Seguridad en Infraestructuras viarias COMUNIDAD VALENCIANA
DECRET 57/2021, de 23 d’abril, del Consell, de transposició de la Directiva (UE) 2019/1936, per la qual es modifica la Directiva 2008/96/CE, sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries.
Estos Documentos, con los que puedan modificar o les acompañan, se ha incorporado a los contenidos ya existentes en el siguiente TÍTULO publicado y a su disposición:
Índex
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Article 3. Definicions
Article 4. Avaluació d’impacte de la seguretat viària per a projectes d’infraestructura
Article 5. Auditories de seguretat viària per a projectes d’infraestructura
Article 6. Designació i formació de persones auditores
Article 7. Avaluació de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa
Article 8. Inspeccions periòdiques de seguretat viària
Article 9. Inspeccions específiques de seguretat viària i seguiment dels procediments de les carreteres en explotació
Disposciones Adicionales
Primera. Incidència pressupostària
Segona. Termini per a realizar la primera avaluació de seguretat
Disposició derogatòria única.
Disposicions finals
Primera. Desplegament normatiu
Segona. Entrada en vigor
Annexes:
Annex I. Elements indicatius de les avaluacions d’impacte de la seguretat viària
Annex II. Elements indicatius de les auditories de seguretat viària
Annex II bis. Elements indicatius de les inspeccions específiques de seguretat viària
Annex III. Elements indicatius de les avaluacions de seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa
Annex IV. Informació continguda en els informes sobre accidents
Annex V. Carreteres del sistema viari de la Comunitat Valenciana sota l’àmbit d’aplicació d’aquest decret
El 23 d’octubre de 2019 el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van adoptar la Directiva (UE) 2019/1936 per la qual es modifica la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries.
Aquesta directiva requereix l’establiment i l’aplicació dels procediments d’actuació de gestió de la seguretat viària que s’han considerat com a millor pràctica a Europa en les infraestructures viàries sota el seu àmbit d’aplicació que, amb la modificació, s’amplia i passa a afectar part de les carreteres de la Generalitat.
D’altra banda, la directiva estableix per a la transposició al dret intern dels estats membres el termini màxim del 17 de desembre de 2021.
La Comunitat Valenciana, en virtut de l’article 61.3 d) de l’Estatut d’Autonomia exerceix la competència exclusiva per al desplegament i l’execució de les normes i disposicions europees en l’àmbit de les seues competències.
Correspon a la Generalitat, en virtut de l’article 49.1. 14a de l’Estatut d’Autonomia, la competència exclusiva sobre les carreteres i camins l’itinerari dels quals es desenvolupe íntegrament en el territori de la Comunitat Valenciana. La Llei 6/1991, de 27 de març, de carreteres de la Comunitat Valenciana en l’article 11.1.2 atorga la competència a la Generalitat per a l’establiment de normes aplicables a la construcció, la gestió, l’explotació, la conservació, la senyalització i altres funcions directament relacionades amb la creació i el funcionament del sistema viari de la Comunitat Valenciana.
Igualment, correspon a la Generalitat, en virtut de l’article 49.1 3a de l’Estatut d’Autonomia la competència exclusiva en normes de procediment administratiu derivades de les particularitats del dret substantiu valencià o de les especialitats de l’organització de la Generalitat.
Les importants diferències funcionals, geomètriques i operatives entre la xarxa estatal de carreteres i la xarxa de carreteres de la Comunitat Valenciana fan necessària l’aprovació d’aquest decret, que diferencie les seues disposicions de les de la transposició que s’adopte a escala estatal.
La seguretat viària ha sigut des dels inicis un objectiu prioritari per a la Generalitat. En el primer Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, de març de 1987, ja figurava entre els objectius socials la reducció de l’accidentalitat (»La reducció de la sinistralitat, sens dubte el preu més alt que paguem per l’ús de la carretera, constitueix un dels objectius prioritaris del Pla sense que s’haja esperat a la redacció d’aquest per a actuar en aquest camp»). La Generalitat va ser pionera a Espanya en la creació en l’estructura organitzativa d’un servei administratiu dedicat íntegrament a millorar la seguretat viària, en el qual des dels inicis s’ha estudiat en profunditat l’accidentalitat, i s’han elaborat propostes concretes per a la millora, incloent-hi la redacció periòdica de plans i programes de seguretat viària. El primer Pla de seguretat viària de la Comunitat Valenciana data de març de 1995. Des de llavors fins al Pla director de seguretat viària de la Comunitat Valenciana vigent actualment la intensa labor en aquest sentit s’ha anat transformant de la mà de l’evolució de la xarxa de carreteres i no s’ha detingut mai, amb la millora contínua de les condicions de la carretera consegüent i l’objectiu de la col·laboració des de la infraestructura en la reducció constant de l’accidentalitat i les conseqüències d’aquestes.
