especial interés resulta la delegació de competències en favor de les entitats locals perquè puguen declarar deshabitats els habitatges que se situen en el seu àmbit territorial. Amb això, el decret compleix amb l’establiment d’un model avançat de descentralització de les polítiques d’habitatge, que tractarà d’incentivar que els municipis i altres ens locals hi participen en la major mesura possible, d’acord amb el que exigeix la Llei 2/2017.
El capítol IV crea el Registre d’habitatges deshabitats, el qual es configura com un registre de titularitat pública, de naturalesa administrativa i caràcter autonòmic, adscrit a la conselleria amb competències en matèria d’habitatge. En aquest registre s’inscriuran els habitatges declarats deshabitats i servirà d’instrument bàsic per a fer-ne el control i seguiment, així com per a la planificació de les polítiques públiques d’habitatge.
El títol II del decret preveu la posada en marxa d’un ampli i ambiciós catàleg de mesures de foment a fi de potenciar la incorporació al mercat dels habitatges desocupats, amb independència de si la persona propietària reuneix la consideració de gran tenidor o no. D’aquesta manera, es permet que totes aquelles persones que no siguen grans tenidores puguen beneficiar-se dels programes i mesures que oferisca la Generalitat quan voluntariament desitgen posar en lloguer els habitatges desocupats de la seua propietat. Així, es busca mobilitzar no solament els habitatges declarats deshabitats propietat de grans tenidors, sinó tots aquells habitatges que es troben buits.
Amb aquest propòsit, el capítol I configura un sistema voluntari d’obtenció d’habitatges privats per a oferir-los a preus assequibles a través del Programa d’intermediació de la Generalitat. Aquest programa es constitueix com un servei integral d’informació, intermediació, assessorament i tramitació en matèria de lloguer d’habitatge a la Comunitat Valenciana, dirigit i coordinat per la direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge i gestionat per agents immobiliaris col·laboradors reconeguts com a tals d’acord amb els requisits establits en la norma. L’objectiu principal del programa és poder oferir a la ciutadania valenciana habitatges en lloguer als preus màxims que establisca la Generalitat d’acord amb les característiques i ubicació dels habitatges.
Per a incentivar el lloguer respectant aquesta renda màxima, es dota les persones propietàries de la seguretat jurídica i econòmica necessàries a través de la contractació d’assegurances, perquè eviten també les gestions accessòries a la formalització del contracte d’arrendament, tals com la liquidació d’impostos o la consignació de fiances, i igualment la gestió de certes incidències com avaries o reparacions menors. Les referides gestions associades a la formalització dels contractes d’arrendament seran assumides pels agents immobiliaris col·laboradors, figura que s’erigeix com l’eix central del programa d’intermediació, per tal d’apostar per la creació de sinergies amb les persones professionals del sector, la qual cosa aprofundirà en la qualitat del servei oferit. Addicionalment, aquest capítol preveu un altre tipus d’ajudes associades al programa, com les destinades a l’obtenció del certificat d’eficiència energètica o l’adequació d’habitatges per a la posada en lloguer.
Per la seua banda, el capítol II complementa l’acció de la Generalitat a través de diverses mesures de foment que pretenen donar resposta a la pluralitat de situacions i realitats tant de les persones arrendadores com de les persones arrendatàries. En primer lloc, es desplega el programa d’ajudes econòmiques per a arrendar un habitatge, resolent les incerteses que es plantejaven en el pagament indirecte d’aquestes i introduint, per primera vegada, un sistema de coordinació amb ajudes de la mateixa naturalesa que convoquen les entitats locals a fi d’assegurar una major eficiència i agilitat en el procediment de concessió. En segon lloc, s’estableix un programa d’ajudes per a la rehabilitació d’habitatges no habitats l’ús dels quals, una vegada rehabilitats, siga cedit a la Generalitat. Aquest programa permetrà mobilitzar els habitatges buits de persones físiques que no puguen atendre el cost de la seua rehabilitació i que tinguen dificultat per a mantindre les despeses associades a la propietat que desitgen conservar. En tercer lloc, es crea una borsa d’habitatges a fi de destinar-los a satisfer les necessitats residencials de persones o unitats de convivència que es troben en situació d’emergència o risc d’exclusió residencial. La borsa estarà integrada per tots aquells habitatges que siguen cedits en usdefruit a la Generalitat, que haurà d’abonar, directament i a càrrec dels seus pressupostos, una compensació mensual a les persones propietàries per aquesta cessió.
El títol III del decret aborda l’objecte i desenvolupament de l’activitat inspectora en matèria de funció social de l’habitatge, el resultat de la qual podrà servir de base tant per a la iniciació del procediment declaratiu d’habitatge deshabitat com per a la iniciació del procediment sancionador. Igualment, es regulen els plans periòdics d’inspecció que amb caràcter anual durà a terme la conselleria amb competències en matèria d’habitatge.
Finalment, el títol IV reglamenta el procediment administratiu per a l’exercici de la potestat sancionadora davant de les infraccions que es cometen en matèria d’incompliment de la funció social de l’habitatge, d’acord amb la regulació continguda en el títol VII de la Llei 2/2017.
Durant el procediment d’elaboració i tramitació d’aquest decret, s’han efectuat els tràmits de consulta prèvia, informació pública i audiència a les entitats que agrupen interessos relacionats amb l’objecte del decret i s’han recollit els informes preceptius.
En compliment del que s’estableix en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en l’elaboració de la present regulació s’ha actuat d’acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. Així, la present disposició es gesta en virtut del principi de necessitat i eficàcia, ja que ateses les innovacions normatives produïdes en els últims anys, insta a posar en pràctica totes les mesures de simplificació i agilitació administrativa i responsabilitat professional i social que siga possible arbitrar i, entre aquestes, la que ací es promou, de manera que la via reglamentària resulta un instrument adequat per a aconseguir els objectius que la inspiren.
El decret, com que s’emmarca de manera harmonitzada en les disposicions legals esmentades abans i no introdueix noves obligacions que puguen desvirtuar-ne el sentit, respon al principi de proporcionalitat.
Quant al principi de seguretat jurídica, aquesta disposició es concep d’acord amb la normativa de rang superior per a crear un instrument jurídic de caràcter estable i clarificador que responga, a més, al principi d’eficiència, i s’eviten així càrregues administratives innecessàries o accessòries en congruència amb la seua finalitat simplificadora, s’afavoreix la deguda implantació de processos de tramitació electrònica integrada i es racionalitza la gestió dels recursos públics.
La present disposició normativa s’aprova d’acord amb el que es disposa en l’article 148.1.1 de la Constitució i 49.1.9 i 16 de l’Estatut d’Autonomia que atribueix competència a la Generalitat en matèria d’habitatge.
En conseqüència, d’acord amb l’article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, a proposta del vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, prèvia deliberació del Consell, en la reunió d’1 d’octubre de 2021,
DECRETE
TÍTOL PRELIMINAR
Objecte i àmbit
Article 1. Objecte i àmbit
Aquest decret té per objecte el desenvolupament normatiu de les previsions contingudes en la legislació reguladora de la funció social de l’habitatge respecte de la intervenció de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana sobre habitatges deshabitats i el foment del lloguer d’habitatges buits i declarats deshabitats en desenvolupament de la funció social de l’habitatge.
TÍTOL I
De la intervenció de les administracions públiques sobre habitatges deshabitats
Capítol I
Dels supòsits d’intervenció administrativa i del règim de col·laboració amb les administracions públiques
Secció 1a
Dels habitatges deshabitats i la seua declaració administrativa
Article 2. Concepte d’habitatge deshabitat
1. S’entén per habitatge deshabitat aquell que, sent propietat d’un gran tenidor, siga declarat com a tal mitjançant resolució administrativa per incomplir la seua funció social per no estar destinat de manera efectiva a l’ús residencial legalment previst o per romandre desocupat de manera continuada durant un temps superior a un any, sense que hi concórrega causa justificada de desocupació.
2. El còmput del període de desocupació s’iniciarà des de l’últim dia d’habitació efectiva, des de l’atorgament de l’autorització per al seu ús com a habitatge o, per al cas dels habitatges que no hagen estat mai habitats, des que l’estat d’execució d’aquests permeta sol·licitar les autoritzacions legals per a la seua ocupació efectiva.
3. A l’efecte d’aquest decret, tindrà la consideració d’habitatge tota edificació habitable, destinada a residència de persones físiques i que reunisca els requisits bàsics de qualitat de l’edificació, entorn i ubicació conforme a la legislació aplicable i que siga apte per a l’obtenció del títol d’ocupació o, en el cas d’habitatges protegits o rehabilitats de protecció pública, la cèdula de qualificació definitiva.
En els supòsits en què l’habitatge no dispose de títol habilitant d’ocupació o de cèdula de qualificació definitiva i hi haja discrepàncies respecte de la seua aptitud per a obtindre’ls, l’aptitud esmentada haurà de ser corroborada mitjançant procediment contradictori, el qual podrà desenvolupar-se com un incident en el si del procediment principal que s’estiga tramitant.
Article 3. Declaració d’habitatge deshabitat
1. La declaració d’habitatge deshabitat es realitzarà mitjançant resolució dictada conforme al procediment administratiu previst en aquest decret.
2. Serà procedent la declaració d’habitatge deshabitat respecte de:
Els habitatges que, reunint les condicions descrites en l’article 2, hagen sigut comunicats per grans tenidors en compliment de l’obligació de comunicació semestral, i
Els habitatges que s’ajusten al que estableix l’article 2, encara que no hagen sigut comunicats.
3. En els casos en els quals un gran tenidor comunique la falta d’ús residencial o desocupació d’un habitatge o grup d’habitatges, se’n presumirà la conformitat amb la situació comunicada, amb els efectes previstos en aquest títol per a la declaració d’habitatge deshabitat.
4. No serà procedent la declaració d’habitatge deshabitat quan la persona titular de l’habitatge no tinga la consideració de gran tenidora o quan hi concórrega alguna de les causes que justifiquen la desocupació en els termes previstos en la normativa vigent.
Article 4. Presumpció d’habitatge deshabitat
1. Es presumirà que un habitatge o grup d’habitatges són susceptibles de ser declarats deshabitats quan en el desenvolupament del corresponent procediment administratiu concórreguen elements dels quals s’inferisca que l’habitatge o grup d’habitatges:
a) No es destinen de manera efectiva a l’ús residencial legalment previst.
b) Estiguen desocupats de manera continuada durant un temps superior a un any, computat en els termes previstos en l’article 2.
2. En el procediment contradictori podran tindre’s en compte, per a la determinació de la falta d’ús residencial i del període de desocupació referits en l’apartat anterior, entre altres, els indicis previstos en la llei i en aquest reglament.
3. Quan es presumisca que un habitatge no està habitat sense que cap de les persones interessades en la declaració d’habitatge deshabitat desvirtue aquesta presumpció, serà procedent la declaració com a tal.
Article 5. Indicis de desocupació
1. La iniciació del procediment administratiu per a la declaració d’un habitatge o grup d’habitatges com a deshabitats requerirà l’existència d’una mínima prova indiciària. A aquest efecte, tindrà la consideració d’indici qualsevol element a partir del qual es pot inferir que un habitatge no està sent destinat a l’ús residencial que li correspon o que no està sent habitat.
2. En particular, tindran la consideració d’indicis de desocupació, entre altres, els següents:
a) Les dades del padró municipal d’habitants i d’altres registres públics.
b) La manca de subministraments d’aigua i electricitat, o consums anormalment baixos de conformitat amb els valors proporcionats per les empreses subministradores que presten servei en el municipi.
c) Alteracions en el subministrament de gas o serveis de telecomunicacions que puguen indicar la pèrdua d’ús residencial.
d) Declaracions tributàries.
e) Declaracions o actes propis de la persona titular de l’habitatge.
f) Declaracions de veïns.
g) La recepció de correu i notificacions en domicili diferent de l’habitatge per part de la persona titular d’aquest.
h) Negativa injustificada de la persona titular de l’habitatge a facilitar comprovacions de l’òrgan directiu de la Generalitat competent en matèria d’habitatge. Aquestes comprovacions només podran dur-se a terme quan consten, a més, altres indicis de falta d’ocupació.
3. També tindran la consideració d’indicis de desocupació les declaracions i comprovacions del personal funcionari públic al servei de qualsevol administració pública i, en particular, les que provinguen del personal que tinga atribuïdes les funcions d’inspecció en aquesta matèria i dels agents de l’autoritat.
Article 6. Eficàcia de la declaració administrativa d’habitatge deshabitat
La declaració d’habitatge deshabitat desplegarà els seus efectes mentre es mantinga la situació de desocupació o de falta d’ús residencial que la va motivar. La pèrdua d’eficàcia s’acordarà per resolució emesa per l’òrgan que va emetre la declaració d’habitatge deshabitat d’acord amb el que preveu el següent article.
Article 7. Resolució de pèrdua d’eficàcia
1. Les persones propietàries de l’habitatge o del dret d’ús de l’habitatge podran sol·licitar que es dicte resolució que acorde la pèrdua d’eficàcia de la declaració d’habitatge deshabitat quan complisquen i acrediten l’ús residencial continuat de l’habitatge durant un període mínim d’un any.
L’acreditació de l’ús residencial haurà de realitzar-se mitjançant l’aportació d’almenys els següents documents:
a) En cas que l’habitatge siga ocupat per la persona titular, nota simple registral que n’acredite la titularitat, certificat d’empadronament i rebuts de subministraments que acrediten la titularitat del contracte de subministraments i l’existència de consum en aquest.
b) En cas que l’habitatge siga ocupat per un familiar o persona pròxima de la persona titular en règim de precari, nota simple registral que acredite la titularitat, certificat d’empadronament en el qual figure el familiar o la persona pròxima i rebuts de subministraments que acrediten l’existència de consum en aquesta. Addicionalment, la persona titular haurà de certificar la situació de precari.
c) En el cas que les persones titulars no ocupen l’habitatge, contracte d’arrendament registrat administrativament o inscrit en el registre de la propietat.
d) En totes aquelles situacions no previstes en aquest precepte, qualsevol altra documentació que permeta justificar la situació d’habitació de l’immoble.
2. També podrà sol·licitar-se la pèrdua d’eficàcia quan ocórrega i s’acredite la transmissió de l’habitatge a una persona, física o jurídica, que no tinga la consideració de gran tenidora; el seu canvi d’ús legal a un altre diferent del residencial; la seua demolició, o qualsevol altra circumstància que supose l’extinció total i sobrevinguda d’aquest.
L’acreditació de les circumstàncies anteriors haurà de realitzar-se mitjançant l’aportació de, almenys, els següents documents:
a) La no consideració de gran tenidor de la nova persona adquirent es realitzarà mitjançant l’aportació de nota simple i servei d’índexs del registre de la propietat corresponent, acreditatius de la condició de titular i dels béns immobles dels quals s’és titular, respectivament.
b) L’acreditació del canvi d’ús, demolició o extinció de l’habitatge es realitzarà mitjançant certificació de l’ajuntament corresponent o del tècnic competent.
Quan la sol·licitud de pèrdua d’eficàcia es base en la transmissió de l’habitatge a una persona, física o jurídica, que no tinga la consideració de gran tenidora i de les circumstàncies de l’expedient es deduïsca que la transmissió s’ha realitzat en frau de llei, no s’acordarà la pèrdua d’eficàcia. El frau de llei haurà de ser declarat, en tot cas, amb audiència prèvia de les persones interessades.
3. Presentada la sol·licitud a què es refereix aquest article per les persones legitimades, l’òrgan administratiu que va emetre la declaració resoldrà sobre aquesta en el termini de sis mesos des de la data en què la sol·licitud haja tingut entrada en el registre electrònic de l’administració competent per a resoldre. Transcorregut el termini establit sense que s’haja notificat la resolució, podrà entendre’s estimada per silenci administratiu.
4. La resolució que es dicte tindrà efecte a partir de la seua notificació, excepte en els casos en què s’estime la sol·licitud de pèrdua d’eficàcia que retrotraurà els seus efectes al moment de la data en què aquesta sol·licitud haja tingut entrada en el registre electrònic de l’administració competent per a resoldre.
5. Si la sol·licitud de pèrdua d’eficàcia fora referida a un habitatge que haguera sigut incorporat a una mesura de foment o acord de la Generalitat, la resolució que estime la pèrdua d’eficàcia haurà de fer constar aquesta circumstància, així com el seu grau de compliment als efectes previstos en l’article 22.2.
En els casos en què l’habitatge haja sigut oferit a un programa d’una administració pública diferent de la Generalitat, la resolució de pèrdua d’eficàcia únicament haurà de fer constar la circumstància anterior quan la persona propietària de l’habitatge l’haguera acreditada documentalment en el moment de la presentació de la sol·licitud. L’acreditació es realitzarà mitjançant certificat o document equivalent emés per l’administració corresponent que permeta identificar el programa al qual l’habitatge s’ha adherit, la data de la seua adhesió i el temps de permanència en aquest, així com el grau de compliment de les obligacions assumides en el si d’aquest, si n’hi ha.
6. La resolució estimatòria de la pèrdua d’eficàcia haurà d’acordar d’ofici la cancel·lació de la inscripció practicada en el Registre d’habitatges deshabitats conforme al que disposa l’article 63.
Secció 2a
De les causes justificades de desocupació
Article 8. Causes justificades de desocupació
1. Són causes justificades de desocupació d’un habitatge aquelles que eximeixen la persona titular d’aquest o la persona titular del dret d’ús de l’obligació de destinar-lo de forma efectiva a l’ús residencial legalment previst ateses les circumstàncies particulars que afecten l’immoble o el seu titular.
2. Les causes justificades de desocupació d’un habitatge s’han d’aplicar únicament en els casos expressament previstos i d’acord amb la normativa sectorial que hi resulte aplicable.
3. Es considerarà que concorre causa justificada de desocupació en els següents supòsits:
a) Habitatges destinats a usos d’habitatge de segona residència.
b) Habitatges destinats a usos d’habitatge turístic o terciaris.
c) Habitatges destinats a polítiques socials.
d) Habitatges les persones titulars dels quals els oferisquen en venda o lloguer.
e) Habitatges que es troben incursos en un procés judicial que n’afecte la titularitat o el règim d’ús i es troben pendents de resolució.
f) Habitatges la persona titular i resident habitual dels quals haja hagut de traslladar-se temporalment per raons laborals, de salut, de dependència o d’emergència social.
Article 9. Desocupació justificada d’habitatges destinats a usos d’habitatge de segona residència
1. Es considerarà que concorre causa justificada de desocupació en els habitatges que es destinen a segona residència, amb un màxim de 4 anys de desocupació continuada.
2. El còmput del termini màxim de desocupació continuada previst en l’apartat anterior s’inicia des de l’últim dia d’efectiva habitació, i es pot emprar qualsevol dels indicis de desocupació previstos en aquest decret per a la determinació.
3. A l’efecte d’aquest decret, s’entendrà per habitatge de segona residència el que es destine a estades temporals o d’esbarjo per qui ja disposa d’un habitatge principal.
Article 10. Desocupació justificada d’habitatges destinats a usos d’habitatge turístic o terciaris
1. No serà procedent la declaració d’habitatge deshabitat respecte dels habitatges destinats a usos d’habitatge turístic o terciaris en els termes definits per la legislació sectorial amb una ocupació mínima d’un mes a l’any.
2. En aquests casos, a més de l’acreditació de l’ocupació mínima, resultarà necessari que l’habitatge reunisca els requisits exigits per la normativa vigent en matèria de turisme i la resta d’autoritzacions sectorials que, en cada moment, resulten d’aplicació.
Article 11. Desocupació justificada d’habitatges destinats a polítiques socials
1. És causa justificada de desocupació d’un habitatge que aquest es trobe destinat al compliment de polítiques socials, entenent com a tals els habitatges de titularitat pública o aquells de titularitat privada que estiguen destinats a satisfer les necessitats d’habitatge de persones en situació de vulnerabilitat.
2. Tenen la consideració d’habitatges destinats a satisfer les necessitats d’habitatge de col·lectius en situació de vulnerabilitat, en tot cas, aquells que es destinen a usos dotacionals, acollida de persones immigrants, acollida de dones víctimes de violència de gènere, programes d’inserció sociolaboral, així com aquells destinats a persones afectades per situacions catastròfiques o per processos judicials que impliquen la pèrdua de l’ús d’un habitatge.
3. Per a comprovar la destinació dels habitatges de titularitat privada, la persona titular de l’habitatge haurà de facilitar la següent informació:
Descripció del programa o projecte al qual es troba adscrit l’habitatge i certificació per la persona titular o responsable de la vigència d’aquest.
Tipologia d’ús prevista per a l’habitatge en el marc del programa o projecte referits.
Col·lectius als quals es dirigeix.
Si l’habitatge haguera sigut posat a la disposició d’una entitat del sector públic per qualsevol mitjà vàlid en dret, bastarà amb l’aportació del conveni o document en el qual s’haja formalitzat l’esmentada posada a disposició, sense perjudici que haja d’acreditar-se el compliment de les obligacions recollides en aquest quan així siga requerit per la Generalitat.
