Ayudas a municipios del Baix Segura COMUNIDAD VALENCIANA

DECRET LLEI 13/2021, de 30 de juliol, del Consell, d’aprovació de les bases reguladores i concessió directa d’ajudes per a actuacions de competència local als municipis del Baix Segura per a facilitar la inversió en sistemes urbans de drenatge i en actuacions de neteja sostenibles, en el marc del pla «Vega Renhace» per l’emergència climàtica i la necessitat d’urgent reactivació económica.

(DOGV de 05.08.2021)

PREÀMBUL
La comarca del Baix Segura engloba territoris diversos, amb marcats contrastos caracteritzats geogràficament per la presència del riu Segura, un riu de comportament mediterrani, amb un cabal generalment escàs que, no obstant això, presenta crescudes desaforades en ocasió de les pluges torrencials que es produeixen al sud-est ibèric.

Al llarg de la història han sigut diversos els episodis d’inundació que ha viscut la comarca. Des dels anys quaranta del passat segle, el Baix Segura ha conegut inundacions molt destacades, que han motivat la realització d’inversions, plans i actuacions a fi de recuperar la normalitat. L’antecedent principal, pels efectes territorials i econòmics, de l’episodi ocorregut en setembre de 2019 va ser la inundació de novembre de 1987, que va motivar l’aprovació per via d’urgència del Reial Decret llei 4/1987, de 13 de novembre, que posa en marxa el Pla de defensa d’avingudes de la conca del Segura. Les actuacions contemplades es basaven en la construcció de nombroses preses, canals i canalitzacions de rambles. No obstant això, el desbordament del riu Segura el desembre de 2016, inundant Orihuela i les pedanies d’aquesta va fer palesa la disminució de l’efectivitat d’aquestes actuacions.

Durant els dies 11 a 13 de setembre de 2019 en algunes poblacions del Baix Segura es registraren les pluges amb la intensitat i quantia més gran des que hi ha registres meteorològics. L’Agència Estatal de Meteorologia va qualificar aquesta «gota freda» o DANA (depressió aïllada de nivells alts), com un temporal de pluges sense precedents en els últims 100 anys en la zona.

Aquests esdeveniments han posat de manifest que els efectes del canvi climàtic s’estan fent patents en el litoral mediterrani espanyol i això obliga a repensar actuacions integrals, tant en l’entorn terrestre com marí, a fi de preparar la comarca del Baix Segura perquè la població i l’economia d’aquesta puguen resistir de millor manera els efectes de futurs episodis similars que puguen ocórrer.

Des de començaments del segle XXI, s’està observant que les precipitacions d’origen convectiu (especialment aquelles associades a la presència de situacions de «gotes fredes» en capes mitjanes-altes de la troposfera) adquireixen cada vegada més importància, davant de les precipitacions frontals d’origen atlàntic, la qual cosa suggereix que s’estan produint canvis en la circulació atmosfèrica. Si es compleixen les projeccions dels models climàtics, el Mediterrani és un dels territoris més vulnerables a aquests canvis, per les seues particularitats i pel model poblacional concentrat en les zones costaneres i en les riberes dels rius.

Un altre aspecte important per a tindre en compte és que les precipitacions d’intensitat horària es presenten en qualsevol estació de l’any i no es limiten a la tardor, com a tradicional estació de l’any de risc en el model de clima mediterrani clàssic. Es produeixen esdeveniments que ronden o superen els 100 l/m² en intervals breus de temps, durant qualsevol mes, circumstància que obliga a preparar els territoris del litoral mediterrani per a aquests nous episodis meteorològics de caràcter intens i destructiu, la qual cosa suposa, al seu torn, la necessitat urgent d’adaptar protocols de gestió de les emergències i les infraestructures urbanes, perquè siguen capaços d’assumir aquests volums de precipitacions en forma de pluja en un curt espai de temps, així com una neteja per a aprofundir i netejar els rius, canals i els entorns d’aquests, extraient d’ells canyes, fang, pedres, arena, etc.