Aquest decret s’adequa als principis de bona regulació previstos en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Es fonamenta l’oportunitat d’aquesta disposició en la necessitat de disposar d’una norma que transpose la Directiva (UE) 2019/1936 per la qual es modifica la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries, en les carreteres titularitat de la Generalitat. L’eficàcia queda justificada perquè suposa adaptar a les carreteres titularitat de la Generalitat la directiva esmentada. S’han tingut en compte els principis de proporcionalitat i seguretat jurídica, ja que aquest decret és coherent amb el marc jurídic vigent i es dicta en el marc de les competències que té la Generalitat en matèria de carreteres. I, finalment, respecte als principis de transparència i eficiència, la justificació està clarament definida en aquest preàmbul i s’han observat els tràmits que recull el procediment d’elaboració dels projectes normatius i la normativa en matèria de transparència i bon govern.
Aquest decret es troba recollit en el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat per a 2021.
S’han recaptat els informes preceptius previstos per a la tramitació d’aquesta regulació.
En conseqüència, d’acord amb l’article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, prèvia deliberació del Consell en la reunió de 23 d’abril de 2021,
DECRETE
Article 1. Objecte
Aquesta disposició, que es dicta en desplegament de la Llei 6/1991, de 27 de març, de Carreteres de la Comunitat Valenciana, té per objecte l’establiment i l’aplicació de procediments relacionats amb les avaluacions d’impacte de la seguretat viària, les auditories de seguretat viària, les inspeccions de seguretat viària i la gestió de la seguretat en les infraestructures viàries, de manera que quede adaptat i establit per a les carreteres de titularitat de la Generalitat el que s’estableix en la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries modificada per la Directiva (UE) 2019/1936 del Parlament Europeu i del Consell.
Article 2. Àmbit d’aplicació
En aplicació de l’article 1 de la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries modificada per la Directiva (UE) 2019/1936 del Parlament Europeu i del Consell, aquest decret s’aplica a aquelles infraestructures viàries de titularitat de la Generalitat indicades en l’annex V, amb independència que es troben fase de disseny, construcció o explotació.
Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació els túnels de carretera als quals els resulte d’aplicació la Directiva 2004/54/CE, del Parlament Europeu i del Consell de 29 d’abril de 2004, sobre requisits mínims de seguretat per a túnels de la xarxa transeuropea de carreteres.
En tots els casos en què en aquest decret es fa referència a la xarxa de carreteres, al conjunt de la xarxa o a les carreteres en termes generals o globals, s’ha d’entendre que la referència es realitza exclusivament al conjunt dels trams que es troben sota l’àmbit d’aplicació d’aquest decret.
Article 3. Definicions
A l’efecte de l’aplicació d’aquest decret s’entén per:
1) «Avaluació d’impacte de la seguretat viària»: l’anàlisi estratègica comparativa de la repercussió d’una carretera nova o de la modificació substancial d’una carretera ja existent sobre la seguretat de la xarxa de carreteres;
2) «Auditoria de seguretat viària»: una comprovació independent, detallada, sistemàtica i tècnica de la seguretat de les característiques de disseny d’un projecte d’infraestructures viàries, aplicada a les diferents fases que van des de la planificació fins a l’explotació en la fase inicial;
3) «Valoració de la seguretat»: la classificació en categories dels trams de la xarxa de carreteres en servei, segons la seguretat inherent d’aquestes, mesurada objectivament;
4) «Inspecció específica de seguretat viària»: una investigació específica per a detectar condicions perilloses, defectes i problemes que augmenten el risc d’accidents i lesions, a partir d’una visita in situ a una carretera o tram de carretera en servei;
5) «Inspecció periòdica de seguretat viària»: la comprovació ordinària periòdica de les característiques i els defectes que exigeixen una intervenció de manteniment per motius de seguretat;
6) «Projecte d’infraestructura»: el projecte per a la construcció d’una infraestructura viària nova o la rehabilitació o modificació important d’infraestructures de la xarxa ja existent amb efectes en el flux de trànsit;
7) «Usuari vulnerable de la via pública»: els usuaris de la via pública no motoritzats, inclosos, en particular, els ciclistes i els vianants, i també els usuaris de vehicles de mobilitat personal i vehicles de motor de dues rodes;
8) «Modificació substancial d’una infraestructura viària»: actuació que inclou duplicacions de calçada, variants de població o obres de modificació del traçat d’infraestructures viàries existents en una longitud contínua de més de 10 km en què el traçat es canvia, almenys, en el 50 % de la longitud sobre la qual s’actua.