Article 12. Desocupació justificada d’habitatges les persones titulars dels quals els oferisquen en venda o lloguer
1. No seran objecte de declaració d’habitatge deshabitat aquells habitatges que es troben desocupats quan les persones titulars d’aquests els oferisquen en venda (un any màxim) o lloguer (amb un màxim de sis mesos), en condicions de mercat.
2. Es presumirà que un habitatge no estava sent oferit en condicions de mercat quan haja transcorregut el termini d’un any sense que l’habitatge oferit en venda s’haja venut o el termini de sis mesos sense que l’habitatge oferit en lloguer s’haja llogat.
3. En els casos en què opere la presumpció prevista en l’apartat precedent, les persones titulars dels habitatges afectats per aquesta podran desvirtuar-la valent-se de qualsevol mitjà de prova admés en dret, sense perjudici de la força probatòria que desplegue cadascun d’aquests.
4. Si, a la vista de les proves aportades, l’administració actuant estimara necessari dur a terme una comprovació, podrà realitzar-la amb els seus propis mitjans o sol·licitar la col·laboració d’altres òrgans de l’administració o de tercers, de conformitat amb el que estableix la legislació de contractació de les administracions públiques en aquest últim cas.
Article 13. Desocupació justificada d’habitatges que es troben pendents de resolució judicial
1. S’estimarà justificada la desocupació d’aquells habitatges la propietat o l’ús dels quals siga objecte de controvèrsia en un procés judicial pendent de resolució i, en tot cas, quan els habitatges que es troben pendents de partició hereditària o sotmesos a procediments d’extinció de comunitat de béns o societat de guanys.
2. No obstant això, no s’entendrà justificada la desocupació quan en el si del procés judicial s’hagueren adoptat mesures provisionals que permeteren l’ocupació de l’habitatge i aquest romanguera desocupat.
Article 14. Desocupació justificada d’habitatges per trasllat temporal de domicili
1. L’habitatge que romanga desocupat a conseqüència del trasllat temporal del seu titular i resident habitual, per raons laborals, de salut, de dependència o emergència social, no podrà ser declarat com a deshabitat mentre es mantinguen les raons que van motivar el trasllat.
2. La persona titular haurà d’acreditar tant que l’habitatge desocupat era el seu domicili habitual i permanent com les raons que van motivar el trasllat i la seua vigència.
Secció 3a
Dels deures de col·laboració amb les administracions públiques
Article 15. Deures de col·laboració per a la investigació de situacions de desocupació o de falta d’ús residencial
1. A l’efecte de la determinació de la no ocupació dels habitatges o de la seua falta d’ús residencial efectiu, totes les persones que disposen d’informació sobre aquests, i en particular les companyies subministradores d’aigua i energia elèctrica, les entitats financeres i les seues filials immobiliàries, entitats de gestió d’actius i altres entitats immobiliàries, així com els ajuntaments, estaran obligats a proporcionar, a requeriment de l’òrgan competent de la Generalitat en matèria d’habitatge i sense necessitat de comptar amb el consentiment de les persones afectades, quantes dades, informes, antecedents i justificants pogueren incidir en la indagació d’aquesta circumstància i persones o entitats titulars dels habitatges. Aquesta informació serà facilitada, en tot cas, amb respecte a la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
2. La informació prevista en aquest article haurà de facilitar-se igualment a les entitats locals que hagen obtingut l’oportuna delegació de competències respecte dels habitatges que se situen en el seu àmbit territorial.
3. Els deures de col·laboració previstos en aquest article podran exigir-se tant en el marc de les actuacions d’inspecció prèvies a la incoació d’un procediment de declaració d’habitatge deshabitat o d’un procediment sancionador, com en l’exercici de les potestats d’inspecció que desenvolupe l’administració conforme als plans periòdics d’inspecció.
Article 16. Deures de col·laboració específics de les persones titulars d’habitatges
Totes les persones titulars dels habitatges sobre els quals es desenvolupe un procediment de declaració d’habitatge deshabitat tenen els deures de col·laboració amb l’administració desenvolupats en la legislació bàsica estatal i han de proporcionar totes les dades rellevants sobre aquests a requeriment de l’Administració a excepció d’aquelles la comunicació de les quals supose una vulneració dels drets fonamentals de les persones.
Article 17. Deure de col·laboració per a l’entrada en habitatges que revestisquen la condició de domicili
1. L’entrada en tot habitatge que tinga la condició efectiva de domicili, en els casos en què resulte necessari l’accés a fi de verificar aquesta condició, haurà de disposar de l’autorització de la persona propietària o de la persona titular del dret d’ús si aquesta fora diferent de l’altra.
2. Quan no s’obtinga l’autorització esmentada, l’administració actuant podrà requerir l’oportuna autorització judicial.
3. En tot cas, la falsa identificació d’un habitatge desocupat com a domicili que quede degudament acreditada en el procediment serà considerada una infracció de conformitat amb el que preveu la legislació reguladora de la funció social de l’habitatge.
Article 18. Manera de cursar els requeriments i el seu compliment
1. Els requeriments d’informació o documentació han de respectar la normativa reguladora de protecció de dades de caràcter personal i seran motivats, individualitzats, adequats i pertinents, expressant-ne la finalitat i la previsió normativa.
2. Les contestacions als requeriments hauran de remetre’s a l’òrgan sol·licitant en el termini d’un mes a comptar de la recepció, sense perjudici de l’ampliació de terminis que pogueren interessar per al millor compliment del que es requereix, que en tot cas no podrà excedir la meitat del termini inicial.
Capítol II
Dels drets i obligacions dels grans tenidors
Article 19. Concepte de gran tenidor
1. Serà gran tenidora d’habitatges la persona física o jurídica que exercisca una activitat econòmica en l’àmbit immobiliari i dispose de més de deu habitatges en qualsevol règim o modalitat de gaudi en els termes previstos en la legislació reguladora de la funció social de l’habitatge.
En el còmput del nombre d’habitatges a què es refereix el paràgraf anterior, no es consideraran aquells en els quals concórrega alguna de les causes justificades de desocupació previstes en aquest decret.
Les persones físiques o jurídiques que en l’exercici de la seua activitat immobiliària operen per compte de tercers i, en particular, els que presten serveis d’intermediació o gestió d’actius únicament tindran la consideració de grans tenidors quan gestionen més de deu habitatges d’un mateix propietari, independentment de la forma de gestió que realitzen.
2. Els efectes previstos en aquest decret s’estenen als habitatges que pertanguen a un gran tenidor de manera directa o indirecta a través de la seua participació en altres societats o grups de societats i, en particular, s’estendran als habitatges propietat de les seues filials, entitats de gestió d’actius i societats immobiliàries sota el seu control.
Es considerarà que hi ha grup de societats quan concórrega algun dels supòsits establits en l’article 42 del Codi de Comerç.
3. Quan, d’acord amb el que preveu l’apartat primer, més d’una persona física o jurídica tinga la consideració de gran tenidora respecte d’un mateix habitatge i, en particular, en els supòsits d’intermediació de les entitats de gestió d’actius immobiliaris i de gestió de préstecs hipotecaris, les obligacions derivades d’aquest decret tindran caràcter individual per a cadascun dels subjectes obligats, sense perjudici que els procediments declaratius s’entenguen exclusivament amb la persona titular de l’habitatge.
Article 20. Obligacions del gran tenidor
1. Els grans tenidors hauran de comunicar a la conselleria competent en matèria d’habitatge, semestralment, la relació d’aquells habitatges deshabitats en els termes definits en l’article 2. D’igual manera, hauran de comunicar qualsevol canvi respecte a la situació prèviament comunicada.
2. Quan més d’una persona física o jurídica tinga la consideració de gran tenidor respecte d’un mateix habitatge, i sense perjudici de les sancions administratives que pogueren imposar-se individualment a cadascuna de les persones obligades en cas d’incompliment col·lectiu del deure de comunicació que els incumbeix, la mera comunicació efectuada per qualsevol d’elles determinarà que es considere complida l’obligació respecte de la totalitat.
3. Els grans tenidors han de facilitar a la Generalitat i les entitats locals que hagen obtingut l’oportuna delegació, a requeriment de qualsevol d’aquestes, les dades que pogueren incidir de manera directa o indirecta en la indagació de les situacions de no habitació dels habitatges de la seua titularitat.
4. Atesa la condició de professionals dels grans tenidors, aquests estaran obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb la conselleria competent en matèria d’habitatge i les restants administracions públiques valencianes per a la realització de qualsevol comunicació o tràmit previstos en aquest decret. Així mateix, estaran obligats a rebre per mitjans electrònics les comunicacions i notificacions administratives que en l’exercici de les seues competències els dirigisca la conselleria competent en matèria d’habitatge i les administracions públiques esmentades.
Article 21. Contingut de les comunicacions semestrals del gran tenidor
1. En les comunicacions semestrals que realitzen els grans tenidors en relació amb els habitatges deshabitats de la seua propietat o l’ús i la gestió dels quals els corresponga, s’ha de fer constar, com a mínim, el següent:
a) La identificació de la persona titular de l’habitatge, indicant el seu nom o raó social, el seu número de DNI o CIF i dades de contacte.
b) La localització de l’habitatge, per a això s’ha de facilitar: el número de finca registral, la referència cadastral, la província, el municipi, el codi postal i l’adreça completa.
c) El títol legal d’adquisició, dades identificatives d’aquesta i data.
d) El règim jurídic de l’habitatge amb expressió de si es tracta d’un habitatge lliure o de protecció pública i, en aquest últim cas, si és de règim de venda o de lloguer.
e) La situació jurídica de l’habitatge indicant títol habilitant per a l’ocupació i si disposa de la cèdula de qualificació definitiva en cas d’habitatges protegits.
f) La situació possessòria de l’habitatge, indicant si es troba ocupat il·legalment i, en cas d’ocupació il·legal, amb expressió de si s’han iniciat les accions legals oportunes per a recuperar la possessió indicant el jutjat que conega l’assumpte i el número de procediment.
g) Les característiques de l’habitatge i, en particular, l’any de construcció i, si va ser reformat, l’any de la reforma; l’estat de conservació i d’habitabilitat; la superfície útil de l’habitatge en metres quadrats; el nombre total de metres quadrats construïts, incloses zones comunes, i el nombre de dormitoris.
h) Qualsevol altra informació que s’estime necessària o oportuna.
2. Quan no resulte possible facilitar alguna de les dades previstes en l’apartat anterior, s’hauran de consignar les raons que ho impedeixen en l’apartat d’observacions.
Article 22. Drets del gran tenidor
1. La persona física i jurídica que tinga la consideració de gran tenidor tindrà dret a l’oferiment de totes o algunes de les mesures de foment previstes en aquest decret.
L’oferiment de les mesures de foment es realitzarà en atenció a les característiques de l’habitatge i de la persona titular d’aquest a fi que ambdós s’adeqüen a les condicions i requisits previstos en la mesura oferida.
2. Els grans tenidors que oferisquen voluntàriament els habitatges deshabitats a la Generalitat, o a qualsevol altra administració pública, per a la incorporació als programes d’habitatge vigents, així com aquells que en el procediment declaratiu accepten qualsevol de les mesures de foment proposades o arriben a acords d’intermediació, podran beneficiar-se de les exempcions o bonificacions que prevegen els tributs autonòmics i locals a aquest efecte, sempre que acrediten el compliment íntegre de la mesura de foment, l’acord d’intermediació o el programa. L’acreditació de l’íntegre compliment es realitzarà amb la presentació de la resolució de pèrdua d’eficàcia que farà esment exprés d’aquesta circumstància.
Capítol III
Del procediment per a la declaració d’habitatge deshabitat
Secció 1a
Disposicions generals
Article 23. Naturalesa jurídica
El procediment per a la declaració d’habitatge deshabitat no té naturalesa sancionadora i la seua resolució no impedirà la incoació del procediment sancionador que corresponga per l’incompliment de la funció social de l’habitatge.
Article 24. Persones interessades
1. Es consideraran persones interessades en el procediment declaratiu d’habitatge deshabitat les persones, físiques o jurídiques, associacions i organitzacions que tinguen tal consideració d’acord amb el concepte establit en la legislació de procediment administratiu comú.
2. En tot cas, tindran la consideració de persones interessades les persones que figuren com a titulars registrals dels immobles que constituïsquen objecte del procediment, les persones titulars de drets reals i situacions jurídiques inscrits i anotats en el registre de la propietat, les persones titulars de drets d’ús, els seus ocupants, les entitats creditores de crèdits hipotecaris i els ajuntaments en el terme municipal dels quals se situen.
3. Si l’immoble pertanguera a diverses persones en règim de proindivís, a una comunitat de béns o a una altra entitat sense personalitat jurídica i no es tinguera constància de la representació legal, cada partícip es considerarà representant de la seua col·lectivitat a l’efecte de la tramitació d’aquest procediment i responsable solidàriament, si bé es procedirà a la comunicació a les altres persones o entitats cotitulars en el moment en què siguen coneguts.
En aquests casos, bastarà que, almenys, una de les persones cotitulars tinga la consideració de gran tenidor per a declarar l’habitatge deshabitat.
4. Sense perjudici de quantes persones resulten interessades en el procediment, la declaració d’habitatge deshabitat es dirigirà a la persona titular registral o, si no n’hi ha, a la persona titular cadastral de l’habitatge o grup d’habitatges.
Quan ni la persona titular registral ni la persona titular cadastral siguen les propietàries reals de l’habitatge o grup d’habitatges objecte de la declaració, i amb la realització prèvia de les actuacions que calguen tendents a esclarir-ne la propietat, la declaració d’habitatge deshabitat es dirigirà a la persona que en resulte propietària. En aquest cas, la persona propietària haurà d’aportar el títol de propietat i la documentació relativa a la situació jurídica i possessòria de l’immoble quan la documentació esmentada no conste a l’administració actuant com a conseqüència de les actuacions prèvies o per qualsevol altre mitjà.
Si no poguera determinar-se la titularitat real de l’habitatge o grup d’habitatges objecte de declaració, el procediment se seguirà amb qui en resulte titular en el registre de la propietat.
Article 25. Delegació de competències
1. D’acord amb el que preveu la legislació reguladora de la funció social de l’habitatge, la competència per a la declaració d’habitatge deshabitat podrà ser delegada en les entitats locals respecte dels habitatges que se situen en el seu àmbit territorial i sempre que acrediten disposar dels recursos necessaris per a exercir-la.
En aquests casos la iniciació, instrucció i resolució del procediment, així com l’execució de la resolució dictada en aquest, correspondrà a l’òrgan que determine la normativa de règim local.
2. La delegació de competències queda limitada als supòsits en què la totalitat d’habitatges objecte d’una mateixa comunicació, denúncia o activitat inspectora se situen en l’àmbit territorial de l’entitat local delegada. En particular, queda exclosa la delegació en els següents supòsits:
a) Quan els habitatges objecte de declaració com a deshabitats deriven d’una comunicació semestral realitzada per un gran tenidor que incloga habitatges situats en més d’un municipi.
b) Quan l’òrgan administratiu que inicie o tramite un procediment declaratiu d’habitatge deshabitat acorde l’acumulació prevista en l’article 26 i aquesta afecte habitatges situats en més d’un municipi.
3. Quan la competència haja sigut delegada en els ens locals, la direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge haurà de remetre a aquests el resultat de l’activitat inspectora i de les comunicacions realitzades per grans tenidors que resulten procedents d’acord amb aquest article per a l’inici, si és el cas, del corresponent procediment declaratiu.
4. La remissió prevista en l’apartat anterior no impedirà a les entitats locals en què s’haguera delegat la competència la realització de quantes activitats d’inspecció prèvies estimen oportunes.
5. L’incompliment per part de l’entitat local delegada de les obligacions derivades de la delegació de competències prevista en aquest article en permetrà la revocació en els termes legalment previstos.
Article 26. Acumulació
En cas que l’òrgan administratiu que inicie o tramite un procediment declaratiu d’habitatge deshabitat, independentment de la forma d’iniciació, advertisca titularitat coincident respecte de diversos habitatges presumptament deshabitats, haurà d’acumular-ne la tramitació en un sol procediment.
Contra l’acord d’acumulació no serà procedent cap recurs.
Article 27. Caducitat
1. Els procediments administratius per a la declaració d’habitatges deshabitats caduquen si, una vegada transcorregut el termini d’un any des de la incoació, no s’ha dictat i notificat resolució expressa a la persona o persones interessades. La caducitat del procediment no impedirà incoar un nou procediment.
2. El termini establit en l’apartat anterior quedarà interromput en els supòsits previstos en la legislació de procediment administratiu comú.
Article 28. Transmissió d’habitatges declarats deshabitats o incursos en un procediment administratiu per a la seua declaració
1. En cas de transmissió efectiva de la titularitat d’un habitatge declarat deshabitat o incurs en un procediment administratiu per a la seua declaració, la persona transmitent haurà de comunicar a la persona adquirent l’existència de la resolució declarativa esmentada o del procediment esmentat, respectivament.
2. Les persones transmitents o adquirents d’habitatges declarats deshabitats o incursos en un procediment administratiu per a la seua declaració hauran de notificar a la direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge la transmissió en el termini màxim de 15 dies des de la formalització d’aquesta, aportant el títol que documente la transmissió.
Les persones adquirents d’habitatges declarats deshabitats s’han de subrogar en els drets i les obligacions de l’anterior persona titular amb plens efectes des que s’acredite l’adquisició de manera fefaent.
Quan l’habitatge objecte de transmissió haja sigut declarat deshabitat i estiga inscrit en el Registre d’habitatges deshabitats, la resolució que es dicte haurà d’acordar d’ofici l’anotació de les dades de la persona adquirent en el full registral de l’habitatge segons el que disposa l’article 62.
En el cas que hi haja un procediment administratiu en curs, aquesta subrogació implicarà l’adquisició de la condició de persona interessada en el procediment, i s’entendran amb ella les actuacions futures. Així mateix, comportarà la concessió d’audiència a la persona adquirent perquè puga presentar al·legacions i la documentació que estime procedent en defensa dels seus drets, amb suspensió del còmput del termini establit per a la resolució del procediment.
3. No serà procedent la subrogació anterior quan la nova persona titular que documente l’adquisició de manera fefaent no tinga la consideració de gran tenidora i així siga acreditat a l’Administració mitjançant servei d’índexs o qualsevol altre document equivalent del Registre de la propietat, i es procedirà a l’arxivament de les actuacions quan hi haja un procediment administratiu en curs, o a acordar la pèrdua d’eficàcia de la declaració quan l’habitatge ja haguera sigut declarat deshabitat.
Quan de les circumstàncies de l’expedient es deduïsca que la transmissió s’ha realitzat en frau de llei, no s’acordarà la subrogació de la nova persona adquirent. El frau de llei haurà de ser declarat, en tot cas, amb audiència prèvia de les persones interessades.
Secció 2a
Actuacions prèvies i iniciació del procediment
Article 29. Informació i actuacions prèvies
1. Amb anterioritat a la iniciació del procediment, la direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge podrà realitzar actuacions prèvies a fi de determinar, amb caràcter preliminar, si hi concorren circumstàncies que justifiquen tal iniciació. En particular, aquestes actuacions s’orientaran a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o persones titulars de l’habitatge o grup d’habitatges i les circumstàncies rellevants que concórreguen en els uns i els altres.
2. Les actuacions prèvies seran realitzades pels òrgans competents en matèria d’investigació i inspecció de conformitat amb el que disposa el títol III d’aquest decret i, a falta d’aquests, pel personal funcionari públic de qualsevol administració pública a què l’òrgan competent encomane expressament l’exercici d’aquestes tasques.
Article 30. Òrgan competent per a la iniciació
Serà competent per a la iniciació dels procediments de declaració d’habitatge deshabitat la persona titular de la direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge, qui ha de designar, en l’acord d’iniciació, la persona instructora i, si és procedent, secretària.
Article 31. Inici del procediment
1. El procediment per a la declaració d’habitatge deshabitat s’iniciarà sempre d’ofici per acord de l’òrgan competent, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència d’una acta d’inspecció, ordre superior, petició raonada d’altres òrgans o denúncia.
2. L’acta d’inspecció, l’ordre superior, la petició raonada o l’escrit de denúncia hauran de contindre, a més de les dades d’identificació de la persona o persones que la subscriuen i la seua signatura, la descripció fàctica de la presumpta falta d’ús residencial o de desocupació, el lloc i la data, dates o període de temps del seu esdeveniment i, quan siga possible, la identificació de les persones titulars de l’habitatge o grup d’habitatges, així com qualsevol altra circumstància rellevant.
3. En tot cas, serà procedent la iniciació del procediment, d’ofici i per pròpia iniciativa de l’òrgan competent, quan el coneixement de la situació de desocupació continuada per un temps superior a un any, i sense causa justificada, o de la falta d’ús residencial d’un habitatge o grup d’habitatges derive de la comunicació semestral que realitze un gran tenidor.
Article 32. Denúncia
1. Als efectes previstos en aquest títol, s’entendrà per denúncia l’acte pel qual qualsevol persona, en compliment o no d’una obligació legal, posa en coneixement d’un òrgan administratiu l’existència d’una presumpta falta d’ús residencial o la presumpta desocupació d’un habitatge o grup d’habitatges.