En aquest context s’adopta el pla «Vega Renhace», amb l’objectiu de convertir la comarca en un espai resilient a les inundacions i al canvi climàtic, a més d’impulsar el seu desenvolupament econòmic i social, constituït com un pla realitzat des de la participació pública de les persones habitants de la comarca, empreses, organismes, entitats i associacions, entre altres. Aquest procés participatiu, que es va desenvolupar al llarg de 2020, va culminar amb un document en el qual s’incorporen 28 projectes prioritaris estructurats en quatre eixos d’actuació: infraestructures hidràuliques, emergència climàtica, desenvolupament econòmic i societat. De les 28 mesures, 11 estan catalogades d’alta prioritat, i el seu termini d’execució és per als anys 2021-2022.

Entre aquests projectes d’alta prioritat es troba la inversió en sistemes urbans de drenatge sostenible (SUD), com a tècniques de gestió d’aigües pluvials i planejament urbà que persegueixen, tant reproduir i restituir els processos hidrològics previs al desenvolupament urbanístic (infiltració, filtració, emmagatzematge i laminació de l’escolament urbà en quantitat i qualitat) com contribuir a la millora ambiental i paisatgística de la ciutat, complint una doble funció: retenció de l’aigua de pluja durant episodis d’alta intensitat i, posteriorment, derivació del cabal de la pluja a la xarxa de drenatge o a la depuradora per a la seua reutilització, alhora que, en temps sec, s’utilitza com a zona recreativa, amb la qual cosa es dota d’un valor social afegit a la funció hidràulica.

Els SUD s’alineen amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU, en concret amb els objectius 6 «Aigua neta i sanejament» i 13 «Acció pel clima», per la qual cosa guarden una estreta relació amb la visió territorial europea, nacional i autonòmica en matèria d’ordenació del territori, adaptació al canvi climàtic i la política de transició ecològica.

II

Des de la declaració de la pandèmia internacional provocada pel brot SARS-CoV2, feta per l’Organització Mundial de la Salut l’11 de març de 2020, i el posterior estat d’alarma declarat el 14 de març pel Govern d’Espanya, mitjançant el Reial decret 463/2020, les dades de l’activitat econòmica i de l’ocupació en la major part dels sectors productius han patit un impacte negatiu i profund, sense precedents en la història econòmica espanyola en dècades, malgrat les nombroses mesures de protecció en els àmbits empresarial i d’ocupació adoptades. D’acord amb la informació del SEPE i del portal d’informació de la Generalitat Argos, sobre la desocupació registrada a la comarca del Baix Segura en xifres absolutes, el col·lectiu de persones en situació legal de desocupació el març de 2020, moment en el qual es declara la crisi sanitària, ascendia a un total -27.780 persones que, el maig de 2021, se situava, en 32.245 persones, la qual cosa suposa una taxa de desocupació del 14,36 %. En aqueix període de temps, el Baix Segura ha sigut una de les comarques de la província d’Alacant on més s’ha incrementat l’atur registrat.

Tots aquests indicadors corroboren l’efecte negatiu en el mercat laboral i per extensió en l’economia local, de la ja indicada successió de l’episodi DANA 2019 i la Covid-19, incidència que, a causa de la persistència en el temps de la pandèmia, té un caràcter a mig-llarg termini que ha de combatre’s, en el pla socioeconòmic, amb polítiques d’inversió pública com és el cas dels sistemes urbans de drenatge sostenible i actuacions de neteja sostenible.

Les previsions sobre l’evolució de la pandèmia presenten, en aquest moment, un notable grau d’incertesa que limita la definició d’escenaris concrets de recuperació econòmica, laboral i sanitària als nivells de prepandèmia. Aquest context fa necessària l’adopció de mesures específiques i urgents per a acurtar al màxim el termini de recuperació en tots els àmbits afectats.

La inversió pública és una mesura que ha demostrat la seua eficàcia, en anteriors escenaris de crisis socioeconòmiques per a contrarestar, d’una banda, la destrucció d’ocupació directa i indirecta en el mercat laboral i, d’una altra, per a sostindre i impulsar fases inicials dels processos de recuperació socioeconòmica. En aquest context d’impuls a la comarca del Baix Segura i d’actuacions específiques per a limitar els efectes adversos de les inundacions, a través de sistemes urbans de drenatge sostenible i actuacions de neteja sostenible, es posa de manifest la necessitat d’establir vies de cooperació entre les diferents administracions públiques territorials implicades, que permeten sumar els esforços de l’Administració de la Generalitat i de les administracions locals, sense oblidar el possible suport dels fons europeus i la col·laboració publicoprivada, que permeten una major inversió per al desenvolupament de la comarca.