Article 4. Avaluació d’impacte de la seguretat viària per a projectes d’infraestructura
1. Els projectes d’infraestructura seran objecte d’una avaluació d’impacte de la seguretat viària.
2. L’avaluació d’impacte de la seguretat viària s’ha de dur a terme en la fase inicial de projecte bàsic d’acord amb la definició de la Llei 6/1991, i es tindran en compte els criteris establits en l’annex I.
3. L’avaluació d’impacte de la seguretat viària ha d’exposar les consideracions en matèria de seguretat viària que contribuïsquen a l’elecció de la solució proposada, i facilitar la realització de l’anàlisi de cost-benefici de les diverses opcions examinades.
4. Els projectes d’infraestructura que siguen objecte d’avaluació d’impacte de la seguretat viària han de contindre un annex de seguretat viària en què, almenys, es justifiquen les decisions adoptades en relació amb els criteris establits en l’annex I.
Article 5. Auditories de seguretat viària per a projectes d’infraestructura
1. Els projectes d’infraestructura seran objecte d’auditories de seguretat viària. Les auditories de seguretat viària consistiran en una comprovació independent de les condicions de seguretat d’un projecte d’infraestructura viària per part d’una persona auditora o equip d’auditoria acreditats d’acord amb el que s’estableix en aquest decret. L’objectiu d’aquests consistirà a identificar els problemes potencials que puguen afectar la seguretat a fi que s’adopten les mesures que resulten viables per a eliminar o pal·liar aquests problemes.
2. En realitzar les auditories de seguretat viària, s’han de respectar els criteris establits en l’annex II i s’ha de designar una persona auditora a fi que realitze l’auditoria de les característiques de disseny d’un projecte d’infraestructura.
Quan les auditories s’efectuen en equip, un dels membres, com a mínim, ha de complir els requisits establits en els apartats 2 i 3 de l’article 6.
3. L’auditoria de seguretat viària ha d’estar encaminada a la detecció de riscos potencials en la infraestructura que puguen donar lloc a accidents, per la qual cosa l’objectiu d’aquesta no és comprovar el compliment de la normativa de disseny de nova construcció en el projecte auditat.
4. Les auditories de seguretat viària han de formar part integrant del procés de disseny del projecte d’infraestructura en les fases de projecte bàsic, projecte de construcció, preinauguració i explotació inicial.
5. L’auditoria ha d’exposar en un informe els elements de disseny crítics des del punt de vista de la seguretat corresponents a cada fase del projecte d’infraestructura.
Quan, en el curs d’una auditoria, s’identifiquen elements de risc, però no es rectifique el disseny abans de finalitzar la fase pertinent descrita en l’annex II, s’han d’exposar les raons d’aquesta decisió en un apèndix a aquest informe. Els informes s’han d’incorporar a l’expedient del projecte al final de la fase d’actuació en què es trobe.
6. En les fases de projecte de construcció i la prèvia a la posada en servei s’han de realitzar les modificacions del projecte que resulten viables i es consideren procedents per a eliminar o pal·liar els problemes identificats en l’informe d’auditoria tenint en compte els condicionaments tècnics, materials, operatius i econòmics.
En la fase inicial d’explotació, s’han d’adoptar, si escau, les mesures que resulten viables i es consideren procedents per a atenuar els problemes de seguretat identificats en l’informe d’auditoria en funció del comportament real de les persones usuàries i tenint en compte els condicionaments tècnics, materials, operatius i econòmics.
7. Els projectes d’infraestructura que siguen d’auditoria de seguretat viària han de contindre un annex de seguretat viària en què, almenys, es justifiquen les decisions adoptades en relació amb els criteris establits en l’annex II.
Article 6. Designació i formació de persones auditores
1. Les persones auditores de seguretat viària que exercisquen les funcions previstes en aquest decret, han de dur a terme les auditories de seguretat viària per a projectes d’infraestructura establides en aquest, i han de posseir l’experiència i la formació específica requerida, i mantindre la independència en relació amb el resultat de l’auditoria.
2. Han de complir tots i cadascun dels requisits següents perquè siga acceptada la seua condició de personal auditor acreditat per a les carreteres de titularitat de la Generalitat:
a) Tindre la titulació universitària oficial d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, o de màster d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, o Enginyeria Tècnica d’Obres públiques, o de grau d’Enginyeria Civil, o qualsevol altra titulació universitària oficial que atorgue competències per a la redacció de projectes de carreteres i incloga en el pla d’estudis formació específica en matèria de seguretat viària i anàlisi d’accidents.
b) Disposar, almenys, d’un certificat d’aprofitament en l’assistència a un curs de seguretat viària expedit en els últims sis anys amb una duració de 60 hores lectives, com a mínim, organitzat i impartit bé per una universitat de la Unió Europea que expedisca els títols indicats en l’apartat a; o bé organitzat per la Generalitat i impartit per personal de la Generalitat en actiu en els subgrups A1 o A2 de l’administració especial amb competències sobre el sistema viari (entenent com a tals la planificació, la projecció, la construcció, la gestió, l’explotació, la conservació, la senyalització, seguretat viària i altres funcions directament relacionades amb la creació i funcionament de carreteres), en el temari dels quals es desenvolupen almenys els conceptes següents: Consistència del traçat, velocitats i visibilitat en carreteres; Marges i el tractament d’aquests; Anàlisi d’accidents; Usuaris vulnerables de la via pública i infraestructures per a aquests usuaris; i Auditories de seguretat viària.