2. No es tramitaran les denúncies anònimes, les que es referisquen a fets aliens a les matèries objecte de regulació en aquest decret, les que manifestament manquen de fonament o resulten inintel·ligibles ni les que resulten coincidents amb assumptes que conega un òrgan jurisdiccional.
3. La persona denunciant no tindrà la consideració de persona interessada en el procediment per la mera presentació de la denúncia, ni tindrà dret al fet que li siga notificada la decisió d’iniciació o de no iniciació del procediment.
Article 33. Acord d’iniciació
1. L’acord d’iniciació dels procediments de declaració d’habitatge deshabitat s’ha de formalitzar amb el contingut mínim següent:
a) Identificació de la persona o persones titulars registrals o, si no n’hi ha, les titulars cadastrals dels habitatges. No obstant això, quan de les actuacions d’inspecció prèvies a la incoació es deduïsca que ni la persona titular registral o cadastral són els qui ostenten la titularitat real de l’habitatge o grup d’habitatges, es farà constar aquesta circumstància entenent-se les actuacions amb la titular real.
b) Els fets exposats que motiven la incoació del procediment, amb expressió dels indicis de falta d’ús residencial o els indicis de desocupació i la declaració que poguera correspondre si es confirmara, sense perjudici del que resulte de la instrucció.
c) El nomenament i la identificació de la persona instructora i, si és el cas, de la persona secretària del procediment, amb expressa indicació del règim de recusació d’aquestes.
d) Indicació de l’òrgan competent per a la resolució del procediment i la norma que li atribuïsca tal competència.
e) Mesures de caràcter provisional acordades per l’òrgan competent per a iniciar el procediment, sense perjudici de les que es puguen adoptar durant la instrucció.
f) Indicació del dret a formular al·legacions i a l’audiència en el procediment, amb expressió dels terminis per al seu exercici i de la possibilitat que la persona titular puga reconéixer voluntàriament la situació de falta d’ús residencial o desocupació, amb els efectes previstos en l’article 38.
2. L’acord d’iniciació es comunicarà a la persona instructora, amb trasllat de quantes actuacions hi haja fins llavors, i es notificarà a les persones interessades. En la notificació s’advertirà les persones interessades que, si no efectuen al·legacions sobre el contingut de l’acord d’iniciació del procediment, aquest podrà ser considerat proposta de resolució quan continga un pronunciament precís sobre la falta d’ús residencial o desocupació de l’habitatge o grup d’habitatges.
Article 34. Mesures provisionals
Iniciat el procediment, a fi d’assegurar l’eficàcia de la resolució, o bé abans de l’inici, en els casos d’urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, podran adoptar-se motivadament mesures provisionals en els termes previstos en la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
Secció 3a
De la instrucció del procediment
Article 35. Al·legacions
1. Notificat l’acord d’inici, les persones interessades disposaran d’un termini de deu dies per a formular al·legacions i per a aportar o proposar les proves que estimen convenients sobre la presumpta falta d’ús residencial o desocupació de l’habitatge o grup d’habitatges, així com, si escau, sobre les causes justificades que hi concórreguen.
2. Cursada la notificació a què es refereix l’apartat anterior, la persona instructora del procediment haurà de realitzar d’ofici totes les actuacions que resulten necessàries per a la determinació, el coneixement i la comprovació dels fets, recaptant les dades i informacions que siguen rellevants per a determinar, si és procedent, la situació jurídica i fàctica de l’habitatge o grup d’habitatges susceptibles de ser declarats com a deshabitats.
3. En els casos en què, com a conseqüència de la instrucció del procediment, resulte modificada la determinació inicial de la persona o persones titulars de l’habitatge o grup d’habitatges, l’òrgan competent per a la incoació del procediment les inclourà en aquest, formalitzant aquest acord de conformitat amb el que disposa l’article 33.
4. Si no es presentaren al·legacions o si les al·legacions de les persones interessades no desvirtuaren els indicis de falta d’ús residencial o desocupació que van motivar la incoació del procediment, continuarà la instrucció d’acord amb el que preveuen els apartats següents.
Article 36. Prova
1. Rebudes les al·legacions o transcorregut el termini assenyalat en l’article anterior, l’òrgan instructor podrà acordar l’obertura d’un període de prova per un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu.
2. La persona instructora únicament podrà rebutjar aquelles proves que, per la seua relació amb els fets, amb les restants proves proposades o amb els documents que obren en el procediment, no puguen alterar la resolució final a favor de la no declaració de deshabitat de l’habitatge o grup d’habitatges, i en aquests supòsits hauran de motivar-se les raons en què es fonamenta aquella improcedència o condició innecessària de la prova proposada.
3. La pràctica de les proves que l’òrgan instructor estime pertinents es realitzarà de conformitat amb el que disposa la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
4. Quan la prova consistisca en l’emissió d’un informe d’un òrgan administratiu o entitat pública i siga admesa a tràmit, s’entendrà que té caràcter preceptiu, i es podrà suspendre el transcurs del termini màxim per a resoldre el procediment pel temps que hi haja entre la petició, que haurà de comunicar-se a les persones interessades, i la recepció de l’informe, que igualment haurà de ser notificada a aquestes.
5. Els fets constatats per la inspecció, a la qual es reconeix la condició d’autoritat, i que es formalitzen en document públic, observant els requisits legals pertinents, gaudiran de presumpció de veracitat, excepte si hi ha prova que demostre el contrari.
6. Quan la valoració de les proves practicades puga constituir el fonament bàsic de la decisió que s’adopte en el procediment, per ser peça imprescindible per a l’avaluació dels fets, haurà d’incloure’s en la proposta de resolució.
7. La càrrega de la prova correspondrà sempre a qui al·legue el corresponent fet i es practicarà per ella mateixa o ell mateix o a la seua costa, i s’ha de dur a terme d’acord amb el que es preveu per al procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Article 37. Tràmit d’audiència amb oferiment de mesures de foment
1. Conclosa, si és el cas, la prova, l’òrgan instructor posarà de manifest les actuacions a les persones interessades, acompanyant una relació dels documents i testimoniatges que obren en el procediment, a fi que aquestes puguen obtindre les còpies dels que estimen convenients, conferint-los un termini d’audiència de deu dies per a formular al·legacions i presentar els documents i informacions que estimen pertinents.
2. Aquest tràmit s’acompanyarà, en els supòsits previstos en la llei, de l’oferiment de les mesures de foment, que podran consistir, entre altres, en qualsevol de les mesures previstes en aquest decret.
3. Les mesures concretes de foment que s’oferisquen i la seua quantia estaran en funció de les disponibilitats pressupostàries de cada moment i s’adequaran a les circumstàncies particulars de l’habitatge i de la persona titular d’aquest, que, en tot cas, hauran de reunir els requisits establits en aquest decret i en els programes que despleguen les mesures esmentades.
4. Es podrà prescindir del tràmit d’audiència o quedarà aquest reduït al tràmit d’oferiment de mesures de foment quan les persones interessades no hagen formulat al·legacions a l’acord d’inici, quan s’haja acordat rebutjar l’obertura d’un període de prova o quan no figuren en el procediment ni siguen tingudes en compte unes altres proves a banda de les adduïdes, si és el cas, per les persones interessades.
Secció 4a
De la finalització del procediment
Article 38. Terminació del procediment
1. Iniciat un procediment declaratiu d’habitatge deshabitat, si la persona titular de l’habitatge o grup d’habitatges reconeix la falta d’ús residencial o la desocupació, es podrà resoldre el procediment amb la declaració de l’habitatge o grup d’habitatges com a deshabitats.
Si, d’acord amb la llei, és procedent oferir mesures de foment i en el moment del reconeixement encara no se n’hagueren oferit, abans de dictar la resolució es procedirà a oferir el tràmit d’audiència amb oferiment de mesures de foment en els termes previstos en l’article anterior.
2. D’igual manera, en els casos en què la instrucció concloga la no concurrència dels requisits legals per a la declaració, així com quan concloga la concurrència de causa justificada, l’òrgan instructor podrà resoldre la finalització del procediment, amb arxivament de les actuacions, sense que siga necessària la formulació de la proposta de resolució.
3. En els casos de transmissió de l’habitatge o grup d’habitatges objecte del procediment a una persona que no tinga la consideració de gran tenidor, l’òrgan instructor també podrà resoldre la finalització del procediment, amb arxivament de les actuacions, sense que siga necessària la formulació de la proposta de resolució, sempre que la transmissió i no consideració de gran tenidor esmentada s’acredite de conformitat amb el que preveu l’article 28.
Article 39. Proposta de resolució
1. Rebudes les al·legacions i la resposta de les persones interessades respecte de les mesures de foment oferides o transcorregut el termini assenyalat per a efectuar-les, o en cas de no procedir aquest tràmit, conclòs, si és el cas, el període probatori, l’òrgan instructor del procediment haurà de formular una proposta de resolució en la qual es fixaran de manera motivada els fets que es consideren provats i la valoració de les proves practicades, especialment aquelles que constituïsquen els fonaments bàsics de la decisió, i haurà de pronunciar-se expressament sobre l’estimació o desestimació, total o parcial, de les al·legacions que s’hagueren presentat.
2. En els casos en què la instrucció concloga la no concurrència dels requisits legals per a la declaració com a deshabitat de l’habitatge o grup d’habitatges, així com quan concloga la concurrència de causa justificada, i l’òrgan instructor no faça ús de la seua facultat de resoldre la finalització del procediment prevista en l’article 38.2, la proposta de resolució declararà aquestes circumstàncies.
Article 40. Tràmit d’audiència
1. La proposta de resolució es notificarà a les persones interessades, indicant-los la posada de manifest de l’expedient i concedint un termini de deu dies per a formular al·legacions i presentar els documents i informacions que estimen pertinents davant de l’instructor del procediment.
2. Excepte en el supòsit previst per l’article 33.2, es podrà prescindir del tràmit d’audiència quan no figuren en el procediment ni siguen tinguts en compte altres fets ni altres al·legacions o proves diferents de les conegudes per les persones interessades.
3. La proposta de resolució i, si és el cas, les al·legacions formulades a aquesta, s’han d’elevar immediatament a l’òrgan competent per a resoldre el procediment, juntament amb la resta de documents, al·legacions i informacions que obren en aquest.
Article 41. Actuacions complementàries
1. Abans de dictar resolució, l’òrgan competent per a resoldre podrà decidir, mitjançant acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per a resoldre el procediment. No tindran la consideració d’actuacions complementàries els informes que precedeixen immediatament la resolució final del procediment.
2. L’acord de realització d’actuacions complementàries es notificarà a les persones interessades, amb un termini de set dies per a formular les al·legacions que consideren pertinents. Les actuacions complementàries hauran de practicar-se en un termini no superior a quinze dies. El termini per a resoldre el procediment quedarà suspés fins a la terminació de les actuacions complementàries.
Article 42. Resolució
1. L’òrgan competent dictarà resolució en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta de resolució i els documents, les al·legacions i les informacions que obren en el procediment, llevat que, d’acord amb el que disposa l’article anterior, acorde la pràctica d’actuacions complementàries.
2. La resolució serà motivada i decidirà totes les qüestions plantejades per les persones interessades, així com aquelles altres derivades del procediment.
3. A més d’expressar els recursos que contra aquesta siguen procedents, l’òrgan davant del qual hagueren de presentar-se i el termini per a interposar-los, les resolucions dels procediments de declaració d’habitatge deshabitat hauran de fixar de manera motivada els fets que es consideren provats i la valoració de les proves practicades, especialment aquelles que constituïsquen els fonaments bàsics de la decisió.
4. En la resolució no es podran acceptar fets nous o diferents dels determinats en la fase instructora, excepte els que resulten, si és el cas, de les actuacions complementàries, amb independència de la seua diferent valoració jurídica.
5. Les resolucions s’han de notificar a les persones interessades i, en tot cas, a la persona que resulte titular real de l’habitatge o grup d’habitatges afectats. Si el procediment s’haguera iniciat com a conseqüència d’ordre superior o petició raonada, la resolució es comunicarà a l’òrgan administratiu autor d’aquesta.
6. Si transcorregut un any des de la data de l’acord d’iniciació no s’haguera dictat i notificat resolució expressa, es produirà la caducitat, sense perjudici de les possibles interrupcions del seu còmput per causes imputables a les persones interessades o per qualsevol altra prevista en la legislació reguladora del procediment administratiu comú. En aquests casos, la resolució que declare la caducitat ordenarà l’arxivament de les actuacions, amb els efectes previstos en la llei.
7. En els casos en què la resolució que es dicte declare un habitatge o grup d’habitatges com a deshabitats, s’haurà de fer exprés esment als efectes específics que es deriven de tal declaració, segons es tracte d’una declaració amb acceptació i aprovació de mesures de foment o sense. En tot cas, la resolució declarativa d’habitatge deshabitat s’haurà de pronunciar respecte de les següents qüestions:
a) L’automàtica inscripció de l’habitatge o grup d’habitatges en el Registre d’habitatges deshabitats.
b) Les mesures de foment oferides i, si és procedent, l’aprovació d’aquelles que hagueren resultat acceptades, sempre que procedisca el seu oferiment.
c) Els acords de les persones interessades en els supòsits d’intermediació, si n’hi ha.
d) L’obligació que es produïsca i acredite a l’administració actuant bé l’efectiva habitació de l’habitatge declarat deshabitat dins del termini de sis mesos comptats des de la notificació de la resolució o bé el compliment de la mesura de foment o l’acord d’intermediació adoptat, sense que en cap cas l’ús residencial continuat puga tindre una duració inferior a un any.
Així mateix, la notificació advertirà de la possible execució forçosa mitjançant l’aplicació de multes coercitives i de la possible iniciació del corresponent procediment sancionador en els termes i terminis previstos en aquest decret.
La resolució declarativa s’haurà de traslladar al Registre d’habitatges deshabitats a fi de procedir a la inscripció, que ha de distingir també el tipus de declaració, i al municipi en el territori del qual se situe l’habitatge o grup d’habitatges als efectes que calguen.
Article 43. Competència per a resoldre
L’òrgan competent per a la resolució dels procediments de declaració d’habitatge deshabitat és la persona titular de la direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge.
Article 44. Efectes de la resolució declarativa d’habitatge deshabitat amb aprovació de mesures de foment o acords d’intermediació
La declaració administrativa d’habitatge deshabitat amb aprovació de mesures de foment o acords d’intermediació tindrà els següents efectes:
a) La inscripció de l’habitatge o grup d’habitatges en el Registre d’habitatges deshabitats, la qual haurà d’expressar que es tracta d’un habitatge deshabitat amb mesura de foment o acord d’intermediació.
b) La inclusió de l’habitatge en el programa que corresponga d’acord amb la mesura o l’acord aprovat.
c) L’obligació que es produïsca i acredite a l’administració actuant l’íntegre compliment de la mesura de foment o l’acord d’intermediació aprovat.
d) L’inici del còmput del termini de sis mesos perquè, en cas de no produir-se i acreditar-se el compliment de la mesura, puguen imposar-se multes coercitives.
e) L’inici del còmput del termini de tres mesos per a la incoació del corresponent expedient sancionador.
f) La comunicació al municipi en l’àmbit territorial del qual se situe l’habitatge, amb indicació de l’existència d’una mesura de foment o acord d’intermediació als efectes tributaris oportuns.
Article 45. Efectes de la resolució declarativa d’habitatge deshabitat sense aprovació de mesures de foment o acords d’intermediació
La declaració administrativa d’habitatge deshabitat sense aprovació de mesures de foment o acords d’intermediació tindrà els següents efectes:
a) La inscripció de l’habitatge o grup d’habitatges en el Registre d’habitatges deshabitats.
b) L’obligació que es produïsca i acredite a l’administració actuant l’efectiva habitació de l’habitatge declarat desocupat dins del termini de sis mesos comptats des de la notificació de la resolució, sense que aquesta puga tindre una duració inferior a un any.
c) L’inici del còmput del termini de sis mesos perquè, en cas de no produir-se i acreditar-se l’efectiva habitació, puguen imposar-se multes coercitives.
d) L’inici del còmput del termini de tres mesos per a la incoació del corresponent expedient sancionador.
e) La comunicació al municipi en l’àmbit territorial del qual se situe l’habitatge als efectes tributaris oportuns.
Article 46. Recursos
1. Les resolucions que resolguen el procediment de declaració d’habitatge deshabitat no esgoten la via administrativa, i contra aquestes cabrà recurs d’alçada davant del superior jeràrquic en la forma i els terminis previstos en la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
2. Quan la persona interessada recórrega la resolució adoptada, les resolucions del recurs d’alçada, així com, si és el cas, les dels procediments de revisió d’ofici que s’interposen, podran adoptar les disposicions cautelars precises per a garantir-ne l’eficàcia mentre no siguen executives. Les mesures esmentades podran consistir en l’adopció de qualsevol de les ja previstes en la llei o en el manteniment de les que ja s’hagueren adoptat durant el procediment.
Secció 5a
De l’execució de resolucions
Article 47. Execució forçosa
Les resolucions declaratives d’habitatges deshabitats són immediatament executives, excepte en els supòsits en què se suspenga l’execució d’acord amb la llei o quan la Constitució o la llei exigisquen la intervenció d’un òrgan judicial.
Article 48. Competència per a l’execució
1. És competent per a l’execució de la resolució declarativa d’habitatge deshabitat l’òrgan que haguera acordat la iniciació del procediment.
2. Quan la declaració d’habitatge deshabitat es realitze per l’entitat local en què s’hagueren delegat les competències, aquesta serà la competent per a l’execució de la resolució.
Article 49. Especialitats en l’execució forçosa de resolucions declaratives d’habitatges deshabitats sense mesures de foment i sense acords d’intermediació
1. Si en el termini de sis mesos des que es notifique la resolució declarativa d’habitatge deshabitat no es produeix i acredita a l’administració actuant l’efectiva ocupació per a ús residencial, la direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge o, si és el cas, l’entitat local en què se’n delegue la competència, haurà d’imposar, com a mitjà d’execució forçosa, multes coercitives per a instar el compliment de l’obligació administrativa.
2. La quantia de la multa coercitiva serà fixada per l’òrgan encarregat de resoldre el procediment i serà equivalent al preu mensual per metre quadrat d’un lloguer establit per als habitatges de protecció pública de règim general, multiplicat pel nombre de metres quadrats útils de superfície de l’habitatge corresponent i per la quantitat de mesos transcorreguts des de l’anterior pagament mentre es mantinga la situació d’habitatge deshabitat. El pagament de la multa coercitiva podrà ser establit tant de manera mensual com trimestral.
3. Totes les accions realitzades amb l’única finalitat d’aconseguir l’execució forçosa són independents de qualsevol sanció administrativa i compatibles en tot cas amb aquestes.
Article 50. Especialitats en l’execució forçosa de resolucions declaratives d’habitatges deshabitats amb mesures de foment o acords d’intermediació
1. En els casos d’habitatges declarats deshabitats amb acceptació i aprovació de mesures de foment o acords d’intermediació, la persona titular de l’habitatge haurà d’acreditar el compliment de la mesura o l’acord en els termes i terminis previstos en cadascun i, en tot cas, l’efectiva ocupació per a ús residencial en el termini de sis mesos des que s’haguera notificat la resolució declarativa d’habitatge deshabitat.
2. Si en el termini de sis mesos des que s’haguera notificat la resolució declarativa d’habitatge deshabitat no es produïra i acreditara a l’administració actuant l’efectiva ocupació per a ús residencial, s’imposaran, com a mitjà d’execució forçosa, multes coercitives en els termes previstos en l’article anterior.
3. Sense perjudici de la imposició de les multes coercitives que pogueren correspondre, la falta de compliment de la mesura de foment o de l’acord d’intermediació aprovats en la resolució, en els seus propis termes, habilitarà l’administració que haguera dictat la resolució per a la imposició de les sancions administratives que corresponguen.
Secció 6a
Del procediment abreujat per a la declaració
d’habitatge deshabitat
Article 51. Procediment abreujat per a la declaració d’habitatge deshabitat
1. La tramitació abreujada del procediment serà procedent quan del contingut de l’expedient es presumisca, d’acord amb aquest decret, la conformitat respecte de la situació de falta d’ús residencial o de desocupació continuada per un temps superior a un any, i sense causa justificada, de l’habitatge o grup d’habitatges objecte del procediment, així com la consideració de gran tenidor de la persona titular d’aquestes.
2. Si el procediment s’haguera iniciat d’acord amb la tramitació ordinària, serà procedent acordar-ne la continuació segons els tràmits del procediment abreujat des del moment en què conste en l’expedient la presumpció prevista en l’apartat anterior.
No obstant això, no serà procedent acordar la conversió procedimental quan la presumpció esmentada es produïsca en el moment immediatament anterior a formular la proposta de resolució. En aquest cas es continuarà la tramitació ordinària.