En aquest marc, la Generalitat va destinar una inversió de 100 milions d’euros al pla «Vega Renhace» en el pressupost de l’any 2020, a la qual s’han afegit 154 milions d’euros addicionals en els pressupostos de 2021, de manera que la quantia total destinada al Baix Segura ascendeix a 254 milions d’euros, a través del pla «Vega Renhace», el Pla Edificant, inversions sanitàries i per danys causats per la DANA 2019. Es tracta, per tant, d’una ambiciosa política d’inversions en infraestructures que s’articula mitjançant subvencions perquè siguen els mateixos municipis, amb la col·laboració de la Generalitat, els que gestionen íntegrament el desenvolupament dels projectes relacionats amb les inversions a realitzar.

En els últims anys s’han executat sistemes urbans de drenatge sostenible a Rojales, San Fulgencio i Daya Nueva finançats majoritàriament amb fons propis de les administracions locals. Amb el pla «Vega Renhace» es pretén completar les actuacions en tots els municipis de la comarca i per a això la Generalitat disposa de la línia pressupostària T1271000, dotada amb 16.000.000,00 €, amb la finalitat de finançar actuacions destinades a l’enfortiment i la resiliència de la comarca del Baix Segura.

Constitueix, a més, una prioritat per a la Generalitat que els fons puguen arribar als ajuntaments de la comarca de manera eficient perquè puguen començar a desenvolupar de manera immediata els seus projectes d’inversió i previndre així situacions com la de la DANA 2019 i els seus devastadors efectes en pèrdua de vides humanes i molts danys econòmics, alhora que, de manera sinèrgica, aquestes actuacions d’inversió contribuïsquen a pal·liar els greus efectes negatius que la pandèmia de la Covid-19 està generant en l’economia i l’ocupació en els municipis del Baix Segura. En aquest complex context, és necessari habilitar, per part de la Generalitat, una línia d’ajudes directes destinada a finançar sistemes urbans de drenatge i actuacions de neteja sostenibles per part dels municipis d’aquesta comarca. La necessitat d’habilitar una línia d’ajudes està motivada per les raons d’interés econòmic i social exposades i la dificultat de convocatòria pública, pel fet que aquesta alentiria la consecució dels objectius previstos per la dilació dels terminis de tramitació aplicant altres tipus de procediments.

Les ajudes directes articulades a través d’aquest decret llei tindran com a beneficiaris els municipis del Baix Segura. Les ajudes queden excloses de l’àmbit d’aplicació de l’article 107.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, referit a la incompatibilitat amb el mercat interior, en la mesura en què afecten els intercanvis comercials entre estats membres, de les ajudes atorgades pels estats o mitjançant fons estatals, sota qualsevol forma, que falsegen o amenacen falsejar la competència, afavorint a determinades empreses o produccions, atés que els destinataris directes són entitats locals que exerceixen poders públics i tenen caràcter d’administració pública.

Quant a la distribució de les ajudes, s’han considerat criteris de població municipal, riscos econòmics per inundació actual segons usos del sòl i nivells de perillositat significatius, riscos econòmics per inundació potencial i qualificació del planejament municipal, població municipal afectada segons el nivell de perillositat per inundació i per municipi, equipaments socials afectats pels nivells de perillositat significatius, proximitat a la desembocadura dels rius, canals, infraestructures lineals (carreteres) afectades i equipaments mediambientals.

Concorren en aquest cas circumstàncies singulars i raons d’interés públic, social, econòmic i humanitari que dificulten la convocatòria d’ajudes, d’acord amb el que determina l’article 22.2.c de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

III

La jurisprudència del Tribunal Constitucional ha recolzat l’aprovació de disposicions de caràcter socioeconòmic mitjançant l’instrument normatiu del reial decret llei en aquells casos en els quals s’aprecie una motivació explícita i raonada de la necessitat i urgència de la mesura. El caràcter «necessari» s’ha afirmat en els casos de conjuntures econòmiques problemàtiques que exigeixen una ràpida resposta.