En el certificat d’aprofitament, perquè siga vàlid, s’ha de fer constar que el temari del curs compleix el que s’estableix en aquest punt.
Aquest certificat d’aprofitament tindrà la consideració de certificat d’aptitud a l’efecte d’exercir com a auditor de seguretat viària en l’àmbit d’aplicació d’aquest decret, i faltarà acreditar els altres dos requisits exigits a) i c).
c) Posseir almenys 4 anys d’experiència en els últims quinze anys, acreditada mitjançant certificats de bona execució dels organismes públics o privats concedents, en la realització d’un o diversos dels treballs que s’indiquen a continuació:
Redacció de plans, programes o estudis de seguretat viària els objectius dels quals siguen la reducció de l’accidentalitat en la xarxa de carreteres.
Inspecció i informes de carreteres o trams d’aquestes des del punt de vista de la infraestructura relatius a la seguretat vial.
Aplicació dels procediments establits en la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries, tant els establits abans com els establits després de la modificació aprovada a través de la Directiva (UE) 2019/1936.
Treballs com a responsable en redacció de projectes de carreteres.
Treballs com a responsable de direcció d’obra o d’assistència tècnica a la direcció d’obra en obres de carreteres.
3. Amb el compliment dels tres requisits exigits a l’apartat 2 el personal auditor es considerarà acreditat.
4. El personal funcionari de la Generalitat indicat en el punt 2.b) per a impartir els cursos d’acreditació d’auditoria tindrà la consideració de personal auditor de seguretat viària per a les carreteres de titularitat de la Generalitat, sense necessitat de complir els tres requisits establits en l’apartat 2.
5. També tindran la consideració de personal auditor de seguretat viària per a les carreteres de titularitat de la Generalitat, sense necessitat de complir els tres requisits establits en l’apartat 2, les persones que disposen de l’acreditació corresponent de l’Administració General de l’Estat o d’altres comunitats autònomes.
6. A l’efecte del projecte d’infraestructura auditat, el personal auditor no ha d’haver participat, en el moment de l’auditoria, en la concepció o l’explotació del projecte d’infraestructura en qüestió.
Article 7. Avaluació de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa
1. S’ha de dur a terme, almenys, una vegada cada cinc anys una avaluació de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa de carreteres en explotació.
2. Aquestes avaluacions de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa han d’avaluar el risc que es produïsquen accidents i que l’impacte siga greu, segons:
a) un examen visual, realitzat sobre el terreny o per mitjans electrònics, de les característiques de concepció de la carretera (seguretat intrínseca) i
b) una anàlisi dels trams de la xarxa de carreteres que han estat en explotació més de tres anys i en els quals s’ha produït un nombre elevat d’accidents greus o mortals en proporció al volum de circulació.
3. En efectuar l’avaluació de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa, es poden tindre en compte els elements indicatius establits en l’annex III.
4. D’acord amb els resultats de l’avaluació esmentada en l’apartat 1, i a fi d’establir prioritats entre les mesures que hauran d’adoptar-se en el futur, s’han de classificar tots els trams de carreteres en les categories següents segons el nivell de seguretat, que s’agrupa per colors per a millor comprensió:
Verd: Alt nivell de seguretat.
Groc: Mitjà-Alt nivell de seguretat.
Taronja: Mitjà nivell de seguretat.
Roig: Baix-Mitjà nivell de seguretat.
Negre: Baix nivell de seguretat.
El nivell de seguretat (NS) es defineix com el número invers de l’índex de risc (IR) multiplicat per 1000; i l’Índex de risc (IR) el nombre d’accidents mortals i accidents greus ocorreguts en el període de tres anys per cada 1.000 milions de veh-km.
Els rangs de colors i valors dels nivells de seguretat són els següents:
Per al còmput del nombre d’accidents mortals i accidents greus, no s’han de tindre en compte els causats per l’alcohol i les drogues que no es consideren associables a la carretera.