3. Serà procedent, en tot cas, la tramitació abreujada en aquells procediments iniciats després de la comunicació prèvia per un gran tenidor de la situació de falta d’ús residencial o desocupació continuada durant un temps superior a un any, i sense causa justificada, de l’habitatge o grup d’habitatges de la seua titularitat en compliment de l’obligació de comunicació semestral.
4. El procediment abreujat constarà únicament dels següents tràmits:
a) Inici del procediment d’ofici.
b) Notificació de l’acord d’inici amb, si és procedent, l’oferiment de mesures de foment.
c) Proposta de resolució de l’òrgan instructor, la qual únicament serà objecte de notificació a les persones interessades quan tinga en compte fets, al·legacions, proves o documents no coneguts per aquestes.
d) Al·legacions a la proposta de resolució, únicament quan aquesta haja sigut notificada a les persones interessades per tindre en compte fets, al·legacions, proves o documents no coneguts per aquestes.
e) Resolució i la seua notificació.
5. En el cas que un procediment exigira la realització d’un tràmit no previst en l’apartat anterior, haurà de ser tramitat de manera ordinària. A aquest efecte, no tindrà la consideració de tràmit aquell que tinga per objecte fer comprovacions ordinàries que respecte de la persona titular o l’habitatge resulten necessàries o oportunes.
Capítol IV
Del Registre d’habitatges deshabitats
Secció 1a
Disposicions generals
Article 52. Objecte i àmbit
Seran objecte d’inscripció en el Registre d’habitatges deshabitats els habitatges situats en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana que, sent propietat d’un gran tenidor, qualsevol que siga el domicili d’aquest, hagen sigut declarats deshabitats d’acord amb el procediment administratiu establit a aquest efecte.
Article 53. Naturalesa i adscripció
El Registre d’habitatges deshabitats es configura com un registre de titularitat pública, de naturalesa administrativa i de caràcter autonòmic que es residencia en la conselleria amb competència en matèria d’habitatge.
Article 54. Finalitat
1. El Registre d’habitatges deshabitats constitueix l’instrument bàsic per al control i seguiment dels habitatges declarats deshabitats.
2. Entre les finalitats principals del Registre, sense perjudici de qualssevol altres que li puguen correspondre, es troben les següents:
a) Conformar un inventari informatitzat que reunisca tota la informació relativa als habitatges deshabitats propietat de grans tenidors que se situen a la Comunitat Valenciana i fer-ne el seguiment de la situació.
b) Subministrar informació precisa en relació amb els habitatges deshabitats per a realitzar la planificació de les polítiques públiques d’habitatge i, en particular, per al desenvolupament de les mesures de foment més idònies per a la mobilització i per a l’aprovació dels plans periòdics d’inspecció.
c) Servir de mitjà per a elaborar estadístiques, estudis, propostes i projectes en matèria d’habitatge.
d) Assegurar l’accés al seu contingut a les restants administracions públiques per al correcte exercici de les competències que tinguen atribuïdes.
e) Coordinar-se i complementar-se amb els restants registres de la Generalitat en matèria d’habitatge i amb el llibre de registre de sancions.
Article 55. Òrgan responsable
1. La direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge serà la responsable de la gestió i el manteniment actualitzat de les dades contingudes en el Registre.
2. Les persones titulars registrals o cadastrals dels habitatges inscrits o, si és el cas, les persones que en resulten titulars reals, hauran de comunicar a l’òrgan responsable de la gestió del Registre la variació de qualsevol informació o dada que afecte els habitatges inscrits de la seua titularitat.
La comunicació de la variació esmentada haurà d’acompanyar-se de la documentació acreditativa de la variació produïda a fi que puga examinar-se i resoldre’s, segons siga procedent, a la vista del contingut.
3. Per al compliment de les finalitats establides en l’article anterior, l’òrgan responsable de la gestió del Registre haurà d’actualitzar la informació registrada d’acord amb la variació degudament acreditada que li comuniquen les persones titulars dels habitatges inscrits o qualsevol altra administració, i garantir l’accés a les dades que hi haja en el Registre a les restants administracions públiques.
Article 56. Estructura
1. El Registre d’habitatges deshabitats s’estructurarà en tres seccions coincidents amb cadascuna de les tres províncies de la Comunitat Valenciana:
Secció 1a: habitatges deshabitats declarats a Castelló.
Secció 2a: habitatges deshabitats declarats a València.
Secció 3a: habitatges deshabitats declarats a Alacant.
2. Cada secció s’estructura en tantes subseccions com comarques hi haja en cadascuna de les províncies.
3. Cada subsecció s’estructura en tants epígrafs com municipis hi haja en cadascuna de les comarques.
Article 57. Organització i funcionament
1. El Registre d’habitatges deshabitats es conformarà com un inventari informatitzat i funcionarà exclusivament a través de mitjans electrònics, amb el suport de l’aplicació informàtica creada a aquest efecte, la qual haurà de ser plenament interoperable, de manera que se’n garantisca la compatibilitat informàtica i interconnexió, així com la transmissió telemàtica dels assentaments registrals amb el llibre de registre de sancions.
2. El funcionament del Registre es regeix pel que disposa la legislació reguladora de la funció social de l’habitatge i aquest decret, l’esquema bàsic del qual serà el següent:
L’accés d’un habitatge al Registre d’habitatges deshabitats per primera vegada donarà lloc a la corresponent obertura de full registral, el qual, en atenció a la seua ubicació territorial, es registrarà en la secció, la subsecció i l’epígraf que corresponga.
Cada habitatge tindrà, des que s’inscriga per primera vegada, un número diferent i correlatiu de registre que en endavant servirà per a identificar-lo i estarà vinculat amb la referència cadastral d’aquest o, si no n’hi ha, amb el número de finca del Registre de la propietat.
En el full registral es practicaran totes les inscripcions, anotacions posteriors i cancel·lacions que afecten un mateix habitatge, les quals es realitzaran cronològicament i consecutivament de manera que s’assegure una visió històrica de la situació d’habitació d’aquest.
Les inscripcions s’extingeixen per la seua cancel·lació, la qual haurà d’acordar-se expressament en la resolució de pèrdua d’eficàcia de la declaració d’habitatge deshabitat. També serà procedent la cancel·lació de la inscripció quan s’acorde en via administrativa o judicial la revocació de la declaració d’habitatge deshabitat.
Si la cancel·lació de la inscripció s’acorda com a conseqüència de la desaparició total de l’habitatge o pel seu canvi d’ús a un altre diferent del residencial, es procedirà al tancament del full registral, sense perjudici de la reobertura que puga acordar-se en els casos en què es produïsca un nou canvi d’ús.
Article 58. Publicitat, transparència i protecció de les dades del Registre
1. Les persones titulars dels habitatges deshabitats inscrits, així com aquelles que acrediten ser titulars de drets o interessos legítims en relació amb aquestes, podran accedir en tot moment a les dades del Registre i sol·licitar la correcció o actualització de la informació que conste registrada.
2. Les administracions públiques podran tindre accés a la informació del Registre per a l’exercici de les competències que tinguen atribuïdes, l’elaboració d’estadístiques, estudis, informes o qualsevol altra activitat d’anàloga naturalesa. També podran accedir a la informació registral les persones físiques o jurídiques que en col·laboració amb una administració pública realitzen qualsevol de les tasques anteriors.
En tot cas, l’accés a la informació continguda en el Registre s’ha de realitzar en els termes previstos en la legislació reguladora de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb subjecció a la normativa vigent en matèria d’estadística i dins dels límits establits en la normativa reguladora de protecció de dades de caràcter personal.
Secció 2a
Inscripció
Article 59. Resolucions inscriptibles
1. Hauran d’inscriure’s en el Registre les resolucions declaratives d’habitatges deshabitats i qualssevol altres resolucions que reflectisquen actuacions o circumstàncies amb incidència en la situació de no habitació.
També seran inscriptibles les resolucions per les quals s’acorde la correcció o variació de les dades inscrites d’acord amb les sol·licituds que es formulen sobre aquest tema.
2. La inscripció de les resolucions previstes en l’apartat anterior s’ha de practicar d’ofici per l’òrgan responsable del Registre una vegada dictada la resolució corresponent per la Generalitat o quan li siga comunicada la resolució que haguera dictat l’entitat local en què s’hagueren delegat les competències.
Article 60. Contingut de la inscripció
Dictada la resolució declarativa d’habitatge deshabitat, l’òrgan responsable del Registre procedirà a l’obertura del full registral, llevat que aquest ja existira, i hi inscriurà la resolució d’habitatge deshabitat amb el següent contingut mínim:
a) La identificació de la persona titular de l’habitatge, indicant el seu nom o raó social, el seu número de DNI o CIF i dades de contacte.
b) La localització de l’habitatge, per a això s’ha de facilitar: el número de finca registral, la referència cadastral, la província, el municipi, el codi postal i l’adreça completa.
c) El títol legal d’adquisició, les dades identificatives d’aquest i la data.
d) El règim jurídic de l’habitatge amb expressió de si es tracta d’un habitatge lliure o de protecció públic i, en aquest últim cas, si és de règim de venda o de lloguer.
e) La situació jurídica de l’habitatge indicant el títol legal d’ocupació i si disposa de la cèdula de qualificació definitiva en cas d’habitatges protegits.
f) La situació possessòria de l’habitatge, indicant si es troba ocupat il·legalment o no i amb expressió, en cas d’ocupació il·legal, de si s’han iniciat les accions legals oportunes per a recuperar la possessió indicant el jutjat que conega l’assumpte i el número de procediment.
g) Les característiques de l’habitatge i, en particular, l’any de construcció i, si va ser reformat, l’any de la reforma; l’estat de conservació i d’habitabilitat; la superfície útil de l’habitatge en metres quadrats; el nombre total de metres quadrats construïts, incloses zones comunes, i el nombre de dormitoris.
h) Dades relatives a la tramitació del corresponent expedient administratiu, havent de consignar-se, en tot cas, la següent informació quan constara en el procediment esmentat:
Les relatives a l’activitat inspectora i el seu resultat.
Les mesures de foment oferides i, si és el cas, les acceptades.
Els acords adoptats en supòsits d’intermediació.
La data de venciment del termini màxim perquè es produïsca i acredite l’efectiva habitació de l’habitatge a l’efecte de l’eventual imposició de multes coercitives.
La data de venciment del termini màxim perquè, en cas de no produir-se i acreditar-se l’efectiva habitació de l’habitatge, puga acordar-se la incoació del corresponent procediment sancionador.
i) Qualsevol altra informació que s’estime necessària o oportuna.
Article 61. Efectes de la inscripció
La inscripció en el Registre d’habitatges deshabitats tindrà els següents efectes:
a) La realització d’un seguiment individualitzat i control de la situació de no habitació de l’habitatge inscrit per a, si és procedent, iniciar l’execució forçosa de la resolució declarativa d’habitatge deshabitat i/o la incoació del corresponent expedient sancionador.
b) L’obtenció d’informació i dades estadístiques per a complir amb les finalitats del Registre previstes en aquest decret.
c) La comunicació de la relació d’habitatges inscrits a les administracions públiques que corresponga per a l’exercici de les competències o activitats que tinguen atribuïdes i, en particular, aquelles de caràcter impositiu.
Article 62. Anotacions posteriors
Seran objecte d’anotació en el full registral corresponent totes les resolucions que recaiguen sobre els habitatges deshabitats inscrits, amb incidència en la seua situació de no habitació i, en particular, les següents:
a) Les resolucions que acorden la imposició de multes coercitives.
b) Les resolucions sancionadores que hagen adquirit fermesa en via administrativa.
Article 63. Cancel·lació
La inscripció d’un habitatge en el registre es cancel·larà d’ofici quan la resolució declarativa d’habitatge deshabitat es deixe sense efecte per resolució de pèrdua d’eficàcia. També serà procedent la cancel·lació de la inscripció quan s’acorde en via administrativa o judicial la revocació de la declaració d’habitatge deshabitat.
TÍTOL II
De la intermediació en matèria d’habitatge i mesures de foment del lloguer
Capítol I
De la intermediació en matèria de lloguer d’habitatge
a la Comunitat Valenciana
Secció 1a
De la creació i regulació de la Xarxa Lloga’m
Article 64. Intermediació de la Generalitat per al foment del lloguer d’habitatge
1. A fi de facilitar l’accés de la ciutadania valenciana a l’habitatge en règim de lloguer i de mobilitzar els habitatges no habitats situats a la Comunitat Valenciana, s’estableix un sistema voluntari d’obtenció d’habitatges privats per a oferir-los a preus assequibles a través de la xarxa d’intermediació i foment del lloguer: Xarxa Lloga’m.
2. La Xarxa Lloga’m constitueix un servei integral d’informació, intermediació, assessorament i tramitació en matèria de lloguer d’habitatge a la Comunitat Valenciana, dependent de la conselleria amb competència en matèria d’habitatge.
Article 65. Estructura
La Xarxa Lloga’m tindrà la següent estructura:
1. La direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge, a què correspondrà l’acompliment de la direcció, coordinació i auditoria de la xarxa, així com la implementació i execució dels programes de foment del lloguer que siguen de la seua competència. Per a la realització d’aquestes funcions podran designar-se una o diverses unitats administratives.
2. Qualsevol altra direcció general o entitat del sector públic amb competència en matèria d’habitatge, a què correspondrà la implementació i execució d’altres programes de foment del lloguer que siguen de la seua competència.
3. Els agents immobiliaris col·laboradors reconeguts com a tals d’acord amb els requisits establits en aquest decret.
Article 66. Objectius
Els objectius perseguits per la Xarxa Lloga’m són els següents:
a) Racionalitzar els processos de connexió entre demanda i oferta d’habitatge per a atendre les necessitats d’accés a un habitatge.
b) Estimular la captació d’habitatges per a llogar a preus assequibles i dinamitzar la intermediació professional en el mercat de lloguer.
c) Mobilitzar el parc d’habitatges no habitats, incentivant els propietaris a través de diferents programes de foment del lloguer previstos en aquest decret, així com qualsevol altre programa que poguera regular-se en el futur.
d) Oferir habitatges en lloguer a preus assequibles que resulten adequats al nivell d’ingressos de les persones demandants d’habitatge en lloguer.
e) Difondre i informar la ciutadania valenciana sobre la cartera d’habitatges de lloguer a preus assequibles que hi ha.
f) Fomentar la transparència i professionalitat en el mercat del lloguer, col·laborant amb professionals del sector que reunisquen els requisits establits en aquest decret.
g) Establir un sistema de garanties i prestacions que garantisca els drets de les persones arrendadores i arrendatàries.
Article 67. Tipologia de serveis
La Xarxa Lloga’m oferirà a la ciutadania valenciana usuària de la xarxa un servei integral en matèria d’arrendament que abastarà les següents prestacions:
1. Serveis d’informació i orientació general que consistiran en:
a) La promoció de la Xarxa Lloga’m, així com dels objectius i els avantatges d’adherir-s’hi.
b) La difusió de les mesures de foment al lloguer disponibles per a les persones arrendadores, les arrendatàries i els habitatges que s’adherisquen a la xarxa, així com qualssevol altres a les quals tingueren dret.
2. Serveis d’intermediació entre la persona arrendadora i l’arrendatària que inclouran:
a) La connexió entre els habitatges oferits i les persones arrendatàries, assegurant la idoneïtat d’aquestes últimes segons els criteris d’adjudicació establits en aquest decret.
b) La intermediació entre la persona arrendadora i l’arrendatària respecte dels conflictes que puguen sorgir durant la vigència del contracte i l’atenció de les incidències o els sinistres que puguen originar-se respecte a l’habitatge arrendat.
c) La realització del seguiment del contracte d’arrendament fins a la seua finalització.
3. Serveis d’assessorament respecte dels drets i obligacions derivats de la relació arrendatícia, els quals comprendran l’assistència en:
a) La formalització dels contractes d’arrendament d’acord amb el model normalitzat de contracte d’arrendament.
b) El càlcul de l’actualització de la renda conforme a l’IPC durant la vigència del contracte.
c) Les restants obligacions que provinguen de la formalització del contracte d’arrendament, tals com l’obligació del depòsit de fiança o la liquidació d’impostos.
4. Serveis de tramitació i gestió que englobaran les següents actuacions:
a) La sol·licitud de les mesures de foment vinculades a la Xarxa Lloga’m.
b) La realització de les actuacions que resulten necessàries per al depòsit de la fiança en l’Administració.
c) La liquidació de l’impost o impostos que procedisquen per la formalització del contracte d’arrendament.
Secció 2a
Dels agents immobiliaris col·laboradors
Article 68. Requisits dels agents immobiliaris col·laboradors
1. Per al reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador, les persones físiques o jurídiques hauran de reunir els següents requisits:
a) Ser agent de la propietat immobiliària, qualificat conforme a la seua normativa específica, o ser persona física o jurídica legalment constituïda que, sense estar en possessió de cap títol ni pertànyer a cap col·legi oficial o associació professional, complisca les condicions establides en la normativa vigent per a l’exercici de l’activitat d’intermediació immobiliària a la Comunitat Valenciana.
b) Acreditar una experiència mínima de 3 anys en l’exercici d’aquesta activitat.
c) Tindre un establiment obert al públic que resulte accessible i adequat per a atendre la ciutadania i dispose dels permisos, les llicències i les altes fiscals legalment establides per a l’exercici de l’activitat.
d) Assegurar l’exercici de la seua activitat immobiliària amb una cobertura mínima de 600.000,00 euros anuals per a fer front a la responsabilitat civil que poguera derivar-se’n.
e) Posseir una assegurança de caució o fiança amb un import mínim de garantia de 60.000,00 per establiment obert al públic i any de cobertura que puga ser executat per acord exprés entre l’agent immobiliari col·laborador i les persones que hagueren lliurat la quantitat de què es tracte o sentència judicial o laude arbitral ferm.
f) No tindre antecedents penals per condemnes en processos relacionats directament o indirectament amb l’activitat immobiliària, la veracitat de documents o la gestió de patrimonis públics i privats.
g) Disposar dels recursos materials necessaris per al desenvolupament de les seues funcions i, particularment, de l’equipament informàtic i telemàtic que garantisca l’accés a internet i la correcta gestió de l’aplicació informàtica de la Xarxa Lloga’m.
h) Disposar de personal qualificat per a la realització de les funcions encomanades i l’atenció de la ciutadania.
i) Estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
j) Estar dotat d’un mitjà d’identificació i signatura electrònic admés per la Generalitat.
2. Els requisits previstos en aquest article hauran de mantindre’s durant tota la vigència de la condició d’agent immobiliari col·laborador.
3. En el cas de persones jurídiques, s’exigirà el compliment dels requisits previstos en aquest article a les persones administradores o membres del Consell d’Administració.
Article 69. Sol·licitud de reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador
1. Les persones físiques o jurídiques que reunint els requisits previstos en l’article anterior estiguen interessades a formar part de la Xarxa Lloga’m han de presentar una sol·licitud dirigida a la direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge, a la qual ha d’acompanyar la següent documentació:
a) Identificació. DNI de la persona sol·licitant, per a les sol·licituds realitzades per persones físiques, o fotocòpia de la targeta CIF de la societat, del DNI de la persona representant d’aquesta i de l’escriptura de constitució de la societat sol·licitadora i les seues modificacions, si n’hi ha, per a les sol·licituds realitzades per persones jurídiques. Així mateix, les persones jurídiques hauran d’acompanyar certificació que acredite la seua inscripció en el Registre mercantil i certificació de l’acta en la qual conste l’acord de la societat d’efectuar la sol·licitud, i el representant facultat a aquest efecte i, si és procedent, el poder bastant d’aquest.
b) Acreditació professional. títol d’agent de la propietat immobiliària, certificat expedit pel col·legi professional corresponent, amb indicació de la data d’alta en aquest, o documentació acreditativa de la dedicació professional a l’activitat d’intermediació immobiliària durant un termini mínim de 3 anys. En aquest últim cas, a més de l’exercici de l’activitat, haurà d’acreditar-se l’alta en la Seguretat Social i l’alta en l’Impost d’Activitats Econòmiques.
c) Acreditació d’establiments, mitjans materials i personals. Declaració responsable en què conste la disponibilitat i identificació del local o locals en els quals es desenvoluparà el servei, les dades del personal amb el qual compta i l’equipament informàtic i telemàtic de què disposa per al desenvolupament de les seues funcions com a agent immobiliari col·laborador. Amb caràcter previ a la remissió de la informació relativa a les dades del personal, les persones físiques o jurídiques sol·licitants han d’informar el seu personal de les dades objecte de comunicació, de la finalitat de la comunicació realitzada i dels drets que en matèria de protecció de dades els assisteixen.
d) Acreditació d’assegurança de responsabilitat civil. Documentació acreditativa del contracte subscrit amb una companyia d’assegurances de responsabilitat civil que cobrisca els riscos propis de l’activitat amb la cobertura mínima prevista en aquest decret.
e) Acreditació de garanties. Documentació acreditativa de la garantia contractada amb asseguradora o financera degudament autoritzada que responga de les quantitats que reba l’agent en l’exercici de la seua activitat fins al límit previst en aquest decret.
f) Certificat d’antecedents penals.