Així mateix, la urgència s’ha acceptat, quan la dilació en el temps de l’adopció de la mesura de què es tracte, mitjançant una tramitació per la via normativa ordinària, podria generar perjudicis addicionals.

La justificació de la utilització de l’instrument del decret llei es recolza igualment en una dilatada jurisprudència del Tribunal Constitucional, els requisits de la qual aquesta norma compleix. Així, cal recordar les sentències 6/1983, de 4 de febrer, F. 5; 11/2002, de 17 de gener, F. 4; 137/2003, de 3 de juliol, F. 3, i 189/2005, de 7 juliol, F. 3, on ha vinculat la utilització d’aquesta norma a la solució d’una situació concreta que, dins dels objectius de l’òrgan emissor, i per raons difícils de preveure, requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d’urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis.

En concret, la doctrina constitucional continguda en la STC 61/2018 (EDJ 2018/505168), que recull la jurisprudència anterior més rellevant, indica que l’ús del decret llei s’ha acceptat en situacions que s’han qualificat com a «conjuntures econòmiques problemàtiques». Evidentment, i segons les dades aportades en el segon epígraf d’aquest preàmbul, la Comunitat Valenciana travessa una situació de greu crisi socioeconòmica i sanitària, derivada de la Covid-19 i que indubtablement s’agreujaria per una situació d’emergència climàtica com la patida amb l’episodi de DANA 2019. Tots aquests elements justifiquen la necessitat de l’adopció d’una normativa d’urgència orientada a pal·liar els efectes d’aquesta.

Com és evident, i així ho ha admés el mateix tribunal, l’anterior no exclou l’adopció de normes que impliquen reformes estructurals i que solucionen problemes amb caràcter igualment estructural que s’hagen vist agreujats en un moment concret. En paraules del tribunal: «…el fet que es considere una reforma estructural no impedeix, per si sola, la utilització de la figura del decret llei, perquè el possible caràcter estructural del problema que es pretén atallar no exclou que aquest problema puga convertir-se en un moment donat en un supòsit d’extraordinària i urgent necessitat, que justifique l’aprovació d’un decret llei, la qual cosa haurà de ser determinat atenent les circumstàncies concurrents en cada cas (STC 137/2011, FJ 6, reiterat en SSTC 183/2014, FJ 5; 47/2015, FJ 5, i 139/2016, FJ 3)».

A més, correspon al Consell, en aquesta mena de normes, la realització d’un judici polític o d’oportunitat (SSTC 61/2018, de 7 de juny, FJ 4 i 142/2014, d’11 de setembre, FJ 3) sobre la conjuntura i la motivació de la norma. En aquest aspecte, els paràgrafs anteriors acrediten de manera suficient els motius d’oportunitat per a l’adopció de la present norma, la qual respon en tots els seus termes a la finalitat legítima d’aprovar mesures que contribuïsquen, d’una banda, a abordar l’enorme impacte socioeconòmic provocat per la Covid-19 i, d’una altra, a previndre i limitar amb noves infraestructures els greus efectes d’episodis futurs de DANA sobre la població i l’economia comarcal.

Com és preceptiu, ha d’assenyalar-se també que aquest decret llei no afecta l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general.

A la vista del que s’ha exposat anteriorment, concorren les circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat establides per l’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana com a pressupostos habilitants per a recórrer a l’instrument jurídic del decret llei.

Aquesta norma s’articula sobre els principis de necessitat, eficàcia, eficiència, proporcionalitat, seguretat jurídica i transparència previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, aquest decret llei es justifica per raons d’interés general, ja que, tal com s’ha indicat anteriorment, pretén d’una part contribuir al fet que els municipis puguen realitzar les inversions necessàries per a mitigar els efectes d’una nova DANA sense llevar recursos que, en aquests moments, són necessaris per a atendre les despeses extraordinàries que es veuen obligats a suportar per a esmorteir l’impacte d’aquesta crisi socioeconòmica i sanitària sense precedents contemporanis, i contribuir, a més, a través de la inversió en obra pública, a la generació d’ocupació directa i indirecta que done suport a la necessària recuperació econòmica. Les circumstàncies descrites, juntament amb l’elevat cost de les actuacions a realitzar, justifica que les subvencions previstes en aquest decret llei s’abonen als ajuntaments destinataris amb caràcter anticipat a la seua justificació per la quantia total de l’import de la subvenció concedida, per la qual cosa no és possible instrumentar les ajudes mitjançant el mecanisme d’un decret del Consell.