Article 8. Inspeccions periòdiques de seguretat viària
1. S’han de dur a terme inspeccions periòdiques de seguretat viària, almenys, cada cinc anys.
2. Les inspeccions periòdiques de seguretat viària s’han de realitzar a l’efecte de les avaluacions de seguretat del conjunt de carreteres de la xarxa i com a complement al procés de selecció i, en el seu cas, de realització d’inspeccions específiques de seguretat viària.
Article 9. Inspeccions específiques de seguretat viària i seguiment dels procediments de les carreteres en explotació
1. Les conclusions de les avaluacions de seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa efectuades de conformitat amb l’article 7 seran objecte de seguiment, ja siga mitjançant inspeccions específiques de seguretat viària o mitjançant mesures correctores directes.
2. En efectuar les inspeccions específiques de seguretat viària es poden tindre en compte els elements indicatius recollits en l’annex II bis.
3. La inspecció específica de seguretat viària és una eina preventiva de gestió de seguretat viària. Consisteix en un estudi organitzat i sistemàtic de la carretera sobre el terreny, dut a terme per personal qualificat, per a identificar les condicions de risc de totes les persones usuàries i les possibilitats de millora de la seguretat viària d’una carretera existent.
El procediment d’inspecció específica de seguretat viària s’emmarca en els processos de millora contínua de la seguretat viària de les carreteres en servei, en l’àmbit del manteniment o de la conservació.
4. L’objectiu de la inspecció específica de seguretat viària és la detecció de riscos potencials que puguen donar lloc a accidents, de cara a resoldre’ls mitjançant les actuacions de conservació, no és comprovar el compliment de la normativa de disseny de nova construcció en el tram inspeccionat.
5. La inspecció visual consisteix en el recorregut complet de la infraestructura en tots els trams i ramals, i en aquests en tots els sentits en què és possible circular, les vegades que siga necessari, atesos els elements de la infraestructura susceptibles de generar risc d’accident i prenent nota escrita i gràfica dels detalls detectats. La inspecció visual no es pot realitzar exclusivament sobre un vehicle en marxa sinó que cal detindre’s en els punts en què existisquen detalls a considerar.
6. La inspecció visual és un element clau en l’elaboració de la inspecció específica de seguretat viària. La primera visita és recomanable que es realitze sense haver estudiat prèviament les dades d’accidentalitat a fi que el resultat de la inspecció reculla amb la mateixa profunditat els punts en què prèviament s’haja materialitzat l’accidentalitat i els punts en què l’accidentalitat siga potencial.
7. Les inspeccions específiques de seguretat viària han de ser realitzades per equips d’experts. Un dels membres de l’equip d’experts, com a mínim, ha de complir els requisits següents:
a) Tindre la titulació universitària oficial d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, o de Màster d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, o d’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques, o de grau d’Enginyeria Civil, o qualsevol altra titulació universitària oficial que atorgue competències per a la redacció de projectes de carreteres i incloga en el pla d’estudis formació específica en matèria de seguretat viària i anàlisi d’accidents.
b) Posseir almenys 4 anys d’experiència en els últims quinze anys, acreditada mitjançant certificats de bona execució dels organismes públics o privats concedents, en la realització d’un o diversos dels treballs que s’indiquen a continuació: Redacció de plans, programes o estudis de seguretat viària els objectius dels quals siguen la reducció de l’accidentalitat en la xarxa de carreteres; Inspecció i informes de carreteres o trams d’aquestes, des del punt de vista de la infraestructura, que recullen propostes per a la millora des del punt de vista de la seguretat viaria; aplicació dels procediments establits en la Directiva 2008/96/CE sobre gestió de la seguretat de les infraestructures viàries, tant els establits abans com els establits després de la modificació aprovada en la Directiva (UE) 2019/1936; treballs com a responsable en la redacció de projectes de carreteres; o treballs com a responsable de direcció d’obra o d’assistència tècnica a la direcció d’obra en obres de carreteres.
8. Les conclusions de les inspeccions específiques de seguretat viària seran objecte de seguiment i es determinarà si és necessari o no prendre mesures correctores. En particular, s’han de determinar els trams de carretera en els quals siga necessari millorar la seguretat de les infraestructures viàries i s’han de definir accions prioritàries destinades a millorar la seguretat d’aquests trams de carretera.
9. S’han de prendre mesures correctores específiques principalment per als trams de carretera amb baix nivell de seguretat i que donen l’oportunitat d’aplicar mesures amb un elevat potencial de millora de la seguretat i d’estalvi dels costos causats per accidents.
10. S’ha d’elaborar, almenys, cada sis anys i actualitzar, almenys, cada tres anys un pla d’acció prioritari i basat en el risc per a dur a terme el seguiment de l’aplicació de les mesures correctores assenyalades.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Incidència pressupostària
Aquest decret no suposa un increment de despesa respecte de la derivada de la gestió habitual de la xarxa de carreteres de la Generalitat.