2. En cas d’oposar-se al fet que l’administració actuant recapte els documents que ja estan en el seu poder, a més dels anteriors, haurà d’aportar certificat que acredite trobar-se al corrent en el compliment d’obligacions tributàries i de Seguretat Social.
3. En els casos de persones col·legiades en algun col·legi territorial d’agents de la propietat immobiliària o de persones, físiques o jurídiques, associades en alguna associació d’agents de la propietat immobiliària i agents immobiliaris, per a l’acreditació professional, d’assegurança i de garantia bastarà amb la presentació d’un certificat expedit pel col·legi o l’associació que corresponga amb indicació de la data d’alta, així com la data d’inclusió de la persona col·legiada o associada en les pòlisses col·lectives d’assegurança de responsabilitat civil i d’assegurança de caució subscrites.
4. La presentació de la sol·licitud i de la documentació acreditativa del compliment dels requisits per al reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador s’ha de realitzar obligatòriament de manera electrònica.
Article 70. Resolució de reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador
1. La direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge haurà de dictar resolució que concedisca o denegue el reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador en el termini màxim de 15 dies des de l’entrada de la sol·licitud en el seu registre.
2. El termini per a dictar i notificar la resolució podrà ampliar-se o suspendre’s de conformitat amb el que preveu la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
3. El venciment del termini màxim sense notificació expressa de la resolució legitima la persona interessada per a entendre estimada la seua sol·licitud per silenci administratiu.
Article 71. Règim de recursos
Les resolucions de reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador dictades per la direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge no posen fi a la via administrativa i contra aquestes es podrà interposar recurs d’alçada davant de la persona titular de la secretaria autonòmica amb competències en matèria d’habitatge en la forma i els terminis previstos en la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
Article 72. Revocació de la resolució
1. La direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge podrà revocar en qualsevol moment el reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador quan hi haja una causa justificada. En tot cas, tindran la consideració de causes justificades les següents:
a) L’incompliment sobrevingut dels requisits que van donar lloc al reconeixement de la condició d’agent col·laborador.
b) L’incompliment, total o parcial, o el compliment defectuós de qualsevol de les funcions i compromisos previstos en aquest decret.
c) L’ús indegut o per a finalitats diferents de les previstes de la condició d’agent immobiliari col·laborador.
2. La resolució revocatòria haurà de ser motivada i es dictarà amb instrucció prèvia del corresponent procediment administratiu que, en tot cas, inclourà un tràmit d’audiència a la persona interessada.
Article 73. Efectes del reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador
El reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador tindrà els següents efectes:
a) La inscripció en el directori d’agents immobiliaris col·laboradors i l’assignació d’un número d’inscripció (número d’inscripció DAIC).
b) La designació com a entitat col·laboradora de la Xarxa Lloga’m habilitada per a la seua gestió i per a prestar els serveis d’informació, intermediació, assessorament i tramitació en matèria d’arrendament d’habitatge.
Article 74. directori d’agents immobiliaris col·laboradors
1. La conselleria amb competències en matèria d’habitatge ha de crear el directori d’agents immobiliaris col·laboradors en el qual s’inclouran els agents immobiliaris als quals els siga reconeguda la condició de col·laboradors.
2. La inscripció en el directori d’agents col·laboradors portarà aparellada l’assignació de número d’inscripció (número d’inscripció DAIC) amb el qual s’haurà d’identificar l’agent en el desenvolupament de les seues funcions.
3. Les dades del directori seran públiques i accessibles per al conjunt de la ciutadania des de l’aplicació informàtica de la Xarxa Lloga’m.
Secció 3a
Del règim jurídic dels agents immobiliaris col·laboradors
Article 75. Drets dels agents immobiliaris col·laboradors
Els agents immobiliaris col·laboradors reconeguts tindran els següents drets:
a) Rebre la formació necessària per a la correcta gestió de la Xarxa Lloga’m i de la seua aplicació informàtica, així com qualsevol altra que la Generalitat estime rellevant per al correcte acompliment de les seues funcions.
b) Gestionar en règim d’exclusivitat els habitatges que capten per a la Xarxa Lloga’m durant un període mínim inicial de 6 mesos i percebre una garantia d’aquesta exclusivitat.
c) Rebre la retribució prevista en aquest decret.
d) Fer pública la condició d’agent i usar els distintius que s’aproven per a la identificació de la seua condició de col·laborador de la Xarxa Lloga’m de la Generalitat.
Article 76. Garantia d’exclusivitat en la gestió dels habitatges captats per a la Xarxa Lloga’m
1. Els agents immobiliaris col·laboradors percebran de les persones arrendadores la quantitat de 120,00 euros en garantia de la gestió en règim d’exclusivitat de l’habitatge captat per a la Xarxa Lloga’m durant un període mínim inicial de sis mesos. L’exclusivitat i el lliurament de la garantia seran documentats amb la formalització del model normalitzat de contracte de mandat.
2. L’agent immobiliari col·laborador haurà de retornar o descomptar de les retribucions que li corresponguen les quantitats rebudes com a garantia de la seua exclusivitat, i retindre-les i fer-les pròpies en cas d’incompliment.
3. Transcorregut el període mínim inicial de sis mesos sense que l’habitatge inclòs en la Xarxa Lloga’m haguera sigut arrendat, la persona arrendadora podrà optar entre la devolució de la garantia o la pròrroga del contracte de mandat amb l’agent. La persona arrendadora que opte per la devolució de la garantia podrà contactar amb un altre agent immobiliari col·laborador per a la gestió del seu habitatge.
Article 77. Retribucions dels agents immobiliaris col·laboradors
1. Els agents immobiliaris col·laboradors tindran dret a percebre de les persones arrendadores les següents retribucions:
a) La quantitat equivalent a una mensualitat de renda pel primer contracte d’arrendament que es formalitze respecte de l’habitatge captat per a la Xarxa Lloga’m, la qual es reportarà en el moment de la signatura d’aquest.
b) La quantitat equivalent a la meitat d’una mensualitat de renda pel segon o posteriors contractes d’arrendament que es formalitzen respecte de l’habitatge captat per a la Xarxa Lloga’m amb la mateixa persona arrendatària, que es reportarà en el moment de la signatura de cadascun d’aquests contractes. No tindran la consideració de segon o posteriors contractes les pròrrogues que se subscriguen a l’empara del que es preveu en la legislació reguladora d’arrendaments urbans.
c) La quantitat equivalent a una mensualitat de renda per cadascun dels contractes d’arrendament posteriors al primer que es formalitzen sobre l’habitatge captat per a la Xarxa Lloga’m amb una persona arrendatària diferent de la inicial.
d) La quantitat equivalent al tres per cent d’una mensualitat de renda, que es reportarà mensualment mentre el contracte romanga en vigor.
2. D’igual manera, els agents immobiliaris col·laboradors tindran dret a percebre de les persones arrendatàries la quantitat fixa d’un 30 % d’una mensualitat de renda pel primer contracte d’arrendament que es formalitze respecte de l’habitatge captat per a la Xarxa Lloga’m, la qual es reportarà en el moment de la signatura.
3. Les retribucions previstes en aquest article seran objecte de la corresponent factura i els serà aplicable l’Impost sobre el Valor Afegit vigent en la data de la seua meritació, impost que el substituïsca o qualsevol altre que resulte d’aplicació d’acord amb la legislació vigent. Els agents immobiliaris col·laboradors hauran d’entregar una còpia de la factura emesa a la persona que figure com a receptora i tindre a la disposició de l’Administració totes les factures emeses en el marc de la Xarxa Lloga’m.
Article 78. Funcions i compromisos dels agents immobiliaris col·laboradors
1. Correspondrà als agents immobiliaris col·laboradors la gestió de la Xarxa Lloga’m i la prestació dels serveis d’informació, intermediació, assessorament i tramitació d’acord amb el que preveu aquest decret.
2. En l’exercici de les seues funcions, els agents immobiliaris col·laboradors es comprometen a:
a) Informar dels avantatges i objectius de la Xarxa Lloga’m a les persones arrendadores i persones arrendatàries.
b) Informar i tramitar les ajudes públiques que puguen correspondre en matèria d’arrendament d’habitatge.
c) Captar habitatges per a la seua oferta a preus assequibles a través de la Xarxa Lloga’m i verificar el compliment dels requisits d’incorporació i equipament, els quals hauran de ser recollits en l’Informe de verificació de requisits i inventari.
d) Recaptar de les persones arrendadores la documentació que resulte necessària per a tramitar la inscripció dels habitatges en la Xarxa Lloga’m i lliurar una còpia de la resolució d’inscripció a la persona arrendadora.
e) Actuar com a intermediaris en la formalització dels contractes d’arrendament i tramitar la sol·licitud d’inclusió dels contractes subscrits a les pòlisses d’assegurança de caució i multirisc que tinga contractades la Generalitat, i facilitar una còpia de la resolució d’inclusió a la persona arrendadora i informar-ne la persona arrendatària.
f) Tramitar, en nom de la persona arrendadora, el depòsit de la fiança en l’Administració i, en nom de la persona arrendatària, la liquidació dels impostos derivats de la formalització del contracte d’arrendament.
g) Fer el seguiment de la bona utilització de l’habitatge i de les incidències que puguen sorgir durant la vigència del contracte.
h) Recuperar la possessió de l’habitatge quan la persona arrendatària l’abandone voluntàriament. En els casos en què calga la intervenció judicial per a recuperar la possessió de l’habitatge, l’agent únicament pot documentar la negativa a l’abandó de l’habitatge.
i) Realitzar les gestions necessàries per a la cancel·lació de la fiança depositada en l’Administració en nom de la persona arrendadora.
j) Visitar l’habitatge una vegada finalitzat un contracte d’arrendament, avaluar-ne l’estat, verificar l’inventari i constatar possibles desperfectes, emetent un informe, per a procedir, si cal, i amb l’autorització expressa de la persona arrendadora, bé a la devolució total de la fiança o bé a la devolució parcial d’aquesta, una vegada descomptats els costos de reparació de desperfectes i reposició de l’inventari, o bé a la retenció.
k) Indicar en lloc visible els horaris d’atenció al públic, el distintiu que els identifique com a agent immobiliari col·laborador (número d’inscripció DAIC) i disposar de fulls oficials de reclamacions per a les persones usuàries de la Xarxa Lloga’m.
l) Gestionar en exclusiva els habitatges captats per a la Xarxa Lloga’m, reflectint el mandat de gestió i totes les actuacions realitzades en aquests, en l’aplicació informàtica facilitada per la conselleria amb competències en matèria d’habitatge.
m) Comunicar a la direcció general de funció social de l’habitatge qualsevol canvi de seu, de personal o variació de les condicions que van ser tingudes en consideració per al reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador.
Secció 4a
Dels requisits d’inscripció en la Xarxa Lloga’m
i les causes d’exclusió
Article 79. Requisits de les persones arrendadores
1. Les persones arrendadores que desitgen inscriure el seu habitatge en la Xarxa Lloga’m hauran d’estar al corrent en el compliment d’obligacions tributàries i de la Seguretat Social, així com no haver sigut sancionades penalment o administrativament amb la pèrdua de la possibilitat d’obtindre subvencions o ajudes públiques.
2. S’exigirà per a la inscripció de tot habitatge que la persona arrendadora en siga propietària o titular d’un dret real que la faculte per a subscriure el contracte d’arrendament i així puga acreditar-lo documentalment.
Article 80. Compromisos de les persones arrendadores
Les persones arrendadores que inscriguen el seu habitatge en la Xarxa Lloga’m hauran de complir els següents compromisos:
a) Subscriure un contracte de mandat amb l’agent immobiliari col·laborador pel qual se li atribuïsca la gestió en exclusiva de l’habitatge durant un període de 6 mesos, i assegurar aquesta exclusivitat amb l’abonament de la garantia prevista en aquest decret.
b) Col·laborar amb l’agent en tot el que calga per a la correcta gestió de l’habitatge i, en particular, facilitar l’accés a l’habitatge i la documentació requerida per a la bona fi del mandat i la gestió del depòsit de fiança.
c) Proporcionar els mitjans de contacte oportuns i, si cal, actualitzar-los, sense que puguen transcórrer més de cinc dies sense que l’agent immobiliari col·laborador puga establir comunicació.
d) Retribuir l’agent immobiliari col·laborador d’acord amb el que preveu aquest decret.
e) Mantindre l’habitatge en condicions d’habitabilitat durant la vigència del contracte d’arrendament, assumint el cost de les reparacions que corresponguen.
Article 81. Requisits de les persones arrendatàries
Podran inscriure’s com a demandants d’habitatge en la Xarxa Lloga’m totes les persones o unitats de convivència que, interessades a accedir a un habitatge en règim de lloguer a preu assequible, reunisquen els següents requisits:
a) Disposar d’uns ingressos globals no inferiors a 2 vegades l’IPREM, ni superiors a 4,5 vegades l’IPREM.
b) No tindre deutes pendents per impagament de rendes en habitatges que pertanguen als patrimonis públics d’habitatge.
Article 82. Compromisos de les persones arrendatàries
Les persones arrendatàries inscrites en la Xarxa Lloga’m es comprometen a:
a) Col·laborar amb l’agent immobiliari col·laborador que gestione l’habitatge del seu interés, facilitant-li la informació i documentació necessàries per a la formalització del contracte, la liquidació d’impostos i qualsevol altre tràmit necessari de la Xarxa Lloga’m.
b) Proporcionar els mitjans de contacte oportuns i, si cal, actualitzar-los, sense que puguen transcórrer més de cinc dies sense que l’agent immobiliari col·laborador puga establir comunicació.
c) Sol·licitar a través de la Xarxa Lloga’m únicament habitatges la renda dels quals no supere el 30 % dels ingressos bruts anuals de la unitat de convivència.
d) Formalitzar el contracte d’arrendament de l’habitatge que haguera sol·licitat quan aquest li haja sigut adjudicat.
e) Retribuir l’agent immobiliari col·laborador d’acord amb el que preveu aquest decret.
f) Destinar l’habitatge adjudicat a través de la Xarxa Lloga’m a domicili habitual i permanent propi o de la unitat de convivència comunicada.
g) Pagar puntualment la renda pactada, així com les despeses associades a l’ús de l’habitatge que els corresponguen.
h) Usar l’habitatge amb la deguda diligència i comunicar a l’agent immobiliari col·laborador qualsevol sinistre o incidència que sorgisca en relació amb aquest.
i) Lliurar l’habitatge a l’agent immobiliari col·laborador en el moment de la finalització del contracte en les mateixes condicions que el va rebre, excepte la deterioració produïda pel temps o per causa inevitable.
j) No subarrendar totalment o parcialment l’habitatge adjudicat.
Article 83. Requisits dels habitatges
Per a la inscripció en la Xarxa Lloga’m, els habitatges hauran de reunir els següents requisits:
a) Tindre la consideració d’habitatge d’acord amb la seua descripció registral o cadastral i comptar amb l’equipament bàsic i les condicions d’higiene que, en tot cas, hauran de ser comprovades per l’agent immobiliari col·laborador.
b) No estar definits com a habitatges de protecció pública o estar sotmesos a qualsevol altre règim de protecció a conseqüència de l’accés a préstecs específics, la seua subsidiació o ajudes o subvencions públiques directes previstes en els plans d’habitatge i sòl i altres instruments similars. Això no impedirà la inclusió d’aquells habitatges protegits el règim jurídic dels quals no impose l’obligació de destinar-los necessàriament a domicili habitual i permanent de la persona propietària, i en permeta l’arrendament per l’import que lliurement fixen les parts.
c) Estar proveïts de cuina moblada i dotats de placa de cuinar, aigüera, llavadora, frigorífic i campana extractora, i un bany que tinga vàter, lavabo i dutxa o banyera, tot això en perfecte funcionament.
d) Estar disponible per a l’ocupació immediata per la persona arrendatària que en resulte adjudicatària.
e) Estar donat d’alta en tots els subministraments bàsics de l’habitatge: aigua, llum, gas, entre altres.
f) Tindre una renda no superior a la renda màxima vigent a cada moment, en els termes assenyalats en l’article 94 d’aquest decret.
Article 84. Exclusió de la Xarxa Lloga’m
1. L’incompliment sobrevingut dels requisits exigits a les persones arrendadores, a les arrendatàries i als habitatges suposarà l’exclusió de la Xarxa Lloga’m. Les persones o habitatges exclosos podran sol·licitar la inscripció quan reunisquen novament els requisits d’accés previstos en aquest decret.
2. L’incompliment dels compromisos adquirits per la persona arrendadora o per la persona arrendatària comportarà l’exclusió de la Xarxa Lloga’m durant el termini d’un any. Transcorregut el termini anterior, les persones excloses podran sol·licitar novament la inscripció acreditant el compliment dels requisits d’accés.
3. La resolució d’exclusió de la Xarxa Lloga’m serà motivada i es dictarà amb instrucció prèvia del corresponent procediment administratiu que, en tot cas, haurà d’incloure un tràmit d’audiència a la persona interessada.
4. L’exclusió de la Xarxa Lloga’m comportarà la devolució total o parcial de les ajudes i garanties percebudes estigueren o no vinculades a un període de permanència mínim.
Secció 5a
Del funcionament de la Xarxa Lloga’m
Article 85. Captació d’habitatges
1. Els agents immobiliaris col·laboradors captaran els habitatges que reunisquen els requisits previstos en aquest decret per a oferir-los a preus assequibles a través de la Xarxa Lloga’m.
2. En les tasques de promoció, els agents immobiliaris col·laboradors hauran d’identificar en el seu establiment amb caràcter propi i diferenciat el servei que presten com a agents i situar de manera visible el seu número d’inscripció DAIC.
3. Les persones interessades a arrendar el seu habitatge a través de la Xarxa Lloga’m atribuiran la gestió de l’habitatge en exclusiva a l’agent que l’haja captat, mitjançant la subscripció del model normalitzat de contracte de mandat i abonant en garantia d’aquesta exclusivitat la quantia establida en aquest decret.
La quantitat lliurada haurà de ser retornada o descomptada de les retribucions que corresponga abonar a la persona arrendadora, excepte en el cas d’incompliment del compromís d’exclusivitat, en què serà retinguda per l’agent.
Per a la correcta gestió del mandat, les persones arrendadores han de col·laborar amb l’agent proporcionant-li la documentació necessària i facilitant a les persones interessades les visites a l’habitatge que es precisen per al bon acompliment del mandat.
Article 86. Verificació de requisits i inventari dels habitatges
1. Serà preceptiva la comprovació de la concurrència dels requisits previstos en aquest decret de tot habitatge que s’inscriga en la Xarxa Lloga’m.
2. La verificació del compliment dels requisits i l’inventari de l’equipament hauran de ser realitzats per l’agent immobiliari col·laborador que haja captat l’habitatge, que haurà de visitar-lo i podrà sol·licitar de les persones arrendadores tota la informació que estime necessària per a l’avaluació de la seua idoneïtat.
3. El resultat de les comprovacions s’haurà de recollir en un informe de verificació de requisits i inventari subscrit per l’agent immobiliari col·laborador amb, almenys, el següent contingut: les característiques de l’habitatge, reportatge fotogràfic, inventari i resultat de les comprovacions que en determinaran la qualificació com a «apte» o «no apte».
4. Quan l’habitatge no reunisca els requisits previstos en aquest decret, l’informe, a més de concloure’n la inaptitud, haurà d’indicar les accions correctores o d’adequació que es proposen. En aquests casos, l’agent haurà d’informar les persones arrendadores de les mesures de foment que hi haja en matèria d’adequació per a aquells habitatges que s’oferisquen a través de la Xarxa Lloga’m.
Article 87. Sol·licitud d’inscripció dels habitatges
1. Realitzada la verificació de requisits i emés l’informe preceptiu que concloga l’aptitud de l’habitatge, els agents immobiliaris col·laboradors podran sol·licitar a la direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge la inscripció de l’habitatge en la Xarxa Lloga’m.
2. Les sol·licituds d’inscripció dels habitatges s’han de realitzar exclusivament per mitjans electrònics, omplint el formulari d’inscripció i adjuntant un informe de verificació de requisits i inventari, el contracte de mandat, la documentació identificativa de la persona titular de l’habitatge i les escriptures o nota simple del Registre de la propietat que n’acrediten la titularitat.
3. La direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge dictarà resolució concedint o denegant la inscripció en el termini màxim de dos mesos des de l’entrada de la sol·licitud en el seu registre.
4. El termini per a dictar i notificar la resolució podrà ampliar-se o suspendre’s de conformitat amb el que preveu la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
5. El venciment del termini màxim sense notificació expressa de la resolució permetrà entendre estimada la sol·licitud d’inscripció de l’habitatge per silenci administratiu.
Article 88. Oferta dels habitatges inscrits
1. Els habitatges inscrits en la Xarxa Lloga’m seran oferits a través d’una aplicació informàtica de la Generalitat indicant ubicació, principals característiques, elements accessoris, fotografies, rendes màximes, despeses de l’habitatge, número d’expedient d’inscripció i dades de contacte de l’agent immobiliari col·laborador.