Respecte al principi de proporcionalitat, aquest decret llei conté la regulació imprescindible per a atendre les necessitats de finançament dels projectes i obres de drenatge urbà sostenible i actuacions de neteja sostenible dels municipis de la comarca del Baix Segura.

Amb la finalitat de garantir el principi de seguretat jurídica, el contingut d’aquest decret llei és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea.

Quant al principi de transparència, vista la urgència en l’aprovació d’aquesta norma, i considerant que en la fase d’elaboració del pla «Vega Renhace» es va incorporar la participació ciutadana com a element bàsic per a la identificació de problemes, el disseny de solucions i la proposta de polítiques públiques necessàries per a la comarca, s’exceptuen els tràmits d’audiència i informació pública, de conformitat amb el que disposa l’article 133.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Finalment, en aplicació del principi d’eficiència, aquest decret llei no comporta cap mena de càrregues administratives innecessàries o accessòries.

En definitiva, es pretén donar resposta a una realitat sobrevinguda en una situació d’emergència socioeconòmica i sanitària derivada directament de la successió de l’episodi DANA 2019 i la Covid-19, mitjançant l’actuació conjunta i coordinada de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana.

Per tot el que s’ha exposat, i en virtut del que estableix l’article 44 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta del president de la Generalitat, i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 30 de juliol de 2021,

DECRETE

Article 1. Objecte i finalitat

Aquest decret llei té per objecte l’aprovació de les bases que regulen la concessió d’ajudes directes per a finançar actuacions de competència local en els municipis de la comarca del Baix Segura, per a facilitar la inversió en sistemes urbans de drenatge sostenible (SUD) i actuacions de neteja sostenible, d’acord amb les actuacions contingudes en el pla «Vega Renhace» per l’emergència climàtica i la necessitat d’urgent reactivació econòmica, a fi de reduir els riscos d’inundació derivats de l’escolament urbà i contribuir a la millora ambiental i paisatgística dels nuclis de població de la comarca del Baix Segura. Aquestes ajudes estan destinades als municipis d’aquesta comarca perquè, de manera immediata, puguen escometre les obres necessàries i mitigar així les conseqüències de nous episodis de pluges torrencials, incloent-hi la neteja extraient canyes, fang, pedres, arenes, etc. de la desembocadura dels rius, canals, etc., i els entorns d’aquests, i complementàriament com a mecanisme per a generar ocupació a fi de pal·liar els greus efectes socioeconòmics de la Covid-19 a la comarca reflectits en les estadístiques oficials de desocupació.

Article 2. Entitats beneficiàries

1. Seran beneficiaris de les subvencions directes regulades en aquest decret llei els ajuntaments que s’inclouen en l’annex, amb l’acceptació prèvia de la corresponent subvenció per l’entitat local, d’acord amb el que es preveu en l’article 4.2.

2. Per a la distribució de les ajudes s’han tingut en compte criteris de població municipal (20 %), riscos econòmics per inundació actual segons usos del sòl i nivells de perillositat significatius (1 a 6), riscos econòmics per inundació potencial i qualificació del planejament municipal (1 a 6), població municipal afectada segons el nivell de perillositat per inundació i per municipi (25 %), equipaments socials afectats pels nivells de perillositat significatius, proximitat a la desembocadura dels rius o canals (1 a 6), infraestructures lineals (carreteres) afectades (1 a 6), i equipaments mediambientals (1 a 6).

Article 3. Quantia

1. La quantia assignada a cada municipi és l’establida en l’annex.

2. L’import assignat per la Generalitat a cada municipi beneficiari sufragarà com a màxim el 100 % del cost total de l’actuació a desenvolupar.

3. Els municipis beneficiaris destinaran l’import íntegre de l’ajuda al pagament de les corresponents actuacions en els termes previstos en l’article 8.