Segona. Termini per a realitzar la primera avaluació de seguretat
La primera avaluació de la seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa s’ha de portar a terme abans del 31 de desembre de 2024.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions d’igual rang o inferior que s’oposen al que es disposa aquest decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
S’habilita la conselleria competent en carreteres per a desplegar i executar aquest decret, i per a modificar la definició dels nivells de seguretat establits en l’article 7.4.
S’habilita la direcció general competent en seguretat viària perquè puga ampliar o reduir la relació d’infraestructures viàries a les quals s’aplica aquest decret, i que s’especifiquen a l’annex V.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret entrarà en vigor a cap de tres mesos de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 23 d’abril de 2021
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat,
ARCADI ESPAÑA GARCÍA
ANNEX I
Elements indicatius de les avaluacions
d’impacte de la seguretat viària
1. Elements per a una avaluació d’impacte de la seguretat viària:
a) definició del problema;
b) situació actual i hipòtesi d’inacció;
c) objectius de seguretat viària;
d) anàlisi d’impacte en la seguretat viària de les alternatives proposades;
e) comparació d’alternatives, inclosa l’anàlisi de cost-benefici;
f) presentació d’una sèrie de solucions possibles.
2. Elements que s’han de tindre en compte:
a) víctimes mortals i accidents, objectius de reducció enfront del supòsit d’inacció;
b) elecció d’itineraris i patrons de trànsit;
c) possibles efectes en les xarxes existents (per exemple, eixides, interseccions, passos a nivell);
d) usuaris de les carreteres, inclosos els usuaris vulnerables (per exemple, vianants, ciclistes i motociclistes);
e) trànsit (per exemple, volum del trànsit, classificació del trànsit per tipus), inclosos els fluxos estimats de vianants i bicicletes determinats a partir dels atributs d’utilització de les finques confrontants;
f) estacionalitat i condicions climàtiques;
g) presència d’un nombre suficient d’aparcaments segurs;
h) activitat sísmica.
ANNEX II
Elements indicatius de les auditories de seguretat vial
1. Criteris en la fase d’avantprojecte:
a) localització geogràfica (per exemple, exposició a corriments de terres, inundacions, allaus), condicions estacionals i climàtiques i activitat sísmica;
b) tipus d’interseccions i distància entre elles;
c) número i tipus de carrils;
d) tipus de trànsit autoritzats en la nova carretera;
e) funcionalitat de la carretera dins de la xarxa;
f) condicions meteorològiques;
g) velocitats de conducció;
h) seccions transversals (per exemple, amplària de la calçada, carrils bicicleta, camins per als vianants);
i) pendents transversals i longitudinals;
j) visibilitat;
k) traçat d’interseccions;
l) transport públic i infraestructures;
m) passos a nivell carretera/ferrocarril;
n) disposicions relatives als usuaris vulnerables de la via pública:
I. disposicions relatives als vianants
II. disposicions relatives als ciclistes, inclosa l’existència de rutes alternatives o de separacions del trànsit motoritzat a gran velocitat,
III. disposicions relatives als vehicles de motor de dues rodes,
IV. densitat i situació dels passos per a vianants i ciclistes,
V. disposicions relatives als vianants i als ciclistes en les carreteres afectades de la zona,
VI. separació dels vianants i els ciclistes del trànsit motoritzat a gran velocitat o l’existència de rutes alternatives directes en carreteres de classe inferior.
2. Criteris en la fase de projecte:
a) traçat;
b) senyals i marques viàries coherents;
c) enllumenat de carreteres i interseccions il·luminades;
d) equips instal·lats en els marges de la carretera;
e) entorn del marge de la carretera, inclosa la vegetació;
f) obstacles fixos en els marges de la carretera;
g) previsió d’aparcaments segurs;
h) disposicions relatives als usuaris vulnerables de la via pública:
I. disposicions relatives als vianants,
II disposicions relatives als ciclistes,
III. disposicions relatives als vehicles de motor de dues rodes;
i) adaptació beneficiosa per a l’usuari de sistemes viaris de contenció (mitjanes i barreres de seguretat per a evitar els perills als usuaris vulnerables).
3. Criteris en la fase de preinauguració:
a) seguretat dels usuaris de les carreteres i visibilitat en diferents condicions, com per exemple, en condicions de foscor i en condicions meteorològiques normals;
b) llegibilitat dels senyals i marques viàries;
c) estat del ferm.
4. Criteris per a la fase d’explotació inicial: Avaluació de la seguretat viària tenint en compte el comportament real dels usuaris.
La realització d’auditories en qualsevol de les fases pot implicar la necessitat de tornar a examinar els criteris de fases anteriors.