2. L’anunci d’oferta ha de ser inserit per l’agent immobiliari col·laborador que haja captat l’habitatge en el termini màxim de deu dies des de la notificació de la resolució d’inscripció de l’habitatge en la Xarxa Lloga’m, i ha d’informar la persona arrendadora de la inscripció de l’habitatge.
3. Els habitatges oferits i les dades de contacte de l’agent immobiliari col·laborador seran visibles per a totes les persones que accedisquen a l’aplicació de la Xarxa Lloga’m.
4. Tot habitatge oferit a través de la Xarxa Lloga’m haurà de disposar del certificat d’eficiència energètica o realitzar les actuacions corresponents per a obtindre’l. Si l’habitatge oferit no disposa del certificat esmentat, l’agent informarà la persona arrendadora de les mesures de foment que hi haja en matèria de certificació energètica per a aquells habitatges que s’oferisquen a través de la Xarxa Lloga’m.
Article 89. Sol·licitud d’habitatge
1. Les persones o unitats de convivència que, complint els requisits previstos en aquest decret, estiguen interessades a arrendar un habitatge a través de la Xarxa Lloga’m, hauran d’inscriure-s’hi com a sol·licitants d’habitatge. La inscripció s’ha de fer telemàticament des de l’aplicació informàtica de la Xarxa Lloga’m o a través de l’agent immobiliari col·laborador que gestione l’habitatge del seu interés.
2. Una vegada tramitada la inscripció, podrà sol·licitar-se qualsevol dels habitatges que figuren oferits en la Xarxa Lloga’m.
3. Únicament serà admesa una sol·licitud per persona o unitat de convivència, si bé aquesta podrà cancel·lar-se mentre no se li haja adjudicat l’habitatge sol·licitat, i es podrà cursar una de nova respecte de qualsevol altre habitatge oferit.
Article 90. Adjudicació d’habitatges
1. Els habitatges seran adjudicats per l’agent immobiliari col·laborador que els gestione per estricte ordre d’entrada de les sol·licituds i amb comprovació prèvia del fet que les persones proposades com a arrendatàries reuneixen els requisits previstos en aquest decret i, en particular, que la renda d’arrendament de l’habitatge sol·licitat per la persona o unitat de convivència proposada com a adjudicatària no supera el 30 % dels seus ingressos bruts anuals.
L’acreditació d’aquest compliment haurà de constar documentalment i estar a la disposició de l’Administració.
2. La persona o unitat de convivència proposada com a arrendatària haurà de confirmar la seua acceptació a l’agent immobiliari col·laborador en el termini màxim de 48 hores. Si la persona o unitat de convivència proposada com a adjudicatària rebutja l’habitatge, serà procedent l’adjudicació d’aquest a la persona o unitat de convivència que ocupe el següent lloc en la llista de sol·licituds, sense perjudici de les conseqüències que es deriven d’aquest rebuig segons el que preveu l’article 84.
3. En cap cas podrà adjudicar-se un habitatge a una persona o unitat de convivència en què algun dels seus membres tinga parentiu en primer o segon grau de consanguinitat o d’afinitat amb la persona arrendadora, encara que acredite reunir els requisits d’adjudicació. En aquests casos, serà procedent l’adjudicació de l’habitatge a la persona o unitat de convivència que ocupe el següent lloc en la llista de sol·licituds.
Article 91. Formalització de contractes, inclusió en els programes d’ajudes de la Generalitat vinculats a la Xarxa Lloga’m i compliment de les obligacions derivades de la formalització
1. Els agents immobiliaris col·laboradors han d’actuar com a intermediaris en la formalització dels contractes d’arrendament i tramitar la sol·licitud d’inclusió dels contractes subscrits en les pòlisses d’assegurança que tinga contractades la Generalitat, facilitant una còpia de la resolució d’inclusió a la persona arrendadora i informant-ne la persona arrendatària.
2. El contracte d’arrendament es formalitzarà una vegada haja sigut adjudicat l’habitatge i acceptada l’adjudicació per part de la persona proposada com a arrendatària, i se subscriurà a aquest efecte el model normalitzat de contracte d’arrendament.
3. Després de la formalització del contracte d’arrendament, correspondrà a l’agent immobiliari col·laborador la realització de les actuacions que resulten necessàries per al depòsit de la fiança en l’Administració i la liquidació de l’impost o impostos que siguen procedents per la formalització del contracte d’arrendament, per a això les persones arrendadores i arrendatàries hauran de facilitar la documentació que siga preceptiva i conferir les corresponents autoritzacions.
Article 92. Seguiment dels contractes
Correspondrà als agents immobiliaris col·laboradors realitzar el seguiment dels contractes d’arrendament formalitzats respecte dels habitatges que gestionen i, en particular, la realització de les següents actuacions:
a) La mediació entre la persona arrendadora i arrendatària respecte dels conflictes que puguen sorgir durant la vigència del contracte i l’explicació de quantes qüestions es referisquen a les obligacions de les parts o el funcionament de la Xarxa Lloga’m.
b) L’atenció de les incidències o sinistres que puguen originar-se respecte a l’habitatge arrendat i, en cas de trobar-se assegurat, la comunicació a les companyies asseguradores.
c) La formalització de les pròrrogues contractuals que procedisquen segons la legislació d’arrendaments urbans o de la renovació dels contractes d’arrendament.
d) El càlcul de l’actualització de la renda conforme a l’IPC durant la vigència del contracte.
e) La tramitació de la sol·licitud de les mesures de foment vinculades a la Xarxa Lloga’m que puguen correspondre.
Article 93. Finalització de contractes
1. Els agents immobiliaris col·laboradors hauran de documentar i mitjançar en la finalització dels contractes d’arrendament que s’hagueren subscrit respecte dels habitatges que gestionen, qualsevol que en siga la causa, i els correspondrà realitzar les actuacions oportunes per a recuperar la possessió de l’habitatge quan la persona arrendatària l’abandone voluntàriament. En els casos en què calga la intervenció judicial per a recuperar la possessió de l’habitatge, l’agent únicament pot documentar la negativa a l’abandó de l’habitatge.
2. La documentació de la finalització del contracte d’arrendament per part dels agents immobliaris requerirà visitar l’habitatge, avaluar-ne l’estat, verificar l’inventari i constatar possibles desperfectes, fent un informe de restitució d’habitatge.
3. D’acord amb el resultat de l’informe de restitució d’habitatge i amb l’autorització prèvia expressa de la persona arrendadora, els agents immobiliaris col·laboradors realitzaran les gestions necessàries per a la cancel·lació de la fiança depositada en l’Administració en el seu nom a fi de procedir bé a la devolució total de la fiança o a la devolució parcial d’aquesta, una vegada descomptats els costos de reparació de desperfectes i reposició de l’inventari, o bé a la retenció.
Secció 6a
De les mesures de foment del lloguer vinculades
a la Xarxa Lloga’m
Article 94. Renda màxima dels habitatges
1. La renda dels habitatges oferits a través de la Xarxa Lloga’m no podrà superar la renda màxima que s’establisca, a cada moment, per resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’habitatge, la qual, en cap cas, podrà superar la renda màxima d’habitatge de règim general a 10 anys, tant per a l’habitatge com per al garatge i el traster.
2. Per a la determinació, revisió o actualització de la renda màxima es podran sol·licitar els informes o estudis, interns o externs, que s’estimen necessaris o oportuns, així com prioritzar o valorar diferents paràmetres, com ara el nivell mitjà d’ingressos de la ciutadania valenciana, les condicions de mercat, la ubicació, els serveis, l’antiguitat de l’edifici, l’antiguitat de l’última reforma, l’equipament de l’edifici o l’equipament de l’habitatge.
3. Queden excloses de la renda màxima d’un habitatge les despeses de comunitat, així com qualsevol altra que derive de l’ús de l’habitatge que, d’acord amb la legislació vigent o el contracte d’arrendament, corresponga satisfer a la persona arrendatària.
4. La renda que perceba la persona propietària podrà ser actualitzada anualment d’acord amb el que preveu la legislació reguladora d’arrendaments urbans.
5. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, la superació de la renda màxima suposarà l’exclusió de la persona arrendadora i el seu habitatge de la Xarxa Lloga’m i la devolució de les ajudes percebudes quan aquestes estigueren vinculades a un període de permanència mínim i aquest no haguera sigut complit.
Article 95. Garanties
1. La Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria d’habitatge, ha de finançar la contractació de les pòlisses d’assegurança que garantisquen a les persones arrendadores dels habitatges inclosos en la Xarxa Lloga’m el cobrament de les rendes, la defensa jurídica en relació amb l’habitatge arrendat i la reparació de desperfectes derivats dels danys que no siguen conseqüència de la deterioració per l’ús o el pas del temps. Igualment, ha de finançar la contractació d’un segur multirisc de llar per a aquells habitatges que no en tinguen.
2. La sol·licitud d’inclusió dels contractes d’arrendament subscrits a través de Xarxa Lloga’m en el sistema de garanties de la Generalitat es canalitzarà a través dels agents immobiliaris col·laboradors.
Article 96. Ajudes per a l’obtenció del certificat d’eficiència energètica
La conselleria competent en matèria d’habitatge ha de garantir que els habitatges arrendats a través de la Xarxa Lloga’m disposen del certificat d’eficiència energètica finançant la contractació del servei de certificació per a aquells habitatges que no en tinguen.
Article 97. Ajudes per al condicionament d’habitatge destinat a lloguer a través de la Xarxa Lloga’m
1. La conselleria competent en matèria d’habitatge ha d’establir un programa d’ajudes per al condicionament d’habitatges no habitats pertanyents a persones físiques o jurídiques que no tinguen la consideració de gran tenidor perquè, una vegada condicionades, siguen incorporades al mercat de lloguer a través de la Xarxa Lloga’m.
2. Es consideraran actuacions subvencionables les obres de condicionament que s’escometen en habitatges d’una antiguitat mínima de 30 anys, que no hagen sigut objecte de reforma integral en els últims 20 anys per a esmenar qualsevol de les següents deficiències:
a) Enderrocaments i actuacions prèvies necessàries per a escometre l’adequació de l’habitatge.
b) Qualsevol intervenció destinada a aconseguir les degudes condicions d’habitabilitat de l’habitatge.
3. Els habitatges que accedisquen a les ajudes per al condicionament de l’habitatge hauran de romandre arrendats a través de la Xarxa Lloga’m i en les condicions que s’hi fixen durant el període de temps mínim que s’establisca en la convocatòria, el qual podrà graduar-se en funció de la quantia percebuda.
Capítol II
De les mesures de foment del lloguer
Secció 1a
Del Programa d’ajudes al lloguer i ajudes al lloguer jove
Article 98. Ajudes per al pagament del lloguer
1. La conselleria competent en matèria d’habitatge establirà un sistema d’ajudes per al pagament de lloguer a les persones i unitats de convivència amb ingressos baixos o moderats, en què el cost de l’habitatge els pot situar en risc d’exclusió social residencial, de manera que no se supere el 25 % dels ingressos.
2. A aquest efecte, s’estableixen dos tipus de prestacions:
a) Ajudes per al pagament del lloguer acollides a convocatòries públiques periòdiques que s’establisquen mitjançant concurrència.
b) Prestacions d’urgència per a fer front al pagament de lloguer o de quotes hipotecàries en situacions especials d’emergència.
3. Les ajudes o prestacions atorgades sense concurrència podran establir-ne la pròrroga automàtica per a determinats col·lectius quan es mantinguen les mateixes condicions establides per a l’adjudicació, amb informe previ favorable dels serveis socials municipals.
4. La conselleria competent en habitatge ha d’establir les condicions de les prestacions regulades en aquest article, les situacions que cal protegir, els requisits dels beneficiaris, la quantia de l’ajuda, les condicions i les causes d’extinció.
Article 99. Abonament de les ajudes per al pagament del lloguer
Les quanties d’aquestes prestacions podran ser abonades directament al beneficiari o indirectament, si s’estableix expressament, a l’arrendador o a una altra persona. A aquest efecte, tindrà la consideració de pagament indirecte el que es realitze a través de la consignació judicial de l’import de les rendes degudes en un procediment de desnonament. El pagament de la prestació es durà a terme mitjançant una entitat financera.
Article 100. Extinció de les ajudes
Es consideren com a causes d’extinció la mort del beneficiari, sempre que no tinga persones a càrrec seu, o quan deixen de reunir-se els requisits econòmics o altres circumstàncies legalment establides per al reconeixement del dret subjectiu a l’habitatge de conformitat amb la legislació reguladora de la funció social de l’habitatge.
Article 101. Entitats col·laboradores
1. Les entitats locals que ho sol·liciten podran actuar com a entitats col·laboradores de la conselleria competent en matèria d’habitatge en matèria d’ajudes al lloguer i podran presentar sol·licituds telemàtiques en nom de les persones o unitats de convivència interessades que residisquen en el seu àmbit territorial i els autoritzen mitjançant el corresponent formulari.
2. Els agents immobiliaris col·laboradors tindran la consideració de tramitadors habilitats, i podran presentar la sol·licitud d’ajudes al lloguer en nom de les persones els contractes d’arrendament de les quals hagueren formalitzat en el marc de la Xarxa Lloga’m.
Article 102. Coordinació de les ajudes al lloguer amb els municipis
1. Les entitats locals podran coordinar la concessió d’ajudes pròpies en matèria de lloguer amb les que establisca la conselleria competent en matèria d’habitatge a fi de simplificar els tràmits a la ciutadania.
2. La coordinació d’ajudes requerirà que l’entitat local adeqüe els requisits de la seua convocatòria als determinats per la conselleria competent en matèria d’habitatge i que ambdues administracions unifiquen la concessió en un sol procediment.
3. Les administracions coordinades es distribuiran les funcions que s’han de realitzar en el procediment de concessió d’ajudes de la següent manera:
a) Les sol·licituds es presentaran exclusivament de manera telemàtica, i l’entitat local haurà d’actuar com a entitat col·laboradora en els termes previstos en l’article anterior.
b) Finalitzat el termini de presentació de sol·licituds i revisada la documentació presentada, la conselleria amb competències en matèria d’habitatge haurà de publicar les llistes de sol·licitants admesos i exclosos, així com el termini per a formular al·legacions, completar o esmenar la sol·licitud i/o documentació.
c) Les al·legacions o documentació addicional que corresponga formular, completar o esmenar es presentaran exclusivament de manera telemàtica, i l’entitat local haurà d’actuar com a entitat col·laboradora en els termes previstos en l’article anterior.
d) Completada la documentació, la conselleria competent en matèria d’habitatge ordenarà de major a menor puntuació, tenint en compte els criteris de baremació, les sol·licituds presentades que complisquen els requisits exigits i elaborarà la llista de sol·licituds que resultaran adjudicatàries de les ajudes, en funció de les disponibilitats pressupostàries.
Així mateix, ha de dictar resolució amb una relació ordenada de totes les sol·licituds que, complint amb les condicions administratives i tècniques establides en aquestes bases reguladores per a adquirir la condició de beneficiària, no hagen sigut estimades per depassar-se la quantia màxima del crèdit fixat en la convocatòria, amb indicació de la puntuació atorgada a cadascuna en funció dels criteris de baremació, facilitant a les entitats locals la relació ordenada de les persones que corresponguen al seu municipi.
e) L’entitat local haurà de concedir les ajudes d’acord amb la relació ordenada de persones facilitada per la conselleria competent en matèria d’habitatge fins a esgotar l’import màxim disponible de la seua convocatòria.
4. Totes les administracions coordinades han d’informar la ciutadania a través dels canals de comunicació que estimen convenients de la convocatòria d’ajudes al lloguer, així com de la coordinació de la convocatòria.
Secció 2a
Del Programa de lloguer solidari
Article 103. Lloguer solidari d’habitatges
La conselleria competent en matèria d’habitatge ha d’establir un programa d’ajudes per a la rehabilitació d’habitatges no habitats pertanyents a persones físiques que siguen cedits a la Generalitat a fi de mobilitzar-los i destinar-los al compliment de les polítiques públiques en matèria d’habitatge.
Article 104. Requisits de les persones propietàries
La participació en aquest programa requerirà que les persones propietàries acrediten la impossibilitat d’atendre el cost de la rehabilitació del seu habitatge, així com la dificultat de mantindre les despeses associades a la propietat que desitgen conservar, sense perjudici de qualssevol altres requeriments que s’indiquen en la convocatòria.
Article 105. Requisits dels habitatges
Per a poder acollir-se al programa de lloguer solidari, els habitatges hauran de reunir els següents requisits mínims:
a) Tindre una antiguitat mínima de 60 anys, sense que hagen sigut objecte de reforma integral en els últims 20 anys.
b) No reunir les condicions mínimes d’habitabilitat que en permeten la incorporació al mercat del lloguer.
c) No superar els 85m².
d) No estar definits com a habitatges de protecció pública o estar sotmesos a qualsevol altre règim de protecció a conseqüència de l’accés a préstecs específics, la seua subsidiació o ajudes o subvencions públiques directes previstes en els plans d’habitatge i sòl i altres instruments similars. Això no impedirà la inclusió d’aquells habitatges protegits el règim jurídic dels quals no impose l’obligació de destinar-los necessàriament a domicili habitual i permanent de la persona propietària, i en permeta l’arrendament per l’import que lliurement fixen les parts.
e) No haver estat ocupats durant els 3 anys anteriors a la incorporació al programa.
f) No estar arrendats, ocupats, ni sotmesos a qualsevol limitació que impedisca arrendar-los.
Article 106. Condicions de la cessió d’habitatge i contraprestació de la Generalitat
1. Les persones propietàries interessades a participar en el programa de lloguer solidari hauran de cedir l’usdefruit dels seus habitatges a la Generalitat, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, pel període que establisca la convocatòria i, en tot cas, per un mínim de huit anys, perquè aquesta dispose d’aquestes amb destinació a lloguer solidari.
2. La conselleria competent en matèria d’habitatge, per mitjà de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, serà l’encarregada, en aquests casos, de fer l’estudi econòmic i la rehabilitació pertinent, despeses que, juntament amb totes les derivades de la gestió, seran compensades amb el cobrament de la renda mensual fins que aquestes estiguen cobertes.
3. La Generalitat, a través de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, abonarà en espècie el preu de l’usdefruit cedit i assumirà el cost de la rehabilitació de l’habitatge. En cas que el cost total de la rehabilitació siga inferior al preu de cessió de l’usdefruit de l’habitatge pel període indicat, la Generalitat compensarà el propietari cedent per la diferència en metàl·lic.
4. El preu de la cessió de l’usdefruit ascendirà al 65 % de la renda de l’habitatge calculada al preu mitjà del mercat, respectant en tot cas el límit de preu màxim que s’establisca en la convocatòria.
Secció 3a
De la Borsa Habita
Article 107. Creació de la Borsa Habita
La conselleria competent en matèria d’habitatge establirà un programa per a la incorporació d’habitatges no habitats a la Borsa Habita de la Generalitat a fi de destinar-los a satisfer les necessitats residencials de persones o unitats de convivència que es troben en situació d’emergència o risc d’exclusió residencial.
Article 108. Condicions de la cessió d’habitatges i contraprestació de la Generalitat
1. Les persones propietàries interessades a participar en la Borsa Habita hauran de cedir l’usdefruit dels seus habitatges a la Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria d’habitatge, pel període que establisca la convocatòria i, en tot cas, per un mínim de huit anys, perquè aquesta dispose dels habitatges amb destinació al lloguer per a persones o unitats de convivència que reunisquen els requisits previstos en aquest decret.
2. El preu de la cessió de l’usdefruit que abonarà la Generalitat ascendirà com a màxim al 65 % de la renda de l’habitatge calculada al preu mitjà del mercat, respectant en tot cas el límit de preu màxim que s’establisca en la convocatòria.
3. Sense perjudici dels altres requisits que determine la convocatòria, les persones propietàries hauran de trobar-se al corrent en el compliment d’obligacions tributàries i de la Seguretat Social, així com no haver sigut sancionades penalment o administrativament amb la pèrdua de la possibilitat d’obtenció de subvencions o ajudes públiques.
Article 109. Captació d’habitatges
La conselleria competent en matèria d’habitatge determinarà el sistema de captació i incorporació d’habitatges a la Borsa Habita, així com els municipis d’interés prioritari. Per a això, podrà comptar amb la col·laboració de les entitats locals i dels agents immobiliaris col·laboradors.
Article 110. Requisits dels habitatges
Per a la incorporació d’un habitatge a la Borsa Habita, haurà de reunir els següents requisits mínims:
a) Tindre la consideració d’habitatge d’acord amb la seua descripció registral o cadastral i comptar amb l’equipament bàsic i les condicions d’higiene que en permeten l’ús immediat.
b) No estar definits com a habitatges de protecció pública o estar sotmesos a qualsevol altre règim de protecció a conseqüència de l’accés a préstecs específics, la seua subsidiació o ajudes o subvencions públiques directes previstes en els plans d’habitatge i sòl i altres instruments similars. Això no impedirà la inclusió d’aquells habitatges protegits el règim jurídic dels quals no impose l’obligació de destinar-los necessàriament a domicili habitual i permanent de la persona propietària, i en permeta l’arrendament per l’import que lliurement fixen les parts.
c) Estar proveïts de cuina moblada i dotats de placa de cuinar, pica, llavadora, frigorífic i campana extractora, i un bany que tinga vàter, lavabo i dutxa o banyera, tot això en perfecte funcionament.
d) Estar disponible per a l’ocupació immediata.
e) Estar al corrent en el pagament de l’Impost de Béns Immobles i donat d’alta en tots els subministraments de l’habitatge: aigua, llum, gas, entre altres.