Article 4. Règim jurídic

1. Les ajudes previstes en aquesta norma s’articulen en forma de subvencions de concessió directa, tenint en compte el que es disposa en l’article 22.2.c de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i en l’article 168.1.C de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, per concórrer raons d’interés públic, econòmic, social i humanitari derivades dels efectes destructius provocats per la DANA 2019 en l’àmbit socioeconòmic, amb especial incidència en el mercat laboral, agreujats pels efectes multiplicadors de la crisi sanitària de la Covid-19.

2. La participació en el present pla d’ajudes per part dels municipis que figuren en l’annex requerirà la presentació, abans del 17 de setembre de 2021, de la resolució o acord de l’òrgan municipal competent que haurà d’incloure expressament la seua voluntat d’acceptar l’ajuda en els termes previstos en aquest decret llei, juntament amb una memòria de les actuacions que seran objecte de la subvenció que hauran d’estar incloses en el Pla director de lluita contra les inundacions i drenatge urbà sostenible.

3. Atenent raons d’interés públic, pel caràcter econòmic i social de les ajudes, i de conformitat amb la disposició addicional tercera del Decret llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria economicoadministrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la Covid-19, aquestes queden exceptuades del règim de pagament anticipat de subvencions previst en l’article 171 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, i es lliurarà anticipadament el 100 % de l’import assignat i amb caràcter previ a la justificació, no requerint-se, per a això, garantia per part de l’ajuntament beneficiari.

4. S’eximeix els ajuntaments d’estar al corrent de les seues obligacions tributàries i davant la Seguretat Social i de ser deutors per reintegrament davant l’Administració.

5. Els ajuntaments beneficiaris hauran d’acreditar estar al corrent en el compliment de l’obligació de rendició dels seus comptes anuals davant la Sindicatura de Comptes, conforme al que s’estableix en l’article 199.4 de la Llei 8/2020, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana.

Article 5. Competència

1. L’ordenació i instrucció de les ajudes directes incloses en aquest decret llei correspondrà a la conselleria competent en obres públiques, a través de la seua Sotssecretaria.

2. La persona titular de la Sotssecretaria de la conselleria competent en matèria d’obres públiques, després de la comunicació prèvia dels projectes presentats a la persona titular de la Sotssecretaria de la conselleria competent en matèria d’aigua, serà la competent per a l’autorització i disposició de les despeses, el reconeixement de l’obligació i la proposta de pagament corresponent, així com la verificació de la justificació de les despeses i, si escau, la instrucció i resolució del corresponent procediment de reintegrament i, en general, per a la realització dels actes d’execució de les ajudes previstes en aquest decret llei.

Article 6. Finançament

1. L’import global màxim de les ajudes a concedir ascendeix a 16.000.000,00 €, a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, sense perjudici del seu possible cofinançament amb fons procedents de l’Estat o la Unió Europea, que puguen donar lloc a la corresponent modificació de crèdit.

2. D’acord amb la previsió legal de l’article 168.1. C de la Llei 1/2015, aquestes ajudes s’imputaran a la línia de subvenció directa que s’habilite mitjançant el corresponent expedient de modificació de crèdit, en les aplicacions 08.01.01.000.511.10.7 ó 08.01.01.000.511.10.4 de l’estat de despeses del pressupost de la Generalitat per a 2021.

Article 7. Despeses subvencionables

1. Es consideraran despeses subvencionables els següents:

a) Les ajudes dirigides a cobrir les despeses derivades de les actuacions tècniques relatives a comprovar la viabilitat de parcel·les.

b) El cost dels honoraris de redacció dels projectes, les direccions facultatives, els estudis i les assistències tècniques de qualsevol tipus, sempre que siguen necessàries per a l’actuació.

c) El cost d’execució de les obres, i, si és el cas, actuacions de neteja sostenible.

d) Els ocasionats per a l’adquisició, per qualsevol títol, de les parcel·les necessàries per a la realització de les actuacions subvencionades, amb el compliment de la normativa específica que resulte d’aplicació en cada supòsit.

e) Els derivats de qualsevol tribut relacionat directament amb l’execució de les actuacions, dins del marc legal aplicable.