ANNEX II bis
Elements indicatius de les inspeccions específiques de seguretat viària
1. Traçat i secció transversal de la via:
a) visibilitat i distàncies de visibilitat;
b) límit de velocitat i zones de limitació de velocitat;
c) traçat evident (és a dir, «llegibilitat del traçat» per als usuaris de la via pública);
d) accés a propietats i projectes confrontants;
e) accés dels vehicles d’emergències i de servei;
f) tractaments en ponts i embornals;
g) traçat de la carretera (vorals, desnivells del ferm, talús de desmunt i talús de terraplé).
2. Interseccions i punts d’intercanvi:
a) adequació del tipus d’intersecció/enllaç.
b) geometria del traçat de la intersecció/enllaç;
c) visibilitat i llegibilitat (percepció) de les interseccions;
d) visibilitat en la intersecció;
e) traçat dels carrils auxiliars en les interseccions;
f) control del trànsit en les interseccions (per exemple, senyals de parada, semàfors, etc.);
g) presència de passos de vianants i de ciclistes.
3. Disposicions relatives als usuaris vulnerables de la via pública:
a) disposicions relatives als vianants;
b) disposicions relatives als ciclistes;
c) disposicions relatives als vehicles de motor de dues rodes;
d) transport públic i infraestructures;
e) passos a nivell (amb indicació, en particular, del tipus de pas i de si són amb barreres, sense barreres, manuals o automatitzats).
4. Il·luminació, senyals i marques:
a) senyals viaris coherents, que no disminuïsquen la visibilitat;
b) llegibilitat dels senyals viaris (localització, grandària, color)
c) pals de senyalització;
d) delimitació i marques viàries coherents;
e) llegibilitat de les marques viàries (localització, dimensions i retroreflectància en condicions seques i humides);
f) contrast adequat de les marques viàries;
g) enllumenat de carreteres i interseccions il·luminades;
h) equips adequats instal·lats en els marges de la carretera.
5. Semàfors:
a) funcionament;
b) visibilitat.
6. Objectes, zones netes i sistemes viaris de contenció:
a) entorn dels marges de la carretera, inclosa la vegetació;
b) perills en els marges de la carretera i distància des de la vora de la calçada o de la via per a la circulació de bicicletes;
c) adaptació beneficiosa per a l’usuari dels sistemes viaris de contenció (mitjanes i barreres de seguretat a fi d’evitar perills als usuaris vulnerables de la via pública);
d) terminacions de les barreres de seguretat;
e) sistemes viaris de contenció adequats en ponts i embornals;
f) tanques (en carreteres d’accés restringit).
7. Ferm:
a) defectes del ferm;
b) adherència;
c) material solt /grava/pedres;
d) entollament i drenatge de l’aigua.
8. Ponts i túnels:
a) presència i nombre de ponts;
b) presència i nombre de túnels;
c) elements visuals que representen un perill per a la seguretat de les infraestructures.
9. Altres qüestions:
a) oferta de zones segures d’estacionament i descans;
b) oferta per a vehicles pesats
c) enlluernament pels fars;
d) obres de carreteres;
e) activitats perilloses en els marges de la carretera;
f) informació adequada en el material dels STI (per exemple, panells de missatges variables);
g) animals i flora i fauna silvestres;
h) advertiments de zona escolar (en el seu cas).
ANNEX III
Elements indicatius de les avaluacions de seguretat de les carreteres del conjunt de la xarxa
1. Aspectes generals:
a) tipus de carretera en relació amb el tipus i grandària de les regions/ciutats que connecta;
b) longitud del tram de carretera;
c) tipus de zona (rural, urbana);
d) utilització del sòl (zones educatives, comercials, industrials i de fàbriques, residencials, agrícoles i ramaderes, sense desenvolupar)
e) densitat de punts d’accés a les propietats;
f) presència de vies de servei (per exemple, per a comerços);
g) presència d’obres en la carretera;
h) presència de zones d’estacionament.
2. Volum de trànsit:
a) volum de trànsit;
b) volum observat de motocicletes;
c) volum observat de vianants als dos costats, assenyalant si és «al llarg» o «creuant»;
d) volum observat de bicicletes als dos costats, assenyalant si és «al llarg» o «creuant»;
e) volum observat de vehicles pesants;
f) flux estimat de vianants determinat a partir dels atributs d’utilització de les finques confrontants;
g) flux estimat de bicicletes determinat a partir dels atributs d’utilització de les finques confrontants.
3. Dades relatives als accidents:
a) nombre, localització i causes de víctimes mortals per grup d’usuaris de la via pública;
b) nombre i localització de ferits greus per grup d’usuaris de la via pública.