Article 111. Gestió dels habitatges incorporats a la Borsa Habita
Els habitatges incorporats a la Borsa Habita de la Generalitat podran ser gestionats de manera conjunta per la conselleria competent en matèria d’habitatge i l’entitat local en què se situe l’habitatge i residisca la persona o unitat de convivència adjudicatària d’aquest.
Article 112. Requisits de les persones adjudicatàries i condicions de l’adjudicació
1. Podran ser adjudicatàries d’un habitatge de la Borsa Habita en règim d’arrendament les persones o unitats de convivència inscrites en el Registre de demandants d’habitatge que es troben en qualsevol de les situacions d’emergència o risc d’exclusió residencial que es determinen per la conselleria amb competències en matèria d’habitatge i els ingressos globals de les quals no superen els següents límits:
3 o més membres en la unitat de convivència: 2 vegades l’IPREM.
Més de 2 membres en la unitat de convivència: 1,5 vegades l’IPREM.
1 membre: 1 vegada l’IPREM.
2. En tot cas, la persona o persones adjudicatàries d’un habitatge de la Borsa Habita hauran de participar en el programa d’intervenció social que determine l’equip d’atenció primària de serveis socials en coordinació amb la conselleria amb competències en matèria d’habitatge.
En els casos en què la persona o persones adjudicatàries participen en algun programa d’intervenció social en el moment de l’adjudicació de l’habitatge, n’hi haurà prou amb el seguiment i control que l’equip d’atenció primària de serveis socials faça en el marc d’aquest programa.
3. Les persones adjudicatàries hauran d’abonar a la Generalitat, per l’arrendament de l’habitatge adjudicat, una renda inicial anual del 25 % dels ingressos anuals de la persona o unitat de convivència.
TÍTOL III
De l’activitat inspectora
Capítol I
De l’objecte i la competència
Article 113. Objecte de l’activitat inspectora
1. S’entén per activitat inspectora el conjunt d’actuacions d’investigació, examen, vigilància i control destinades a comprovar l’exacte compliment de les disposicions legals i reglamentàries, així com l’exacte compliment dels acords adoptats en el sistema d’intermediació i de les mesures de foment.
2. Les actuacions previstes en l’apartat anterior s’han de realitzar en execució dels plans periòdics d’inspecció aprovats per la direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge o en el marc de les actuacions prèvies o de desenvolupament d’un procediment declaratiu d’habitatge deshabitat o d’un procediment sancionador.
Article 114. Òrgans competents
1. Les funcions d’investigació, comprovació, vigilància i control corresponen a la direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge, que disposarà de quants inspectors i inspectores i agents d’inspecció precisen per al correcte acompliment de les seues funcions.
2. Les tasques anteriors també podran ser realitzades pel personal funcionari públic al servei de qualsevol altra administració pública quan siga requerida la seua col·laboració per a un millor desenvolupament d’aquestes tasques.
Capítol II
Del desenvolupament de l’activitat inspectora
Article 115. Inici de l’activitat
El procediment d’inspecció s’inicia sempre d’ofici per acord de l’òrgan competent, bé per pròpia iniciativa en compliment dels plans periòdics d’inspecció o bé com a conseqüència d’una ordre superior adoptada en el marc de les actuacions prèvies o de desenvolupament d’un procediment declaratiu d’habitatge deshabitat o d’un procediment sancionador.
Article 116. Exercici de l’activitat
Tot personal funcionari públic en l’exercici de l’activitat inspectora gaudirà de la protecció i facultats previstes en la normativa vigent i se li dotarà de la corresponent acreditació, que exhibirà en l’exercici de les seues funcions, amb caràcter previ a l’inici d’aquestes.
Article 117. Funcions
La inspecció de funció social de l’habitatge té les següents funcions:
a) Vetlar i comprovar l’efectiu compliment de les disposicions legals i reglamentàries en matèria de funció social de l’habitatge.
b) Investigar situacions de falta d’ús residencial o desocupació d’immobles destinats a habitatge.
c) Comprovar el correcte compliment de les mesures de foment o acords d’intermediació aprovats, així com l’adequada destinació de les ajudes o subvencions concedides en el marc d’aquests.
d) Verificar els fets descrits en les denúncies i comunicacions d’irregularitats que es reben.
e) Inspeccionar el desenvolupament de les funcions atribuïdes als agents immobiliaris col·laboradors.
f) Evacuar els informes que li siguen sol·licitats.
g) Qualssevol altres actuacions d’investigació, comprovació i inspecció que li siguen encomanades.
Article 118. Facultats
En l’exercici de les seues funcions, la inspecció en matèria de funció social de l’habitatge estarà facultada per a:
a) Accedir a edificis, l’ús principal dels quals siga residencial, a habitatges, d’ús residencial, i als establiments dels agents immobiliaris col·laboradors, podent sol·licitar la informació i documentació necessàries per a l’adequat compliment de la seua funció. Quan s’interesse l’accés a un habitatge que tinga la condició efectiva de domicili, s’haurà de disposar de l’autorització de la persona propietària o de la persona titular del dret d’ús si es tracta de diferents persones i, en cas de no obtindre’s, es podrà requerir l’oportuna autorització judicial.
b) Fer-se acompanyar, en les visites d’inspecció, per les persones interessades, el personal tècnic especialitzat, els pèrits i qualsevol altra persona que resulte necessària per al desenvolupament de l’activitat.
c) Practicar qualsevol diligència d’investigació, comprovació i prova que considere necessàries per a determinar el compliment normatiu o d’aquelles mesures de foment o acords d’intermediació que s’hagueren adoptat.
Article 119. Deures de la inspecció
1. L’actuació inspectora serà confidencial, i el personal inspector haurà de complir amb el deure de secret respecte d’aquelles actuacions que conega o haja conegut.
2. En l’exercici de les seues funcions, sense minvament de la seua autoritat i del compliment dels seus deures, la inspecció ha de guardar amb les persones administrades el degut respecte i deferència, mostrant-los la documentació acreditativa que l’identifique, informant-los del motiu de les seues actuacions i dels drets i deures que els assisteixen.
Capítol III
De la documentació de les actuacions inspectores
Article 120. Documentació
Les actuacions de la inspecció s’han de documentar en actes, diligències, comunicacions i informes, amb la naturalesa de documents públics administratius.
Article 121. Actes d’inspecció
1. Els resultats de la funció inspectora es reflectiran en una acta que tindrà naturalesa de document públic. Els fets i circumstàncies reflectits en l’acta que hagen sigut constatats pel personal inspector tindran presumpció de veracitat, excepte si hi ha una prova que demostre el contrari.
2. En les actes d’inspecció es podrà constatar l’existència de fets que pogueren ser constitutius d’incompliment o d’infracció, comprovar la certesa d’aquells prèviament denunciats o coneguts o acreditar la veracitat de fets controvertits en un procediment de declaració d’habitatge deshabitat o en procediment sancionador. En tot cas, l’acta haurà d’expressar, almenys, el següent:
Relació d’actuacions dutes a terme.
Lloc, data i hora en què va tindre lloc cadascuna de les actuacions,
Personal al servei de l’Administració que va realitzar l’actuació inspectora.
Resultat obtingut en cadascuna de les actuacions, amb expressió de si s’estimen indicis d’incompliment normatiu o d’infracció.
3. L’acta d’inspecció ha de ser alçada en presència de la persona interessada o del seu representant quan hagen intervingut en l’actuació, els quals podran manifestar les al·legacions o precisions que estimen convenients per a la seua defensa, les quals hauran de quedar recollides en aquesta acta. També hauran d’estar presents els pèrits, el personal tècnic o els testimonis que hagen participat en l’actuació.
4. Les actes hauran de ser signades per la inspecció actuant i, en els casos en què la persona o persones interessades hagueren participat, per aquestes. Si les persones anteriors es neguen a signar l’acta, s’ha de fer constar aquesta negativa, així com els motius manifestats, si n’hi ha, per mitjà de la diligència oportuna.
La signatura de l’acta alçada ha d’acreditar únicament el coneixement del seu contingut, sense que puga deduir-se’n l’acceptació per la persona interessada.
Quan hagen participat en l’actuació pèrits, personal tècnic o testimonis, aquests hauran de signar l’acta.
5. L’acta d’inspecció s’ha d’estendre per duplicat, i correspon un exemplar a l’òrgan actuant i un altre a la direcció general amb competència en matèria de funció social de l’habitatge als efectes, si és el cas, de la iniciació del corresponent procediment declaratiu d’habitatge deshabitat o procediment sancionador.
En els casos en què haja intervingut la persona interessada, l’acta s’haurà d’estendre per triplicat a l’efecte de facilitar-li també una còpia d’aquesta.
Capítol III
De la planificació de la inspecció d’habitatge
Article 122. Plans periòdics d’inspecció
1. La direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge ha d’aprovar anualment un pla periòdic d’inspecció que determinarà, almenys, les actuacions concretes que es desenvoluparan i els àmbits prioritaris d’aquestes.
2. Els plans periòdics d’inspecció es dirigiran a la investigació individualitzada de situacions concretes de desocupació, de possibles infraccions o de circumstàncies d’àmbit general que resulten d’interés per a determinar l’acció de la Generalitat en l’exercici de les potestats d’inspecció.
Article 123. Contingut dels plans
En els plans d’inspecció es determinaran, com a mínim, els següents aspectes:
a) Àmbit geogràfic de l’actuació, podent dotar de preferència les àrees de necessitat d’habitatge (ANHA).
b) Tipologia dels habitatges objecte d’inspecció.
c) Col·lectius prioritaris.
c) Objecte material, contingut i finalitat de la inspecció.
d) Duració temporal del pla, amb indicació, si cal, de les dates d’inici i terminació.
Article 124. Memòries d’execució
En finalitzar cada any i dins dels sis mesos següents, s’ha d’elaborar la memòria comprensiva del resultat del pla.
TÍTOL IV
Del procediment sancionador per incompliment de la funció social de l’habitatge
Capítol I
Disposicions generals
Article 125. Règim jurídic
1. L’exercici de la potestat sancionadora en matèria d’incompliment de la funció social de l’habitatge s’ha d’ajustar, en tot cas, als principis establits en la Llei del règim jurídic de les administracions públiques.
2. Els procediments sancionadors s’han de regir pel que disposa la legislació reguladora de la funció social de l’habitatge i les disposicions d’aquest títol. En el que no estiga previst, resultarà d’aplicació el que disposa la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
Article 126. Concepte d’infracció
A l’efecte d’aquesta disposició, són infraccions administratives les accions o omissions que impliquen la falta de compliment, en els seus propis termes, de qualssevol de les obligacions, les mesures o els acords adoptats en matèria de funció social de l’habitatge, en els termes tipificats en la llei.
Article 127. Persones responsables
1. La responsabilitat per la comissió de les infraccions previstes en matèria de funció social de l’habitatge es regeix pel que preveu la seua legislació sectorial i, en el que no estiga previst quant a la seua determinació, per les disposicions d’aquest decret.
2. En els casos en què el compliment d’una obligació en matèria de funció social de l’habitatge corresponga a diverses persones conjuntament, aquestes hauran de respondre de manera solidària de les infraccions que, si és el cas, es cometen i de les sancions que s’imposen. No obstant això, quan el compliment d’una obligació corresponga a diferents persones, físiques o jurídiques, individualment per raó de la seua condició de grans tenidores, els subjectes obligats hauran de respondre de manera individual, encara que hi haja identitat objectiva en l’obligació per referir-se a un mateix habitatge o grup d’habitatges.
Article 128. Graduació de les sancions
1. En la graduació de les sancions que s’hagen d’imposar s’haurà de guardar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada; per a això es tindran en compte cadascuna de les següents variables:
a) El grau de culpabilitat de cadascuna de les persones infractores o l’existència d’intencionalitat.
b) La naturalesa i quantia del perjudici causat, directament o indirectament.
c) El cost econòmic del restabliment de la situació alterada i la seua viabilitat.
d) La reincidència, per comissió, en el termini d’un any, de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan així haja sigut declarat per resolució ferma en via administrativa.
e) L’enriquiment injust obtingut per la comissió del fet.
f) La reparació dels danys i perjudicis ocasionats.
2. En tot cas, la sanció que s’impose a cada responsable ha de ser de quantia tal que la comissió de la infracció no resulte més avantatjosa per a l’infractor que el compliment de la normativa infringida. Aquesta regla té com a únic límit la qualificació de la infracció.
3. En cas d’infraccions continuades, i a l’efecte de modular la sanció, s’han de tindre en compte la quantitat d’habitatges afectats i la duració de la infracció.
Article 129. Concurrència d’infraccions
1. A la persona responsable de dues o més infraccions se li imposaran les sancions corresponents a cadascuna de les infraccions comeses.
2. En els casos en què la infracció o infraccions, per la seua pròpia naturalesa, afecten diversos habitatges, podran imposar-se tantes sancions com infraccions s’hagen comés en cada habitatge.
3. Malgrat el que es disposa en els apartats anteriors, quan la comissió d’una infracció n’origine necessàriament la comissió d’una altra o unes altres, únicament s’imposarà la sanció aparellada a la infracció més greu de les que s’han comés.
4. La realització d’una pluralitat d’accions o omissions que infringisquen el mateix o un precepte administratiu semblant, en execució d’un pla preconcebut o aprofitant idèntica ocasió, serà sancionable com a infracció continuada. En aquests casos se sancionarà la infracció més greu de les comeses en la seua meitat superior.
Article 130. Compatibilitat de sanció i rescabalament
Les sancions a les quals es refereix aquest títol són compatibles amb les responsabilitats administratives que es deriven de la comissió d’una infracció per a cada infractor, i es podrà exigir la reposició de la situació alterada al seu estat originari, així com la indemnització pels danys i perjudicis causats. Les exigències esmentades podran ser acumulades al procediment sancionador i resoltes per l’òrgan al qual corresponga l’exercici de la potestat sancionadora.
Article 131. Mesures complementàries
Sense perjudici de l’aplicació de les sancions que corresponguen, podran imposar-se a les persones responsables les mesures complementàries previstes en la llei i, en particular, aquelles destinades a reposar la legalitat incomplida.
Article 132. Concurrència amb l’ordre jurisdiccional penal
1. En qualsevol moment del procediment sancionador en què els òrgans competents tinguen coneixement de l’existència d’un procediment penal o estimen que els fets objecte del procediment pogueren ser constitutius de delicte, suspendran la tramitació del procediment sancionador.
En aquests casos, els òrgans competents hauran de posar en coneixement de l’òrgan judicial competent o el Ministeri Fiscal, segons siga procedent, els fets objecte del procediment sancionador, així com la suspensió d’aquest, i sol·licitar la remissió d’informació sobre les actuacions adoptades o que s’adopten en relació amb aquests fets.
2. Rebuda la informació requerida, quan aquesta confirme la prèvia existència o bé l’inici d’una causa penal, correspondrà a l’òrgan competent examinar si estima que hi ha identitat de subjecte, fet i fonament entre la infracció administrativa i la infracció penal que poguera correspondre a l’efecte de mantindre o alçar la suspensió acordada del procediment sancionador.
En cas de no existir la identitat esmentada o en els casos en què la informació rebuda confirme la no existència d’il·lícit penal, els òrgans competents alçaran la suspensió acordada i continuaran el procediment sancionador conformement als fets que els tribunals hagen declarat provats.
3. L’Administració haurà de revisar d’ofici les resolucions administratives fonamentades en fets contradictoris amb els declarats provats en la resolució penal, d’acord amb les normes que regulen els procediments de revisió d’ofici.
4. En el cas que s’haja estimat l’existència d’identitat de subjecte, fet i fonament entre la infracció administrativa i la infracció penal, quan recaiga sentència ferma o resolució que pose fi al procediment judicial, s’haurà d’acordar, segons siga procedent, bé l’arxiu o bé la continuació del procediment sancionador.
5. Durant el temps en què estiguera en suspens el procediment sancionador pels motius assenyalats en aquest article, s’entendrà interromput tant el termini de prescripció de la infracció com de caducitat del mateix procediment sancionador.
Article 133. Acumulació
1. En el cas que l’òrgan administratiu que inicie o tramite un procediment sancionador, independentment de la forma d’iniciació, estime la concurrència de diverses presumptes infraccions, haurà d’acumular en un sol procediment les corresponents a una mateixa matèria, entenent per tals les infraccions en matèria d’habitatge i funció social de l’habitatge.
2. No serà procedent l’acumulació en els casos en què les presumptes infraccions no guarden identitat substancial o íntima connexió.
Article 134. Prescripció i arxivament de les actuacions
1. Les infraccions i sancions prescriuran en els terminis establits en la legislació reguladora de la funció social de l’habitatge. No prescriuran aquelles infraccions que suposen una conducta de caràcter permanent mentre les persones responsables dels fets no cessen en la comissió.
2. Quan de les actuacions prèvies es concloga que ha prescrit la infracció, l’òrgan competent acordarà la no procedència d’iniciar el procediment sancionador. Igualment, si iniciat el procediment es concloguera, en qualsevol moment, que ha prescrit la infracció, l’òrgan competent haurà de resoldre la conclusió del procediment, amb arxivament de les actuacions. En ambdós casos, l’acord o la resolució adoptats s’han de notificar a les persones interessades.
Article 135. Caducitat
1. Els expedients sancionadors en matèria d’incompliment de la funció social de l’habitatge caduquen si, una vegada transcorregut el termini de sis mesos des de la incoació, no s’ha dictat i notificat resolució expressa a la persona o persones interessades. La caducitat del procediment no impedirà incoar un nou expedient si encara no s’ha produït la prescripció de la infracció.
2. El termini establit en l’apartat anterior quedarà interromput en els supòsits de remissió de les actuacions a l’òrgan judicial competent o Ministeri Fiscal, i se’n reprendrà el còmput a partir de la data en què es dicte sentència ferma o resolució que pose fi al procediment. D’igual manera, quedarà interromput en els supòsits previstos en la legislació de procediment administratiu comú, i per tot el temps que siga necessari per a efectuar les notificacions mitjançant edictes, si és procedent.
Article 136. Destinació dels ingressos procedents de sancions
Els ingressos procedents de les sancions tindran caràcter finalista i seran destinats a actuacions en matèria d’habitatge.
Capítol II
Del procediment sancionador
Secció 1a
Actuacions prèvies i iniciació del procediment
Article 137. Informació i actuacions prèvies
1. Amb anterioritat a la iniciació del procediment, la direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge podrà obrir un període d’informació o realitzar actuacions prèvies a fi de determinar, amb caràcter preliminar, si hi concorren circumstàncies que justifiquen tal iniciació. En particular, aquestes actuacions s’orientaran a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o persones que pogueren resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concórreguen en els uns i els altres.
2. Les actuacions prèvies seran realitzades pels òrgans competents en matèria d’investigació i inspecció de conformitat amb el que disposa el títol III d’aquest decret i, a falta d’aquests, pel personal funcionari públic de qualsevol administració pública a què l’òrgan competent encomane expressament l’exercici d’aquestes tasques.
Article 138. Òrgan competent per a la iniciació
Serà competent per a la iniciació dels expedients sancionadors la persona titular de la direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge, que haurà de designar, en l’acord d’iniciació, la persona instructora i, si és procedent, secretària.
Article 139. Inici del procediment
1. El procediment sancionador s’iniciarà sempre d’ofici per acord de l’òrgan competent, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüència d’una acta d’inspecció, ordre superior, petició raonada d’altres òrgans o denúncia.
2. L’acta d’inspecció, l’ordre superior, la petició raonada i l’escrit de denúncia hauran de contindre els fets presumptament constitutius d’infracció, el lloc i la data, dates o període de temps de l’esdeveniment i, quan siga possible, la identificació de les persones presumptament responsables, així com qualsevol altra circumstància rellevant. Addicionalment, haurà d’especificar-se la tipificació dels fets presumptament constitutius d’infracció en l’acta d’inspecció, l’ordre i la petició i les dades d’identificació de la persona o persones denunciants i la seua signatura en l’escrit de denúncia.
Article 140. Denúncia
1. Als efectes previstos en aquest títol, s’entendrà per denúncia l’acte pel qual qualsevol persona, en compliment o no d’una obligació legal, posa en coneixement d’un òrgan administratiu l’existència de fets presumptament constitutius d’infracció administrativa per l’incompliment de la funció social de l’habitatge.
2. No es tramitaran les denúncies anònimes, les que es referisquen a fets aliens a les matèries objecte de regulació en aquest decret, les que manifestament manquen de fonament o resulten inintel·ligibles ni les que resulten coincidents amb assumptes que conega un òrgan jurisdiccional.