2. Les despeses subvencionables recollides en l’apartat anterior podran haver-se efectuat des de l’1 de gener de 2021.

Article 8. Termini d’execució de les actuacions

Les obres corresponents a actuacions finançades amb càrrec a aquest programa hauran de realitzar-se en el termini màxim de 22 mesos des de la data de la publicació d’aquest decret llei. Aquest termini podrà ser prorrogat per la declaració de vagues que afecten el desenvolupament de les actuacions, raons climatològiques que alteren calendaris d’execució d’obres o qualsevol altra causa de força major degudament acreditada, i pel temps de retard imputable a aquestes causes.

Article 9. Notificació a la Unió Europea

Les ajudes concedides no necessiten ser notificades a la Comissió Europea, ja que no reuneixen els requisits de l’apartat 1 de l’article 107 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, atés que les destinatàries directes són entitats locals que exerceixen poders públics i tenen caràcter d’administració pública.

Article 10. Compatibilitat de les ajudes

1. La percepció d’aquestes ajudes és compatible amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos procedents de qualssevol administracions o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes Internacionals, concedits per a la mateixa finalitat.

2. Aquesta compatibilitat estarà condicionada al fet que l’import de les ajudes, aïlladament o en concurrència amb unes altres, no supere el cost de l’activitat subvencionada.

Article 11. Promoció, publicitat i informació de les actuacions finançades

En totes les actuacions objecte d’aquest decret llei finançades totalment o parcialment per la Generalitat es farà constar aquesta circumstància, des de l’alçament de l’acta de replanteig, mitjançant la col·locació en un lloc visible, d’un cartell rígid ajustat al model que faciliten els serveis tècnics de la conselleria competent en matèria d’obres públiques.

Article 12. Forma i termini de justificació de les subvencions

El termini màxim de justificació de les subvencions serà de tres mesos, a comptar de la data de finalització de l’activitat subvencionada, sense perjudici de possibles pròrrogues.

En aquells casos en els quals per l’entitat de l’obra l’aportació de la Generalitat només finance una part d’aquesta, la justificació estarà referida a aquelles fases de l’obra finançades amb els fons aportats per la Generalitat, sense que siga necessari que l’obra estiga totalment conclosa.

L’incompliment del requisit de justificació en termini de les subvencions concedides o la justificació insuficient podrà donar lloc al reintegrament de les quantitats indegudament percebudes i l’exigència de l’interés de demora des del moment del pagament de la subvenció.

Article 13. Seguiment, control i avaluació

1. Per a la comprovació administrativa de la justificació documental de la subvenció concedida, els municipis beneficiaris presentaran la següent documentació: memòria i compte justificatiu de la despesa realitzada signada per la persona que tinga la representació de l’entitat local, que ha d’incloure els justificants de despesa o qualsevol altre document amb validesa jurídica que permeta acreditar el compliment de l’objecte de la subvenció, pressupost detallat, projecte tècnic complet, amb tota la documentació prevista en les normes de caràcter legal o reglamentari o, en cas que l’obra no requerisca projecte, documentació tècnica que permeta definir, valorar i executar les obres, que comprenga, certificacions d’obra, incloent-hi la certificació final d’obra, acta de recepció i un dossier de fotografies de l’execució de les obres i del seu estat final, així com tots aquells documents tècnics que constituïsquen el projecte inicial d’execució de les obres, i actes, certificats, llicències i altra documentació explicativa de les actuacions realitzades.

2. En cas que les actuacions hagen sigut finançades, a més d’amb la subvenció prevista en aquest decret llei, amb fons propis o altres subvencions o recursos, haurà d’acreditar-se l’import, procedència i aplicació d’aquests fons a les activitats subvencionades.

3. En el cas d’adquisició de béns immobles, a més de les corresponents factures i altres documents de valor probatori equivalent amb validesa en el tràfic jurídic mercantil o amb eficàcia administrativa s’haurà d’aportar un informe que expresse el valor dels béns adquirits emés per personal tècnic municipal amb competències en la matèria o, en absència d’aquest, per taxador independent degudament acreditat i inscrit en el corresponent registre oficial.

4. Els ajuntaments beneficiaris de les subvencions hauran de custodiar la documentació justificativa exposada en l’apartat anterior, la qual serà posada a la disposició de la conselleria competent en matèria d’obres públiques, a sol·licitud d’aquesta, per a les verificacions i comprovacions que aquesta estime procedent realitzar en qualsevol moment de l’execució de les actuacions previstes.