4. Característiques operatives:
a) límit de velocitat (general, per a motocicletes, per a camions);
b) velocitat de servei (percentil 85);
c) gestió de la velocitat i/o reducció del trànsit;
d) presència de serveis STI: alertes de congestió, panells de missatges variables;
e) advertiments de zona escolar;
f) presència de guàrdies d’encreuament escolar en els períodes fixats.
5. Característiques geomètriques:
a) característiques de la secció transversal (nombre, tipus i amplària dels carrils, disseny i material dels vorals de la mitjana central, carrils per a bicicletes, camins per als vianants, etc.), inclosa la variabilitat d’aquestes;
b) curvatura horitzontal;
c) pendent i traçat vertical;
d) visibilitat i distàncies de visibilitat.
6. Objectes, zones netes i sistemes viaris de contenció:
a) entorn dels marges de la carretera i zones netes;
b) obstacles fixos en els marges de la carretera (per exemple, fanals, arbres, etc.);
c) distància als obstacles des dels marges de la carretera;
d) densitat dels obstacles;
e) bandes sonores;
f) sistemes viaris de contenció.
7. Ponts i túnels:
a) presència i nombre de ponts, així com la informació pertinent sobre aquests;
b) presència i nombre de túnels, així com la informació pertinent sobre aquests;
c) elements visuals que representen un perill per a la seguretat de les infraestructures.
8. Interseccions:
a) tipus d’intersecció i nombre de branques (indicant, en particular, el tipus de control i la presència de girs protegits)
b) presència de canalització;
c) qualitat de la intersecció;
d) volum de les carreteres que es creuen;
e) presència de passos a nivell (amb indicació, en particular, del tipus d’encreuament i de si són amb barreres, sense barreres, manuals o automatitzats).
9. Manteniment:
a) defectes del ferm;
b) adherència del ferm;
c) estat dels vorals (inclosa la vegetació);
d) estat dels senyals, marques i delimitacions;
e) estat dels sistemes viaris de contenció.
10. Instal·lacions per als usuaris vulnerables de la via pública:
a) passos de vianants i de ciclistes (encreuaments en superfície i separació de nivell);
b) passos de ciclistes (encreuaments en superfície i separació de nivell);
c) tanques per a vianants
d) existència de voreres o instal·lacions a part;
e) instal·lacions per a bicicletes i tipus d’instal·lacions (vies per a la circulació de bicicletes, carril de bicicletes i altres);
f) qualitat dels passos de vianants pel que fa a la visibilitat i la senyalització de cada instal·lació;
g) instal·lacions de passos de vianants i de ciclistes a l’entrada d’una carretera secundària que s’uneix a la xarxa;
h) existència de rutes alternatives per a vianants i ciclistes quan no existisquen instal·lacions separades.
11. Elements dels sistemes de precol·lisió i postcol·lisió per a la reducció de les lesions per accident de trànsit i la mitigació de la gravetat aquestes:
a) centres operatius de la xarxa i altres instal·lacions de patrulla;
b) mecanismes per a informar els usuaris de la via pública les condicions de conducció amb la finalitat d’evitar accidents o incidents;
c) sistemes de detecció automàtica d’incidents (DAI): sensors i càmeres;
d) sistemes de gestió d’incidents;
e) sistemes de comunicació amb els serveis d’emergència.
ANNEX IV
Informació continguda en els informes sobre accidents
Els informes sobre accidents han d’incloure els elements següents:
1) localització de l’accident (la més precisa possible), amb indicació de les coordenades GNSS;
2) imatges o diagrames del lloc de l’accident;
3) data i hora de l’accident;
4) informació sobre la carretera, com a tipus de zona, via o intersecció, inclosa la senyalització, el nombre de carrils, les marques viàries, ferm, condicions d’il·luminació i meteorològiques, límit de velocitat i obstacles en els marges de la calçada;
5) gravetat de l’accident;
6) característiques de les persones implicades, com ara edat, sexe, nacionalitat, nivell d’alcohol i utilització o no d’equip de seguretat;
7) dades dels vehicles implicats (tipus, antiguitat, país, eventualment equips de seguretat, data de l’últim control tècnic periòdic conformement a la legislació aplicable);
8) dades de l’accident com ara tipus d’accident, tipus de col·lisió, maniobra del vehicle i del conductor;
9) sempre que siga possible, informació sobre el temps transcorregut entre el moment de l’accident i el registre d’aquest o l’arribada dels serveis d’emergència.
ANNEX V
Carreteres del sistema viari de la Comunitat Valenciana sota l’àmbit d’aplicació d’aquest decret
Les carreteres sota l’àmbit d’aplicació d’aquest decret són les següents:
CARRETERA PK INICIAL PK FINAL
CV-10 0+000 42+600
CV-35 9+000 37+305
CV-80 0+000 19+000