3. La persona denunciant no tindrà la consideració de persona interessada en el procediment per la mera presentació de la denúncia, ni tindrà dret al fet que li siga notificada la decisió d’iniciació o de no iniciació del procediment sancionador, sense perjudici de la condició de persona interessada o del dret de notificació que li puga correspondre de conformitat amb el que disposa la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
Article 141. Acord d’iniciació
1. L’acord d’iniciació dels procediments sancionadors s’ha de formalitzar amb el contingut mínim següent:
a) Identificació de la persona o persones presumptament responsables.
b) Els fets exposats que motiven la incoació del procediment, la possible qualificació d’aquests i les sancions que puguen correspondre, sense perjudici del que resulte de la instrucció.
c) El nomenament i la identificació de la persona instructora i, si és el cas, de la persona secretària del procediment, amb expressa indicació del règim de recusació d’aquestes.
d) Indicació de l’òrgan competent per a la resolució de l’expedient i norma que li atribuïsca tal competència, indicant la possibilitat que el presumpte responsable puga reconéixer voluntàriament la seua responsabilitat, amb els efectes previstos en l’article 145.
e) Mesures de caràcter provisional que s’hagen acordat per l’òrgan competent per a iniciar el procediment sancionador, sense perjudici de les que es puguen adoptar durant aquest, d’acord amb l’article següent.
f) Indicació del dret a formular al·legacions i a l’audiència en el procediment i dels terminis per a exercir-lo.
2. L’acord d’iniciació es comunicarà a la persona instructora, amb trasllat de quantes actuacions hi haja fins llavors, i es notificarà a les persones interessades, entenent en tot cas per tal la persona o persones inculpades.
En la notificació s’advertirà les persones interessades que, en cas de no efectuar al·legacions sobre el contingut de l’acord d’iniciació del procediment, aquest podrà ser considerat proposta de resolució quan continga un pronunciament precís sobre la responsabilitat imputada.
Article 142. Mesures provisionals
Iniciat el procediment, a fi d’assegurar l’eficàcia de la resolució, o bé abans de l’inici, en els casos d’urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, podran adoptar-se motivadament mesures provisionals en els termes previstos en la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
Secció 2a
Instrucció
Article 143. Al·legacions
1. Notificat l’acord d’inici, les persones interessades disposaran d’un termini de deu dies per a formular al·legacions i per a aportar o proposar les proves que estimen convenients. En la notificació de la iniciació del procediment s’ha d’indicar a les persones interessades aquest termini.
2. Cursada la notificació a què es refereix l’apartat anterior, la persona instructora del procediment haurà de realitzar d’ofici quantes actuacions resulten necessàries per a la determinació, el coneixement i la comprovació dels fets, recaptant les dades i informacions que siguen rellevants per a determinar, si és procedent, l’existència de responsabilitats susceptibles de sanció.
3. En els casos en què, com a conseqüència de la instrucció del procediment, resulte modificada la determinació inicial dels fets, de la seua possible qualificació, de les sancions imposables o de les responsabilitats susceptibles de sanció, es notificarà tot això a la persona inculpada en la proposta de resolució.
4. De la mateixa manera, si aparegueren presumptes persones responsables dels fets que no constaren en la seua iniciació com a conseqüència de la instrucció, l’òrgan competent per a la incoació del procediment les haurà d’incloure en aquest i formalitzar aquest acord de conformitat amb el que disposa l’article 141.
Article 144. Prova
1. Rebudes les al·legacions o transcorregut el termini assenyalat en l’article anterior, l’òrgan instructor podrà acordar l’obertura d’un període de prova per un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu.
2. La persona instructora únicament podrà rebutjar aquelles proves que, per la seua relació amb els fets, amb les restants proves proposades o documents que obren en la causa, no puguen alterar la resolució final a favor del presumpte responsable, i s’hauran de motivar en tals supòsits les raons en què es fonamenta aquella improcedència o condició innecessària de la prova proposada.
3. La pràctica de les proves que l’òrgan instructor estime pertinents es realitzarà de conformitat amb el que disposa la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
4. Quan la prova consistisca en l’emissió d’un informe d’un òrgan administratiu o entitat pública i siga admesa a tràmit, s’entendrà que té caràcter preceptiu, i es podrà suspendre en el transcurs del termini màxim per a resoldre el procediment pel temps que hi haja entre la petició, que haurà de comunicar-se a les persones interessades, i la recepció de l’informe, que igualment haurà de ser notificada a aquestes.
5. Els fets constatats per la inspecció i que es formalitzen en document públic, observant els requisits legals pertinents, tindran valor probatori, sense perjudici de les proves que puguen aportar les persones inculpades en defensa dels seus drets o interessos.
6. Quan la valoració de les proves practicades puga constituir el fonament bàsic de la decisió que s’adopte en el procediment, per ser peça imprescindible per a l’avaluació dels fets, haurà d’incloure’s en la proposta de resolució.
7. La càrrega de la prova correspondrà sempre a qui al·legue el corresponent fet i es practicarà per ella mateixa o ell mateix o a la seua costa, i s’ha de dur a terme d’acord amb el que es preveu per al procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Secció 3a
De la finalització del procediment
Article 145. Terminació del procediment
1. En els casos en què la instrucció concloga la inexistència d’infracció o responsabilitat, l’òrgan instructor podrà resoldre la finalització del procediment, amb arxivament de les actuacions, sense que siga necessària la formulació de la proposta de resolució.
2. D’igual manera, iniciat un procediment sancionador, si la persona infractora reconeix la seua responsabilitat, es podrà resoldre el procediment amb la imposició de la sanció que procedisca.
3. El pagament voluntari pel presumpte responsable, en qualsevol moment anterior a la resolució, també implicarà la terminació del procediment, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la indemnització pels danys i perjudicis causats per la comissió de la infracció.
4. En els supòsits previstos en l’apartat segon i tercer d’aquest article, l’òrgan competent per a resoldre el procediment haurà d’aplicar una reducció del 25 % sobre l’import de la sanció proposada. La reducció haurà d’estar determinada en la notificació d’iniciació del procediment i la seua efectivitat estarà condicionada al desistiment o renúncia de qualsevol acció o recurs en via administrativa contra la sanció.
Article 146. Proposta de resolució
1. Conclosa, si és el cas, la prova, l’òrgan instructor del procediment haurà de formular proposta de resolució en la qual es fixaran de manera motivada els fets que es consideren provats i l’exacta qualificació jurídica d’aquests; es determinarà la infracció que, si és el cas, aquests constituïsquen, la persona o persones responsables i la sanció que es propose; la valoració de les proves practicades, especialment aquelles que constituïsquen els fonaments bàsics de la decisió, així com les mesures provisionals que, si és el cas, s’hagueren adoptat.
2. En els casos en què la instrucció concloga la inexistència d’infracció o responsabilitat i l’òrgan instructor no faça ús de la seua facultat de resoldre la finalització del procediment, la proposta de resolució haurà de declarar aquestes circumstàncies.
Article 147. Tràmit d’audiència
1. La proposta de resolució es notificarà a les persones interessades, indicant-los la posada de manifest de l’expedient. Amb la notificació haurà d’acompanyar-se una relació dels documents que obren en l’expedient, a fi que les persones interessades puguen obtindre les còpies dels que estimen convenients, i se’ls concedirà un termini de deu dies per a formular al·legacions i presentar els documents i informacions que estimen pertinents davant de l’instructor del procediment.
2. Excepte en el supòsit previst per l’article 141.2, es podrà prescindir del tràmit d’audiència quan no figuren en el procediment ni siguen tinguts en compte altres fets ni altres al·legacions i proves que les adduïdes per les persones interessades.
3. La proposta de resolució i, si és procedent, les al·legacions que s’hi formulen, s’hauran d’elevar immediatament a l’òrgan competent per a resoldre el procediment, juntament amb tots els documents, les al·legacions i les informacions que obren en aquest.
Article 148. Actuacions complementàries
1. Abans de dictar resolució, l’òrgan competent per a resoldre podrà decidir, mitjançant acord motivat, la realització de les actuacions complementàries indispensables per a resoldre el procediment. No tindran la consideració d’actuacions complementàries els informes que precedeixen immediatament la resolució final del procediment.
2. L’acord de realització d’actuacions complementàries es notificarà a les persones interessades, amb un termini de set dies per a formular les al·legacions que consideren pertinents. Les actuacions complementàries hauran de practicar-se en un termini no superior a quinze dies. El termini per a resoldre el procediment quedarà suspés fins a la terminació de les actuacions complementàries.
Article 149. Resolució
1. L’òrgan competent dictarà resolució en el termini de quinze dies des de la recepció de la proposta de resolució i els documents, les al·legacions i les informacions que obren en el procediment, llevat que, d’acord amb el que disposa l’article anterior, acorde la pràctica d’actuacions complementàries.
2. La resolució serà motivada i decidirà totes les qüestions plantejades per les persones interessades i aquelles altres derivades del procediment.
3. A més d’expressar els recursos que procedisquen contra aquesta, l’òrgan administratiu o judicial davant del qual hagueren de presentar-se i el termini per a interposar-los; les resolucions dels procediments sancionadors hauran d’incloure la valoració de les proves practicades, especialment d’aquelles que constituïsquen els fonaments bàsics de la decisió; fixar els fets que s’estimen provats i la seua exacta qualificació jurídica i, si és procedent, la persona o persones responsables, la infracció o infraccions comeses i la sanció o sancions que s’imposen, o bé la declaració de no existència d’infracció o responsabilitat.
4. En la resolució no es podran acceptar fets nous o diferents dels determinats en la fase instructora, excepte els que resulten, si és el cas, de les actuacions complementàries, amb independència de la seua diferent valoració jurídica. No obstant això, quan l’òrgan competent per a resoldre considere que la infracció o la sanció tenen més gravetat que la que es determina en la proposta de resolució, es notificarà la persona inculpada perquè aporte totes les al·legacions que estime convenients en el termini de quinze dies.
5. Les resolucions s’han de notificar a les persones interessades. Si el procediment s’haguera iniciat com a conseqüència d’ordre superior o petició raonada, la resolució s’haurà de comunicar a l’òrgan administratiu autor d’aquesta.
6. Si transcorreguts sis mesos des de la data de l’acord d’iniciació no s’haguera dictat i notificat resolució expressa, es produirà la caducitat, sense perjudici de les possibles interrupcions del seu còmput per la suspensió del procediment a què es refereix l’article 132, per causes imputables a les persones interessades o per qualsevol altra prevista en la legislació reguladora del procediment administratiu comú. En aquests casos, la resolució que declare la caducitat ordenarà l’arxivament de les actuacions, amb els efectes previstos en la llei.
Article 150. Competència per a resoldre
L’òrgan competent per a la imposició de les sancions per l’incompliment de la funció social de l’habitatge és la persona titular de la direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge.
Article 151. Inscripció en el llibre registre de sancions
1. La direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge haurà d’anotar les sancions administratives imposades per les infraccions a la normativa reguladora de la funció social de l’habitatge en el llibre registre de sancions.
2. En aquesta anotació s’haurà de fer constar, com a mínim, la identitat de la persona sancionada, el precepte aplicat, la sanció imposada i si aquesta ha adquirit fermesa en via administrativa o contenciosa administrativa.
3. Les anotacions es cancel·laran d’ofici o a petició de la persona interessada quan hagen transcorregut els següents terminis:
a) dos anys des del total compliment o prescripció, en el cas d’infraccions greus.
b) tres anys des del total compliment o prescripció, en el cas d’infraccions molt greus
4. L’accés a la informació continguda en el llibre registre de sancions es realitzarà en els termes previstos en la legislació reguladora de transparència, accés a la informació pública i bon govern dins dels límits establits en la normativa reguladora de protecció de dades.
Article 152. Recursos
1. Les resolucions sancionadores no esgoten la via administrativa, i contra aquestes cabrà recurs d’alçada davant del superior jeràrquic en la forma i els terminis previstos en la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
2. Quan la persona infractora sancionada recórrega la resolució adoptada, les resolucions del recurs d’alçada, així com, si és el cas, les dels procediments de revisió d’ofici que s’interposen, no podran suposar la imposició de sancions més greus per a la persona sancionada.
3. En el supòsit assenyalat en l’apartat anterior, les resolucions podran adoptar les mesures cautelars precises per a garantir-ne l’eficàcia sempre que no siguen executives. Les mesures esmentades podran consistir en l’adopció de qualsevol de les mesures previstes en la llei o en el manteniment de les que ja s’hagueren adoptat durant el procediment.
Secció 4a
De l’execució de resolucions
Article 153. Execució forçosa
1. Són executives les resolucions sancionadores que posen fi a la via administrativa, excepte en els supòsits en què se’n suspenga l’execució d’acord amb la llei, o quan la Constitució o la llei exigisquen la intervenció d’un òrgan judicial.
Posen fi a la via administrativa les resolucions del recurs d’alçada que, si és el cas, s’hagen interposat o les dictades per la persona titular de la direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge quan haja transcorregut el termini per a la interposició d’aquest recurs d’alçada sense que s’haja produït.
2. L’execució de les resolucions recaigudes en els expedients sancionadors podrà realitzar-se mitjançant l’aplicació de qualsevol de les mesures d’execució forçosa previstes en la legislació reguladora del procediment administratiu comú.
3. Les multes coercitives seran independents de les sancions que puguen imposar-se com a conseqüència d’un expedient sancionador i, en tot cas, compatibles amb aquestes.
Article 154. Competència per a l’execució
És competent per a l’execució de la resolució sancionadora l’òrgan que haguera acordat la iniciació del procediment.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Limitació de la renda màxima de lloguer
Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’habitatge perquè, mitjançant resolució publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, puga aprovar, modificar i actualitzar la limitació de la renda màxima de lloguer que s’estableix en l’article 94 d’aquest decret, amb la possibilitat de poder adaptar aquesta limitació a les especials condicions de cada municipi.
Segona. Actualització d’imports
Les quanties de l’assegurança de responsabilitat civil i de la pòlissa de caució exigides per al reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador, així com el nivell d’ingressos exigit per a la participació en cadascuna de les mesures de foment previstes en el títol II, podran ser actualitzats per resolució de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’habitatge publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Tercera. Distintiu d’inscripció en el directori d’agent immobiliari col·laborador
Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’habitatge perquè, mitjançant resolució publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, puga aprovar, modificar i actualitzar les característiques relatives al contingut, les dimensions, el color, el tipus de lletra i, si és el cas, la il·lustració del distintiu d’inscripció en el directori d’agent immobiliari col·laborador (distintiu DAIC) als efectes previstos en aquest decret.
Quarta. Models normalitzats
Es faculta la persona titular de la direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge perquè, mitjançant resolució, puga aprovar, modificar i actualitzar els formularis i models normalitzats previstos en aquest decret.
Cinquena. Creació del llibre de registre de sancions
Es crea el llibre de registre de sancions com a registre de titularitat pública, naturalesa administrativa i caràcter autonòmic que es residencia en la conselleria amb competència en matèria d’habitatge.
El registre es conformarà informàticament i funcionarà exclusivament a través de mitjans electrònics, amb el suport de l’aplicació informàtica creada a aquest efecte, la qual haurà de ser plenament interoperable, de manera que se’n garantisca la compatibilitat informàtica i interconnexió, així com la transmissió telemàtica dels assentaments registrals amb el Registre d’habitatges deshabitats.
La direcció general competent en matèria de funció social de l’habitatge serà la responsable de la gestió i el manteniment actualitzat de les dades contingudes en el Registre.
Seran objecte d’inscripció en aquest les sancions administratives imposades en matèria de funció social de l’habitatge.
Sisena. Protecció de dades de caràcter personal
1. Les dades personals seran tractades d’acord amb el que disposa la normativa sobre protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
L’accés a dades de caràcter personal contingudes en el registre s’haurà de regir pel que es disposa en la normativa de transparència, accés a la informació pública i bon govern, així com de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
2. La sotssecretaria de la conselleria responsable de les activitats de tractament de les dades de caràcter personal contingudes en les activitats esmentades haurà de garantir:
a) L’aplicació dels principis de protecció de dades regulades en la normativa sobre protecció de dades personals.
b) El compliment amb el deure d’informació de conformitat amb la normativa sobre protecció de dades personals amb totes aquelles persones interessades les dades de les quals siguen objecte de tractament de les activitats regulades en aquesta ordre.
c) L’adopció de mesures d’índole tècnica i organitzativa que siguen necessàries i apropiades per a garantir un nivell de seguretat adequat al risc, assegurant, en tot cas, la confidencialitat, seguretat i integritat de les dades, així com les conduents a fer efectives les garanties, les obligacions i els drets reconeguts en el règim jurídic de protecció de dades. Aquestes mesures es correspondran amb les establides per l’Esquema Nacional de Seguretat.
3. Les persones afectades per les diferents activitats de tractament podran exercir els seus drets d’accés, rectificació i supressió de dades, així com de limitació o oposició del tractament, quan siga procedent, davant de la conselleria competent en matèria d’habitatge.
4. Les comunicacions de dades que es realitzen a conseqüència de la col·laboració entre administracions públiques es realitzaran amb fonament en la legislació reguladora de la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana. Qualsevol altre accés o comunicació haurà de fonamentar-se en els supòsits previstos en el règim jurídic d’accés a la informació pública i protecció de dades.
Setena. Modificació de la quantia de les sancions previstes en la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana
Es modifica la quantia de les sancions previstes en l’article 34 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, conforme a l’habilitació prevista en la disposició final segona de la llei esmentada. El precepte queda redactat en els següents termes:
«Article 34. Sancions
1. Les infraccions tipificades en l’article anterior com a greus seran sancionades amb multa de 10.000,00 fins a 350.000,00 euros.
2. Les infraccions tipificades en l’article anterior com a molt greus seran sancionades amb multa de 350.001,00 fins a 950.000,00 euros.
3. Els ingressos procedents de les sancions tindran caràcter finalista i, per tant, seran destinats a actuacions en matèria d’habitatge».
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. Comunicacions semestrals de grans tenidors
Fins a l’habilitació d’un tràmit específic en la seu electrònica de la Generalitat, les comunicacions semestrals que realitzen els grans tenidors en compliment de les obligacions previstes en la llei s’han de dur a terme a través de la sol·licitud general d’iniciació i tramitació telemàtica de procediments de la conselleria amb competències en matèria d’habitatge (tràmit Z). La comunicació haurà d’estar acompanyada de tots els annexos que resulten necessaris a fi de facilitar tota la informació requerida en aquest decret.
Segona. Reconeixement de la condició d’agent immobiliari col·laborador
Fins a l’habilitació d’un tràmit específic en la seu electrònica de la Generalitat, les sol·licituds que realitzen les persones que reunisquen les condicions exigides en la normativa vigent per a exercici de l’activitat d’intermediació immobiliària a la Comunitat Valenciana, així com les restants exigides en aquest decret, a fi que els siga reconeguda la condició d’agent immobiliari col·laborador, es realitzaran a través de la sol·licitud general d’iniciació i tramitació telemàtica de procediments de la conselleria amb competències en matèria d’habitatge (tràmit Z). La sol·licitud haurà d’estar acompanyada de tots els annexos que resulten necessaris a fi de facilitar tota la informació requerida en aquest decret per al reconeixement d’aquesta condició.
Tercera. Registre provisional d’habitatges deshabitats
Mentre no estiga creat el Registre d’habitatges deshabitats, s’habilitarà un registre provisional per al seguiment i control dels habitatges declarats deshabitats, adscrit a la conselleria competent en matèria d’habitatge, la gestió i el manteniment del qual correspondrà la direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge.
Quarta. Llibre registre provisional de sancions
Mentre no estiga creat el llibre registre de sancions, s’habilitarà un llibre registre provisional per al seguiment i control dels habitatges declarats deshabitats, adscrit a la conselleria competent en matèria d’habitatge, la gestió i manteniment del qual correspondrà a la direcció general amb competències en matèria de funció social de l’habitatge.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposen al que disposa aquest decret.
2. A partir de l’entrada en vigor del capítol I del títol II d’aquest decret, queda derogada expressament l’Ordre 15/2010, de 30 de juliol, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual es crea i regula la Xarxa Lloga.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació de desplegament
Es faculta la persona titular de la conselleria competent en matèria d’habitatge per a dictar, en l’àmbit de les seues competències, les normes necessàries per al desenvolupament d’aquest decret.
Les referències a l’indicador públic de la renda d’efectes múltiples, que passen a tindre rang d’ordre, podran ser modificades, revisades i actualitzades mitjançant ordre de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’habitatge.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor al cap de vint dies de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
No obstant això, les previsions del capítol I del títol II relatives a la intermediació en matèria de lloguer d’habitatge entraran en vigor a partir de l’1 de març de 2022, a excepció del contingut de la secció segona relatiu als agents immobiliaris col·laboradors, que entrarà en vigor d’acord amb allò que preveu el paràgraf anterior.
València, 1 d’octubre de 2021,
La vicepresidenta del Consell,
MÓNICA OLTRA JARQUE
El vicepresident segon i conseller d’Habitatge
i Arquitectura Bioclimàtica,
HÉCTOR ILLUECA BALLESTER