5. La comprovació material de l’efectiva realització de l’activitat l’efectuarà personal tècnic de la conselleria competent en matèria d’obres públiques.

6. Els ajuntaments beneficiaris podran subcontractar les activitats previstes fins a un percentatge del 100 % de la subvenció concedida, amb ple sotmetiment a allò que es disposa en l’article 29 de la Llei 38/2003.

7. Els ajuntaments beneficiaris hauran de destinar els béns inventariables adquirits, construïts, rehabilitats o millorats, al fi concret per al qual es concedisca la subvenció per un període mínim de cinc anys, en el cas de béns inscriptibles en un registre públic o de dos anys per a la resta dels béns.

Article 14. Comissió mixta de seguiment

1. Es crea una comissió que verificarà el compliment de les previsions contingudes en aquest decret llei, per a impulsar i assegurar el desenvolupament de les actuacions fins a la seua total execució.

2. La comissió estarà integrada per:

Presidència: la persona titular de la conselleria competent en matèria d’obres públiques.

Vicepresidència: la persona titular de la Secretaria Autonòmica competent en matèria d’obres públiques.

Vocals:

– El comissionat o la comissionada del president per al Baix Segura per a la coordinació dels àmbits científic i tècnic de les actuacions relacionades amb el pla «Vega Renhace».

– El comissionat o la comissionada del president per al Baix Segura per a la interlocució i intermediació entre l’àmbit tècnic i els agents socials.

– La persona titular de la direcció general competent en matèria d’anàlisi i polítiques públiques de la Presidència de la Generalitat.

– La persona titular de la direcció general competent en matèria d’aigua, de la conselleria competent així mateix en aquesta matèria.

– Cadascun dels ajuntaments inclosos en l’annex d’aquest decret llei que haja acceptat la subvenció directa designarà una persona en representació de la corporació local que acudirà a la comissió de seguiment en qualitat de vocal, amb l’oportuna convocatòria prèvia, i quan l’activitat a avaluar afecte el seu municipi.

– Una persona nomenada per la persona titular de la conselleria competent en matèria d’obres públiques entre el personal funcionari de la conselleria, que exercirà les funcions de secretaria de la comissió, amb veu i sense vot.

3. El règim de funcionament de la comissió de seguiment es regirà pel que es preveu en els articles 15 i següents de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Finançament

Les ajudes previstes en aquest decret llei seran susceptibles de ser cofinançades per la Unió Europea sempre que la reprogramació siga aprovada per l’òrgan competent i es complisquen, a més de la seua elegibilitat, els requisits exigits en el Reglament (UE) 2020/2221 del Parlament Europeu i del Consell de 23 de desembre de 2020 pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 1303/2013 pel que fa als recursos addicionals i les disposicions d’execució a fi de prestar assistència per a afavorir la reparació de la crisi en el context de la pandèmia de Covid-19 i les seues conseqüències socials i per a preparar una recuperació verda, digital i resilient de l’economia (REACT UE).

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació per al desplegament reglamentari

Es faculta el conseller competent en matèria d’obres públiques per executar i desplegar aquest decret llei.

Segona. Entrada en vigor

Aquest decret llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 30 de juliol de 2021

El president de la Generalitat.

XIMO PUIG I FERRER

ANNEX / ANEXO

MUNICIPI / MUNICIPIO IMPORT €

Orihuela 3.283.728

Almoradí 1.459.938

Dolores 900.120

Callosa del Segura 758.133

Torrevieja 580.092

Formentera del Segura 481.922

Catral 470.897

Rojales 465.170

San Fulgencio 400.000

Rafal 400.000

Guardamar del Segura 400.000

Daya Nueva 400.000

Cox 400.000

Albatera 400.000

Algorfa 400.000

Benejúzar 400.000

Benferri 400.000

Benijófar 400.000

Bigastro 400.000

Daya Vieja 400.000

Granja de Rocamora 400.000

Jacarilla 400.000

Montesinos 400.000

Pilar de la Horadada 400.000

Redován 400.000

San Isidro 400.000

San Miguel de Salinas 400.000

TOTAL 16.000.000